Añadir nuevo comentario

Es tracta d'un patró d'avaluació estadística que el Comitè d'Avaluació i Estadística de l'Associació de Biblioteques de Recerca (the Statistics and Assessment Committee of Association of Research Libraries), en col·laboració amb altres components de ARL, ha desenvolupat entre el 2007 i el 2008, amb la idea d'exposar de manera més flexible programes, oferta documental i de serveis, models i experiències de cooperació d'aquestes biblioteques, recollides en un període de profunda transformació de la seva presència i dels seus objectius. Un cop llest, es va utilitzar el model per a una enquesta que va registrar la participació de 86 estructures pertanyents al ARL, gairebé totes biblioteques acadèmiques (7 pertanyents a institucions canadenques, 53 a universitats públiques dels Estats Units i 22 a privades). Temes i idees continguts en els perfils institucionals enviats per les biblioteques han estat identificats, analitzats i avaluats amb l'ajuda del programari ATLAS.ti.

L'informe pren en consideració les respostes de les 82 biblioteques acadèmiques, de les quals proposa una visió inicial de conjunt, assimilant-les a sis categories principals:

● gestió i autoavaluació
● col·laboració amb socis externs
● col·laboració amb socis interns
● serveis bibliotecaris
● seccions destacades
● col·leccions

Sorgeixen ja algunes indicacions importants, com ara:

● una crida als mètodes qualitatius d'autoavaluació encara limitat;
● una àmplia cooperació interbibliotecària en matèria de comunicació científica, préstec i projectes bibliogràfics;
● una col·laboració encara més àmplia amb escoles i departaments de les universitats a les que pertany;
● una important contribució al resultat de les activitats del cos docent i als processos d'aprenentatge dels estudiants;
● la promoció difosa del lliure accés als recursos del coneixement;
● una forta orientació cap a la innovació del servei i l'extensió del paper de les biblioteques;
● una dificultat, no obstant, per avaluar l'eficàcia dels serveis, a pesar de l'ús de la instrumentació LibQUAL + ®;
● la necessitat de mesurar les seccions destacades i les seves col·leccions especials en termes de valor específic i retorn de la inversió (ROI);
● una pràctica generalitzada en la preparació de les col·leccions digitals.

En la segona part, l'informe es fonamenta analíticament en quatre categories de metadades (avaluació i gestió; serveis; col·laboració; col·leccions), després reproduïdes esquemàticament a l'apèndix.

Creix, mentrestant, una nova visió de la totalitat del sector: molts tendeixen a posicionar les biblioteques acadèmiques en una xarxa global interrelacionada de recursos, accés i serveis, sense renunciar a construir una oferta centrada en satisfer les necessitats de coneixement dels propis usuaris. Contextualment, la necessitat d'acompanyar el canvi amb models de gestió sostenible continua existint i amb la recerca de fonts alternatives de finançament, una etapa marcada per les significatives retallades pressupostàries. Canvia també el rol dels bibliotecaris, cridats a adquirir noves competències en àrees clau de les aplicacions tecnològiques, de la comunicació científica i de l'avaluació. Aquesta última, en un futur immediat, no podrà limitar-se a l'anàlisi de dades quantitatives i haurà d'abastar nous camps d'activitat, examinant l'impacte dels serveis dels bibliotecaris en l'ensenyament, en l'aprenentatge i en la investigació, tant a nivell de les realitats individuals universitàries com a nivell internacional.

La satisfacció dels usuaris, que també es persegueix mitjançant formes personalitzades de servei, continua sent un objectiu fonamental. Els espais bibliotecaris dels campus es configuren com a llocs equipats, còmodes, oberts a múltiples necessitats d'ús, dissenyats pensant en la multifuncionalitat d'experiències d'aprenentatge col·laboratiu i ús de les tecnologies. L'oferta tradicional de serveis (bibliotecari referencista local, subministrament de documents, subministrament d'estacions de treball connectades) s'integra amb solucions avançades per a l'accés remot, en particular a través del web, reforçada amb el suport que donen els innovadors sistemes catalogràfics i les interfícies de recerca personalitzades. A més, les biblioteques acadèmiques no són capaces de comunicar els beneficis per a la seva comunicació i el màrqueting oferts per les xarxes socials (com Facebook i Twitter) i comparteixen continguts i intercanvis informatius gràcies a les altres expressions del Web 2.0.

Al costat dels serveis d'informació, les biblioteques acadèmiques posen a disposició dels estudiosos una assistència assídua en diversos fronts: recerca de finançament, subministrament de revistes d'accés obert i dipòsits institucionals, suggeriments per al dipòsit d'articles en arxius digitals externs. Es difonen modalitats "embedded" de l'exercici de la professió bibliotecària, més properes a les seus, als temes i a les exigències quotidianes de la recerca universitària (però similar assistència, "mòbil" i presencial, és també garantida també als estudiants).

Les biblioteques actuen com a col·laboradors dels docents també en els processos formatius, seleccionant materials pels cursos a distància, proporcionant suport tecnològic, organitzant mòduls "team-teach" d'alfabetització informacional i metodologia de la recerca documental, ajudant a integrar aquestes activitats en els itineraris curriculars dels estudiants.

És doncs molt estreta la col·laboració amb els departaments IT, sovint partíceps en el disseny i realització dels sistemes de "e-learning" i "data curation", en el desenvolupament de dipòsits institucionals i de programari de catalogació, recerca i administració de llocs web, en l'estudi de la "cloud computing", en iniciatives de digitalització.

La cooperació entre biblioteques, al seu torn, fa referència a projectes de digitalització, però també al desenvolupament de programari i al desenvolupament de les col·leccions. Queden, per altra banda, actius el préstec interbibliotecari, el lliurament de documents i les pràctiques consorciades per a la disminució dels costos i l'enriquiment de les oportunitats d'accés als recursos electrònics.

De gran ajuda són els serveis prestats en benefici de les comunitats locals i de la societat en general: considerant-los part essencial de la seva missió, les biblioteques acadèmiques realitzen moltes activitats d'interès públic. Col·laboren amb les escoles i les biblioteques públiques en temes d'alfabetització informacional ("information literacy"), condicionen arxius històrics i de documentació pública, garanteixen accés lliure a molts recursos, entre d'altres.

Les polítiques de desenvolupament de les col·leccions, per últim, afavoreixen l'adquisició dels recursos electrònics i la digitalització del patrimoni documental, amb el suport de processos de catalogació, atribució de metadades i accions de conservació per tal de facilitar la recuperació, a curt i llarg termini, de continguts digitals externs (revistes, bases de dades, etc.), interns (materials digitalitzats o nascuts digitals) i de col·leccions de llibres i revistes electròniques.

La lectura de l'informe ofereix diverses raons d'interès. Es pren en consideració, sobretot, el gran esforç que van posar les biblioteques automatitzades en la identificació de respostes eficaces als reptes, no només en termes tecnològics, d'aquests últims anys, en els que s'ha manifestat una demanda de serveis de tracte sovint inèdit i complex, en els quals s'han fet sentir els contraatacs de la crisi econòmica. Assenyadament, als riscos d'inestabilitat s'han oposat comportaments proactius i estratègies dissenyades amb l'objectiu de produir innovació (organitzativa, professional, tecnològica i de servei): algunes de les solucions adoptades semblen prudents, altres experimentals, però cap ignora les oportunitats i els riscos que la contemporaneïtat i els escenaris d'un futur ben pròxim presenten a les biblioteques acadèmiques.

Un altre terreny fèrtil de reflexió té a veure amb la nova metodologia de recerca ARL. No hi ha dubte que, en l'àmbit internacional, es vagin afirmant criteris d'avaluació centrats en el valor que els "stakeholders", comunitat i col·lectivitat concedeixen a les biblioteques, en l'impacte social i econòmic de la seva acció i en els beneficis per als usuaris. Es vol, en aquesta direcció, documentar de manera més persuasiva la funció de les biblioteques i contrastar fenòmens i posicions que puguin debilitar-la i deslegitimar-la. Aquesta opció comporta l'exigència de donar suport, a les estadístiques i als indicadors de "performance", amb la necessitat d'altres proves. D'una banda es proven models d'avaluació econòmica (avaluació contingent, ROI etc.), d'altra té una major propensió, en comparació amb el passat, per les investigacions qualitatives i, en particular, per a aquelles ocasions d'anàlisi del testimoniatge i del relat d'històries i experiències (dels usuaris, dels bibliotecaris, etc.). L'informe ARL profile recau en aquest corrent, que representa una de les primeres, útils aplicacions a gran radi. Per descomptat, caldrà retornar amb els aprofundiments necessaris a les potencialitats i la validesa d'aquest enfocament.