Versión para impresión
Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
UNESCO Open Science Outlook 1: status and trends around the world (2023). Paris: UNESCO. 74 p. Disponible en: <https://doi.org/10.54677/GIIC6829>. [Consulta: 21/01/23].
Ara farà dos anys, aquest Blok ressenyava la Recomanació de la UNESCO sobre Ciència Oberta. Ho feia Ciro Llueca que afirmava que el document, aprovat per 193 països, «eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal».i De tota manera, amb la Ciència Oberta, passa com amb molts altres drets humans, que ni són fàcils d’assolir ni el seu grau de compliment és uniforme al voltant del planeta.
El que sí que ha fet la Recomanació ha estat impulsar el moviment i globalitzar-lo. La Ciència Oberta havia estat fins llavors un moviment més europeu que internacional, per bé que alguns dels seus components —molt específicament l’Accés Obert— hagin tingut desenvolupaments àmpliament estesos al nord i al sud del continent americà. S’està encara lluny dels objectius de les recomanacions, però és innegable que les fites que s’hi plantegen estan essent assumides cada vegada per més països, institucions de recerca i pels investigadors mateixos.
La recomanació de la UNESCO ha representat també un canvi d’orientació en l’enfocament. Mentre que el que es feia a Europa ha estat essent més operatiu, la Recomanació emfatitza que la Ciència Oberta ha de ser global i equitativa i que ha d’abastar i incloure, també, totes les disciplines científiques, totes les llengües i totes les diferencies regionals.
L'Open Science outlook que ara publica la UNESCO està pensat per tenir una visió general de l'estat de la Ciència Oberta així com de les tendències globals, regionals i nacionals que marcaran la pràctica científica els propers anys. Aquesta publicació no és només un informe; vol ser també una plataforma de recollida i intercanvi de coneixements sobre les diferents pràctiques de Ciència Oberta.
L’objectiu és estendre els aprenentatges i accelerar els canvis i per a això hi ha la intenció d’actualitzar regularment la publicació i poder fer un seguiment de l’evolució del moviment en l’àmbit internacional. La present publicació ha estat feta a partir de les aportacions d’un ampli nombre d’experts internacionals, però es preveu fer la propera l’any 2025 partint de la informació aportada pels països sobre la implementació de la Recomanació de l’any 2021 sobre Ciència Oberta.
Aquest panorama es desenvolupa en quatre capítols, però el contingut queda resumit en uns missatges clau que recomano llegir (són només dues pàgines!), però que, tot i això, sintetitzo aquí:
- L’adopció dels principis de la Ciència Oberta són beneficiosos tant per a la ciència mateixa com per a la societat.
- La Ciència Oberta té el potencial de reduir desigualtats i només pot avançar tenint en compte les diferents perspectives (disciplinàries i regionals) de la recerca.
- Cal monitorar els avenços que es produeixin en la Ciència Oberta.
- La realització de la Ciència Oberta depèn que hi hagi un canvi en la cultura científica.
- Calen accions i inversions coordinades per tal d’accelerar la transició cap a una Ciència Oberta global i equitativa.
El primer capítol està dedicat a examinar fins a quin punt la Ciència Oberta és un moviment assumit globalment. Són vuit pàgines dedicades a exposar els beneficis de la Ciència Oberta que, en els documents de la UNESCO, es relacionen estretament amb els Objectius de desenvolupament sostenible. Es fa un resum de la Recomanació, i es parla dels diferents (i molts!) agents implicats en el canvi i en els valors sobre els quals la Ciència Oberta se sustenta. El capítol acaba amb l’observació que ni el nivell tecnològic i científic, ni el d’assumpció de la Ciència Oberta són homogenis en l’àmbit mundial i fa una breu relació de les prioritats que cada regió del món té de cara a avançar en el camí de la Ciència Oberta.
El segon capítol són vint pàgines que volen exposar un panorama global de l’estat de la Ciència Oberta a les diferents regions del planeta. Ho fan subdividint-ho pels quatre blocs en el quals s’organitza la Recomanació de la UNESCO: compromís de la ciència amb la societat, equitat en la ciència, accés obert a la producció científica i infraestructures obertes. Aquesta part analitza el grau d’adopció dels principis de la Ciència Oberta arreu del món i —sobretot— analitza els instruments que hi ha per mesurar els avenços. L’informe insisteix en les desigualtats en l’àmbit planetari en desenvolupament científic i en adopció de la Ciència Oberta i reitera que aquesta «o serà global o no serà». Aquest capítol inclou una part que pot ser d’especial interès per als lectors d’aquesta ressenya (p. 30-39) on es donen dades concretes del grau d’adopció dels aspectes que sobresurten més en aquest tema: accés obert, dades i programari de recerca, recursos educatius en obert i infraestructures.
El capítol que segueix (també de vint pàgines) analitza els factors clau que permetrien fer el canvi cap a una cultura de Ciència Oberta. Atès que les pràctiques actuals amb les quals es fa la recerca formen el que se’n diu un paradigma, l’adopció generalitzada de la Ciència Oberta requereix la construcció i adopció d’un paradigma nou, és a dir, un canvi en profunditat dels valors i de les maneres de fer de la ciència. Aquesta part de l’informe raona el perquè de la necessitat d’aquest canvi cultural i agrupa en sis apartat els elements que faciliten aquest canvi, a saber: infraestructures adequades, capacitat personal i institucional (és a dir, capacitació i formació), incentius alineats amb els valors de la Ciència Oberta, polítiques que la fomentin, instruments que n’avaluïn l’impacte i un finançament adequat.
La part final (cinc pàgines) són les conclusions que concentren el que s’ha dit al llarg del document: que les pràctiques de Ciència Oberta van en ascens, però que hi ha molta desigualtat a tot el món, que la seva realització dependrà, doncs, d’una acció global que posi al centre els beneficis de la recerca oberta per a la societat i que només amb valors i principis compartits com a guia podrem avançar en aquest escenari de canvis tecnològics i socials. Només comentar que al llarg del text es donen diversos exemples de bones pràctiques en Ciència Oberta.
Dues pinzellades per acabar la ressenya. No podem veure la Ciència Oberta com una cosa acabada i estàtica. Aquesta és, per una banda, un calaix de sastre i, per l’altra, un procés. Calaix de sastre o moviment paraigües perquè sota el seu nom s’encabeixen i aixopluguen iniciatives diferents que a vegades poden semblar fins i tot contraposades, ni que sigui a l’hora de fixar prioritats. Procés perquè no només agrupa submoviments amb dinàmiques pròpies i no harmonitzades, sinó perquè canvia de tàctiques en funció dels obstacles que va trobant (per exemple, les giragonses que està tenint l’accés obert a les publicacions).
Si el panorama que el document dibuixa ens sembla confús, orientem-nos en la boira —tal com aquest informe reclama— amb la llum del far dels objectius finals: fer una ciència oberta, equitativa i que tingui la millora social en el seu centre.
© Imatge inicial de Kim Holmberg a Pixabay
i Ciro Llueca. «La Ciència Oberta, un nou dret humà universal». Blok de BiD, 26/01/2022
