Versión para impresión
Lluís Agustí
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Giménez Toledo, Elea; Arco Blanco, Ana del (2022). Digitalización de editoriales académicas: políticas científicas e investigación. Granada: Comares. 91 p. Disponible a: <https://www.comares.com/libro/digitalizacion-de-editoriales-academicas_141611/>. [Consulta 30/06/2023].
El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica.
Tota aquesta producció serveix, evidentment, per a la transferència de resultats a la regió d’origen, però no tant per al descobriment ni la internacionalització de la ciència que s’hi produeix, ni tampoc per a la validació de la seva qualitat.
Aquest estat de coses no és d’ara i ve de lluny. L’edició acadèmica iberoamericana s’ha trobat confrontada tradicionalment a una sèrie de debilitats i problemes estructurals, com ara el de comptar amb una cadena de valor del llibre en la qual fallen dues de les baules fonamentals: una distribució eficaç i eficient, i una xarxa de punts de venda final suficientment abundant i especialitzada. Tampoc no ha ajudat el fet d’articular-se tot plegat en quasi una vintena de mercats nacionals, en ocasions poc permeables, que determinen espais de distribució insuficientment interconnectats, tal com passa també amb el mercat de les editorials comercials.
Davant d’aquest panorama, es presenta en certa manera una oportunitat sota la forma d’un repte de canvi tecnològic i de model de negoci que pot ser alhora una possible solució: la transformació digital d’aquestes editorials acadèmiques. Convertir la producció tradicional dels llibres acadèmics en obres digitals complexes, cercables i en obert. És evident que cada cop és menor el recorregut de les monografies acadèmiques per les llibreries tradicionals, però encara no és prou definit ni funcional un model de negoci alternatiu o complementari a la xarxa. Una forma de distribució de l’imprès que s’apaga, s’extingeix, i la nova distribució digital que no acaba de concretar-se.
Per tal de revertir aquesta situació de decreixement en la circulació de la monografia impresa, cal proposar alternatives de difusió a partir de la xarxa que convisquin i siguin complementàries, no excloents, amb la distribució en paper i amb els sistemes propis i consolidats de les entitats editores. I això és urgent i necessari ja que des de fa dues dècades i cada vegada de manera més accentuada, la descoberta per part del lector de les darreres investigacions no es produeix per trobar les obres impreses en el circuit de la llibreria, sinó que es produeix a partir de la consulta dels cercadors generalistes i acadèmics. Aquelles monografies que no estiguin digitalitzades no són visibles, d’alguna manera, no existeixen.
Superar aquestes debilitats resulta força complex, el conjunt és heterogeni, són moltes petites institucions i entitats acadèmiques disperses i amb inèrcies no exclusives de la regió, com per exemple, una reverència icònica pel llibre imprès per part d’editors i d’autors.
En qualsevol cas, i tal com afirma Elea Giménez Toledo a Digitalización de editoriales académicas, aquesta transformació és urgent i crítica. En ocasions, les institucions i entitats editores no tenen la infraestructura necessària per a la tasca editorial, una labor complexa que va des de la revisió i la preparació dels originals, la producció pròpiament dita i la distribució, la difusió i la comercialització correctes i necessàries. Això val especialment per a les edicions digitals que, a més a més dels coneixements editorials tradicionals requereixen infraestructura (ordinadors i programari) i tècniques (edició de metadades i protocols d'interoperabilitat, però també màrqueting digital) propis i exclusius de l’edició electrònica.
Cal superar les polítiques institucionals i locals, nacionals, els espais de distribució i mercat nacionals closos, i això sense perdre però les bondats de la transferència de ciència propera i potser sense haver de recórrer a l’anglès com a llengua franca, tot mantenint el castellà i el portuguès que segueixen facilitant l’accés a la ciència per a les comunitats més properes.
Cal una transformació digital per a les editorials acadèmiques, una transformació que sigui integral i no només tecnològica, que ho sigui en la seva visió més general, en les seves polítiques d’edició vinculada a la ciència oberta, amb la introducció de la revisió en obert en els processos editorials, en consonància amb les infraestructures d'informació científica i d’acord amb les noves coordenades de l'avaluació científica. I que, a sobre, sigui econòmicament sostenible.
Per això és tan important que aparegui aquesta guia completa i en obert que pretén resoldre bona part de les qüestions relatives a la digitalització de les editorials acadèmiques, en especial les iberoamericanes, sigui quina sigui la seva dimensió. Des dels aspectes més generals com són la visibilitat d’aquestes editorials en el sistema d’informació científica, les polítiques estatals i internacionals, els aspectes purament tecnològics que els afecten, com ara l’accessibilitat i la interoperabilitat, o els criteris d’avaluació de la ciència mateixa i les editorials.
Les autores de Digitalización de editoriales académicas són especialistes reconegudes, Elea Giménez Toledo és científica titular del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) d'Espanya i directora del Grupo de investigación sobre Libro Académico (ILIA). Doctora i llicenciada en Documentació per la Universidad Carlos III de Madrid. Des del 2020, és directora del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC. És membre del Management Committee de l’Acción COST de la Unió Europea.
Ana del Arco Blanco és advocada especialitzada en propietat intel·lectual i assessorament a indústries culturals a Gómez de Mercado Abogados de Madrid i coautora de diverses obres especialitzades en aquests àmbits: Edición académica y difusión, Comares, 2019; El archivo de internet: Depósito legal de las publicaciones electrónicas tras el Real Decreto 635/2015, de 10 de junio, Comares, 2016.
Si bé la proposta es fa des d’Espanya i molt en consonància amb les polítiques i directives europees i espanyoles (Horizon Europe, Plan S, Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació (PEICTI) i la modificació de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació), fins i tot es pot confondre o pensar que tenen més a veure amb el món de les revistes científiques, la voluntat és que sigui d’utilitat a qualsevol editorial o investigador iberoamericà.
Les instruccions de la primera part de la guia són obra de Giménez Toledo i passen per saber produir tècnicament els llibres digitals, automatitzar el procés d’edició, incloure necessàriament els diversos estàndards de metadades per tal que tots els actors puguin recuperar les obres produïdes (cercadors, llibreries, biblioteques, bases de dades i plataformes acadèmiques), preveure la preservació digital i garantir-ne una accessibilitat permanent a la xarxa, disposar d’unes evidències d’ús a partir de nous sistemes de mètriques acadèmiques, posar en relleu el paper del màrqueting digital i de l’autor en la visibilitat de l’obra i, finalment, explorar les possibilitats que obre la intel·ligència artificial en el futur més immediat de l’edició electrònica.
En efecte, cal saber produir tècnicament llibres digitals consultables en tot tipus de dispositius electrònics, cercables en tots els buscadors d’informació científica. Es comenten així els formats més comuns (PDF i ePUB) i d’altres de menor difusió, però es fa especial esment en els llenguatges de marcat, amb una preferència per a l’XML, molt per davant de l’HTML, per les seves qualitats, en especial per l’estructura i recuperació que ofereixen la possibilitat de múltiples formats derivats i garanteixen una molt major visibilitat al contingut. A l’obra s’apunta que l’adopció de l’XML suposa alguna cosa més que adaptar un llenguatge més complet, també suposa un canvi d’ideologia en la qual té més importància el contingut (el capítol, la part, l’obra) que l’objecte llibre, un contingut que acaba per ser susceptible de tenir més usos que el de la monografia acadèmica. Fins al present, hi ha editorials que han convertit en PDF les seves obres i han estat penjades en obert, però no responen a una sèrie de característiques tècniques, no són recuperables i, per tant, no existeixen per al públic potencialment interessat.
És imprescindible automatitzar el procés d’edició, l’edició digital suposa una sèrie de canvis no només tecnològics davant de la impressió analògica, com per exemple l’adaptació de gestors de continguts com a eixos de la planificació i organització dels fluxos de treball.
Cal entendre la naturalesa de les metadades del llibre electrònic, de la seva inclusió –més que necessària– imprescindible. En tota la cadena de valor del llibre, les metadades són l’eina que posarà el producte en exposició, que el farà recercable, que farà que sigui descobert pels lectors. Els estàndards de les metadades, sense entrar en detall, poden ser de tipus comercial, com ara l’ONIX; temàtics, com ara THEMA; o generalistes en els protocols de recollida de dades, com ara OAI PMH. Sense aquesta medul·la del llibre electrònic, l’obra no es coneixerà, no es descobrirà. I si en el model imprès, les llibreries i les biblioteques són el punt final, en aquest nou escenari també hi entren cercadors generalistes i acadèmics, les bases de dades especialitzades i les plataformes acadèmiques.
També, resulta necessari preveure la preservació digital i garantir-ne una accessibilitat permanent, en un àmbit on la materialitat mateixa de les obres i el seu allotjament no està garantit de manera física. Els usos de sistemes com el DOI (Digital Object Identifier) i d’entitats com Crossref són actualment essencials, també dels identificadors clàssics del món del llibre.
En aquest recorregut del llibre a la xarxa, es té la possibilitat de disposar d’unes noves evidències d’ús a partir de nous sistemes de mètriques acadèmiques, semblants al del món de la revista científica, però no només. En aquesta visibilitat de l’obra acadèmica electrònica hi juguen un paper clau el màrqueting digital i l’autor, a partir de tots els canals de distribució i venda, i de les xarxes socials.
La segona part de la guia, obra d’Ana del Arco Blanco, es dedica als aspectes jurídics i no és menys interessant per les implicacions que suposen, paral·leles a les tècniques. Aquesta és també una llista de comprovació on es recorren tots els aspectes jurídics que una editorial acadèmica ha de tenir en compte a l’hora d’operar en accés obert o en accés restringit. Qüestions tan importants com ara l’aplicació correcta de les lleis de propietat intel·lectual en el món de l’edició digital, la definició clara dels titulars dels drets de les obres, l’ús de les llicències Creative Commons, les polítiques sobre accés obert amb especial referència al cas espanyol, la comercialització de llibres descatalogats i el de les anomenades obres òrfenes, això és, les obres que estan subjectes a drets de propietat intel·lectual però els titulars de les quals no poden ser localitzats o identificats, les obres de domini públic i aquelles que tenint un autoria tenen necessitat d’un contracte...
Tanca l’obra una breu llista de preguntes més freqüents sobre les publicacions digitals en accés obert i restringit, no només acadèmiques, amb les seves respostes.
Si en alguna qüestió es podria dir que faltaria abundar seria en les qüestions de viabilitat econòmica d’aquestes editorials, i autèntic taló d’Aquil·les. Caldria reflexionar i donar les pistes a seguir de la mateixa manera, seriosa i segura, però probablement aquest no era l’objectiu de les autores o hagués calgut una tercera part, tan important com les dues primeres.
En qualsevol cas, una guia seriosa en forma de reflexió per punts i alhora divulgativa, autèntica llista de comprovació que qualsevol editor/a, autor/a o bibliotecari/ària farà bé de tenir a mà i revisar.
De lectura recomanada.
© Imatge d’Oleksandr Pidvalnyi a Pixabay
