Versión para impresión
Teresa Mañà
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Estudio sobre los valores y enfoques de los profesionales del fomento de la lectura. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2022. 80 p. Disponible a: <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/02/Mediadores.pdf>. [Consulta: 27/03/2023]. Més informació: <https://canallector.com/docs/3598/>.
Aquesta publicació ha estat elaborada per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) des del seu servei anomenat Laboratorio Contemporáneo de Fomento de la Lectura (LCFL), entitat on s’agrupen totes les iniciatives de la institució per generar idees, línies de treball i estudis en el context del III Plan de Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura y Deporte. Entre les línies d’actuació d’aquest pla es contemplen ‒com no podia ser d’una altra manera‒ estudis sobre el tema de la lectura; aquest, específicament, està centrat en els professionals que treballen en el foment de la lectura dels joves.
L’estudi es proposa analitzar els valors i les visions de persones dedicades al foment de la lectura entre els joves (de fet, la publicació té, a més del títol citat, un altre títol més descriptiu a la contraportada, Visiones de los profesionales que trabajan en el fomento de la lectura de los jóvenes). Aquests professionals, anomenats genèricament «mediadors», són aquelles persones l’activitat professional de les quals consisteix a afavorir l’accés als llibres com a forma d’oci i també a fomentar l’interès i la pràctica de la lectura.
Ens permetem un petit aclariment lingüístic. «Mediador» i «mitjancer» són paraules sinònimes en català que es refereixen totes dues a la persona que intervé entre altres persones per posar-les d’acord; és a dir, a la persona que fa una mediació. En aquest cas, la mediació es fa entre una persona i una acció (llegir) o un objecte (llibre). «Mediador» té un origen més culte i, probablement per proximitat al castellà, és el terme usat en l’àmbit que comentem: el mediador escolar de lectura literària, la formació de mediadors per a la promoció de la lectura, el mediador de lectura, són exemples del seu ús.
Qui són els mediadors segons aquest estudi? En la llista de participants que han col·laborat en aquest estudi hi trobem «profesionales de largo y reconocido prestigio» (sic) escollits, tal com es fa constar en els prolegòmens, de l’àmbit d’Espanya i Iberoamèrica, sense cap intenció de representativitat. Són bibliotecaris, tècnics de gestió cultural, editors i organitzadors de trobades i festivals, coordinadors de premis i, ‒no hi podien faltar en els temps actuals‒ prescriptors de lectura amb incomptables seguidors a les xarxes. En concret, l’estudi recull l’opinió de: professionals de biblioteques de Lleó, la Corunya, Múrcia, Lisboa, Xile; dues entitats mereixedores del Premi Nacional de Foment de la Lectura; gestors independents d’entitats de foment de la lectura de Salamanca, Gijón, Sevilla; els responsables d’una fira del llibre i una bookstagrammer. En el conjunt, hi ha noms de referència com Raquel López, Luis Miguel Cencerrado o Freddy Golçalves Da Silva, però que els escollits com a organitzadors de la fira siguin d’Eslovènia (que d’altra banda, no és d’Espanya ni d’Iberoamèrica), havent-hi la Feria del Libro de Madrid o el Món Llibre de Barcelona, no deixa de sorprendre. En total, només 28 persones.
L’estudi es proposa recollir les visions o percepcions d’aquests professionals del foment de la lectura sobre diferents qüestions, com l’objectiu del seu treball, l’evolució dels comportaments i les necessitats dels destinataris o les oportunitats de millora de l’impacte de les seves accions, amb l’objectiu final de generar un instrument per afavorir la innovació metodològica dels mediadors. Els aspectes que centren l’interès de la investigació són:
- Tipologia dels destinataris de les activitats de foment de la lectura;
- Relacions i dinàmiques entre institucions i destinataris;
- Sistemes per al disseny de les activitats;
- Valoració de la LIJ com a estímul;
- Impacte de la pandèmia de la covid-19;
- Camins per a la innovació;
- El treball en col·laboració, i
- Propostes de transformació.
En totes aquestes facetes es recullen, sobretot, els comentaris dels entrevistats, dels quals els redactors de l’estudi en fan una síntesi i en treuen alguna conclusió aproximada. Algunes d’aquestes conclusions són:
- Entre els joves es donen diferents perfils: els que sense pudor proclamen no llegir, els que els interessa més la qualitat que la quantitat i els que llegeixen molt.
- Els gèneres que interessen els joves lectors són fantasia i els seus subgèneres i temes conjunturals (feminisme), amb un increment pel còmic i pels derivats dels audiovisuals.
- A les biblioteques es duen a terme moltes accions de promoció lectora, però de vegades passen desapercebudes.
- S’apunta la necessitat d’ampliar la mediació als adults que acompanyen els més petits.
- Els mediadors consideren que tenen un alt grau d’autonomia en les programacions i que aquestes s’ajusten als gustos i edats del públic, sobretot, a les biblioteques; així mateix, reconeixen que es fan més activitats per al públic infantil que per al juvenil.
- El volum d’activitats s’ha incrementat, però es detecta una certa reducció del pressupost, poca innovació en els programes, escassa implicació de les polítiques publiques i, per contra, massa actuació sense avaluar o determinar clarament els objectius.
- La pandèmia va estimular la creativitat i les fórmules híbrides de treball, però moltes persones prefereixen l’experiència presencial.
- Els mediadors se senten insegurs en l’ús de dinàmiques més innovadores (Wattpad, Bookstagram, Book Tok, Goodreads o Twitch).
- Cal la col·laboració de les famílies i amb totes les organitzacions i institucions que treballen en aquest camp, cal millorar les estratègies i introduir transformacions en l’àmbit escolar.
Tot i que només mostrem una selecció de les que ens han semblat més rellevants, el conjunt de l’estudi apuntala certeses i no aporta gaires novetats. Totes les opinions recollides en els diferents apartats s’acompanyen de fragments dels literals obtinguts en les entrevistes, diversos i, fins i tot, contradictoris en alguns casos. En algun moment, els mateixos redactors opinen que apleguen les idees en un context de bastantes divergències.
Es tracta d’un estudi de caràcter qualitatiu, basat en entrevistes i grups de discussió, en el qual només es recullen percepcions i opinions sense que se’n pugui concloure cap representativitat estadística ni cap conclusió contrastada. Se’ns donen també les xifres d’una campanya promoguda a través dels comptes de Twitter de la FGSP que va obtenir resposta de 1.049 usuaris (@canallector) i 1.734 usuaris (@fundaciongsr @casalector), una acció del tot inconsistent i on difícilment es pot atorgar cap valor a les respostes, com tampoc ho fan els responsables de l’estudi.
En les conclusions, els redactors reconeixen que encara que es tracta d’un plantejament humil (sic, p. 75) confien que serveixi com a material per a una reflexió crítica, que suggereixi propostes d’innovació i pautes que ajudin les institucions a redefinir l’organització de les accions de foment de la lectura. En fan un resum ben estructurat des de la visió de les organitzacions, els professionals, els destinataris, els continguts (la LIJ) a més d’un resum de les propostes derivades de les converses. Al lector interessat en el tema, probablement li resultarà suficient la lectura d’aquest darrer apartat (p. 75-80).
En conjunt, l’obra es proposa un objectiu encertat i ambiciós, però obté uns resultats veritablement «humils» i també previsibles que no contribueixen a conèixer i millorar la situació. D’un estudi tan limitat pel que fa al plantejament i, sobretot, a la metodologia, difícilment se’n podia derivar una investigació útil i rigorosa.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.
© Imatge inicial de Kranich17 a Pixabay
