Versión para impresión
Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].
La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició.
Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.
La Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN) edita un conjunt de manuals i guies de gran utilitat per al professional de la informació en l’àmbit de les biblioteques universitàries i científiques, però que també s’apliquen en d’altres contextos, donada l’exhaustivitat i, al mateix temps, la concisió i precisió del seu enfocament. L’any 2020 ha vist la llum, gràcies al seu Grupo de Repositorios, la Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación. És molt encomiable que en aquests nivells institucionals hi hagi consciència de la necessitat de la preservació digital i que es procuri una eina d’ús lliure que difongui la necessitat imperiosa d’aquests procediments de treball i aporti pautes per a la seva aplicació en el seu àmbit d’actuació.
Som davant d’un document important, que tracta de fer una aportació pràctica en l’aplicació de la preservació digital a aquest tipus de repositoris, per bé que la seva utilitat també és clara en d’altres contextos de treball del professional de la informació. La seva motivació principal és, segons s’explica a les seves primeres pàgines, la constatació, l’any 2018, de la poca aplicació de les mesures tècniques de preservació per part dels repositoris de recerca espanyols. La guia tracta de pal·liar aquesta carència, oferint un document d’ajuda per tal que les persones que gestionen aquests repositoris apliquin processos de preservació digital.
La guia s’estructura com un document introductori que explica els conceptes principals de la preservació digital, ofereix pautes per a l’autoavaluació dels processos de preservació digital que ja s’estan aplicant i facilita l’adopció d’estratègies de treball rigoroses que garanteixin el manteniment dels fons digitals llegibles a llarg termini. A les seves pàgines es tracta de donar respostes a preguntes essencials de la preservació digital, tals com Quines accions imprescindibles hem de posar en marxa per garantir un primer nivell de preservació en el repositori? Com les planifiquem? Quina és la utilitat i quins elements ha de tenir una política i un pla de preservació digital? Com es verifica la integritat de la informació? Com gestionem l’obsolescència dels formats? Com hem de treballar amb les metadades a les tasques de preservació digital? Com gestionem l’emmagatzematge i les còpies de seguretat? De forma concisa i estructurada, es va desgranant aquest coneixement, amb el suport d’exemples i bibliografia que ajuden a comprendre i a aprofundir totes aquestes qüestions. No es deixen de banda aspectes tan importants (i comunament oblidats en els textos introductoris a la preservació digital) com són l’inventari d’objectes digitals, la documentació dels processos de treball i la gestió de riscos. En suma, el text reflecteix el gran esforç dels seus autors, el seu coneixement del tema i una gran tasca de síntesi de tots els aspectes rellevants de l’aplicació de processos de treball de la preservació digital.
A més del que ja s’ha comentat, he de ressaltar una cosa que m’ha agradat especialment, que és la integració de la preservació digital com un component essencial de la Ciència Oberta. S’afirma amb rotunditat la necessitat de la preservació digital en aquest paradigma: el llegat, difusió i divulgació del coneixement científic requereix uns sistemes de gestió, accés i eficients, però també de la preservació digital. No puc deixar tampoc d’assenyalar la correcció en el plantejament de la preservació digital com un concepte de treball ampli i integrat: la preservació digital no es pot considerar només des del punt de vista de la implementació d’una tecnologia ni com un projecte aïllat, sinó que requereix una forta coordinació i organització del personal i de la institució i la seva incardinació en la resta d’actuacions del repositori.
Per posar un però, potser hagués estat convenient aportar algunes directrius per al seguiment tecnològic que permet detectar problemes d’obsolescència imminents o a mitjà termini que justifiquin mesures de preservació pal·liatives, i alguna menció a la utilitat d’algunes de les eines d’ús lliure que els encarregats de la preservació digital poden utilitzar per fer de forma automatitzada alguna de les seves tasques, tals com la identificació automàtica de formats de fitxer o la seva validació. O una mica més de precisió i extensió a l’hora de parlar de les estratègies d’emulació o d’alguns conceptes tècnics relacionats amb els formats de fitxer i els mètodes de compressió. Però això i molt més podem aprendre a la rica i solvent bibliografia i annexos que són referits i inclosos a les seves pàgines.
He de finalitzar donant l’enhorabona als seus autors i recomanant sens cap mena de dubte la lectura i ús d’aquesta guia.
