Añadir nuevo comentario

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Werf, Titia van der (2020). Open content activities in libraries: same direction, different trajectòries: findings from the 2018 OCLC Global Council survey. Dublin, Ohio: OCLC Research. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/vgmw-ba86>. [Consulta: 17/12/2020]. 

L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.

A l’informe de Titia van der Werf que ressenyem, el tema central és l’accés obert i els continguts en obert. Tal com esmenten a la presentació, el 2018 és un any on l’accés en obert sembla agafar una major importància, on el Pla S que afecta Europa i la publicació en obert és presentat, i on tot l’ecosistema de publicació científica sembla encarar-se de forma majoritària. Aquest interès és, doncs, la força motriu inicial per veure com el col·lectiu global de biblioteques (nacionals, públiques, especials i acadèmiques) percep i treballa el fenomen, i, sobretot, veure si hi ha una visió comuna i compartida a partir de la qual tenir clars els serveis que es poden oferir des dels centres.

La metodologia que es va dur a terme per recopilar dades es basà en una enquesta en línia enviada entre novembre del 2018 i gener del 2019 i distribuïda per respondre-la via invitació a les direccions de les biblioteques. Un total de 705 respostes de 82 països diferents foren recollides, tot i que l’informe no especifica a quanta gent es va fer arribar. És rellevant que l’enquesta parteix d’una visió àmplia del que és contingut obert, definit com «tota la gamma de contingut en línia de qualsevol tipus, lliurement disponible i sense restriccions», a la vegada que reconeix que «obert» és un concepte dinàmic i continu. Les preguntes de l’enquesta es poden trobar en aquest enllaç, i en aquest altre el paquet de dades amb les respostes. Pel que fa a la distribució geogràfica, el 49 % de les respostes provenen d’Amèrica, el 36 % d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, essent la resta (15 %) de l’Àsia-Pacífic.

Abans d’esmentar els principals resultats de l’estudi, cal parlar del biaix de respostes: un 66 % de respostes prové de biblioteques d’institucions d’educació superior, un 6 % de biblioteques de recerca, mentre que un 9 % són biblioteques públiques, essent la resta, fins a la totalitat, de centres diferents. Això fa que tot i no ser representativa de la globalitat del col·lectiu, sí que forneix d’una àmplia panoràmica de la visió i els serveis de les biblioteques en centres acadèmics i de recerca. I aquest, segurament, és el principal però a l’informe, atès que les principals conclusions només les pot presentar en un àmbit ben representat com és l’acadèmic, de forma que l’ambició inicial es veu esmorteïda i es redueix la rellevància.

Tenint aquests fets en compte, d’entre els principals resultats de l’estudi que l’informe ofereix destacaria:

• L'interès per l’accés obert és creixent.

Quasi la totalitat (97 %) de les institucions de recerca i acadèmiques que van respondre duien a terme alguna activitat en relació als continguts en obert, destacant els repositoris institucionals i els programes de suport i formació a usuaris.

Figura 1. Activitats i projectes en relació als continguts oberts que es porten a terme a les biblioteques universitàries i de recerca. Font: Informe ressenyat.
 

• Les principals diferències en serveis i activitats venen donades, sovint, per les polítiques estatals en l’avaluació de la recerca i el suport a la ciència oberta. Com més polítiques i més suport, més activitats i serveis. Aquest fet explica l’asimetria en les respostes entre diferents països.
   
• Algunes de les activitats a desenvolupar en els propers anys segons les respostes tenen relació amb serveis relacionats amb les dades en obert, la interacció amb continguts en obert, l’avaluació o bé la publicació en obert.
   
• Es consolida la trajectòria de moltes institucions amb serveis relacionats amb l’accés obert, essent així de fa anys en la major part dels casos.
   
• Les accions i serveis posats en marxa en relació als continguts en obert són percebuts com d’èxit per les biblioteques acadèmiques i de recerca.

Figura 2. Èxit de les activitats relacionades amb l’accés obert a les biblioteques acadèmiques i de recerca. Font: Informe ressenyat.
 

• S’espera de forma general un augment i acceleració de les activitats relacionades amb les dades de recerca, incloent els serveis amb les dades, la promoció i la creació de polítiques de dades.
   
• L’àmbit institucional és el que es percep com a escala adequada per treballar serveis i assolir impacte en relació als continguts en obert, per sobre de l’àmbit local, consorciat o estatal.

Com en diversos àmbits, en el moment de la publicació i tenint en compte que les dades són de final del 2018 i inici del 2019, l’informe mateix valora que ben probablement l’escenari de la COVID-19 haurà alterat algunes de les previsions i dinàmiques al voltant de l’accés obert, sobretot en relació amb les múltiples iniciatives que s’han dut a terme.

Com a tancament, podem dir que es tracta d’un informe interessant:

• Per al col·lectiu científic, per tal de veure la noció d’accés i continguts en obert en la seva visió global, no només la del coneixement científic que consumeixen en l’àmbit laboral. 
   
• Per a les biblioteques en general, per intentar tenir una idea comuna i compartida del què és l’accés i continguts en obert i quins serveis es poden oferir de forma compartida tant en entorns acadèmics com de biblioteca pública. Aquest informe pretén trencar les dues visions i generar marcs de treball conjunt. Tot i que el gruix de respostes venen de l’àmbit que ja habitualment treballa amb la publicació en obert d’informació científica, és destacable l’intent de tenir visions compartides.
   
• Per al col·lectiu de professionals de la informació en general, que entén que l’accés obert és un vector que només pot anar cap endavant, a major o menor velocitat i que ha de permetre que continguts de diversos formats passin a estar accessibles i permetin serveis cada vegada més ambiciosos.