Versión para impresión
Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Hooper, Martin. Troubling trends: an international decline in attitudes toward reading. Amsterdam: International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA), 2020. 12 p. (Compass briefs in education; 8). Disponible a: <https://www.iea.nl/sites/default/files/2020-03/Compass_brief_8_Troubling-trends.pdf>. [Consulta: 19/05/2020].
El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.
L’informe és interessant, d’una banda, per les evidències que recull sobre la importància que la lectura té en el rendiment, l’ampliació del vocabulari i el desenvolupament del cervell de la població més jove i, alhora, en la millora del benestar i la salut mental i cognitiva en els adults. Una importància que els sistemes educatius promouen intentant generar actituds positives cap a la lectura a través d’activitats de foment de la lectura. Unes activitats que, segons els resultats de la investigació vinculada, han de proporcionar materials diversos que coincideixin amb els interessos dels estudiants, donar eines perquè siguin lectors autònoms i puguin triar què llegeixen i generar oportunitats per a la lectura social i col·laborativa. Una vegada més, es destaca la vinculació entre l’hàbit de la lectura i un millor rendiment acadèmic i, també, la influència de l’àmbit familiar i, en concret, l’impacte que l’afició dels pares per la lectura té en aquest hàbit.
D’altra banda, també són interessants els resultats tot i que, malauradament, no són gaire encoratjadors. L’informe basa les seves conclusions en el buidat de tres ítems relacionats amb el context dels alumnes que s’han mantingut en les quatre edicions de l’estudi i que corresponen a algunes de les preguntes que apareixen a l’apartat R6 del qüestionari i que també s’analitza als informes nacionals.1 En el cas dels alumnes, la valoració s’ha fet sobre la puntuació donada a les afirmacions: «Gaudeixo llegint», «Si algú em regalés un llibre em posaria content» i «Crec que llegir és avorrit». En el cas dels pares, els ítems valorats han estat els que s’han mantingut estables en les quatre edicions i que apareixen a la pregunta 12 del qüestionari de context: «La lectura és una activitat important a casa meva», «Llegeixo només si he de fer-ho», «M’agrada passar el temps lliure llegint» i «Llegeixo només quan necessito informació».
I què ens diuen els resultats? Els resultats mostren una disminució de les actituds de lectura en la majoria dels països tant dels alumnes de quart curs de primària com dels seus pares de l’edició de 2001 a l’edició de 2016. El percentatge d’estudiants a qui els agrada llegir ha disminuït en 13 dels 18 països que han participat en les quatre edicions i només augmenta a Anglaterra i l’Iran i es manté als Estats Units, Nova Zelanda i Hong Kong. El percentatge de pares a qui els agrada llegir també ha disminuït a 14 dels 16 països que hi han participat (en aquest cas no hi apareixen Anglaterra ni els Estats Units perquè no van passar el qüestionari per als pares i, per tant, no s’han pogut analitzar els resultats).
Davant d’aquestes dades, l’informe apunta dues interessants propostes de treball futures que les administracions haurien de fer seves per establir polítiques que permetessin modificar la tendència i millorar els resultats. D’una banda, una primera recomanació per a educadors i responsables de les polítiques educatives que, tenint present aquesta davallada de tendència en les actituds de lectura, faria necessària una revisió dels currículums actuals per donar suport al desenvolupament d’actituds positives envers la lectura. I, una segona, que es dirigeix també a responsables polítics, per fomentar l’actitud lectora entre els pares a través de campanyes i programes generalitzats per promoure actituds positives envers la lectura entre adults i famílies. I, com no podia ser d’una altra manera, l’informe posa en relleu l’interès, també, de seguir investigant la influència que pot tenir en aquests resultats la generalització de l’accés a la informació digital a través de diferents mitjans (diaris en línia, blogs, xarxes socials i correu electrònic).
En definitiva, un nou informe que afegeix més dades a una situació prou coneguda. La lectura no està en els seus millors moments i, tot i que s’estan fent moltes accions per modificar aquesta tendència, des de llibreries, biblioteques o escoles, la pregunta és... a qui estan arribant? Realment, podem assegurar que el nombre de famílies que hi participen s’amplia? O, com apunten algunes veus expertes de casa nostra, les activitats sempre giren al voltant d’uns assistents fixos i fidels?
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.
1 Els informes i tota la informació relacionada es pot consultar a la pàgina de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa del Ministerio de Educación y Formación Profesional. A l’informe espanyol de 2016, l’anàlisi d’aquestes preguntes es pot trobar a les p. 93-97.
