Versión para impresión
Mònica Baró
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
ALA/AASL/CAEP School librarian preparation standards (2019) (2019). [Chicago, IL: American Association of School Librarians (AASL)]. 76 p. Disponible a: <http://www.ala.org/aasl/sites/ala.org.aasl/files/content/aasleducation/ALA_AASL_CAEP_School_Librarian_Preparation_Standards_2019_Final.pdf>. [Consulta: 21/04/2020].
Els canvis que es produeixen continuadament tant en el món de l’educació com de les biblioteques requereixen que els bibliotecaris escolars actualitzin els seus coneixements i adquireixin noves competències i, per això, es fa necessària una revisió permanent de la formació bàsica i/o continuada que aquests reben per desenvolupar la seva feina. Per assegurar que aquesta formació és l’adequada, en alguns països de tradició anglosaxona les associacions professionals acrediten de titulacions, tant en l’àmbit de màster com de postgrau, en base a uns estàndards que serveixen per avaluar els programes de formació, i que es renoven periòdicament per adaptar-los a les necessitats canviants dels entorns. Uns nous estàndards, doncs, estableixen uns requeriments actualitzats per a aquells que molt aviat seran bibliotecaris escolars, però també serveixen com a indicadors per a aquells professionals que estan en actiu i, evidentment, com a guia per tal que els centres de formació revisin i actualitzin, al seu torn, els plans d’estudi.
En els darrers anys, l'American Library Association (ALA) i la seva divisió l'American Association of School Librarians (AASL) han acreditat els programes de formació en l’àmbit de màster general o de màster amb l’especialitat de biblioteques escolars, en base a uns Standards for the initial preparation of school librarians que es van publicar l’any 2010, i que el 2019 s’actualitzen amb els School librarian preparation standards, sempre per a bibliotecaris escolars en centres educatius de K-12, l’equivalent als nostres centres d’educació primària i secundària obligatòria.
La principal novetat d’aquesta proposta de formació, en comparació amb la precedent de 2010, és que posa l’èmfasi en el caràcter que té el bibliotecari escolar com a educador i, per això, els nous estàndards han estat preparats conjuntament per les dues associacions bibliotecàries esmentades i el Council for the Accreditation of Educator Preparation (CAEP), que és l’entitat que acredita la preparació dels professionals de l’educació als Estats Units, amb la qual cosa s’aconsegueix una acreditació superior.
El text presenta cinc estàndards, que corresponen als diversos aspectes que un bibliotecari escolar ha de dominar. Els dos primers estan relacionats amb el caràcter educador del bibliotecari escolar, el tercer i el quart incideixen en els coneixements més tècnics i el cinquè fa referència a la professionalització del bibliotecari escolar. Cada estàndard s’articula en quatre o cinc aspectes o components i tots ells, de manera transversal, remarquen la necessitat que els bibliotecaris actuïn de manera ètica, assegurin un accés equitatiu als recursos i als serveis i que tinguin en compte la diversitat en relació a les necessitats culturals, socials i lingüístiques dels alumnes, i les seves capacitats.
Estàndard 1. L’alumne i l’aprenentatge. Integra els coneixements relatius al desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i de desenvolupament de l’alumnat, les actituds de respecte a la diversitat –en totes les seves variants– i la capacitat dels bibliotecaris per crear entorns d’aprenentatge físics i virtuals, i de dissenyar els programes de formació.
Estàndard 2. Planificació per a la formació. Assegura la capacitat dels bibliotecaris escolars per treballar col·laborativament amb la comunitat escolar per planificar, dur a terme i avaluar estratègies d’aprenentatge basades en l’ús dels recursos, la recerca i l’exploració, i per acompanyar els alumnes en els processos i guiar-los en les reflexions sobre els seus aprenentatges.
Estàndard 3. Coneixements i aplicació. Estableix que els bibliotecaris escolars han de tenir coneixements de literatura infantil i juvenil, sobre alfabetització digital i de la informació i que han de poder fomentar el pensament crític entre l’alumnat. També requereix que siguin experts en tecnologies educatives actuals emergents per dissenyar i adaptar experiències d’aprenentatge i aplicar els coneixements per tal que els alumnes sàpiguen cercar i utilitzar dades en entorns digitals i esdevinguin ciutadans amb competències digitals.
Estàndard 4. Organització i accés. Determina que el bibliotecari escolar ha de ser capaç de desenvolupar, seleccionar, organitzar i administrar una col·lecció de recursos per tal de satisfer les necessitats curriculars, però també les personals de la comunitat educativa. Igualment, ha de saber dissenyar les polítiques de serveis i treballar els processos d’avaluació de la biblioteca i dels seus impactes en la comunitat educativa.
Estàndard 5. Lideratge, defensa i responsabilitat professional. Garanteix la professionalitat del bibliotecari escolar, el seu compromís amb la formació continuada, la seva posició de lideratge en el disseny i la implementació de solucions que tinguin impactes positius en la comunitat educativa, però també la seva capacitat de col·laboració amb aquesta comunitat i amb el conjunt de la professió, tot justificant el paper de la biblioteca escolar en els centres educatius.
El document és molt detallat i, per a cada estàndard i per a cada component, s’estableixen les bases teòriques per constituir el cos al programa de formació: directrius i normes d’institucions diverses i desenvolupaments legislatius o estudis empírics sobre cadascun dels aspectes tractats en els estàndards, i s’aporten més de 80 referències bibliogràfiques, molt actualitzades. El document s’acompanya d’una taula comparativa entre els estàndards requerits per als professionals de l’educació i per als bibliotecaris escolars, i, finalment, s’adjunta una llista de les actuacions que, per a cada estàndard, un bibliotecari escolar hauria de poder dur a terme com a evidència que la seva formació ha complert els estàndards.
No cal dir que aquests estàndards i, molt especialment, aquesta darrera llista de competències caldrà tenir-los molt en compte a l’hora d’actualitzar els plans d’estudi de les escasses mencions o màsters d’especialització per a bibliotecaris escolars que avui ofereixen les nostres universitats, si volem que les nostres biblioteques escolars responguin, de debò, a tot allò que l’escola necessita i que puguin acompanyar els canvis en el món de l’educació.
