Versión para impresión
Andreu Sulé
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Krolak, Lisa (2019). Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries. Hamburg: UNESCO Institute for Lifelong Learning. 50 p. ISBN: 978-92-820-1231-4. Disponible a: <https://www.unesco.de/sites/default/files/2019-12/books_beyond_bars_krolak_2019.pdf> [Consulta: 29/03/2020].
Les biblioteques de presó han estat, des de fa molts anys, un dels aneguets lleigs en el camp de la Biblioteconomia. Es tracta d’un tipus de biblioteca que ha cridat molt poc l’atenció als investigadors, com ho demostra el fet que fent la cerca «prison librar*» en qualsevol camp de Web of Science es recuperen únicament 109 resultats, des de 1958 fins als nostres dies. És per això que la publicació, l’any passat, de Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries és una molt bona notícia per a les biblioteques penitenciàries, i no únicament per sumar un recurs més a la minsa llista d’obres sobre biblioteques de presó, sinó pel prestigi de l’entitat que l’ha feta possible, l’UNESCO Institute for Lifelong Learning (UIL), i de la seva autora, Lisa Krolak, responsable de la biblioteca de l’UIL i especialitzada en el paper de les biblioteques en l’alfabetització (ResearchGate, Academia).
L’objectiu de Books beyond bars és fer palesa la capacitat que tenen les biblioteques penitenciàries per transformar la vida dels interns, tot afavorint la seva rehabilitació social i reduint la seva reincidència un cop han sortit de la presó. L’autora vol demostrar que la biblioteca de presó ha de ser part integrant de l’estratègia multidisciplinària que el centre penitenciari dugui a terme per cobrir les necessitats educatives, informatives, legals i recreatives dels interns.
Tot i això, la singularitat del treball de Lisa Krolak no recau en els elements exposats per justificar la importància de les biblioteques de presó, sinó per l’exemplificació d’aquests elements amb una diversitat de països tan àmplia com mai fins ara s’havia recollit en una publicació. A més dels casos més coneguts d’Austràlia, els Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit, Lisa Krolak posa a disposició del lector experiències de Alemanya, Algèria, Argentina, Brasil, Bulgària, Croàcia, Ghana, Índia, Turquia, Xile, etc. Països aquests que habitualment no apareixen mencionats en les publicacions, on el predomini del món anglosaxó és aclaparador. L’autora explica que tota aquesta informació ha estat recollida gràcies no només a un ampli treball de recerca, sinó també a les seves visites a diverses biblioteques penitenciàries de diferents parts del món i, sobretot, a una crida global a contribucions a través de la listserv de l'IFLA que va ser resposta per bibliotecaris i grups d’interès de 38 països diferents.
L’obra s’estructura en set capítols. Després d’un primer capítol introductori, Lisa Krolak exposa, en el segon, la importància de l’educació permanent (lifelong learning) per als interns, entesa aquesta no només com a educació formal, sinó també com a educació no formal i informal, com per exemple, programes d’alfabetització, habilitats per a la vida, formació professionalitzadora, activitats artístiques, religioses i culturals, educació física i accés a les biblioteques. A continuació (cap. 3), destaca el paper que poden jugar les biblioteques penitenciàries per assolir aquest objectiu, ja sigui facilitant l’accés a material educatiu, o bé oferint als interns un espai de llibertat relaxat i segur. En el quart capítol, Lisa Krolak fa un breu repàs a les polítiques i recomanacions sobre biblioteques penitenciàries d’àmbit nacional, regional i internacional (article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans; United Nations standard minimum rules for the treatment of prisoners; European prison rules; normes i recomanacions nacionals –Austràlia, Brasil, Bulgària, Croàcia, Estats Units d’Amèrica, Finlàndia, Noruega, Regne Unit, etc.– i internacionals –Public Library manifesto de l’IFLA i la UNESCO, Guidelines for library services to prisoners de l’IFLA; etc.)
Fins aquí, la part de l’obra que simplement reprodueix informació ja disponible en altres publicacions. És en el capítol cinquè on l’autora fa la seva singular aportació, tot il·lustrant cinc elements de les polítiques i recomanacions exposades en el capítol quatre amb experiències de, literalment, arreu del món. Els cinc elements analitzats són:
- La relació de la biblioteca penitenciària amb la xarxa de biblioteques públiques (5.1).
- El perfil i el rol del bibliotecari (5.2).
- La política de col·lecció (5.3).
- L’ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (5.4).
- Els serveis d’extensió (outreach services) i les activitats d’alfabetització (5.5).
En cada element se segueix el mateix patró. Primer s’exposa allò que hauria de ser i després s’analitza de manera comparativa com s’està aplicant aquest element en diferents països del món.
L’obra finalitza amb un sisè capítol a mode de conclusió on Lisa Krolak sintetitza en cinc recomanacions els principis rectors que haurien de tenir en compte tots els responsables de sistemes bibliotecaris de presó:
- Les biblioteques penitenciàries haurien de seguir el model de biblioteca emprat per les biblioteques de fora de la presó.
- Les biblioteques penitenciàries haurien de ser una part essencial de les regulacions polítiques i de les xarxes.
- Les biblioteques penitenciàries han de ser gestionades per personal format i amb accés a recursos suficients.
- Les biblioteques penitenciàries haurien de contribuir a un entorn d’alfabetització que motivi els interns a desenvolupar, millorar i consolidar les habilitats d’alfabetització.
- Les biblioteques penitenciàries haurien d’emprar els seus materials i espais per oferir activitats d’alfabetització.
Finalment (cap. 7), l’obra ofereix al lector una àmplia (sis pàgines) i variada bibliografia que és una mostra més de l’orientació internacional de la publicació.
Així doncs, som davant d’una obra original, fàcil de llegir gràcies a la gran quantitat d’experiències que inclou, d’interès per a totes aquelles persones relacionades amb les biblioteques de presó (investigadors, bibliotecaris, gestors, etc.)
