El client sempre té la raó?: les biblioteques universitàries estatunidenques vistes pel seu professorat

Enviado por Ciro Llueca el Lun, 20/05/2019 - 20:54
Versión para impresiónVersión para impresión

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Blankstein, Melissa; Wolff-Eisenberg, Christine (2019). Ithaka S+R US Faculty survey 2018. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.311199>. [Consulta: 23/04/2019].

Un dels moments estel·lars del recent congrés de l’Association of College and Research Libraries (ACRL 2019 Recasting the narrative) celebrat a Cleveland (3.000 assistents) fou la presentació del nou informe triennal d’Ithaka, una organització sense ànim de lucre amb quatre serveis ben coneguts per les biblioteques universitàries: ArtStor, JStor, Portico i Ithaka S+R, centrat aquest darrer a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica. 

Per entendre l’abast de l’informe s’ha de partir de les dades: 10.919 respostes a un qüestionari enviat la tardor de 2018 a 150.941 persones de la comunitat universitària estatunidenca, membres del professorat en un sentit ampli, classificats segons la seva pertinença a Humanitats, Ciències Socials, Ciències o bé Ciències de la Salut. La mida importa, si tenim en compte que estudis similars parteixen d’una mostra menor, per molt que la taxa de resposta pugui superar aquest 7,2 %. Un altre factor contundent és la traçabilitat de les tendències, atès que l’informe es publica periòdicament des de l’any 2000, i l’Ángel Borrego ha ressenyat puntualment els informes precedents1 per al Blok de BiD. És, doncs, un informe que complementa els que habitualment es publiquen basats en l’opinió de grups d’experts mitjançant Delphy.2 

Han preguntat al professorat de les universitats estatunidenques, i aquestes són les principals conclusions:

  • Google Scholar guanya pes com a punt de partida de la cerca d’informació científica. Per bé que les bases de dades acadèmiques mantenen la primera posició, el professorat està incrementant les seves cerques mitjançant Google Scholar i d’altres eines similars. És més evident en Ciències Socials i en Ciències genèriques, mentre que en Humanitats i Ciències de la Salut es prefereixen, com a punt de partida, les bases de dades subscrites per les biblioteques. 
     
  • El llibre imprès és viu. El capítol dedicat a l’accés a la informació apunta també a la transició digital, i només un 20 % del professorat opina que no serà necessari mantenir una versió impresa dels llibres. Aquella xifra assoleix proporcions properes al 80 % en Humanitats, en una tendència que ha pujat des de 2015, especialment en el professorat més jove i quan la intenció és llegir un capítol o tot el llibre completament.
     
  • En dades d’investigació, el professorat prefereix gestionar pel seu compte. Si bé els serveis externs (Google Drive, Dropbox, etc.) guanyen pes en la gestió de dades i recursos, decreix però es manté com a primera opció la preferència per la gestió en els seus propis ordenadors. Allunyada de l’òrbita de preferències: la gestió per part de la biblioteca universitària, malgrat que prop d’un 40 % la valora positivament quan no es pregunta com a primera opció. 
     
  • En comunicació científica creix tímidament l’interès per l’accés obert. La publicació científica tradicional és la millor valorada, tant en publicacions amb revisió d’experts (90 %) com en les actes de congressos (propera al 70 %) i llibres (60 %). Per a l’accés obert no es prefereix un repositori institucional o sectorial per sobre de qualsevol lloc d’Internet. Si es pregunta en què es basa l’elecció per publicar en un lloc o un altre, les preferències apunten a temàtica i distribució de la revista, alt factor d’impacte o, en quart lloc (valoració del 70 %), que es permeti publicar en accés obert sense APC (article processing charges). Només un 40 % té en compte que el contingut sigui accessible totalment en obert. 
     
  • Sense entusiasme per avaluar l’impacte social. A l’apartat de comunicació científica també es pregunta si és necessari incorporar la mesura de l’impacte social en el procés d’avaluació del professorat. A la resposta, únicament un 20 % es mostra en contra, essent l’opinió totalment a favor propera al 30 %.
     
  • OER, al centre del debat sobre aprenentatge. Per primer cop, el qüestionari preguntava sobre els Objectes d’Aprenentatge en Obert (OER, per les seves sigles en anglès). Prop del 70 % del professorat opina que és important reduir el cost del que paguen els estudiants per llibres de text i d’altres materials, i al voltant del 50 % està interessat a utilitzar OER en la seva docència. Poc més del 10 % opina que la seva universitat reconeix o recompensa la integració d’OER en la pràctica docent. En general, hi ha un interès menor en Ciències de la Salut que en la resta de disciplines. El professorat, d’altra banda, es mostra escèptic per l’ús de learning analytics. 
     
  • Les biblioteques universitàries, centrals de compra. L’informe dedica el seu apartat final a analitzar la percepció del professorat sobre el paper de les biblioteques. Agrupat per conceptes, la seva importància apunta a la gestió de les compres i adquisicions (buyer, més del 80 % de les respostes); suport a l’estudiant en anàlisi crítica, competències informacionals i desenvolupament de la recerca (undergraduate support, més del 70 %); repositori i preservació de recursos (archive, més del 70 %); punt de partida per localitzar informació per a la investigació (gateway, 70 %); suport a l’estudiant en recerca, gestió de dades i publicació científica (graduate support, més del 60 %); suport al professorat en la seva docència (teaching support, més del 60 %); i suport a la recerca (research support, poc menys del 60 %). Les qüestions menys consolidades (gestió de la pàgina web; assessorament en la publicació científica, tant impacte com contractes d’edició) no assoleixen el 40 % de percepció per part del professorat. 
     
  • El personal bibliotecari ajuda els estudiants en la cerca i ús d’informació. En el mateix capítol, s’indaga sobre el rol principal del personal bibliotecari. Es destaca la contribució clàssica a l’aprenentatge en l’ús de les fonts d’informació per part dels estudiants; com també el desenvolupament de les seves habilitats per a la recerca; i el suport a la millora de les competències informacionals dels estudiants per a la manipulació dels mitjans i la desinformació. S’observa una millor percepció en el professorat d’Humanitats, seguit de Ciències Socials, Ciències genèriques i Ciències de la Salut. 

L’informe és una magnífica eina per prendre el pols a les biblioteques universitàries estatunidenques, la realitat de les quals no difereix massa de la resta del món econòmicament desenvolupat. Des de la perspectiva europea, és inevitable constatar que la percepció del professorat universitari (estatunidenc i de la resta del món) és menys integrada –per emprar, un cop més, el famós binomi d’Umberto Eco– del que caldria esperar. Per poder comparar la realitat local i la descrita a l’informe, el CSUC va encarregar el 2014 un estudi a semblança del d’Ithaka,3 amb resultats molt similars al seu precedent estatunidenc: no sempre el professorat és a l’alçada de les expectatives. 

Pot sorprendre una visió allunyada del món al que està acostumat el personal bibliotecari en els seus congressos, publicacions i informes d’experts: un món on regnen les col·leccions digitals, les infraestructures de gestió de dades de recerca, i que és procliu a l’accés obert i a l’avaluació per impacte social. El món dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) vinculats a la transferència de coneixement de la universitat, de la Declaració de San Francisco en Avaluació de la Recerca, del Pla S i les dades FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). En aquest sentit, és admirable la complicitat dels professionals de les biblioteques amb l’estratègia de les nostres universitats. Però parlant en termes anglosaxons, farem bé de no oblidar que el professorat és, si no el nostre client, el nostre principal aliat en la capacitació dels qui segur sí que ho són: les i els estudiants. 

1 Borrego, Ángel (2010). «Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital? Blok de BiD, 02/06/2010. 

Borrego, Ángel (2013). «El comportament informatiu dels docents universitaris nord-americans, tres anys després». Blok de BiD, 19/06/2013.

Borrego, Ángel (2017). «Què pensa el professorat sobre la biblioteca universitària? Blok de BiD, 01/03/2017.

2 Gallo León, José Pablo (2019). «Tendències per a biblioteques universitàries en un entorn canviant: l’informe 2018 de l’ACRL». Blok de BiD, 06/02/2019. 

Anglada, Lluís (2019). «Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema? Blok de BiD, 06/03/2019. 

3 Borrego, Ángel (2014). Comportament informatiu del professorat de les universitats catalanes. [Barcelona: CSUC]. 70 p. 

Borrego, Ángel; Anglada, Lluís (2016). «Faculty information behaviour in the electronic environment: attitudes towards searching, publishing and libraries». New library world, vol. 117, no. 3-4, p. 173-185.