Versión para impresión
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Pinfield, Stephen; Cox, Andrew M; Rutter, Sophie. (2017). Mapping the future of academic libraries: a report for SCONUL. [London: SCONUL]. Disponible a: https://sconul.ac.uk/publication/mapping-the-future-of-academic-libraries. [Consulta: 09/01/2018].
Els darrers anys abunden els informes que analitzen l’entorn canviant en què es mouen les biblioteques universitàries per tal d’albirar estratègies que les ajudin a continuar jugant un paper útil en l’àmbit de l’educació superior. L’informe que avui ressenyem respon a un encàrrec en aquesta línia de l’associació de biblioteques universitàries britànica SCONUL (Society of College, National and University Libraries). El treball recull les conclusions d’una revisió bibliogràfica sobre la qüestió, les entrevistes a una trentena de personalitats vinculades al món de l’educació superior i les respostes a una enquesta entre personal de biblioteques universitàries britàniques.
L’informe comença enumerant els canvis que afecten les biblioteques universitàries en l’actualitat. Malgrat que els autors n’assenyalen molts, cap d’ells és identificat com a decisiu pels participants a l’estudi. Més aviat, és la combinació simultània de tots ells el que produeix la sotragada. No obstant, els autors identifiquen cinc grans «nexes», cadascun dels quals aglutina diversos factors individuals:
- La «datificació» de la ciència que inclou tendències com l’accés obert, la ciència oberta, la mineria de dades, la intel·ligència artificial, les humanitats digitals o les xarxes socials de contingut acadèmic. Aquest nexe engloba un seguit de desenvolupaments que provoquen que la recerca, a qualsevol disciplina, es basi en conjunts de dades cada cop més grans i complexos.
- L’aprenentatge connectat és un nexe que combina tendències pedagògiques relacionades amb un aprenentatge més flexible, social i basat en eines tecnològiques, amb la docència esdevenint un procés de facilitació per a estudiants que esperen poder accedir als recursos educatius quan i on els necessitin.
- L’orientació de les biblioteques envers els serveis fa que, sense abandonar la gestió de la col·lecció, cada cop adquireixi més importància la curació de continguts creats dins de la institució mateixa per posar-los a disposició d'una audiència externa. Hi ha consens al voltant de la idea de Lorcan Dempsey de passar de la biblioteca com a selectora de recursos externs per posar-los a l’abast d’usuaris interns («outside-in») a gestionar continguts creats internament per posar-los a disposició del públic extern («inside-out»).
- La identitat de la biblioteca s’esvaeix com a conseqüència de les tendències descrites més amunt i les fronteres amb altres serveis, com ara els informàtics, es difuminen.
- Les pressions polítiques i econòmiques no afecten només la biblioteca, sinó el conjunt de la Universitat. Més enllà d'alguns fenòmens estrictament britànics als que fa referència l’informe, com el Brexit, el lector local reconeixerà fàcilment d’altres com la pressió per la internacionalització, la reducció de la inversió pública en educació superior o l’increment de la competència.
Malgrat tots aquests canvis, els participants a l’estudi creuen que la biblioteca continuarà gaudint de presència física als campus d’aquí a una dècada i seguirà albergant un nombre significatiu de documents impresos. Encara no està clar on se situarà el punt d'equilibri entre el món imprès i el digital. Una manca de claredat que potser té a veure amb el fracàs de la biblioteca a l’hora de crear una presència atractiva en el món digital, un terreny en què no ha aconseguit la repercussió de Google Scholar o ResearchGate. Seguint la idea de Lynn Silipigni Connaway, cal dissenyar serveis bibliotecaris que facin aflorar els recursos documentals allà on són els usuaris, no on la biblioteca vol que hi siguin («the library in the life of the user»). Els autors de l'informe destaquen la necessitat de millorar la formació del personal bibliotecari en àmbits com la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic (machine learning) o les analítiques d'aprenentatge (learning analytics).
Hi ha consens en què tots aquests canvis provoquen que la biblioteca hagi de reposicionar-se, però no únicament de forma reactiva sinó que, en segons quins casos, ha d'adoptar un paper de lideratge. Els autors de l'informe proposen tres nivells de canvi per a les biblioteques: com a proveïdores de serveis alineats amb els objectius de la institució; com a col·laboradores, treballant amb els usuaris i amb altres serveis de l’organització; i com a líders, innovant en algunes àrees, persuadint els equips de direcció del camí a seguir i contribuint a l'estratègia institucional.
La major part dels professionals consultats són optimistes sobre el futur de les biblioteques, tot i que preveuen una reducció del nombre de llocs de treball i canvis en les competències professionals, amb una menor necessitat de dominar els processos tècnics en benefici d'habilitats de gestió, negociació o resolució de conflictes. Aquest optimisme, però, no és compartit fora de la professió, potser perquè els experts externs tenen una visió més tradicional de la biblioteca o potser perquè els bibliotecaris pequen d'ingenus. En qualsevol cas, cal millorar la comunicació sobre el paper present i futur de les biblioteques i posar en qüestió alguns estereotips que van aparèixer repetidament durant la realització de l’estudi, com ara la idea de que «la biblioteca és una marca forta» ―quan sovint és associada únicament amb els llibres i se li atorga una importància decreixent― o «la biblioteca és una font de descobriment» ―quan nombrosos estudis mostren que els sistemes bibliotecaris no són la font preferida pels usuaris per cercar bibliografia.
Malgrat que a l'estudi es va observar una certa resistència al canvi, un punt fort és la tradició ben establerta de col·laboració i treball consorcial, una tendència que serà necessària per afrontar reptes com la preservació digital. Es tracta d'una actitud que també caldrà practicar dins de les institucions mateixes, donat l'esborrament dels límits entre la biblioteca i altres serveis, un fenomen que els autors bategen com a «coopetition», l'equilibri entre cooperació i competència.
L’informe finalitza amb un seguit de recomanacions a les biblioteques universitàries i a SCONUL que, entre d'altres, insisteixen en la necessitat de seguir analitzant l'entorn per donar resposta als nous reptes, millorar la presència digital o perfeccionar les estratègies de comunicació. Com calia esperar, l’informe no suposa un punt i apart que doni respostes contundents als interrogants que afecten el futur de les biblioteques universitàries, sinó més aviat un document més que serveix per animar el debat.
