Versión para impresión
Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)
Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].
A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.
L’informe presenta cinc resultats clau en estratègia de biblioteques:
- Creixement dels recursos (econòmics i de personal) destinats a serveis de suport a l’aprenentatge i la recerca com disseny d’aprenentatge, alfabetització informacional i suport especialitzat.
- Els directors estan compromesos a donar suport als estudiants però pocs saben com articular-ho o com contribuir al seu èxit i que la biblioteca esdevingui partner del procés d’aprenentatge de l’estudiant.
- Les col·leccions són cada vegada més digitals i inclouran més tipus de materials tant en tipologies de formats com en continguts, més enllà dels clàssics textuals.
- Respecte a l’informe anterior del 2013, menys directors troben que la biblioteca hagi de ser l’únic punt de partida per a la descoberta de continguts.
- Pèrdua de reconeixement de les biblioteques dins les institucions.
Lideratge, gestió i direcció de les organitzacions
Els mateixos directors de les biblioteques universitàries donen el seu punt de vista de quins aspectes i rols creuen que són més importants de cara a les seves institucions i als usuaris que en fan ús. Si bé els resultats respecte als dos informes anteriors presenten pocs canvis, destaca en primer lloc una creixent preocupació dels directors pel rol que les biblioteques han d’exercir com a sponsors de les habilitats informacionals i, resulta interessant, com a tema d’actualitat, l’anàlisi crítica sobre la informació que els usuaris obtenen. És creixent també l’interès dels directors perquè els seus serveis juguin un paper actiu en l’activitat d’aprenentatge de les seves institucions.
En canvi, hi ha una certa disminució en la percepció de la importància que la biblioteca ha de tenir en la seva tasca de facilitar solucions per gestionar producció científica o docent de les seves institucions. Aquesta darrera percepció varia molt segons la missió de la biblioteca; decreix substancialment a les biblioteques de facultats i escoles universitàries, mentre creix notablement a les biblioteques de centres de recerca. La mateixa diversitat d’opinions existeix quan es tracta de valorar la biblioteca a l’hora d’ajudar a incrementar la productivitat de la mateixa institució.
L’informe recull també, i com havia fet en edicions anteriors (vegeu Magán Wals, J. A. 2014), opinions de supervisors dels directors de biblioteca i compara les percepcions dels primers amb les dels segons. Malauradament, no sorprèn que la valoració que els líders de les universitats fan de les seves biblioteques sigui un 15 % menor que la que fan els directors de les mateixes biblioteques.
En aquesta edició de l’informe destaca el rol que els directors dels centres de recerca (però no els d’escoles i facultats) s’atribueixen com a agents d’ajuda a la recerca de fonts de finançament, activitat a la qual diuen dedicar aproximadament un 15 % del seu temps.
Finalment, destaca negativament que en totes les tipologies de biblioteques (escoles, facultats, recerca) la percepció dels directors sobre la consideració que els seus col·legues acadèmics tenen respecte del seu rol de lideratge de la institució hi ha disminuït més de 10 punts percentuals en relació a l’informe del 2013.
Eines de descobriment
Malgrat haver invertit milions de dòlars en eines de descoberta, les tendències dels usuaris han obligat els directors de biblioteques a redefinir les seves estratègies al respecte. En relació a edicions anteriors de l’enquesta, l’informe demostra que, actualment, les bases de dades estan perdent influència com a punt de partida per començar una recerca, donat que els usuaris prefereixen iniciar la seva cerca des de la pàgina web de la biblioteca o des de cercadors generals.
Per tant, en relació als resultats de l’enquesta, s’observa que mentre un 80 % dels enquestats, l’any 2010, considerava que era estratègicament important el fet que la biblioteca fos el lloc de partida dels usuaris a l’hora de fer una cerca, aquesta afirmació ha caigut fins a un 22 %.
També cau la percepció dels usuaris pel que fa al suport que la biblioteca ofereix, quan hi ha diferents còpies d’un mateix ítem, de conduir cap a una font determinada. De fet, només un 35 % ho considera rellevant.
En pròximes edicions d’aquest mateix informe s’haurà de veure quines estratègies aniran adaptant els líders de biblioteca perquè els usuaris continuïn consumint els continguts de les biblioteques malgrat que no siguin el punt de partida del seu procés de cerca d’informació, tenint en compte que un terç ja accedeix des de Google.
Col·leccions
En relació a les col·leccions, els dos anteriors informes estan marcats per una major adquisició de continguts en format electrònic. Si bé la transició cap a formats electrònics per qualsevol tipus de continguts es manté intacta, es detecta una relaxació en la política de disposar de tots dos formats (paper i electrònic) quan això sigui possible. Aquesta consolidació de la col·lecció electrònica i reserva respecte de l’adquisició de les col·leccions en paper s’explica per una dada que proporciona el mateix informe: la despesa en ambdues col·leccions manté la tendència incremental que ja apuntava el 2013 i a l’hora de reduir-la s’opta per fer-ho sobre volums impresos. En tot cas, el cost de la gestió de les col·leccions representa, de mitjana, el 60 % dels pressupostos de les biblioteques (el 2010 era proper al 50 %), arribant al 67 % de les institucions dedicades exclusivament a la investigació.
També es detecta un interès creixent envers noves tipologies de materials, però donat que l’informe no ho detalla, es fa difícil saber quins continguts o formats s’inclouen aquí; pot tractar-se de tipologies molt diferents entre si: dades de recerca, OER (open educational resources), formats audiovisuals.
Les principals estratègies en relació a les col·leccions i a donar accés als documents que són de l’interès dels usuaris són, per ordre:
a. Facilitar els continguts a través de préstec interbibliotecari o similar.
b. Adquirir llicències de revistes electròniques.
Estratègies que, especialment, les biblioteques de recerca complementen amb:
c. Construir i mantenir fons únics i especials.
d. Preservar materials en formats digitals.
e. Digitalitzar i obrir materials.
Per tancar l’apartat de col·leccions és interessant mencionar que l’informe del 2013 presentava una tendència a l’alça (per bé que minoritària) en l’opinió que les col·leccions de llibres electrònics portarien a una menor necessitat de mantenir llibres impresos. Doncs bé, aquesta opinió s’ha reduït fins a valors inferiors als del 2010.
Serveis
La tendència de les biblioteques és continuar invertint molts recursos per desenvolupar serveis de suport a l’aprenentatge, la docència, la recerca i la comunicació acadèmica.
A l’hora d’avaluar els resultats de l’enquesta, s’ha de tenir en consideració que la percepció dels serveis varia molt en funció del tipus de biblioteca i el seu target. És a dir, els serveis de suport a la recerca estan molt més valorats en universitats amb doctorats que les que només ofereixen graus o màsters i, en canvi, en aquestes últimes es valoren més els serveis de suport a la docència i l’aprenentatge. Aquestes prioritats queden clarament identificades en les seves estratègies i, per tant, per exemple, les universitats amb doctorats tenen estratègies de suport a la recerca molt més consolidades que les altres.
Serveis de suport a la recerca i la comunicació acadèmica
Dels serveis de suport a la recerca es valoren sobretot el desplegament de programes formatius específics a ajudar l’usuari a adquirir habilitats de recerca; proporcionar un repositori institucional i tenir bibliotecaris temàtics especialitzats en diferents camps del coneixement.
En canvi, hi ha una percepció menor en el rol de la biblioteca com a servei de suport en l’assessorament de drets d’autor i propietat intel·lectual o suport en metodologies de recerca, i aquest percentatge encara cau més quan se’ls pregunta sobre el paper de la biblioteca fent seguiment dels resultats de la recerca o donant suport en la publicació de publicacions acadèmiques.
Serveis de suport a la docència i l’aprenentatge
En relació als serveis de suport a la docència i l’aprenentatge, els esforços se centren respectivament, en el primer cas, a facilitar l’activitat docent al professorat i, en el segon cas, a oferir programes d’alfabetització informacionals als estudiants.
Contribuir a l’èxit dels estudiants ha esdevingut una prioritat per a les biblioteques d’universitats de grau o de màster; però només un 50 % té una idea clara de com contribueix a aquest èxit. Es prioritza oferir espais físics on els estudiants puguin col·laborar, aprendre i estudiar i els serveis de referència.
Finalment, l’informe proporciona una comparació entre les percepcions dels directors de biblioteques enquestats i les del professorat, enquestats a l’informe de l’Ithaka S+R US Faculty survey 2015 . D’aquesta comparativa s’observa que mentre els directors de biblioteques destaquen el rol significatiu de les biblioteques a donar suport a l’estudiant en l’aprenentatge d’habilitats (82 %) a través de programes formatius que ajuden l’estudiant a desenvolupar les seves competències en cercar, accedir i fer ús dels recursos, només un 45 % del professorat està d’acord amb aquesta afirmació.
En conclusió, les biblioteques han passat de ser proveïdores de contingut i de col·leccions a esdevenir referents com a proveïdores de serveis de suport a la recerca, la docència i l’aprenentatge. Davant d’aquesta transició, els líders de biblioteques han d’anar redefinint les seves estratègies i esperem que el proper informe del 2019 ja ens doni alguns resultats.
Més informació:
Ithaka S+R US Library survey 2016 (Vídeo)
Magán Wals, J. A.(2014) Què ens aporta Ithaka S+R US Library Survey 2013? Blok de BiD, 18 de juny de 2014. [Consulta: gener de 2018].
