En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].

Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes¹ sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Però passem a veure aquests dos primers informes. A través d’una metodologia de tipus qualitatiu, desenvolupat amb entrevistes i recerca, responen algunes qüestions que es plantegen en aquest tema transdisciplinar. Avui dia, disposem de bastants informes, alguns ja ressenyats al Blok de BiD, però apreciem que encara és un escenari en plena ebullició, en el qual no estan consolidats els serveis de suport a les pràctiques que emergeixen en la gestió de dades de recerca. «Institutions must also determine what subset of the service space is most pertinent to meeting current and future RDM requirements» (p. 13). En aquest breu text descriurem l’ambient en el qual s’ha d’entendre la RDM, la principal aportació del primer informe, és a dir el marc d’anàlisi EEC, i els dos principals punts del segon: els descobriments clau i l’anàlisi detallada dels casos, oferint una taula comparativa d’elaboració pròpia.
El context de la RDM s’insereix en un ecosistema, en un ambient acadèmic que, per descomptat, va més enllà de la gestió de les dades. El primer volum ja comenta des de les seves primeres pàgines els problemes que comporta el registre i descripció dels resultats de la recerca. En aquest sentit², reforça les tendències clau identificades pel NMC Horizon report: 2017 library edition, entre les quals inclou l’atenció a la naturalesa canviant dels registres acadèmics des de l’any 2014:

Menciona alguns sistemes per documentar el procés i els resultats de l’esforç acadèmic (Elsevier Pure o Symplectic Elements) que actuen com agregadors de diferents accions que es produeixen en una institució. Correspondria en el nostre entorn amb els portals de producció científica basats en els repositoris i els current research information systems (CRIS) de cadascuna de les institucions, com FUTUR-UPC. Al nostre entendre, existeix entre ells una diferència de base, mentre que els primers gestionen la informació d’una institució de forma integral i des del seu origen, els portals presenten aquesta informació de forma integrada, però es gestionen per separat.

El primer volum examina la infraestructura, els serveis i d’altres recursos que s’han necessitat per adquirir competències en RDM a les quatre institucions estudiades (University of Edinburgh; University of Illinois at Urbana-Champaign, Monash University y Wageningen University & Research), escollides després de l’estudi dels serveis sobre RDM en més d’una dotzena d’institucions. Insistim en l’aportació que suposa aquell marc d’interpretació EEC, que permet acoblar els descobriments de contextos molt diferents. La RDM és un territori ampli, amb unes fronteres molt difoses, fuzzy borders, però han detectat tres patrons per adquirir les capacitats RDM. Són els serveis EEC: educació/formació, experts i conservació/preservació. La formació actua com a detonant per conscienciar a través de guies, tutorials, cursos… Els serveis per a experts, en segon lloc, proporcionen suport individual i concret per prendre decisions en els diversos moments del procés, molts cops treballant juntament amb el grup de recerca. Finalment, la curació de les dades està referida a la infraestructura tecnològica i serveis orientats a l’accés i la preservació de les dades, com l’assignació d’identificadors únics, creació de metadades...

Són conscients que no és necessari que totes les institucions desenvolupin aquests tres apartats per adquirir competències suficients en RDM. Però sí que insisteixen en què es tingui una perspectiva global, de manera que les accions siguin coherents i estiguin cohesionades a la institució. La RDM és un espai on el complet compromís de la institució és indefugible.

Un cop detallat el marc de treball, el segon informe exposa el que hem denominat al títol com a Riquesa. L’agregació de diferents experiències evidencia les fites, lliçons i punts crítics de decisió que poden ser seguits en d’altres contextos institucionals. Defineix l’abast de les capacitats en RDM desenvolupades en cadascuna de les quatre universitats en la creença que una altra institució es vegi reflectida en algun dels seus aspectes. Examina les decisions clau que a cada universitat han perfilat els contorns del seu model. Respon a com cadascuna cobreix les categories EEC i quins serveis associen a cadascuna; per què ha emfasitzat més una o altra categoria; i quina relació existeix entre els serveis de la institució i els externs. Recorda les paraules de Boulton³: «Science is an international activity, done in a national cultural setting, thereby requiring national strategies to fit within a common international frame». Així que aquest informe suposa un avenç davant d’altres estudis de casos que ja coneixem donat que concreta els conceptes abstractes que associen la RDM a la seva pràctica real. D’aquesta manera, precisa amb exactitud els paquets de serveis RDM («RDM service bundle», en paraules seves) que cadascuna de les quatre institucions ha escollit. Parteix de la idea que la RDM és un repte, una necessitat tant en l’àmbit institucional com l’individual, evidencia que hi ha mil maneres d’afrontar-la. Sens dubte, la primera decisió institucional és decidir si actuar i la segona quin paquet de serveis implementar localment, tenint en compte que aquest terme no significa que un servei sigui desenvolupat a la institució sinó que s’ofereix als investigadors de la institució.

Abans d’oferir alguns punts rellevants d’aquestes quatre institucions, ens agradaria, recollir els seus descobriments basats en els quatre casos. En primer lloc, evidencia que la RDM no és un conjunt monolític de serveis que es repliquen a cada universitat. És una solució adaptada a factors interns i externs, que determinen les decisions de cada institució. De fet, no és necessari desenvolupar les tres dimensions EEC, però fins i tot quan es fa, les universitats difereixen en l’èmfasi que atorguen a un dels components. Un paquet de serveis RDM és un conjunt de serveis desenvolupats en col·laboració amb les unitats internes i en funció de les opcions externes. De vegades, un servei local dona com a resultat un producte molt utilitzat a escala global, la qual cosa reforçaria la marca pròpia de la universitat. Finalment, es constata el desenvolupament de repositoris de dades al marge de l’institucional, però que són integrats per l’esquema de gestió d’informació acadèmica general que s’ha comentat al principi. Alguns d’ells no es perceben ni ofereixen com a primera opció per als investigadors. Les institucions són coneixedores del pes de cada àrea en el procés de recerca, amb les seves pròpies solucions per disciplina.
Passem succintament a veure els casos i oferir una taula que compara les dimensions a cada institució. L’Edinburgh University ve marcada per la seva primerenca política institucional sobre RDM (2011), que determina una atenció especial al cicle de vida de les dades. Es perceben com a centre de referència en RDM a escala global. La University of Illinois at Urbana-Champaign comença en RDM amb el mandat dels NIH (2003) i posteriors requeriments dels finançadors des de 2013. El seu servei està allotjat a la biblioteca, que col·labora amb altres unitats: tecnològiques, amb les seves autoritats, amb la facultat, etc. Ha desenvolupat un Data Bank que completa amb molt suport del personal del servei. Els seus reptes són la cooperació amb d’altres infraestructures més enllà de la institució per evitar solapaments. La Monash University s’insereix en els desenvolupaments nacionals del Govern des de 2007, que culmina en la seva política de 2010. Ha desenvolupat tots els apartats d’EEC i la seva infraestructura, Monash.Figshare, és primera opció per als seus investigadors. Recomanen tenir desenvolupats serveis de suport de tipus pràctic per tal que quan els investigadors s’acostin a la biblioteca, aquesta no perdi credibilitat. A l’últim, Wageningen University & Research està immersa en la realitat del seu país, sempre molt coordinada en els seus serveis d’informació. Per exemple, el National Coordination Point Research Data Management per coordinar polítiques i infraestructures. Així, Wageningen es caracteritza per recolzar-se en estructures organitzatives consorciades. El seu Data Management Support Hub insisteix especialment en el suport individualitzat i la col·laboració amb l’exterior per construir les seves capacitats en RDM.

Així  doncs, segueix la incertesa, el desafiament en el camp de la RDM, per la qual cosa adquirir les capacitats requereix dels recursos d’una comunitat de pràctica que actua més enllà de les fronteres d’una sola institució.

¹ En el moment del tancament d'aquesta ressenya ha aparegut el tercer informe: Bryant, Rebecca [et al.] (2017)Research information management: defining RIM and the library's role. Dublin, Ohio: OCLC Research.
² Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2015). Stewardship of the evolving scholarly record: from the invisible hand to conscious coordination. Dublin, Ohio: OCLC Research.
³ Boulton, Geoffrey (2015). Open data, big data and the future of science.