Desprogramar l’obsolescència imaginant la rellevància

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)

Bibliotecas 2029: documentos de las Jornadas Bibliotecas 2029 = conference “Libraries 2029”. Papers (2016). [Murcia]: ANABAD Murcia. 156 p. Disponible a: http://eprints.rclis.org/29123/1/Bibliotecas_2029_Documentos.pdf. [Consulta: 24/10/16].

Va succeir una vegada més, quan, entre canapè i canapè, vaig comentar que era bibliotecari: "I ara amb Internet, a què us dedicareu?" Constatar que en l’imaginari hem passat d’estar tranquil·lament llegint mentre passava la jornada al desnonament, d’avorrits a irrellevants, encén les nostres alarmes. Serà cert que el desenvolupament tecnològic convertirà les biblioteques en espais del passat mancants de futur? Ens agradaria creure  que només pensen així el qui no les freqüenten, aquells qui prèviament les consideraven un espai d’emmagatzematge i préstec de llibres, però entre nosaltres comença a sorgir cert neguit. D’acord, pot ser que la tecnologia se’ns resisteixi però, què hi ha de la nostra aposta social, dels nostres esforços per alfabetitzar, per reduir bretxes digitals, per què mai apareixen en escena? i, nosaltres, és que només érem (som) els qui érem al lloc on hi havia els llibres?

Malgrat ser pioners en la utilització de les noves tecnologies l’eclosió digital se’ns ha ennuegat: hem perdut iniciativa i protagonisme davant dels nous agents informacionals més capaços i ens debatem entre l’analògic i el digital com un nen a qui pregunten a qui estima més, si al papa o a la mama. Les reflexions de Steve Coffman¹ (un dels nostres) sobre com se’ns han menjat la que consideràvem la nostra torrada posa de manifest que l’adaptació a l’entorn digital no està sent fàcil. Repetir que el paper no fa biblioteca, que el format no importa, és necessari però no sembla suficient per dissipar dubtes sobre la nostra capacitat de supervivència; tampoc sembla que haguem explicat bé el nostre valor econòmic i social. Sí, per què negar-ho, ser avorrits ens preocupava menys que no ser...

Deixar-se dur per vaticinis més o menys gratuïts, més o menys documentats, conduiria cap a un escenari de profecia autoacomplerta que ens resistim a acceptar. El futur pot ser incert –i no només per a les biblioteques– però "serà" i s’ha d’estar preparat per afrontar-lo. Lluny de claudicar i romandre inactius estem intentant esquivar l’obsolescència imaginant el futur desitjat per apropar-nos-hi tant com es pugui. Ser imaginatiu sense caure en la ciència ficció exigeix mètode: construir aquesta visió desitjada de forma conscient, utilitzant i avaluant indicadors de gestió de dades sobre les necessitats de la ciutadania de manera rigorosa. L’exercici d’aproximació al futur pot ser aventurat (recordes com imaginàvem l’any 2000?) però no inútil ja que la identificació d’escenaris de gran impacte i probabilitat d’ocórrer obliga a prendre les mesures necessàries per assumir-les en la nostra (no sempre existent) planificació estratègica.

Buscar (i forçar) una resposta positiva a si tenim lloc en la societat de la informació ens ha tornat loquaços. A la literatura professional, sota l’epígraf biblioteca-futur, trobem tant reflexions personals² com estudis realitzats per xarxes de biblioteques i/o associacions, documents oberts que s’actualitzen a mesura que apareixen noves contribucions³ com documents tancats creats amb la premissa d’especular sobre un horitzó temporal relativament proper que ajudi a prendre’s seriosament els vaticinis (per exemple el 2020 a Ontàrio⁴, 2025 a Holanda⁵, 2030 a Victoria⁶ i a Nova Gal·les del Sud⁷ o el 2029 a Espanya⁸).

Jornades Bibliotecas 2029

El document que motiva aquest post (les ponències de les "Jornadas Bibliotecas 2029" que es van celebrar a Jumilla entre el 21 i el 23 de setembre de 2012) es va publicar el gener de 2016 i va ser editat per ANABAD Murcia amb la col·laboració d’ANABAD Castilla-La Mancha, SEDIC i el grup DURGA. A les jornades, una iniciativa del grup DURGA⁹, experts provinents de Polònia, Finlàndia, els EUA i Espanya van imaginar l’esdevenir dels serveis bibliotecaris el (cinematogràfic i esperem no apocalíptic) 2029. S’ha de reconèixer als organitzadors el seu esforç per reunir veus qualificades d’origen divers (ja se sap que la "biblioteca" té moltes escales, estadis i varietats locals) i l’encert d’apostar, a falta de bola de vidre, per una bodega com a lloc ideal per intentar entreveure, de forma divertida però seriosa segons algun assistent¹⁰, de quina manera evolucionaran les biblioteques mentre arriba (o no) el seu futur.

Els escenaris imaginats i les consegüents mesures proposades varien en funció de l’origen i el perfil de cada ponent:

• Zuza Wiorogórska (Biblioteca de la Universitat de Varsòvia) convida a imaginar el futur a partir de l’anàlisi de tendències presents: globalització de la cultura, excés d’informació, decadència del llibre, envelliment de la societat, transició de la cultura institucional a la popular.
• Kristiina Kontiainen (Associació de Biblioteques de Finlàndia) descriu el valor que el seu país atorga a l’educació i a la cultura i insisteix en la dimensió formativa de les biblioteques i en la necessitat de més bibliotecaris-pedagogs. Segons ella, les biblioteques han de respondre als desafiaments del futur posant l’accent en la qualitat i apunta cinc aspectes bàsics per aconseguir-lo: el compromís de l’administració amb els serveis bibliotecaris, l’estudi dels serveis bibliotecaris i el seu ús, els recursos humans i les habilitats necessàries, la col·lecció i els establiments bibliotecaris.
• Karen Hartman (Centre de Recursos Informatius a l’Ambaixada dels EUA a Roma) explica com, per fer front als canvis socials i tecnològics, biblioteques de tot el món estan apostant per espais de creació (MediaLabs i Makerspaces) on s’ofereix tecnologia, formació i formadors destinats no només a l’accés i "consum" d’informació sinó també a la creació de coneixement.
• Esther López (responsable de Producte de Bibliotecas Escolares de Baratz) reflexiona sobre la possibilitat d’integrar biblioteques per optimitzar els recursos, combinant diversos usos a partir d’un mateix equipament: biblioteques públiques, escolars, especialitzades o universitàries.
• José Pablo Gallo (director de les Biblioteques de la Universidad Miguel Hernández) en les seves reflexions sobre com seran (si és que són) els edificis, creu que les tecnologies estan incrementant l’interès per la biblioteca com a espai físic; un espai on ja observem un desplaçament des de l’emmagatzematge a l’accés i que prioritzarà l’aprenentatge a la col·lecció. Segons ell, "serà el nostre entorn social i tecnològic, i sobretot la nostra feina, el que faci el futur”.
• Alberto Soler Soto (tècnic de Joventut de l’Ayuntamiento de Cartagena) anuncia l’arribada de l’era dels lectors: participació, socialització i acció cultural seran els seus trets característics.
• Villar Arellano (CIVICAN) al·ludeix a la metàfora de la biblioteca com a porta que s’obre, un lloc on persones amb nom propi troben solucions, respostes a les seves necessitats i defensa que les biblioteques podrien ser l’àmbit on trobar la dimensió més humana de la lectura, el valor afegit del contacte personal, la formació, el diàleg.
• Julián Marquina (community manager de Baratz) realitza una projecció tecnològica per imaginar com les màquines ens podran seguir ajudant a oferir el millor servei als lectors.
• els membres del grup Durga, mares/pares de les jornades, han sofert els estralls del seu particular T-800¹¹: el que avui veuen (crisi que minva l’estat del benestar, deshumanització de les nostres relacions a la qual ens empeny la tecnologia) no es correspon amb el futur que van imaginar en el canvi de segle i ens traslladen a 2029 per urgir a millorar aquest present: aposta per múltiples alfabetitzacions, cerca d’aliats, necessitat de canviar les lleis de propietat intel·lectual, integració social...
• Lluís Anglada (director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) defensa un nou paradigma de biblioteca recolzat, no tant en les innovacions tecnològiques com, sobretot, en el necessari canvi sociològic: les biblioteques sobreviuran si no obliden el seu valor social.

S’agraeix que els autors hagin fugit de visions utòpiques/distòpiques i s’esforcin a afermar els peus a terra per fer creïble el seu discurs. Ja al pròleg, Gloria Pérez Salmerón ens recorda que "el món de fora de les biblioteques no situa els bibliotecaris en el nou escenari de la informació" i il·lustra la seva afirmació amb un fet que reafirma la tesi del canapè: els experts del sector de la informació i les noves tecnologies que van contribuir a l’anàlisi de l’informe de Tendències de l’IFLA no troben biblioteca i bibliotecaris/àries com agents clau en les tendències de futur relacionades amb l’accés a la informació, l’educació en línia, la nova economia de la informació...¹²).  

De la lectura dels textos es desprèn una reivindicació de les biblioteques i de les persones que puja l’autoestima dels professionals: el futur és a les nostres mans. Aquest denominador comú en ponències i ponents (la creença que podem actuar sobre el nostre present per millorar el futur), aquesta visió optimista, es justifica en el convenciment que sabem quina és la missió de la biblioteca i el paper que com a professionals ens correspon.

¹ http://www.infotoday.com/searcher/apr12/Coffman--The-Decline-and-Fall-of...
² http://www.ala.org/offices/sites/ala.org.offices/files/content/oitp/publ...
³ http://www.ala.org/transforminglibraries/future/trends
⁴ http://www.mtc.gov.on.ca/en/publications/third_gen_libraries.pdf
⁵ https://www.kb.nl/sites/default/files/library_of_the_future_12082014_def...
⁶ Ressenyada en aquest blog http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/planificar-el-servei-de-bibliotec...
⁷ http://www.sl.nsw.gov.au/sites/default/files/bookends_scenarios.pdf
⁸ http://eprints.rclis.org/29123/
⁹ https://bibliotecas2029.com/durga/
¹⁰ http://www.asnabi.com/revista/tk24/arellano_yanguas.pdf
¹¹ https://es.wikipedia.org/wiki/Terminator_T-800
¹² http://trends.ifla.org/