Versión para impresión
rupEC3
Susan Kroll and Rick Forsman. 2010. "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States." Report commissioned by OCLC Research in support of the RLG Partnership. Published online at: http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-15.pdf
Recentment en altres fòrums s'ha comentant el creixent desinterès que hi ha en l'actualitat entre els investigadors / professors i la biblioteca universitària. L'investigador actual sembla que ja no necessita a la biblioteca i la biblioteca, en la seva enèsima crisi d'identitat, sembla que ha de buscar noves competències i serveis que oferir a aquests usuaris per a la seva supervivència. Aquest allunyament, independentment de les raons que l'han produït, no és exclusiu d'Espanya ja que en altres països s'està produint una situació anàloga (sembla que és una preocupació comuna) per la qual cosa s'eleven les veus que veuen necessari el tornar a construir ponts entre bibliotecaris i investigadors. Per a això és necessari conèixer exactament a què dediquen el seu temps els nostres investigadors i precisament en aquest tema es centra un dels últims informes de la OCLC titulat "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States".
Aquest informe, d'interès per a totes aquelles biblioteques que presten cobertura a la investigació, es concentra essencialment en intentar desvetllar quines són les eines i serveis que es poden proveir als investigadors durant tot el cicle de la investigació científica. Per això el seu objectiu essencial és tractar de detectar quines són les necessitats exactes dels investigadors de diverses disciplines i per a això no només es basa en la revisió de la literatura científica sinó, fonamentalment, en una sèrie d'entrevistes mantingudes en quatre institucions rellevants d'Estats Units (Cornell University, Ohio State University, Vanderbilt University and University of Washington) amb investigadors, estudiants, gestors de recerca, etc ... Per tant no tracta tant de indicar-nos quÈ podem fer de nou, sinó de conèixer o descobrir les necessitats actuals per així després saber on es pot actuar i plantejar solucions eficaces.
L'informe recull, per tant, les opinions directes de diversos actors de la ciència i aquestes ens les presenta l'OCLC classificades en les següents àrees o temes on a priori les biblioteques podrien col.laborar o ser d'utilitat: 1) informar sobre oportunitats de finançament, 2) gestió de la propietat intel·lectual, 3) recerca de col·laboradors científics, 4) gestió i emmagatzematge de documents i dades, 5) anàlisi de dades, 6) millora de les habilitats en recuperació i gestió de la informació, 6) selecció de revistes i canals alternatius de publicació, 7) ajuda en els processos de promoció i, finalment, 8) gestió de pre-prints i post-prints.
Pel que fa als resultats, que estan directament relacionats amb les respostes que ens donen els investigadors, sembla que no juguen massa a favor de les biblioteques universitàries. En principi en la major part de les tasques assenyalades els investigadors es desenvolupen amb naturalitat i quan no és així tenen habilitat per resoldre els seus problemes per si mateixos de manera que, finalment, semblen no necessitar massa ajuda, més enllà de la col·laboració o consulta puntual, el que no deixa de ser una mica descoratjador per a aquest possible viratge o canvi de plans de la nova biblioteca universitària. L'únic aspecte on sembla que hi ha una major preocupació, i en el qual s'incideix constantment, és en el tema de les dades i la seva gestió, una qüestió per a la qual sí que necessiten i reclamen major ajuda per part de les seves facultats.
Però el que em sembla més descoratjador, segons es desprèn del document, i això té a veure amb aquest desinterès del qual parlàvem en el primer paràgraf, és que els entrevistats ni coneixen ni reconeixen el treball de les biblioteques i a més no tenen massa clar el que la biblioteca els pot oferir és més, cap persona de les entrevistades ha assenyalat que han visitat les biblioteques. En qualsevol cas tampoc cal prendre's l'informe dramàticament ja que la mostra d'entrevistats era petita i estava molt condicionada geogràficament i això es reflecteix en les conclusions: vagues i sense solucions finals. Per tant aquest breu informe cal llegir-lo més com una advertència, un toc d'atenció a tenir en compte a l'hora de construir aquests nous ponts amb els nostres vells usuaris els investigadors.
