Versión para impresión
Daniel Gil Solés
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Reus
Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tortosa
President del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
Australian Library and Information Association. ALIA LIS Education, Skills and Employment Trend Report 2015. Canberra: ALIA, 2015. Disponible a: https://www.alia.org.au/sites/default/file/LIS%20Education%20Skills%20an... [Consulta: 30 de setembre de 2015]
El 2014 l’ALIA, l’Australian Library and Information Association, va iniciar la publicació anual d’un informe de tendències, aquesta vegada centrat en l’educació, les habilitats i els coneixements, i l’ocupació laboral en l’àmbit de la Biblioteconomia, la Documentació i la Informació. En l’informe del 2014, l’ALIA volia oferir i generar una foto fixa del panorama educatiu i laboral als professionals del sector de tota Austràlia. Ara, en l’informe del 2015, s’han actualitzat dades i, a més i el que és més important, es pot començar a entreveure tendències de futur en la indústria BiD que sovint queden amagades, però que són subjacents. Aquest informe pot ajudar a detectar aquestes tendències i esdevenir una eina molt valuosa per als professionals australians… i també, per què no, per als professionals catalans i espanyols.
Austràlia no se salva del nou canvi de paradigma laboral que estem vivint i patint a les societats occidentals, i encara que en l’informe l’ALIA detecta un cert optimisme laboral en el sector per als propers cinc anys, l’horitzó laboral i la situació del mercat de treball en BiD continuarà sent molt difícil, complicat i boirós. De fet, s’ha detectat que en el període 2009-2013 el nombre de llocs de treball de biblioteca es va reduir en un 23%, i els llocs de tècnic de biblioteca van experimentar una reducció d’un 4%; no obstant, es va apreciar un augment d’un 9% en els llocs de treball d’auxiliar de biblioteca. La regeneració de professionals sèniors que es jubilen per altres de júniors que comencen sembla que, segons l’ALIA, està proporcionant noves oportunitats de feina als nous graduats. A Austràlia hi ha uns 30.000 bibliotecaris sobre 11,5 milions de persones ocupades (tan sols un 0,2% de la força laboral del país). Aquests percentatges, per a l’ALIA, demostren clarament que les empreses australianes estan reclutant persones i professionals BiD sense cap titulació específica en el nostre àmbit. Això sí, el nivell d’atur dels professionals BiD es va mantenir per sota de la mitjana de la resta d’àmbits professionals. Precisament, un dels objectius de l’ALIA és fer-se present en el col·lectiu de treballadors BiD no qualificats perquè es formin en el nostre àmbit, i obtinguin qualificacions adients al nostre sector, per tal que tinguin una millor comprensió de l’entorn professional en què es mouen.
I això ens porta al segon àmbit important que estudia l’informe, el de l’educació. L’ALIA ha detectat també una baixada en tres indicadors principals. Entre el 2012 i el 2015, s’ha passat de 30 a 24 institucions acreditades per l’ALIA; de 49 a 33 cursos acreditats; de 4.809 a 4.413 estudiants. Unes xifres que es tradueixen en tan sols un 0,2% dels estudiants de la FP i un 0,1% dels estudiants totals de l’educació superior. Xifres modestes, sens dubte, i que apunten, a més, a una tendència quantitativa a la baixa. El sistema educatiu australià acreditat per l’ALIA genera cada any fins a 1.800 nous professionals graduats, que comencen la recerca activa de feina. L’estudi apunta a més que, en els últims anys, a Austràlia s’han viscut canvis importants en el sistema TAFE (Technical and Further Education), fet que ha comportat una extrema vulnerabilitat de la formació en BiD. A més, a Austràlia existeix també una Formació Professional (VET, Vocational Education and Training) específica en BiD que ofereix certificats de tipus II, III i IV. No obstant això, és important remarcar que malgrat aquesta baixada notable en la quantitat de formació en BiD a l’abast dels professionals australians, aquest col·lectiu té un nivell educatiu significativament més elevat en comparació amb altres professionals. En concret, sobre un 60% dels bibliotecaris i bibliotecàries d’Austràlia tenia un grau o un postgrau, en comparació amb un escàs 9% a d’altres professions. A més, fins a un 69% dels professionals BiD d’Austràlia tenien qualificacions relacionades amb l’àmbit bibliotecari. Sembla, doncs, que malgrat tenir menys oferta educativa en el seu àmbit que el 2014, els professionals de les biblioteques australianes continuen tenint una major formació acadèmica que la resta de professions.
Es poden establir algunes conclusions. La primera i més clara és que la jubilació de professionals BiD a Austràlia de generacions del baby boom està oferint noves perspectives i oportunitats laborals a les noves generacions de professionals. No obstant, aquestes noves generacions s’estan trobant amb algunes barreres, a Austràlia com també a Catalunya i al nostre entorn geogràfic més immediat. N’apuntem tres: la primera, la no-reposició de les jubilacions, especialment en l’àmbit públic i fruit de les restriccions pressupostàries generalitzades. La segona, la tendència, ja apuntada a l’informe de l’ALIA, a reclutar candidats sense qualificacions específiques en BiD, tot i haver d’afrontar tasques i oferir serveis de primera línia; un aspecte que es podrà veure agreujat en el nostre àmbit per les noves lleis de serveis professionals provinents d’Europa, que accentuaran la desregulació professional i de titulacions en tots els sentits. I l’última, i com a conseqüència de les dues anteriors, ens podem veure abocats a una certa precarització laboral en BiD, amb sous més baixos i excessives externalitzacions que creïn personal laboral de primera (amb contracte fix) i de segona (freelance, contractes temporals, etc.). Per evitar arribar fins aquest punt cal, sens dubte, una acció coordinada de tots els principals agents BiD (escoles, facultats, biblioteques, bibliotecaris i associacions professionals). La innovació educativa, formativa i acadèmica s’apunta com una eina per poder superar aquestes barreres. Revertir aquesta tendència i aconseguir mantenir estàndards de qualitat educativa, laboral i professional és responsabilitat de tots nosaltres.
