Beneficis socials, educacionals i en darrer terme, econòmics

Evidence review of the economic contribution of libraries (2014): Final Report. June 2014 /Arts Council England; BOP Consulting, 2014. http://www.artscouncil.org.uk/media/uploads/pdf/Evidence_review_economic... [Consulta: 18/11/2014]

Aquesta revisió del que s'ha publicat fins a finals de 2013, en l'àmbit de la contribució a l'economia per part les biblioteques públiques i els serveis que aquestes presten en els diferents països, ha estat elaborada per la Consultora BOP i afavorida per l'Arts Council England, entitat governamental que finança i dóna suport a Museus Biblioteques i Arxius a Anglaterra.

El seu objectiu és el de revisar i identificar les evidències disponibles, tant al Regne Unit com en altres països, sobre com les biblioteques creen beneficis econòmics. La idea era no només assenyalar evidències de l'impacte econòmic directe que generen les biblioteques d'una manera directa, sinó també de l'impacte indirecte a través dels beneficis socials i educatius que ofereixen.

Els sistemes tradicionals que s'utilitza per mesurar la contribució econòmica d'una determinada indústria no són vàlids per al context de les biblioteques públiques, per això resulta interessant aquesta revisió ja que permet comparar els diferents mètodes utilitzats per mesurar aquest impacte econòmic de les biblioteques. S'identifiquen tres hipòtesis diferents al llarg dels treballs revisats sobre com les biblioteques públiques contribueixen a l'economia:

• com a actors econòmics de ple dret (Impacte econòmic)
• com institucions que faciliten la creació de valor econòmic a l'àrea on s'ubiquen i en l'economia local (Desenvolupament econòmic de la zona)
• com a organitzacions que ofereixen una gran varietat de serveis, valorats pels seus usuaris i no-usuaris quan es compara amb el que costa generar (Cost-benefici enfront de cost total).

L'Informe destaca que cap de les tres hipòtesis compleix al 100% els requisits exigibles per a aquest tipus de metodologies, s'analitzen fortaleses i sobretot, debilitats de cadascuna d'elles: cost excessiu per a la seva consecució, basades en mostres poblacionals escasses, dificultat per comunicar a les audiències amb falta de coneixements econòmics, els beneficis que els aporten les biblioteques i, sobretot, aquest tipus de valoracions sempre es refereixen al valor econòmic a curt termini.

Aquesta debilitat estructural de les valoracions/impactes econòmics els porta a plantejar la necessitat de completar aquestes anàlisis amb un altre tipus d'anàlisi basada en l'impacte social i educatiu, que s'analitza en 5 àrees clau, per a les que s'ha desenvolupat un model lògic, que serveix per detallar el procés de com l'oferta de les biblioteques el que pretén és proporcionar beneficis socials, educacionals i en darrer terme, econòmics.

• Desenvolupament educatiu i personal d'infants i adults joves
• Educació en competències i ocupabilitat per a adults
• Salut i benestar
• Suport a la comunitat i cohesió social
• Inclusió digital

L'impacte social i educatiu contempla el mitjà/llarg termini mentre que l'econòmic se cenyeix més al curt termini.
El treball desenvolupat per la Consultora BOP, conclou amb algunes recomanacions interessants per desenvolupar aquest tipus d'estudis d'impacte: S'observen debilitats metodològiques i limitacions en les mostres, que serveixen de base a la majoria dels estudis. Es fa necessari dur a terme investigacions més longitudinals, amb mostres més àmplies i tractar els diferents exemples amb més profunditat i rigor. És convenient tractar i avaluar els serveis principals i no el conjunt d'activitats de la biblioteca.

L'informe es completa amb una bibliografia amplíssima i molt actualitzada, que recull, pràcticament, tots els estudis d'impacte econòmic i social que s'han dut a terme a partir de l'any 2005 i fonamentalment en els últims dos anys.