Els bibliotecaris enllaç: avançar cap a l'èxit

Kenney, Anne R. Leveraging the Liaison Model: From Defining 21st Century Research Libraries to Implementing 21st Century Research Universities
http://www.sr.ithaka.org/blog-individual/leveraging-liaison-model-defining-21st-century-research-libraries-implementing-21st [Consulta: 15/09/2014]

Recentment, Ithaka, la consultora estratègica que dóna suport a les comunitats acadèmiques, ha publicat l'article de l'Anne R. Kenney i de Carl A. Kroch, bibliotecàries de la Universitat de Cornell, que estudien el canvi que actualment haurien de fer els bibliotecaris acadèmics d'enllaç, sovint anomenats en el nostre context, bibliotecaris temàtics. Actualment, la comunitat acadèmica qüestiona el valor i sobretot el cost de la biblioteca i les tasques de la biblioteca clàssica han quedat totalment obsoletes; és en aquest context que les autores proposen diferents vies per fer evolucionar el model a partir de la figura del bibliotecari d'enllaç.

Tradicionalment, les tasques del bibliotecari d'enllaç se centraven en el desenvolupament de la col·lecció i en els serveis de referència. Universitats punteres com Minnesota, Cornell o Duke han fet evolucionar les tasques del bibliotecari acadèmic incrementant el suport a estudiants i professors, ampliant les responsabilitats d'enllaç, incloent-hi tasques com la comunicació acadèmica, l'aprenentatge online, les eines digitals o la captació de recursos. Altres institucions que han seguit el mateix model també han afegit altres responsabilitats: la curació de dades o dels perfils dels investigadors, la participació en el workflow de la recerca o les noves formes de publicar. En aquesta línia, fins i tot s'han creat blogs com el Dangerous Liaison de la Universitat de Washington.

A partir de l'evolució de la figura del bibliotecari d'enllaç, l'article introdueix les idees següents:

1) El bibliotecari d'enllaç aspira a millorar els resultats acadèmics de la comunitat, a enfortir l'aprenentatge i a participar en totes les etapes dels cicles de vida de la recerca, la docència i l'aprenentatge.

2) La figura de bibliotecari d'enllaç fins ara vigent no és l'adequada per a les demandes i expectatives actuals. Institucions com Cornell aposten per que els bibliotecaris s'integrin en equips multidisciplinars, treballin amb altres professionals i puguin donar suport en àrees clau com la comunicació científica, la publicació, els drets d'autor i la computació acadèmica.

3) La promoció d'eines de suport a estudiants i professors és un altre tema important: a més dels repositoris institucionals i les eines de gestió de cites cal donar suport en els plans de gestió de dades i en les eines que permeten la integració de processos o l'enriquiment de l'ecosistema de la recerca mitjançant les linked data, els identificadors persistents i el desenvolupament web semàntics.

Avançar cap a l'èxit:
A mida que s'avança en el model centrat en el compromís actiu amb professors i estudiants, cal definir com mesurar el progrés, quines tasques cal deixar de fer i quines prioritzar per obtenir el major benefici o com verificar que s'està avançant de forma adequada. Més que definir el que els bibliotecaris d'enllaç han de fer el que cal és veure com els esforços d'aquests tenen un impacte en els resultats dels professors i estudiants. En aquesta línia, l'article proposa les següents accions:

1) Seguir els indicadors de la Universitat i no els de la biblioteca: moltes universitats estan creant quadres de comandament oferint dades analítiques sobre contractació, admissió i taxa de graduació, temps per graduar-se, rendiment acadèmic, suport econòmic, ràtios estudiants/professor. Quina relació hi ha entre aquests i la biblioteca?

2) Fer equip amb les unitats que recullen i donen suport en aquests indicadors: algunes biblioteques estan fent importants aliances amb les oficines d'assessorament a la recerca de la Universitat, acció que permet a la biblioteca entendre les tendències, les estructures o les polítiques acadèmiques i buscar oportunitats per oferir nous serveis.

3) Desenvolupar estratègies d'intervenció i suport per part de la biblioteca en els punts febles detectats per la Universitat. És important saber donar suport a la institució en el moment oportú.

4) La feina del bibliotecari d'enllaç ha de passar de tenir impacte a nivell individual a tenir impacte a nivell d'un departament o d'un grup d'investigadors d'una mateixa disciplina.

5) Fer el seguiment de les relacions amb els departaments, mesurant i registrant les interaccions dels bibliotecaris d'enllaç amb aquests a partir d'eines com Count-it.

6) Construir el servei basat en el bibliotecari d'enllaç de forma iterativa i a partir de la situació de cada universitat.

Per acabar, l'article presenta una interessant taula per a alinear les tasques dels bibliotecaris d'enllaç amb els objectius acadèmics i mesurar-ne els resultats. Conclou que les biblioteques han d'estar preparades per respondre a preguntes com: què fa la biblioteca per promoure la productivitat acadèmica? Ho fa sempre de la manera més eficaç i eficient? L'article revela que cada vegada serà més important fer el seguiment de com la biblioteca s'implica en les activitats acadèmiques deixant de ser un proveïdor de continguts per passar a ser una peça essencial en la infraestructura del coneixement de la Universitat.