Revisió, entorn i pas endavant

Grupo de Trabajo de Servicios Bibliotecarios para niños y jóvenes del Consejo De Cooperación Bibliotecaria/ Sánchez Torres, Luís, Coord. (2013). Pautas de servicios bibliotecarios para niños y jóvenes
http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/7461/1/7.%20Pautas_servicios_bibliotecarios_nyj.pdf [Consulta: 23/04/2014]

Aquestes pautes són el resultat del treball dut a terme pel Grup de Treball de Serveis Bibliotecaris per a nens i joves dins la dinàmica del Consell de Cooperació Bibliotecària (CCB) i presentat a la sessió del CCB del passat mes de març.

Els resultats d'aquest grup de treball són un pas més enllà en l'anàlisi de les funcions que desenvolupa la biblioteca pública, ja que es dedica en detall a les necessitats d'accés a la informació d'un segment concret de població: els nens i els joves i que a més incorpora una certa prospectiva del que caldria plantejar per poder seguir complint les funcions que li són pròpies, de cara al futur.

Es repassen els serveis tradicionals per a aquest segment d'usuaris, però en l'Informe es posa l'accent, amb aquest sentit de prospectiva, que s'indica més amunt en un altre tipus d'activitats i serveis que a aquests usuaris, sobretot els joves, se'ls haurien oferir, si es vol mantenir com a usuaris.

L'Informe presta una atenció especial als espais, que ha d'oferir la biblioteca com a espai de trobada perquè els nens i els joves, també anomenats adults joves, sempre en espais clarament diferenciats, ja que les seves necessitats són diferents, puguin fer-los seus i puguin fins i tot col·laborar en la seva adaptació o reforma suggerint ells les possibles modificacions, per adaptar-los a les seves necessitats de centre social i de trobada versàtils i multiformes.

Es dedueix de la lectura de l'Informe, que pel que fa a la secció infantil hi ha ja un gran camí caminat, però és en el sector juvenil en què sembla necessari dur a terme un major esforç. És en aquesta etapa en la qual els nois comencen a abandonar la lectura, per la qual cosa proposen serveis més adaptats als seus gustos, sense oblidar el foment i suport a la lectura, entesa en el seu més ampli sentit: lectura digital, presència en xarxes socials, com a punt de nexe i de participació, participació en els processos de selecció de recursos d'informació, espais tecnològics amb accés a programari d'aprenentatge i d'oci, codis QR, aplicacions per a dispositius mòbils, etc.

S'insisteix en la necessitat d'incorporar a aquests usuaris juvenils en les decisions de gestió, perquè sentin la biblioteca com a pròpia: activitats que es programin i iniciatives que puguin desenvolupar per si mateixos en el marc de la biblioteca, "el que els aportarà valors d'igualtat, responsabilitat i autonomia".

Existeixen en l'Informe dos temes d'enorme interès: Un és el que fa a l'especialització del personal que atengui aquest tipus de biblioteques. Es tracta amb un usuari extremadament sensible: nens i joves, de manera que la capacitat de les persones que atenguin aquesta biblioteques per fer-se properes i comprendre les seves necessitats i expectatives, serà imprescindible si es vol que la biblioteca pugui complir amb el seu compromís amb els usuaris. Aquest objectiu pot ser completat a través de col·laboracions amb altres professionals de l'entorn: animadors i gestors culturals, tecnòlegs, narradors orals...

El màrqueting del servei és un element molt important perquè tots els esforços que desenvolupa la biblioteca arribin a la societat en general i als seus usuaris en particular.

Però, des del meu punt de vista, crec que l'anàlisi de Bones Pràctiques en diferents sistemes bibliotecaris, que s'inclou en l'última part de l'informe és un punt fort d'aquest treball.

S'analitzen, comenten i enllacen les diferents experiències amb nens i joves d'un conjunt de biblioteques integrades en diferents cultures, com mostra la relació, que s'inclou a continuació.

• Biblioteca per a Joves Cubit de Saragossa.
• Internationale Jugendbibliotek München (International Youth Library)
• New York Public Library (EUA)
• Biblioteca Medien@ge de Dresden (Alemanya)
• Mediateka de Breslau i Planeta 11 de Alenstein (Polònia)
• Cable Book Library d'Hèlsinki (Finlàndia)
• Teen'scape a Los Angeles (EUA)
• Biblitoteca de Phoenix (EUA)
• Library Orchard de Singapur.
• Sistema de Biblioteques de Dinamarca.

També s'inclouen enllaços a Revistes, Webs d'interès i Blocs especialitzats en el sector. La Bibliografia és àmplia, actualitzada i imprescindible amb especials referència a Normativa i pautes de l'IFLA i la UNESCO i el Ministeri de Cultura.

Aquest Informe del Grup de Treball de Serveis Bibliotecaris per a Nens i Joves és un model de com plantejar un treball d'aquestes característiques, amb els seus tres fases diferenciades: estat de la qüestió (Anàlisi), mirada al futur (Pas al capdavant/prospectiva) i bones pràctiques (Entorn).