Versión para impresión
Biblioteques de Montcada i Reixac
Neil Beagrie, Charles beagrie Ltd and John Houghton (2013). The value and impact of the archaeology data service. A study and methods for enhancing sustainability. Final Report. Centre for Strategic Economic Studies (CSES). Victoria Univesity http://repository.jisc.ac.uk/5509/1/ADSReport_final.pdf [18/03/2014]
L'augment i la varietat de les dades que genera la recerca científica ha provocat que l'interès per la preservació digital i la difusió d'aquestes sigui un aspecte que preocupa cada cop més als agents que hi participen, ja siguin investigadors o institucions i organismes relacionats amb la gestió i el finançament de la recerca. A més, la necessitat d'intercanviar o compartir en accés obert aquestes dades, el que és conegut com a data sharing, fa que l'esforç que inverteixen les institucions relacionades amb la recerca per gestionar correctament aquestes dades vagi en augment.
Ara bé, què són les dades de la recerca? Hi ha diferents definicions i classificacions, però la més acceptada és la del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units o la OECD (2007), que diuen que les dades de la recerca són "tot aquell material registrat durant el procés investigador, reconegut per la comunitat científica i que serveix per certificar els resultats de la recerca que es realitza"1.
Les inversions en serveis i projectes de difusió i preservació de les dades de la recerca a llarg termini van subjectes a la importància i valor del contingut que tenen pels agents implicats, és a dir, depositaris, investigadors, professionals, instituts de recerca, organismes governamentals, etc. El JISC (Joint Information Systems Committee2) i altres institucions relacionades amb l'educació superior estan invertint recursos importants en aquests projectes i serveis, per això, és de vital importància determinar i difondre el valor que tenen les col·leccions digitals pels agents implicats i quina sostenibilitat a llarg termini poden tenir.
Aquest estudi, promogut pel JISC, forma part d'una sèrie d'informes independents duts a terme per analitzar el valor i l'impacte de les col·leccions digitals de tres centres de recerca del Regne Unit: the Economic and Social Research data Service (ESDS3), the British Atmospheric Data Centre (BADC4) i the Archaeology data Service (ADS5).
L'ADS porta més de quinze anys donant suport a la investigació, a l'aprenentatge i a l'ensenyament de l'arqueologia, proporcionant accés obert a recursos digitals de qualitat. Ho fa mitjançant la preservació a llarg termini, la promoció i la difusió d'aquestes dades digitals. Al mateix temps, promou les bones pràctiques sobre l'ús de les dades digitals en l'arqueologia, proporcionant assessorament tècnic a la comunitat científica i suport al desplegament de les tecnologies digitals.
Amb l'anàlisi de les dades estadístiques d'ús, recollides any rere any, ha estat molt senzill demostrar que l'ADS ofereix un servei molt important als seus usuaris. Ara bé, és molt més difícil analitzar en termes econòmics el valor i l'impacte que té en el món de l'arqueologia la col·lecció digital en accés obert de l'ADS. El present informe és el resultat d'un estudi que analitza i mesura el valor i l'impacte de les col·leccions digitals en accés obert de l'ADS en l'àmbit de l'arqueologia. Al mateix temps, s'avalua i quantifica l'impacte econòmic d'aquestes col·leccions amb l'objectiu final de millorar les seves perspectives de sostenibilitat.
Metodologia
L'estudi s'ha dut a terme utilitzant mètodes qualitatius i quantitatives. Pel que fa a l'estudi qualitatiu, l'informe comença amb una anàlisi de la bibliografia existent sobre estudis realitzats per mesurar l'impacte econòmic (costos i beneficis de les infraestructures i serveis relacionats) en l'àmbit del patrimoni en general, l'arqueologia i els centres de dades de la recerca, incloent l'ADS. A més, també inclou un anàlisi de les dades internes de l'ADS, és a dir, dades sobre l'ús, l'accés, el registre, etc., recollides entre el 1998 i el 2012.
L'anàlisi de les dades extretes de les enquestes; de les entrevistes fetes a usuaris i dipositaris de materials de l'ADS i d'un focus group, o grup de discussió, dut a terme al novembre del 2012, han proporcionat una informació directe sobre el valor de l'ADS.
Es van recollir 553 enquestes fetes a estudiants; professors; investigadors; arqueòlegs autònoms o vinculats a alguna institució o empresa; conservadors; constructors i especialistes en algun camp determinat com la geografia, la història, etc. D'aquests, un 59% van respondre que el principal motiu pel que utilitzaven l'ADS era al recerca, ja fos a nivell particular (35%) o per encàrrec (16%). En segon lloc, amb un 34%, van seleccionar com a motiu l'aprenentatge i l'ensenyament.
L'anàlisi quantitativa pretén, a través d'un enfocament econòmic, mostrar el valor dels serveis oferts per l'ADS als seus usuaris i dipositaris de documents. Així, es van fer dos estudis, un als dipositaris i, l'altre, als usuaris.
Pel que fa als dipositaris, se'ls va fer diferents preguntes sobre:
• La seva afiliació (laboral o no) i llocalització.
• La freqüència amb que dipositen documents i el tipus de documents que dipositen.
• Els costos de la preparació del document a dipositar i de l'acció de dipositar-ho a l'ADS.
• Els beneficis derivats del fet de dipositar els documents a l'ADS i accedir-ne a ells. En aquest cas, se'ls va demanar que escollissin quin tipus d'impacte tindria en el teu treball si no poguessin dipositar els teus documents. Entre impacte sever, molt impacte, impacte moderat, poc impacte o no impacte, un 35% van dir que tindria molt d'impacte i un 13% un impacte sever.
Pel que fa a l'estudi dels usuaris, se'ls va preguntar per:
• La seva afiliació, la funció dins la institució i la seva localització.
• Pel motiu de la utilització de l'ADS. Un 59% van dir que era per motius de recerca acadèmica i un 35% per recerca privada.
• Per la importància que tenia per ells poder utilitzar els serveis de l'ADS, preguntant, per exemple, "com són d'importants les dades i els serveis de l'ADS per la teva feina?". Entre les opcions extremadament important, molt important, important, no massa important o gens important, un 74% van dir que era molt o extremadament important per la seva recerca acadèmica i un 64% van dir que era important per la seva recerca privada.
• També se'ls va preguntar per l'impacte que tindria a la seva feina no poder utilitzar els serveis de l'ADS.
• La freqüència d'ús, els costos d'accés a l'ADS i el temps que trigaven en recuperar les dades que necessitaven. Aquest temps es va convertir en costos tenint en compte la inflació anual i els salaris aproximats dels usuaris segons la seva afiliació.
• Per la eficiència i l'impacte de l'ADS. Es van fer diferents preguntes a estudiants, investigadors i professors tenint en compte les seves necessitats. Les preguntes pretenien que els usuaris valoressin en lliures la importància de l'ADS.
Resultats
La contribució de l'ADS als seus usuaris es pot mesurar a través de l'impacte en la recerca, en la tasca docent i en la eficiència de l'estudi pels estudiants. L'anàlisi quantitativa utilitzant el valor de la inversió i valor d'ús (indicadors que mesuren, per una banda, les inversions fetes per donar un bon serveis i indicadors que mesuren els recursos destinats pels usuaris per obtenir un bon servei) demostra que els beneficis econòmics són majors que els costos operacionals. L'estimació és que l'impacte de l'eficiència que té l'ADS pels seus usuaris és d'aproximadament 13 milions de lliures per any, cinc cops més que el total dels costos operacionals, dels dipositaris i del temps d'accés dels usuaris. Pel que fa al retorn de la inversió, s'estima que es troba entre 2,4 i 9,7 milions de lliures.
Amb aquest estudi s'ha aconseguit canviar l'opinió que tenien sobre l'ADS les diferents parts implicades. Gran part d'aquestes ja valoraven positivament l'ADS amb anterioritat, però amb aquest informe s'ha aconseguit augmentar el reconeixement del valor de l'ADS i del data sharing en general.
A més, valoren molt positivament el fet d'expressar en termes econòmics la vàlua de l'ADS, una perspectiva que abans no tenien i que els ajuda a entendre millor el seu valor.
Els resultats de l'anàlisi qualitativa mostra que les diferents parts implicades són cada cop més conscients de la importància de la preservació de les dades de la recerca i que destaquen la importància de l'ADS a nivell personal i en general, pel món de l'arqueologia.
L'estudi mostra els beneficis que es poden obtenir integrant diferents enfocaments, per una banda els quantitatius, per mesurar el valor i l'impacte dels arxius de dades d'investigació i dels serveis de data sharing, i per l'altra, els qualitatius, per explorar i mesurar la percepció que tenen les diferents parts implicades sobre el valor i l'impacte d'aquests serveis. Al mateix temps, l'experiència i els resultats obtinguts suggereixen que aquesta metodologia d'estudi pot ser aplicada a diferents disciplines i serveis realitzant els canvis i adaptacions necessaris. Els beneficis que s'obtindrien són importants, tenint en compte que incrementaria el valor d'aquests serveis i asseguraria la seva sostenibilitat a llarg termini.
Finalment, destaquen la importància d'estandarditzar les dades recollides per tots els repositoris (dades d'accés, d'ús, de descàrregues, etc.) per tal d'aconseguir unes dades més segures per fer anàlisi econòmiques. És evident que els repositoris que contenen dades de la recerca juguen un paper molt important en el món de la recerca, tant pel que fa a la difusió i el data sharing, com a la preservació a llarg termini. Fins ara, no s'ha donat prou importància a la funció que tenen, tot i que l'opinió dels agents implicats, des dels usuaris als dipositaris, sempre ha estat molt positiva. Els resultats d'aquest informe són prou rellevants ja que, a més d'aportar dades qualitatives a partir d'enquestes, entrevistes i focus groups, aporten dades quantitatives amb xifres econòmiques. Ara ja no hi ha excuses per tal d'evitar invertir en la creació, millora i actualització d'aquests serveis, les xifres són prou clares.
1. Torres-Salinas, D; Robinson-Garcia,N; Cabezas-Clavijo, A. (2012) "Compartir los datos de investigación: introducción al data sharing". El profesional de la información, v. 21, n. 2, pp. 173-184.[http://eprints.rclis.org/16786/1/data%20sharing.pdf ] 18/03/2014]
2. http://www.jisc.ac.uk/
3. http://ukdataservice.ac.uk/
4. https://badc.nerc.ac.uk/home/index.html
5. http://archaeologydataservice.ac.uk/
Bibliografia relacionada
• Borrego, A. (2012). Los restos de la gestión de datos de la investigación. http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/301 [18/03/2014]
• Nina-Alcover, V.; Blasco-Gil, Y.; Peset, F. Data sharing: Guia pràctica para compartir datos de investigación. El profesional de la información, v. 22, n. 6, pp. 562-568. http://eprints.rclis.org/20907/1/datasharing.pdf [18/03/2014]
• Grupo de Trabajo de "Depósito y Gestión de datos en Acceso Abierto" del proyecto RECOLECTA (2012). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del grupo de trabajo de buenas prácticas [en línea] Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. http://www.recolecta.net/buscador/documentos/informe_datos_cientificos_e... [18/03/2014].
• Technopolis (2011) Data centres: their use, value and ipact. Research Informations Network. http://www.jisc.ac.uk/~/media/A922660EE26646E2A08D07FD7738557A.ashx [18/03/2014].
