La biblioteca: espai de creació i cooperació

Brown, Allison P. Library Publishing Toolkit. Geneseo, NY: IDS Projecte Press, 2013. 381 p. ISBN: 978-0-9897226-0-5 (print), 978-0-9897226-1-2 (PDF), 978-0-9897226-2-9 (EPub) http://www.publishingtoolkit.org/

Ens trobem davant la primera edició del resultat d'un projecte liderat per la Milne Library¹ de la State University of New York at Geneseo i el Monroe County Library System², que té per objectiu identificar i descriure tendències quan a serveis de suport a l'edició i publicació en l'àmbit bibliotecari.

Si bé el suport a l'edició no ens ve de nou, si que és cert que no ha estat fins als darrers anys quan aquests serveis s'han anat configurant, cada cop més, com un eix estratègic en el desenvolupament de nous serveis bibliotecaris.

La biblioteca ha esdevingut des de sempre un punt de trobada entre els autors i els seus lectors. Aquesta funció no es redueix actualment a la compra o subscripció de continguts per a posar-los a disposició dels lectors. A dia d'avui s'estan fent importants avanços amb l'objectiu de consolidar les biblioteques com a espais de creació, establint aliances amb els diferents agents implicats en els processos d'edició i publicació, on la suma de rols i capacitats professionals puguin afegir valor a cadenes de treball sovint complexes.

Es tracta sovint de cercar models de serveis que es situen com a alternatives a l'edició tradicional o a l'autoedició, en el que les biblioteques poden aportar nivells alts d'expertesa en aspectes importants, com son la transformació i preservació de formats digitals, l'enriquiment i millora de la qualitat d'estructures de metadades, la gestió de fluxos de treball complexes, la millora en la visibilitat de continguts, l'assessoria en aspectes relacionats amb la propietat intel·lectual i els drets d'autor o la disponibilitat i gestió d'infraestructures adequades.

En aquest marc el que podem trobar en aquest llibre de, caràcter molt pràctic, és un seguit experiències i documentació de primera ma en la posada en funcionament de serveis de suport a l'edició a les biblioteques. La seva estructura és simple: un primer bloc dedicat a l'edició en l'àmbit de les biblioteques públiques i un segon (molt més extens en aquest treball) centrat en l'àmbit acadèmic.

Quan a les biblioteques públiques, se'n destaca sobretot la importància de la proximitat amb els autors, els seus lectors o editorials independents. És aquesta proximitat la que defineix en molts casos l'estratègia a seguir en el desenvolupament dels seus serveis d'edició.

Les experiències, força centrades en l'edició de monografies, van des de la creació de grups d'escriptors amb els seus autors al suport als autors locals a l'edició i disponibilitat dels seus treballs, tant en format digital com imprès amb mecanismes d'impressió sota demanda. Destaca també la disponibilitat d'espais d'experimentació en la creació dins de les pròpies biblioteques, consolidant la funció de la biblioteca en el context creatiu, facilitant recursos i espais tutoritzats adequats pel treball col·laboratiu i creatiu. Com exemple es cita entre d'altres el YOUmedia Chicago³ de la Biblioteca Pública de Chicago.

En les nostres biblioteques públiques trobem també projectes destacats, que posicionen la biblioteca com a agent en la cadena de valor de la creació de continguts mitjançant l'establiment de marcs de col·laboració. Es podrien citar, per exemple, el projecte 10x10⁴, d'apropament dels editors independents a les biblioteques, o el marc de col·laboració definit per les Biblioteques Públiques de Catalunya amb GLAM-WIKI⁵, que avarca tant la incorporació de nous continguts a la Viquipedia⁶ com la formació d'usuaris en l'ús d'aquesta eina.

En l'àmbit acadèmic es destaquen els antecedents en el desenvolupament de serveis de pre-edició, com ara l'assessoria i formació en comunicació acadèmica o propietat intel·lectual, però es podria considerar com a punt de partida en la consolidació d'aquests serveis la posada en funcionament dels dipòsits institucionals. Aquestes infraestructures, ja definides en els seus inicis com a conjunts de serveis orientats a donar suport a la comunicació acadèmica (especialment en els nous models de publicació en accés obert), es troben implementades de manera molt generalitzada a les universitats i han posicionat a les biblioteques com a un agent important a l'hora d'articular models de publicació.

L'expertesa adquirida en preservació, visibilitat, gestió de metadades de continguts digitals o gestió de drets d'autor esdevenen cada cop més importants i no son poques les biblioteques que han iniciat programes de cooperació amb editorials i serveis de publicacions universitaris. Aquests marcs de col·laboració han permès sovint articular projectes amplis, ambiciosos i sòlids, on els fluxos de treball s'han distribuït en funció de les competències pròpies dels diferents serveis participants, facilitant el suport a la gestió àmplia del cicle de vida dels continguts editats.

En aquest aspecte, el llibre ressenyat es centra molt en l'edició de revistes acadèmiques. Al tractar-se la revista acadèmica, encara ara, d'un dels canals de comunicació més importants (per no dir el que més) dels resultats de la recerca, no és estrany que siguin aquests els projectes abordats en primera instància. Així mateix, l'edició de revistes en accés obert es presenta com un dels models a implementar per a la consolidació de l'accés lliure al coneixement. L'experimentació en la seva implementació, models de finançament o reconeixement son a dia d'avui un tema central, tant per les biblioteques universitàries com pels serveis de publicacions.

També en el nostre entorn immediat trobem molts bons exemples de serveis de suport a l'edició que s'estan oferint a les biblioteques universitàries. Per citar-ne alguns el Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya ha posat en funcionament recentment el portal ‘Publica! Eines i recursos per a l'edició i publicació acadèmica'⁷, que té per objectiu informar a la seva comunitat dels recursos i serveis que hi ha disponibles per a l'edició dels seus treballs acadèmics; o la creació de la ‘Unidad de Tecnología Educativa e Innovación Docente'⁸ de la Universidad Carlos III, on la biblioteca juntament amb altres serveis de la universitat assessora i facilita recursos per a la producció de continguts docents.

Val la pena dir que es tracta de la primera edició del llibre i que se'n prometen actualitzacions. Aquesta primera edició es centra molt en l'edició de continguts en formats força tradicionals. Hi ha disponible un suplement amb un cas d'implementació de serveis de blogging i, donat l'enfoc del treball en la recopilació de casos, seria, sense cap mena de dubte, una molt bona notícia que es pogués anar ampliant incorporant experiències basades en l'ús i explotació d'altres canals potser no tant consolidats o més emergents. 

1. http://www.geneseo.edu/library
2. http://www3.libraryweb.org/
3. http://youmediachicago.org/
4. http://www.nuvol.com/noticies/10-x-10-editorials-independents/
5. http://outreach.wikimedia.org/wiki/GLAM
6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

7. http://publica.upc.edu
8. http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/biblioteca/UTEID