Construint col·leccions plegats

Dempsey, L.; Lavoie, B; Malpas, C. Understanding the Collective Collection: Towards a System-wide Perspective on Library Print collections. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. http://oclc.org/research/publications/library/2013/2013-09r.html

Igual que ha passat amb les subscripcions a revistes científiques, la tecnologia també ha afectat el desenvolupament de les col·leccions de monografies impreses, donant lloc a la creació de "col·leccions col·lectives", és a dir, el disseny d'estratègies cooperatives de gestió de la col·lecció en un sistema com pot ser un consorci, una regió o un país.

En la introducció al document que ressenyem, Lorcan Dempsey identifica cinc motivacions darrere d'aquest interès per la creació de col·leccions col·lectives de llibres: el projecte Google Books, que fa una dècada va iniciar la digitalització dels fons de cinc grans biblioteques universitàries i d'investigació; el canvi en els hàbits de consum d'informació, que ha virat cap a la consulta d'informació digital, la necessitat de dedicar els espais a activitats més valuoses que l'emmagatzematge de materials i l'accés cada vegada més eficient als documents impresos, i, en general, un creixent interès per la col·laboració.

La creació de col·leccions col·lectives o cooperatives també planteja reptes: les decisions s'han de prendre pensat en global, no en local, cal dedicar més esforç a la promoció de les col·leccions perquè el descobriment dels materials ja no depèn de la redundància de còpies impreses, els actors han d'assumir responsabilitats diferents, i cal afrontar qüestions com la propietat dels fons.

Aquestes reflexions que acabem de sintetitzar són les que exposa Lorcan Dempsey en la seva introducció a un compendi de vuit articles i informes publicats per OCLC Research entre 2005 i 2012 en l'àmbit de la gestió de monografies impreses i la creació de col·leccions col·lectives. Resumirem a continuació les aportacions que conformen l'informe.

El primer treball, un article de Lavoie i Schonfeld , presenta els resultats d'una anàlisi dels 32 milions de monografies impreses catalogades en WorldCat al gener de 2005. Al marge de les grans xifres relatives a la llengua o l'any de publicació dels documents, els autors criden l'atenció sobre el baix percentatge (un 18 %) que representen els llibres en el domini públic dins les col·leccions analitzades i remarquen la necessitat d'explorar amb més profunditat els fons de reserva per establir polítiques de preservació: fixar prioritats de digitalització; determinar el nombre de còpies a conservar, etc.

El segon treball, de Dempsey, aborda les implicacions del fenomen de la llarga cua (long tail) a les biblioteques universitàries. Per explotar les possibilitats d'aquest fenomen, tal com han fet Amazon, Ebay o Google en el terreny comercial, l'autor insisteix en la necessitat de millorar les eines de descobriment, unificant els diversos sistemes disponibles per a diferents tipus de materials, fent-los presents en altres entorns (cercadors, sindicació de continguts, etc.). Es tracta d'afegir l'oferta (fent més fàcil que l'usuari trobi i accedeixi a allò que li pugui interessar) i la demanda (exposant els materials a grans grups d'usuaris perquè aquests tinguin més possibilitats de trobar alguna cosa del seu interès).

El tercer article, de Lavoine, Connaway i Dempsey, aborda l'anàlisi dels 18 milions de registres de les cinc primeres biblioteques que van participar en el projecte Google Books (les de les universitats de Harvard, Michigan, Stanford i Oxford i la pública de Nova York). Potser un dels resultats més cridaners és que el 60% dels fons no estaven duplicats. En altres paraules, només el 40 % dels documents estava en dos o més de les cinc biblioteques. Les obres estaven en més de 430 llengües, amb l'anglès representant prop de la meitat dels fons, i més del 80% encara tenien drets de propietat intel·lectual vigents.

El quart treball, de Lavoie i Dempsey, aprofundeix en l'anàlisi dels llibres subjectes a drets de propietat intel·lectual disponibles a WorldCat, analitzant les característiques dels llibres impresos des de 1923, 80 anys abans de l'anunci del projecte Google Books el 2004. L'estudi mostra la dificultat de determinar de manera automàtica els drets dels documents a partir de la informació bibliogràfica disponible sobre ells.

El següent treball adopta una orientació més tecnològica, abordant com els serveis bibliotecaris en núvol poden millorar la gestió de col·leccions de llibres impresos. Es tracta d'estudi que ja va ser ressenyat en el seu dia en aquest mateix Blok per Santi Balagué (http://www.ub.edu/blokdebid/es/content/cloud-computing-en-las-bibliotecas-los-servicios-bibliotecarios-en-nube-podr%C3%ADan-optimizar-la).

En sisè lloc, Lavoie i Waibel descriuen les col·leccions de NYARC, un consorci de quatre biblioteques de museus d'art novaiorquesos.

Finalment, Lavoie, Malpas i Shipengrover amplien alguns dels treballs anteriors analitzant el solapament de les col·leccions de monografies impreses en biblioteques universitàries nord-americanes i en els creixents repositoris de llibres digitalitzats, especialment HathiTrust. Els resultats posen de manifest que el percentatge de cobertura de HathiTrust havia crescut des del 19% el juny de 2009 fins al 36% el juny de 2011. L'informe aborda l'anàlisi per grans regions geogràfiques dels Estats Units per explorar les possibilitats de gestió cooperativa de les col·leccions.

El document, en definitiva, compila un ampli nombre de treballs sobre un tema, el de la gestió de col·leccions de monografies impreses, que sembla no estar de moda, però que es revela d'importància a la llum de l'elevada producció bibliogràfica sorgida d'OCLC.