Opinions del sector científic sobre la preservació de la informació

Versión para impresiónVersión para impresión
Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
 

European Commission (2012) "Online Survey on Scientific Information in the Digital Age'', Survey report . Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/survey-on-scientific-information-digital-age_en.pdf


La preocupació de la Unió europea per la informació científica i el lliure accés és patent des de 2006, ja que amb una mirada aèria dels debats que s'estaven suscitant ja podíem detectar diversos interessos en joc, de vegades contraposats. Cal assenyalar que en els primers moments quan l'accés obert no estava tan estès, en abordar les qüestions sobre publicació científica era més visible la tensió entre les grans editorials científiques i els partidaris del model d'accés obert.

Europa sempre ha reservat un paper rellevant per a les biblioteques científiques. Les seves tasques clàssiques -conservació i difusió- estan ampliant-se amb el suport de nous agents que s'interessen per la rendibilitat de la informació científica com a motor econòmic de la societat del coneixement. Entre ells, cal citar els nous parcs científics de les universitats i empreses spin off. I així, la tasca de les biblioteques s'assumeix com a element necessari per crear nou coneixement i fer-ho rendible transferint al teixit productiu.

L'evolució del que els investigadors i gestors necessiten està empenyent a un canvi de rols en la nostra professió (llegiu el "bibliotecari integrat" esmentat per Torres Salinas).

I finalment, identifiquem com la Unió Europea molt aviat inclou la gestió de dades científiques com un factor de desenvolupament econòmic, ja que la reutilització de dades prèvies proporciona una oportunitat d'innovació a un cost raonable. A la Directiva 2003/98/EC1 sobre reutilització de dades, la Comissió Europea advocava ja per major disponibilitat de dades, no només dels governs (OpenData), sinó també de recerca, el que va acabar plasmant en l'Agenda digital europea22010. Hi esmenta que "... la recerca finançada amb fons públics ha de gaudir d'una àmplia difusió a través de la publicació en accés obert de les dades i articles científics." (P.27). Paral·lelament, Espanya va aprovar recentment la Llei de la ciència3, l'article 37 fomenta el desenvolupament de dipòsits i obligació de dipositar els resultats que hagin estat finançats en la seva major part amb fons públics.

Així doncs, tant en l'esborrany per a una nova Directiva prevista per 20134, en la seva Comunicació sobre dades obertes5 2011 o l'informe 2010 Riding the Wave6 uneixen l'accés obert a les publicacions i la gestió de les dades d'investigacions.

El 2012.01.31, la Comissió Europea ha publicat els resultats de l'Online survey on scientific information in the digital age que aborda aquest paper de la Unió Europea en l'accés a la informació científica i la preservació digital. Entén com informació científica dos vessants: la publicació de resultats de la recerca (edició científica) i les dades científiques (matèria primera i material addicional).

L'enquesta va estar disponible en línia de juny a setembre de 2011 per tal de recollir opinions variades per a una possible comunicació o recomanació sobre accés i preservació per a la investigació finançada amb fons europeus. Està vinculada al desig de promoure la circulació del coneixement en l'Àrea Europea de Recerca (ERA) i la Innovació7.

Aquesta consulta pública està dirigida a un ampli ventall d'interessats en aquest sector: governs i organismes finançadors, instituts de recerca i universitats o investigadors, biblioteques, editors científics i empreses ... Estava estructurada en tres punts bàsics: el paper d'Europa en aquest context, l'accés a les publicacions científiques i a les dades de recerca, i, finalment, la seva preservació. Els resultats més rellevants provenen de les 1140 respostes de 42 països, especialment Alemanya.

En primer lloc confirma que és necessari algun tipus d'iniciativa a nivell europeu, especialment articulant una xarxa de dipòsits. Els enquestats demanen de la Unió Europea el seu paper com a coordinador i promotor de les polítiques científiques.

Quant l'accés a les publicacions, confirma la crisi del canvi de segle: un problema d'accés per l'alt preu de les revistes i el pressupost limitat de les biblioteques. Contemplen l'accés obert com indispensable si es tracta d'investigació finançada amb fons públics, especialment a través de l'autoarxiu (ruta verda). L'opinió no està massa decantada pel que fa a quin és el temps d'embargament raonable. Els resultats de l'enquesta permeten apreciar dues cares d'una mateixa moneda: mentre que editors perceben l'escàs pressupost de les biblioteques com a barrera d'accés, les universitats i els investigadors refereixen un excessiu preu de les subscripcions.

Una mica més gran és la impressió que l'accés a les dades científiques presenta un problema. Les barreres que detecten és una falta d'inversió en el desenvolupament d'infraestructures, escassos incentius als investigadors per fer disponibles les dades i insuficients polítiques nacionals referides a l'accés de les dades científiques. Com en el cas de les publicacions, hi ha acord que cal que les dades derivades d'investigació finançada amb fons públics han d'estar disponibles a Internet, lliures de càrregues. Aquesta vegada la dicotomia entre els grups que contesten es formula de la següent manera: els productors de les dades -investigadors, universitats i organismes internacionals- contemplen la manca de d'incentius com el veritable problema de l'accés, mentre que governs, editors i biblioteques ho centren en la manca d'infraestructures.

L'últim apartat, referent a la preservació, és molt més escàs i els seus resultats menys concloents. No es percep com un problema, sobretot en el sector editorial, mentre que per al bibliotecari sí que ho és. Per al sector governamental, cal fixar què necessita preservar-se i qui és el responsable. Biblioteques, investigadors i finançadors assenyalen com a barrera la qualitat i interoperabilitat dels dipòsits. Finalment, els editors refereixen la falta d'inversió en aquest aspecte.

Al meu entendre, l'accés obert a les publicacions, tot i ser un tema que no cal abandonar, ja ha entrat en la seva etapa de maduresa. L'alt nombre de dipòsits institucionals consolida la seva sostenibilitat, en haver-se incorporat a les estratègies dels propis organismes de recerca. Cal, en tot cas, avançar cap al enriquiment dels serveis i la millora de l'experiència d'usuari. Així també no hem de deixar d'estar alerta davant possibles retrocessos, tal com demostra el suport d'Elsevier a la Research Works Act, retirat el 27 de febrer 2012 després la campanya The Cost of the Knowledge en contra.

No passa igual amb la gestió de dades de recerca. Estem en un moment en el qual necessiten una major inversió en infraestructures de dades, en campanyes de sensibilització i en polítiques. De fet, l'informe esmenta la falta de capacitació, estàndards i altres qüestions relacionades amb la preservació. Hem d'aprendre de projectes sectorials que ja estan funcionant: Genoma, Clima, Dryad, etc. I millorar, per exemple, la definició i llicència d'Open Research Data en el sentit del que es comenta darrerament a la Open Knowledge Foundation discussion list.

1: Directiva 2003/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 17 de noviembre de 2003 relativa a la Reutilización de la información del sector pblico, 2003. http://eu.vlex.com/source/doue-23/issue/2003/12/31/1 

2: Digital agenda for Europe, 2010 http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:PDF 

3: Ley 14/2011, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. http://www.boe.es/boe/dias/2011/06/02/pdfs/BOE-A-2011-9617.pdf

4: Propuesta de directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se modifica la Directiva 2003/98CE relativa a la reutilización de la información del sector público, 2011. http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/opendata2012/revision_of_PSI_Directive/proposal_directive_ES.pdf

5: Datos abiertos: Un motor para la innovación, el crecimiento y la gobernanza transparente, 2011. http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/opendata2012/open_data_communication/es.pdf

6: Riding the wave: How Europe can gain from the rising tide of scientific data. Final report of the High Level Expert Group on Scientific Data. 2010. http://cordis.europa.eu/fp7/ict/e-infrastructure/docs/hlg-sdi-report.pdf

7: Innovation Union (COM(2010) 546 final http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0546:FIN:ES:PDF#page=2