Decàleg d'ensenyances clau

University Leadership Council. Redefining the Academic Library Managing the Migration to Digital Information Services, The Advisory Board Company. Washington, DC, 2011. <http://www.educationadvisoryboard.com/pdf/23634-EAB-Redefining-the-Academic-Library.pdf>[Consulta: 28.03.2012]

Segurament tots recordem l'article publicat fa menys de dos anys, 2010 top ten trends in academic libraries: A review of the current literature  http://crln.acrl.org/content/71/6/286.full), o les magistrals presentacions de Lorcan Dempsey al Congrés LIBER 2011, a Barcelona, ​​o en la XIX Assemblea de REBIUN, al novembre del mateix any, també a Barcelona, ​​sobre el futur de les biblioteques davant del nou entorn digital i tecnològic (http://www.doc6.es/media/pdfs/presentaciones/2011-presentacion-lorcan-dempsey-rebiun.pdf).

Recentment, el 2011, el University Leadership Council, dependent del Advisory Board Company (http://www.advisory.com), ha publicat un estudi titulat Redefining the Academic Library: Managing the Migration to Digital Information Services (Redefinició de la Biblioteca Universitària: gestió de la migració als serveis d'informació digitals, http://www.educationadvisoryboard.com/pdf/23634-EAB-Redefining-the-Academic-Library.pdf), un nou document que ja ha estat considerat pels seus primers difusors com a "seminal", és a dir, que s'espera tingui gran influència en el món professional.

Com els documents esmentats a l'inici, identifica una sèrie d'elements o aspectes en els quals es manifesta la crisi de la biblioteca universitària tal com la coneixem en l'actualitat i proposa unes alternatives, que il·lustra amb exemples, tots ells extrets de casos reals.

Si les afirmacions i continguts de l'informe, sense ànim de restar-li cap importància, poden sonar a un cert "dejá vue", no per això minven el valor del document, que crida l'atenció la seva forma de presentació. En el preàmbul de la qual es recullen de forma sumària els "ensenyaments" de l'estudi, i pot ser suficient pel lector que no necessiti una argumentació concreta en la qual basar les afirmacions que es presenten.

Aquestes ensenyances clau s'agrupen de la següent manera:

1. Canvis transformacionals en l'àmbit de la informació
   1. Pèrdua progressiva de la importància de la grandària de la col·lecció.
   2. El mesurament tradicional de la biblioteca no és capaç d'avaluar el seu valor per a la institució acadèmica.
   3. Els costos creixents de les revistes fan necessària la recerca de canals alternatius de publicació.
   4. Hi ha alternatives viables a les biblioteques, que gaudeixen de majors possibilitats de creixement i costos més reduïts.
   5. La demanda de serveis tradicionals de les biblioteques està declinant.
   6. Les noves demandes dels usuaris afecten els pressupostos i la cultura organitzativa de les biblioteques.
2. Aprofitament de les col·leccions digitals
   1. El pas al llibre digital està assolit un punt crític.
   2. Les col·leccions digitals a gran escala prometen un accés més extens i a menor cost.
   3. Les limitacions tecnològiques no sembla que hagin d'endarrerir la transició digital.
   4. Les restriccions d'accés i els drets d'autor continuen sent els principals obstacles per a l'accés.
   5. Els models d'adquisició orientats al client permeten el model del "just in time".
3. Redisseny del model de publicació acadèmic
   1. La gestió centralitzada de les compres és essencial per obtenir estalvis dels consorcis bibliotecaris.
   2. Els sistemes de pagament per article estan creixent com a alternativa al big deal.
   3. La pressió de l'accés obert canviarà els models de publicació.
   4. Moltes institucions incentivaran i proporcionaran infraestructures per a l'accés obert.
4. Replantejament de l'espai bibliotecari
   1. Les col·leccions impreses en paper són extenses, cares i poc usades.
   2. Els nous sistemes virtuals de cerca (discoverytools) proporcionen alternatives a la troballa fortuïta (serendipity).
   3. Aprofitament de les dades sobre ús, accés electrònic i exemplars locals per prioritzar les col·leccions locals.
   4. Atenuar a l'oposició a redistribuir recursos mitjançant la regularització i sistematització de l'expurgació.
   5. Evitar duplicacions innecessàries mitjançant l'emmagatzematge i plans d'adquisicions cooperatius.
   6. Reorganitzar l'espai bibliotecari per donar suport al aprenentatge col·laboratiu.
5. Redistribució del personal de la biblioteca
   1. La catalogació deixa de ser una activitat local.
   2. Els serveis de referència organitzats per nivells alliberen temps dels bibliotecaris.
   3. L'excés de fonts de referència es correspon amb una disminució de la demanda.
   4. Les unitats de tecnologies de la informació i de biblioteca, integrades amb èxit, se sustenten en el coneixement expert i amb uns objectius congruents.
   5. Els estudiants necessiten formació en competències informacionals més enllà d'un curs general bàsic.
   6. Bibliotecaris i serveis integrats ofereixen assessorament en línia a estudiants i professors.
   7. Els estàndards per a gestió de dades exigeixen noves infraestructures de la informació.
   8. Especialistes per àrees proporcionen coneixement expert i flexibilitat.
   9. La col·laboració entre editors aporta nova vida a les col·leccions especials.

A continuació, aquests enunciats es repeteixen en forma de pregunta, en un qüestionari on, segons els autors, les respostes afirmatives a cada secció s'estalviarien la lectura del text de l'informe corresponent a aquest capítol. Els capítols, per la seva banda, estan redactats amb gran claredat, amb un estil molt gràfic -recorda el powerpoint- i l'ús d'exemples i referències, en general, ben conegudes en el món bibliotecari. Un document pensat per a una àmplia difusió, en combinar un format que barreja la seva utilitat pràctica amb una exposició clara, concisa i amena.