Versión para impresión
Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Fry, J.; Probets, S.; Creasa, C.; Greenwood, H.; Spezia, V.; White, S. PEER Behavioural Research: Authors and Users vis-a-vis Journals and Repositories. Final Report. August 2011. http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_D4_final_report_29SEPT11.pdf [Consulta: 13/02/2012].
.jpg)
El projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research) investiga els possibles efectes de l'autoarxiu a gran escala per part dels investigadors dels resultats de la seva recerca, l'anomenada "ruta verda" de l'accés obert. És a dir, quines conseqüències tindria l'adopció generalitzada de l'autoarxiu sobre l'accés a la informació per part dels usuaris, la visibilitat dels autors i, sobretot, la viabilitat de les revistes científiques?
En el marc d'aquest projecte s'estan desenvolupant diversos estudis, un dels quals, realitzat per investigadors de la Loughborough University, ha analitzat les percepcions, motivacions i comportament d'autors i lectors. Quin és el seu grau de coneixement de les iniciatives d'accés obert i quins són els factors motivadors i desmotivadors que influeixen en la seva adopció?
El treball s'ha desenvolupat en dues fases. En la primera, es van recollir 3.139 respostes d'investigadors europeus a un qüestionari distribuït en format electrònic seguit de quatre grups de discussió per àmbits temàtics. En la segona fase es va realitzar una altra enquesta, contestada per 1.427 investigadors, es va implementar un qüestionari en sis dipòsits europeus i es va celebrar un taller d'un dia amb investigadors de diverses disciplines.
Els resultats de la primera enquesta demostraven un ampli grau de coneixement del concepte de "accés obert", identificat com l'accés gratuït al text complet de les publicacions. No obstant això, les respostes en text lliure al qüestionari i els comentaris en els grups de discussió oferien una imatge menys nítida: alguns investigadors confonien els dipòsits amb algunes plataformes d'editors en accés obert (com BioMed Central o PLoS) i, fins i tot, amb plataformes de subscripcions a les quals els investigadors accedien de manera transparent gràcies a les llicències contractades per les seves institucions. A l'extrem contrari, alguns investigadors consideraven dipòsits com PubMed Central —que emmagatzema els fitxers PDF subministrats pels editors— com bases de dades comercials. Aquesta confusió revela que els investigadors associen els dipòsits amb l'arxiu de preprints i que el fet que un dipòsit com PubMed Central sigui alimentat amb les versions finals dels articles subministrades pels editors li concedeix una major fiabilitat a ulls dels autors.
Tant per als lectors com per als autors les revistes són el principal canal de distribució de la informació científica. No obstant això, ambdós grups tenen diferents percepcions, actituds i usen de manera diferent els dipòsits. Des del punt de vista dels lectors, dues són les principals fonts per a la identificació de bibliografia: les plataformes de revistes i Google/Google Scholar. Aquesta última és la principal via d'entrada en els dipòsits i la meitat dels investigadors que arriben a un repositori ho fa per aquest camí, mentre que només un terç els consulta directament. En aquest últim cas els dipòsits temàtics són els consultats amb més assiduïtat. Pel que fa a la confiança que els transmeten els continguts arxivats, la majoria reconeix no confiar tant en la versió de l'article disponible al repositori com en la que publica l'editor ja que, sovint, no tenen informació suficient com per saber si la versió disponible al repositori ha superat un procés de revisió. En conseqüència, quan redacten un text prefereixen citar la versió publicada d'una obra abans que la disponible en un dipòsit, encara que sigui aquesta última la que han utilitzat. En definitiva, sembla necessari que els dipòsits incloguin metadades que informin als seus usuaris sobre quina és la versió d'un article que estan consultant.
Els autors també prefereixen l'article de revista com a principal canal per a la difusió dels seus resultats. En aquest sentit hi ha dues pressions que afecten el seu comportament: la necessitat de "publicar o morir" per avançar en la seva carrera acadèmica i, directament relacionada amb aquesta, els factors d'impacte de les revistes a les quals enviar els seus articles. En les dues enquestes realitzades es va preguntar als autors si havien dipositat algun article en un dipòsit durant els cinc anys anteriors. Al voltant de la meitat dels informants va contestar afirmativament, si bé en un terç dels casos el dipòsit no ho havien fet ells mateixos, sinó un tercer (bibliotecari, coautor, etc.). El 28% dels dipòsits havien estat en repositoris institucionals i el 24% en temàtics.
La majoria dels investigadors accepten els principis de l'accés obert, si bé no ho consideren una prioritat en la seva activitat. Pel que fa a les seves preferències, el 44% preferiria arxivar la seva producció en dipòsits temàtics i el 23% en institucionals. Els tres factors que més animen als investigadors a arxivar la seva producció són el fet de compartir els principis de l'accés obert al coneixement, l'increment en la difusió dels seus resultats i la disponibilitat per a aquells investigadors amb més restriccions en l'accés a la informació científica . Es diria que l'opció de publicar en una revista acompanyada del dipòsit en obert és la més atractiva per als autors, mantenint d'aquesta manera les avantatges de la publicació tradicional al costat d'un increment en la difusió.
Pel que fa a les barreres per a la generalització de l'accés obert, els participants identifiquen diverses. En primer lloc, el propi procés d'arxiu. Si bé és un procediment senzill, molts investigadors ho consideren tediós, consumeix temps i és difícil esbrinar qüestions relatives a les restriccions en els drets d'autor, si bé aquest últim és un aspecte que no sembla preocupar en excés. Un segon obstacle és la ignorància sobre el funcionament dels dipòsits, la qual cosa provoca que de vegades els autors es sorprenguin en trobar-hi alguns dels seus treballs sense saber com han arribat fins allà. En aquest sentit, els autors no volen que els seus articles figurin en dipòsits al costat de treballs que no han estat revisats. Hi ha la percepció que si els dipòsits contenen materials de poca qualitat això influeix negativament en el prestigi del dipòsit. Finalment, si bé és cert que els autors volen incrementar la seva difusió, el fet que molts dipòsits tinguin poca visibilitat fa que l'interès per arxivar sigui escàs.
Tot i que l'estudi se centra en l'arxiu de les publicacions en dipòsits, els grups de discussió també van abordar qüestions com la publicació en revistes d'accés obert sota el model de l'autor paga, la "ruta daurada" de l'accés obert. Els inconvenients detectats són dos: es tracta de revistes joves, amb poca visibilitat en termes de factor d'impacte, i els preus per publicar són considerats alts.
Més enllà d'aquest breu resum, l'informe inclou múltiples anàlisi de diferències per disciplines i ens apropa als punts de vista dels investigadors com a agents imprescindibles en qualsevol intent de consolidació de l'accés obert a la informació científica.
