Versión para impresión
José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant
Hickerson, H. Thomas; Lippincott, Joan K.; Crema, Leonora (eds.) (2002). Designing libraries for the 21st century. Chicago: Association of College and Research Libraries 2022. XIII, 447 p. Disponible a: <https://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/9780838936726_OA.pdf>. [Consulta: 01/06/2023].
Es pot afirmar que la tecnologia de la informació imperant a cada època sempre ha determinat la forma de les biblioteques. Però els darrers canvis han anat potser més enllà, perquè ja no és necessari arribar on es troba físicament registrada la informació i accedir-hi de forma directa en el seu suport palpable. Això és, desapareix la necessitat de la localització per a l’accés a la informació.
Això fa que, des dels anys 60 del segle XX1, gairebé a la prehistòria dels ordinadors, la vigència de les biblioteques es va començar a posar en dubte, almenys com a ens físic i presencial. De forma recurrent, diversos autors de la talla d’F. W. Lancaster han seguit fent pronòstics preocupants, alguns amb fort impacte, com els d’Scott Carlson (2001) o Brian T. Sullivan (2011)2. Però la irrupció de la World Wide Web a mitjan anys 90 va suposar un punt quasi de ruptura.
No obstant, durant aquests anys les biblioteques han anat evolucionant i adaptant-se als canvis. És més, des dels 80 fins a la Gran Crisi de 2007 les biblioteques físiques van viure una època de bastant esplendor.
Existeix el problema que el terme mateix biblioteca es refereixi a un espai físic; i que la imatge popular d’una biblioteca sigui la de prestatgeries amb llibres. En part, i ara per ara, segueix sent això, però les tecnologies i l’evolució mateixa de la societat provoquen que sigui molt més.
En una etapa inicial, vam automatitzar les tasques i els accessos, però basant-nos en models físics. La societat xarxa ha suposat un canvi més profund, amb modificacions en la socialització, adquisició del coneixement, etc. És un canvi global, que afecta de forma profunda l’essència de les biblioteques i, per tant, la seva forma física. Igualment, la tecnologia de la informació canvia ineludiblement un espai destinat a l’explotació d’aquella informació. Modifica els seus serveis i, consegüentment, els seus espais. Cosa lògica en una arquitectura que ha de ser originalment funcionalista. Però, como s’indica en el segon capítol del llibre que ens ocupa, l’exemple més important de la capacitat de transformar-se i afrontar el futur de les biblioteques és, precisament, les biblioteques que s’han reformat o construït en els darrers 20 anys.
Així, Ashkenas (2015)3 va indicar que no n’hi ha prou amb modificacions parcials o aïllades, sinó que cal un conjunt més ampli de canvis interdependents i interconnectats que només es podrien descriure com a transformacionals.
En aquest context, neix el llibre Designing libraries for the 21st century, editat per Tom Hickerson, Joan Lippincott i Leonora Crema. Es tracta d’una obra hereva de les conferències del mateix nom que es van iniciar a la Universitat de Calgary el 2012. Per això, els nombrosos autors procedeixen, majoritàriament, d’aquestes.
Els editors indiquen la seva intenció que el llibre tingui una perspectiva holística del procés de disseny d’una biblioteca o de la seva renovació, no només centrat en les instal·lacions físiques. S’estudia des de la visió i primers conceptes fins al moment de la publicitat i difusió. Pretén orientar i proporcionar bones pràctiques a tothom que s’hi apropi, bé per estar en el moment de la planificació i construcció, bé per interès acadèmic o com a eina per persuadir a qui pren les decisions al respecte. Vol ser pràctic i inspirador al mateix temps, però no és un manual que guiï cada pas del procés, sinó més aviat un tractat sobre totes les variables necessàries per dur-lo a terme.
El leitmotiv del llibre és la dificultat per dissenyar edificis en aquests moments. Hem passat de dissenyar basant-nos en el llibre a basar-nos en les persones, adaptant-nos al mateix temps a un entorn tecnològic canviant. Es pot trobar un fil que guia tot el llibre i que ja hem suggerit: que les tecnologies han canviat la societat, la forma d’aprendre i la forma d’accedir a la informació, variant per tant de forma ineludible la forma mateixa de les biblioteques. Centrat en les biblioteques acadèmiques, la principal inquietud és la seva habilitat per afavorir l’aprenentatge i adaptar-se als objectius de la institució. O sigui, dissenys centrats en el bon servei a la comunitat, per la qual cosa s’emfatitza la seva importància, com també de la inclusió.
D’aquesta forma, la monografia presenta les principals tendències en la concepció d’aquests llocs i identifica estratègies per preparar les biblioteques del futur. Entre les primeres, la construcció d’espais actius, socials i rics en tecnologia. Llocs on vingui de gust estar-s’hi i que siguin flexibles o, en paraules de Hickerson, un dels editors, permeables. És a dir, dissenyats segons l’expectativa de canvis continus, alguns previstos i d’altres encara no imaginats, amb plantejaments oberts que generen flexibilitat espacial.
El llibre no obvia la pandèmia i el que va suposar. Diversos autors l’aborden parcialment, però no és un assumpte fonamental, ja que s’indica que no ha canviat les tendències a llarg termini. Així i tot, s’assenyala que va provocar pèrdues reals en l’aprenentatge i en la productivitat investigadora, per la qual cosa s’ha produït un estimació renovada per la biblioteca com a lloc.
S’estructura en vuit seccions temàtiques i 28 capítols, més la introducció i uns apèndixs:
- Biblioteques acadèmiques del segle XXI en un entorn en evolució. La primera secció ofereix una visió general de les qüestions clau que qualsevol persona que planegi avaluar i abordar els seus espais bibliotecaris ha de tenir en compte per garantir l’èxit.
- Alineació amb la visió institucional, donat que les universitats també estan canviant els seus objectius, impactant en el disseny de les biblioteques.
- Col·laboració amb arquitectes, dissenyadors i planificadors, cosa que és des de sempre un tema recurrent en qualsevol manual.
- Qüestions clau en la planificació. Mesura d’usos i la seva interpretació; què fer amb les col·leccions en paper; o la introducció de les tecnologies. Es dedica un capítol a l’accessibilitat i el disseny universal per aconseguir-la.
- Col·laboracions i convergències. Renovar els espais existents per fomentar la col·laboració amb altres unitats de la universitat, sobretot al voltant de la utilització d’espais per a l’aprenentatge.
- Lideratge, canvi organitzacional i noves funcions del personal. Dins d’aquella visió holística que havíem indicat, entra en temes poc habituals per a aquest tipus d’obres, com la planificació estratègica i del canvi. Alguns d’ells tan obertament delicats com la composició de la plantilla per a aquell canvi.
- Programació per a la recerca, l’aprenentatge i la comunitat. És la secció amb més capítols i més heterogènia, amb diversos estudis de cas sobre diferents aspectes que es poden incloure en la nova biblioteca.
- Mirant cap al futur. La vuitena secció serveix com a resum i desglossa els desafiaments en el disseny de biblioteques als quals ens enfrontem.
Valoració
Com a punts forts de l’obra es poden destacar la visió àmplia i l’exhaustivitat del seu abast, que aborda pràcticament tot el procés de disseny. Igualment, resulta molt valuós que es refereixi a exemples concrets que, dins de la limitació geogràfica, estan molt ben seleccionats. Poden servir com a inspiració o com a models a imitar, amb gran quantitat d’imatges. També s’agraeix que una obra d’aquest pes es trobi disponible de lliure accés.
Com a punts dèbils, la diversitat d’autors i l’ambició mateixa que hem assenyalat que té com a conseqüència que no aconsegueixi la cohesió d’un manual d’aquest tipus. Igualment, es troba a faltar una bibliografia completa.
D’altra banda, no és en si mateix una debilitat, però hem de tenir clar que, encara que exhaustiu en el seu plantejament del procés, és restrictiu en el seu objectiu, al centrar-se gairebé exclusivament en biblioteques acadèmiques nord-americanes. Només se citen uns altres dos exemples notables: la Biblioteca Pública de Calgary i la Biblioteca Nacional de Qatar.
De forma potser més anecdòtica, tampoc el títol és especialment afortunat, al no reflectir aquesta orientació. A més, com diu Chris Bourgh (directora de la biblioteca del MIT) no se sap si té sentit seguir parlant d’una biblioteca per al segle XXI, donat que en portem gairebé un quart.
No obstant, el llibre és, des del moment de la seva aparició, un clàssic de consulta imprescindible. Juntament amb Khan (2022) i Schlipf & Moorman (2018)4, constitueixen el triangle de grans treballs anglosaxons d’avui dia.
Notes
1. Alvin Toffler ja es preocupava pel tema ja el 1963 [Citat per McAdams, Nancy R. (1987). «Trends in academic library facilities». Library trends, vol. 36, no. 2, p. 287-298.]
2. Carlson, Scott (2001). «The deserted library». The Chronicle of higher education, vol. 48, no. 12, p. A35–A38. [Consulta: 07/06/2023]. Sullivan, Brian T. (2011). «Academic library autopsy report, 2050». The Chronicle of higher education, January 02. [Consulta: 07/06/2023].
3. Ashkenas, Ron, (2015). «We still don’t know the difference between change and transformation». Harvard business review [blog]. [Consulta: 07/06/2023].
4. Khan, Ayub; Thebridge, Stella (2022). Better by design: an introduction to planning designing and developing library buildings. 2nd ed. London: Facet Publishing.
Schlipf, Fred. A.; Moorman, John. A. (2018). The practical handbook of library architecture: creating building spaces that work. Chicago: American Library Association.
© Imatge inicial de Pexels a Pixabay
