Versión para impresión
Núria Flò
Directora de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Barcelona)
Green libraries survey: progress, challenges, opportunities and supporting future action (2022). Green Libraries Partnership. 20 p. Disponible a: <https://cdn.ymaws.com/www.cilip.org.uk/resource/resmgr/cilip/advocacy/green_libraries/frontpage/green_libraries_partnership_.pdf>. [Consulta: 14/04/2023].
El Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, finançat pel Consell de les Arts d’Anglaterra, es va crear com a resposta a la «COP26 i el clima» per tal de liderar una sèrie de compromisos a llarg termini aprofitant el coneixement i l’experiència ambiental de les organitzacions que l’integren: la CILIP (l’Associació de biblioteques i informació), Biblioteques Connectades (Libraries Connected), la Biblioteca Britànica (British Library) i La Bicicleta de la Júlia (Julie’s Bicycle, una organització pionera sense ànim de lucre que mobilitza les arts i la cultura per actuar davant la crisi climàtica i ecològica).
Durant l’any 2022, va dur a terme, entre d’altres, dues iniciatives que ressenyem a continuació. D’una banda, va impulsar el Manifest de Biblioteques Verdes i, al mes de setembre, va realitzar una enquesta en línia per analitzar en quin punt estaven les biblioteques públiques del territori en termes de sostenibilitat i medi ambient.
L’enquesta es va fer en línia entre el 22 de juny i el 8 de juliol de 2022. Es va demanar que respongués una persona en nom de cada servei de biblioteca i per facilitar-ho van passar l’enquesta fora de línia per poder-la treballar dins dels equips i amb la gent vinculada. Es va rebre resposta de 55 serveis bibliotecaris, cosa que implica uns 7.500 treballadors de biblioteques i 10.000 voluntaris que hi treballen o col·laboren. Els objectius de l’enquesta eren donar a conèixer la tasca del grup, però sobretot establir les bases per desenvolupar un programa intersectorial i, a llarg termini, sobre Biblioteques Verdes coneixent de primera mà el que necessiten els professionals per portar a terme accions i programes verds a les biblioteques.
Algunes de les conclusions a les quals van arribar són:
- Un 85 % segueixen la política ambiental de l’autoritat local, tot i que la seva rellevància per als serveis bibliotecaris varia, un 15 % ja tenen la seva pròpia política ambiental i un 32 % l’estan desenvolupant.
- Un 83 % de les biblioteques estan en fases incipients o molt incipients del procés per definir plans ambientals dins d’aquestes.
- El 38 % del personal ha rebut o té alguna formació en aquest àmbit i el 36 % té alguna responsabilitat ambiental dins de la biblioteca.
- El 64 % dels enquestats diuen que l’acció i el compromís ambiental (activitats d'aprenentatge ambiental, reciclatge de residus, etc.) han aportat beneficis a la biblioteca.
- Un 91 % creu que l'acció i el compromís ambiental poden aportar oportunitats.
- El 48 % ha rebut suport en el passat, principalment a través de les autoritats locals.
Pel que fa a les accions i els compromisos, les àrees clau generals d’actuació que es van detectar són:
- L’ús energètic dels edificis.
- El consum de materials i la generació de residus.
- L’ús de plàstics.
- La contractació verda.
Finalment, també es van identificar oportunitats clau, com ara els beneficis financers, ja que apostar per unes biblioteques més verdes suposa, a llarg termini, un estalvi de costos en la conscienciació mediambiental, noves oportunitats de participació i millora de la salut i el benestar del personal i els usuaris de la biblioteca.
Tot i que les biblioteques públiques estan al principi del seu viatge ambiental, hi ha un clar reconeixement del paper que poden tenir al demostrar, informar i inspirar el canvi ambiental, i un clar desig de fer molt més.
A partir d’aquí, el grup fa una sèrie de recomanacions al col·lectiu bibliotecari per visibilitzar les tasques sobre qüestions ambientals i les necessitats dels professionals. Alguns exemples són:
- Celebrar i compartir les millors pràctiques ambientals que es realitzen a les biblioteques.
- Facilitar el desenvolupament competencial del col·lectiu sobre qüestions al voltant del medi ambient.
- Capacitar els bibliotecaris.
- Apostar amb finançament i suport addicional o evidenciar el paper que poden tenir les biblioteques en aquesta transició vinculant-hi els principis del Manifest de Biblioteques Verdes.
Què és el Manifest de Biblioteques Verdes?
El Manifest de Biblioteques Verdes, impulsat per les associacions integrants del Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, marca un full de ruta amb accions específiques per conscienciar la ciutadania en termes de sostenibilitat ambiental i lluita contra el canvi climàtic des de les biblioteques:
- Portar la sostenibilitat mediambiental al centre de la presa de decisions.
- Innovar i evolucionar.
- Treballar amb les comunitats.
- Utilitzar la veu per aconseguir un impacte més gran.
- Treballar associant-se amb altres agents.
- Ampliar i compartir els coneixements.
- Donar suport als joves.
Per a més informació, podeu consultar l’article de Julián Marquina «Green Libraries Manifiesto», las bibliotecas verdes se implican con el cuidado del planeta, on explica molt bé què és el Manifest de Biblioteques Verdes i de què tracta, així com què és una biblioteca verda.
Quina és la situació a Catalunya?
A Catalunya, aquesta tasca d'aproximació i d'anàlisi de les biblioteques i del paper dels professionals en termes ambientals no s'ha fet, i seria interessant i un molt bon punt d'inici per conèixer la situació d’on som i fer un enfocament comú.
A Catalunya tenim la xarxa de biblioteques ambientals i s'ha promogut el segell de qualitat ambiental entre equipaments públics com biblioteques i museus. A la ciutat de Barcelona hi ha 14 biblioteques públiques amb aquest segell, entre les quals destaquen la Biblioteca Jaume Fuster, la Biblioteca Clarà, la Biblioteca Francesc Candel i la Biblioteca Collserola-Josep Miracle. Des de cada diputació es promouen projectes i programes a les biblioteques públiques com ara el «Projecte Aigua» de les biblioteques de Lleida o el programa «Parcs i Biblioteques Naturalment» a Barcelona, entre d’altres.
És cert que hi ha directrius: des de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ens hem sumat a l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Ara bé, és conegut per tots els professionals? Ens ho hem fet nostre? D’altra banda, tot i que la normativa vigent ja contempla aspectes de millora ambiental, seria necessari comunicar-los de forma eficaç a la ciutadania i optimitzar-los. L'administració en general i les biblioteques en particular hauríem de ser espais laboratori per promoure i ser el mirall per aquesta ciutadania.
En aquest sentit, alguns dels aspectes que s’estan treballant són els edificis i la sostenibilitat, tant energètica com de consums. Un exemple clar de millora ambiental és l’aprovació del decret llei sobre eficiència energètica, una aposta important que caldrà valorar properament.
Pel que fa a la col·lecció, a Biblioteques de Barcelona una de les accions que es va decidir va ser deixar de comprar folre de plàstic per als llibres, fet que ha suposat un debat entre els professionals entre el valor de la conservació dels documents i la nocivitat de l’ús del plàstic per al medi ambient. Una altra acció promou la compra de llibres amb qualitats ambientals, segons principis de sostenibilitat i cura del medi ambient.
També es realitzen diverses activitats al voltant de la temàtica mediambiental. A la ciutat trobem exemples com ara el Festival de Literatura i el préstec de llavors a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle, o altres més puntuals com celebrar les efemèrides ambientals amb activitats diverses i exposicions de llibres.
Finalment, cal pensar en la formació dels professionals. El 2022, al Seminari de Biblioteca Verda a Barcelona es va començar a parlar sobre la temàtica. Caldria continuar, promovent espais de treball conjunt per crear sinergies entre biblioteques i/o altres equipaments i crear espais de formació i d’aprenentatge.
Actualment, la comunicació, la gestió de la informació i del coneixement són dels reptes més importants que ens trobem tant dins les pròpies organitzacions com cap a la ciutadania. Les biblioteques públiques són un espai obert a la ciutadania, proper i, a Barcelona ciutat, el segon servei més ben valorat. Per això tenim una gran oportunitat per ser un gran altaveu potent i un punt de trobada d'iniciatives en clau ambiental. I cal aprofitar-ho.
Ben cert és que estem a l'inici d'aquest viatge de definició i que mai ens hem trobat en una situació d’emergència climàtica com en la que actualment som. Cal posar-hi esforços, cal que es converteixi en un dels eixos de la nostra feina i ens ho hem de creure, per arribar-hi, perquè faci efecte, i per ser efectivament aquest altaveu i aprofitar-ho.
© Imatge de Julita a Pixabay
