La cocreació, pilar de la recerca i la innovació

Bego Aguilera
Directora de Ciència Oberta
Universitat Oberta de Catalunya

De Silva, Muthu; Lavelle, Orlagh; Schmidt, Nikolas; Paunov, Caroline (2022). Co-creation during COVID-19: 30 comparative international case studies. Paris: OECD Publishing. (OECD science, technology and industry policy papers, no. 135). 116 p. Disponible a: <https://doi.org/10.1787/08f79edd-en>. [Consulta: 28/11/2022].

Encara que a vegades ho oblidem, els éssers humans ens caracteritzem, com la resta dels primats, en el fet que som una espècie que col·labora. Ho tenim als gens. El que se’ns dona millor és col·laborar amb els altres. Alfons Cornella, innovador de capçalera, explica en els seus llibres i conferències que la millor manera d’innovar és mitjançant la col·laboració, resoldre la complexitat a través del treball conjunt amb els altres, amb activitats que comparteixen el prefix «co»: col·laborar, cooperar, coordinar, també cocrear.  

La cocreació va ocupar bona part de la cloenda de la primera edició del curs de Ciència Oberta de la Universitat de Barcelona, a càrrec de Mercè Crosas, cap de gestió de dades de recerca de la Universitat de Harvard i, actualment, secretària de Govern Obert de la Generalitat de Catalunya. Essencialment, ens deia Crosas, l’ús de la paraula cocreació ens fa avançar més enllà del que ens defineix com a ésser humà perquè ens enfoca no només en el procés de treball, que és col·laboratiu, cooperatiu, coordinat, etc., sinó que el focus el posem en el resultat: ens trobem per crear una cosa nova, som creadors. I no ho fem sols, ho fem amb els altres. I en la seva ponència afegia una menció al recent informe que avui ressenyem. 

I és que l’OECD, organisme de cooperació internacional que promou polítiques per a la millora del benestar econòmic i social dels països i les persones, ha culminat un projecte bianual (2021-2022) en el qual explora noves eines i aproximacions al suport en la cocreació, i l’informe que analitzem és un dels seus resultats, on es presenten diversos casos de producció conjunta entre la indústria, la recerca, el govern i la societat civil, que van donar resposta als reptes de la pandèmia de la COVID-19.

Així, es descriuen de manera sistemàtica 30 iniciatives de 21 països i 3 casos de col·laboració internacional, es destaquen els instruments de cocreació usats, com es construeixen les xarxes de cocreació i quin tipus de cocreació interdisciplinària es produeix. Aquestes experiències de cocreació durant la COVID-19 són una bona base per revisar les pràctiques de cocreació i de quina manera la política pot donar suport a la cocreació en el futur.

Els casos es presenten agrupats en quatre categories:

1. Programes paraigües d’iniciatives de cocreació. Un programa paraigua és un gran programa iniciat pel govern que ofereix finançament, experiència i/o recursos per a la cocreació.  

• A destacar el programa impulsat per Turquia (COVID-19 Türkiye Platform) que aglutinava 436 investigadors de 49 organitzacions de recerca diferents, en l’impuls de projectes de cocreació en la cerca de vacunes i desenvolupament de medicaments per a la COVID-19. El portal facilitava l’obertura de dades i resultats, com també potenciava la participació d’investigadors d’altres sectors en la cerca d’idees innovadores que proposaven solucions per a l’impacte socioeconòmic de l’epidèmia.

2. Cocreació en iniciatives de construcció de xarxes. Es tracta d’iniciatives que promouen la generació d’equips d’agents diversos que cocreen innovació fent servir hackatons i plataformes digitals. Promouen noves connexions entre la indústria, la investigació i els actors de la societat civil i proporcionen condicions per a la cocreació. 

• El Govern de Bèlgica va llençar la iniciativa Vlaanderen Helemaal Digitaal (Flandes tot digital) que connectava agències governamentals amb empreses i organitzacions de recerca per identificar solucions als reptes plantejats per la COVID-19. Diferents empreses i institucions registraven al portal els seus problemes associats amb la COVID-19 i també es registraven aquells que proporcionaven solucions. Per exemple, els restaurants que necessitaven una solució digital per registrar els seus clients podien usar la plataforma per connectar amb desenvolupadors de tecnologia. Es van registrar 500 connexions de les quals van derivar, després de 3 mesos, 57 col·laboracions confirmades.

3. Cocreació en iniciatives d’innovació mèdica contra la COVID-19, principalment en el desenvolupament de vacunes, instruments mèdics (ventiladors mecànics, etc.) i també descobriment de nous fàrmacs per al tractament de la COVID-19. Es van combinar diferents capacitats, recursos i capacitats de producció per generar productes usables de manera ràpida, i també van reduir els procediments i els van fer més àgils.

• La vacuna Oxford-AstraZeneca es va desenvolupar en un any, un procés que habitualment necessita 15 anys. El gener del 2020, investigadors de la Universitat d’Oxford es van apropar al Govern i a l’Associació de Bioindústries (BIA) en la cerca d’ajuda en el desenvolupament de la vacuna. Es va establir un consorci (BIA Task Force) format per Innovate UK, la Universitat d’Oxford i l’empresa AstraZeneca que va permetre accelerar el procés de desenvolupament, tot i mantenint els estàndards de seguretat. Per a la cocreació van ser molt important les adaptacions fetes a la situació generada per la COVID-19 com ara la reorientació d’infraestructures existents, l’aprovació accelerada de regulacions i la participació del Govern com col·laborador actiu.

4. Cocreació en iniciatives d’innovació relacionada amb dades. El focus està en la recollida, la integració, l’anàlisi i la presentació de dades que donin suport a la resposta a la COVID-19, en forma de programari o plataformes de dades. 

• Es presenta aquí l’única iniciativa espanyola referenciada, Rapid-App, desenvolupada pel Govern basc, una aplicació de seguiment de moviments dels empleats per identificar possibles exposicions a la COVID-19 i ajudar a mantenir la producció presencial al sector industrial. En la iniciativa van col·laborar tres institucions de recerca, Ikerlan, Vicomtech i Tecnalia.
   
• Les dades recollides per la Rapid-App van permetre reconstruir els patrons de contacte dels empleats dins de les seves organitzacions (Ikerlan, Vicomtech i Tecnalia) i les inferències fetes a partir de les dades es van utilitzar per donar suport a la presa de mesures en cas d'un cas positiu de COVID-19. Al costat de l'aplicació, es va desenvolupar una eina addicional d'intel·ligència artificial que permet estimar el risc per sector o àrea geogràfica.

Les activitats de cocreació contemplen la construcció o l’oferta d’accés a xarxes existents, el finançament, el treball conjunt de socis i/o usuaris finals, la integració de les dades, la integració de recursos digitals o materials, la interacció via una plataforma digital, la crida a la participació, o l’organització de hackatons. 

En els casos descrits s’observen les virtuts de la cocreació com element accelerador del procés d’innovació, que redueix a setmanes el que podria necessitar mesos o anys. I és que se simplifiquen els processos, des de l’aprovació i avaluació dels projectes, a la creació dels equips, així com la reducció de la complexitat associada amb la gestió dels acords de propietat intel·lectual en les col·laboracions.

EU vs. virus

La cocreació conviu en harmonia amb la ciència oberta, un altre sintagma lingüístic que expressa un desig de paradigma nou per a la ciència, que es vol accessible per a la societat, amb la inclusió de la ciutadania i la divulgació de l’acció científica. Per això, la Recomendación de la Unesco sobre la ciencia abierta (2021) destaca que les característiques de col·laboració i inclusió de la ciència oberta permeten la participació de nous agents socials i defensa l’obertura dels processos de creació, avaluació i comunicació dels coneixements científics als agents socials, més enllà de la comunitat científica tradicional. 

Durant la pandèmia per la COVID-19, la cocreació va ser una bona eina per trobar solucions a situacions sobrevingudes, desconegudes i difícils d’abordar, amb el treball conjunt d’universitats i centres de recerca i el seu entorn. Les polítiques i els plans de treball de ciència oberta de les nostres institucions haurien d’inspirar-se en l’experiència, i incentivar la cocreació, que ens ajudarà a identificar noves oportunitats i generar solucions desconegudes i innovadores per a la societat.

© Imatge inicial de Michel a Pixabay