Versión para impresión
Ángel Borrego
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Blankstein, Melissa (2022). Ithaka S+R US Faculty Survey 2021. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316896>. [Consulta: 06/11/2022].
El projecte «Ithaka S+R US Faculty Survey» analitza amb freqüència triennal les pràctiques docents i de recerca del professorat universitari estatunidenc des dels inicis de la transformació digital. En aquest Blok s’han ressenyat els informes del 2009, 2012, 2015 i 2018. La nova edició, amb dades de 2021, està marcada, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la pandèmia.
Com en ocasions anteriors, l’informe arrenca amb la descripció de les pràctiques del professorat per descobrir informació amb finalitats docents i de recerca. Els enquestats continuen combinant la consulta de bases de dades tradicionals (més populars en humanitats) amb Google Scholar (més usat en ciències i ciència socials). Malgrat la pandèmia, el professorat continua valorant molt positivament els congressos per mantenir-se al dia dels avenços en les seves disciplines i dos terços dels enquestats els considera molt importants.
La biblioteca de la institució és la principal font per accedir als continguts (el 80 % dels enquestats la considera molt important), per bé que el 75 % atorga aquesta mateixa valoració als materials gratuïts disponibles a Internet i al voltant de la meitat assigna la mateixa importància a les seves col·leccions personals. La cerca d’una versió gratuïta en línia és el principal recurs quan un document no està disponible a la institució (90 %), per davant del préstec interbibliotecari (80 %) i del creixent percentatge de professors (60 %) que abandona la cerca per intentar obtenir un altre recurs similar. Respecte d’edicions anteriors de l’enquesta, s’observa un declivi de la importància assignada a les monografies, tant impreses com electròniques, amb finalitats docents o de recerca. Com era previsible, la seva popularitat continua sent més gran en humanitats.
En relació amb la recerca, el professorat atorga major importància a l’explotació de dades recollides per ells mateixos que a l’anàlisi de dades preexistents, si bé la valoració d’ambdós es redueix respecte d’onades anteriors de l’enquesta. Sí que creix el percentatge d’investigadors que utilitzen serveis d’emmagatzematge al núvol (Google Drive o Dropbox) per guardar les seves dades, encara que continuen sent majoria els qui els arxiven en els seus ordenadors personals. Molt pocs enquestats recorren a la biblioteca per gestionar les dades. Al finalitzar un projecte, els investigadors prefereixen preservar les dades ells mateixos, de manera que el percentatge dels qui utilitzen un repositori institucional o d’altre tipus es manté estable al voltant d’un 30 %.
Els investigadors es mostren insegurs a l’hora de determinar en quina mesura la fabricació i falsificació de dades o altres pràctiques fraudulentes són prevalents. La declaració de les fonts de finançament i la publicació dels plans de treball abans del desenvolupament de la recerca es consideren pràctiques desitjables per millorar la credibilitat de la ciència.
En relació amb la publicació dels resultats, no hi ha canvis respecte d’edicions anteriors de l’estudi: la majoria dels enquestats publica articles de revista (90 %), actes de congressos (66 %) i monografies (59 %). Encara que l’ús de preprints ha crescut lleugerament, la importància que se’ls assigna s’ha estancat. Només tres de cada deu enquestats diposita els seus articles en el seu repositori institucional.
A l’hora d’escollir la revista on publicar, es continua valorant l’especialització temàtica, la circulació, el factor d’impacte i la reputació. És a dir, les característiques més apreciades en processos d’avaluació. No obstant, s’observa una reducció de la importància assignada al factor d’impacte: un 73 % el considera molt important davant d’un 79 % el 2018 i un 81 % el 2015.
El professorat està a favor de l’accés obert i un 63 % veuria de bon ull que substituís el model de revistes de subscripció (un 70 % entre els enquestats d’entre 22 i 44 anys). Per primer cop, l’enquesta incloïa una pregunta sobre el model de finançament de l’accés obert i la majoria va indicar que la biblioteca hi hauria d’estar implicada: el 50 % està d’acord que la biblioteca inverteixi en infraestructures d’accés obert i el 40 % que la biblioteca pagui a editorials privades per publicar en accés obert.
Des del punt de vista docent, la majoria del professorat considera una funció important formar l’alumnat en l’adquisició de competències per localitzar i avaluar informació científica, un àmbit en el qual creuen que tenen escassa formació. La pandèmia ha incrementat notablement el volum de professorat que crea i usa recursos educatius oberts: quatre de cada deu utilitza manuals i vídeos en obert.
En relació amb el paper de la biblioteca, la majoria dels enquestats valora el seu paper en l’adquisició de materials i atorga una elevada importància a la seva funció de suport a l’alumnat, oferint accés a la tecnologia i un espai acadèmic informal.
La majoria dels enquestats no rep suport de la biblioteca en el procés de publicació. Un 38 % voldria que la biblioteca gestionés la seva pàgina web personal i al voltant d’un 20 % agrairia obtenir ajuda per negociar contractes de publicació i prendre decisions sobre on publicar. Els enquestats sí que declaren rebre formació sobre integritat acadèmica, adopció de nous mètodes pedagògics i propietat intel·lectual.
Com era d’esperar, aquesta nova edició de l’enquesta no mostra canvis bruscos respecte d’onades anteriors, però continua resultant de gran interès per estar al dia de l’evolució en els hàbits informatius del professorat i el seu impacte sobre les biblioteques universitàries.
© Imatge de Pexels a Pixabay
