Versión para impresión
José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante
Connaway, Lynn Silipigni [i altres]. (2021). New Model Library: pandemic effects and library directions. Dublin, OH: OCLC Research. V, 34 p. Disponible en: <https://doi.org/10.25333/2d1r-f907>. [Consulta: 30/01/2022].
OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.
Les biblioteques, la seva evolució i el seu futur porten temps sent discutides, com el mateix Blok de BiD en pot donar fe. Aquest informe l’aborda des d’una perspectiva diferent. Es parteix de la idea que les biblioteques estan acostumades a superar dificultats per seguir complint la seva missió, sobretot durant aquests anys de restriccions, però la pandèmia ha suposat un enorme desafiament, un fet disruptiu. Va posar a prova els nostres serveis i adaptabilitat. Va accelerar processos i va mostrar debilitats i fortaleses.
Les restriccions per la COVID-19 van marcar el camí cap a una major digitalització, alhora que van evidenciar la necessitat comunitària dels nostres espais. Van exacerbar els problemes de la desigualtat, també en l’accés al coneixement, per als quals les biblioteques eren un dels seus remeis. Es van haver de compaginar la protecció de la salut dels nostres treballadors i usuaris, amb les necessitats d’aquests darrers.
Per això, l’informe pretén capturar les experiències durant la pandèmia d’un seguit de líders bibliotecaris i comprendre el que impliquen per al futur de les seves biblioteques. Es vol visualitzar les biblioteques a l’era postpandèmia, utilitzant aquestes experiències per ajudar a repensar els nostres serveis i estructures organitzatives, creant així un Nou Model de Biblioteca a partir del que s’ha après.
L’estudi es basa en entrevistes directes i enquestes a 29 líders (més aviat, directors) de biblioteques. S’hi inclou una biblioteca nacional, set públiques i 21 acadèmiques (el 72 %), d’11 països, tots ells desenvolupats, per bé que amb certa diversitat. Hi va haver una participació espanyola i el gruix (17) procedien dels EUA y el Canadà.
Malgrat la disparitat de situacions, hi va haver bastanta homogeneïtat en les respostes, la qual cosa va facilitar la seva síntesi en un informe amb vocació eminentment pràctica: es pretén que pugui facilitar la planificació estratègica d’altres centres. Així, el seu objectiu és «ajudar altres líders bibliotecaris a trobar punts en comú amb els seus iguals, identificar noves idees i possibles direccions per a les seves pròpies organitzacions i desenvolupar un context compartit per a futures discussions».
L’informe està dissenyat per seguir adaptant-se i evolucionant. Igualment, s’espera que faciliti la reflexió a cada centre, per a la qual cosa es proporciona un material complementari.1
El marc que en resulta classifica les transformacions segons tres tipus d’experiències –laborals, sobre la col·lecció i sobre la participació– que serveixen per estructurar l’informe en seccions i on es destaquen recomanacions per a l’acció ulterior.
Sobre les seccions van sorgir quatre àrees d’impacte:
- AGILITAT. Prendre mesures ràpides i innovadores en resposta a circumstàncies i expectatives canviants. (Aplicada només sobre Experiències laborals).
- COL·LABORACIÓ. Treballar amb les parts interessades per liderar el canvi dins de les biblioteques, les institucions i les comunitats. (Aplicada sobre experiències laborals i de participació).
- VIRTUALITZACIÓ. Ampliar les experiències de la biblioteca en línia per al personal i la comunitat. (Aplicada sobre experiències amb les col·leccions i de participació).
- ESPAI. Trobar noves formes de participar a la biblioteca física. (Aplicada sobre experiències amb les col·leccions i de participació).
Experiències laborals: entorns de treball flexibles i canviants
La primera secció recull els desafiaments per adaptar-se sobtadament al teletreball i els consegüents canvis de personal: entorn inadequat, manca de formació, eines inaccessibles i absència de la relació presencial amb l’usuari i company. També sobre com ha afectat emocionalment la pandèmia.
S’afirma que la combinació de treball presencial i remot romandrà. Es fa necessari aplicar flexibilitat i autonomia a l’organització de les tasques, formació àmplia i preocupar-se pel benestar dels treballadors. A més, s’advoca per una major porositat entre unitats i professions: que tots siguin capaços de fer tasques diferents a les pròpies; i que altres professionals donin suport en tasques bibliotecàries.
Experiències sobre les col·leccions: recursos físics, digitals i electrònics
La pandèmia va amplificar els canvis en les pràctiques de descobriment i gestió de col·leccions que ja estaven en marxa. No obstant, els requisits de seguretat per la COVID-19 van exigir l’adopció de nous procediments per tal que la comunitat accedís als recursos.
Cal replantejar la política de gestió de la col·lecció. A llarg termini sembla que quedarà la digitalització en general: millorar el descobriment i accés a les col·leccions digitals, el seu volum, qualitat i el pes de l’accés obert a elles. Tot plegat intentant reduir costos. Alhora, facilitant els mitjans tecnològics i la formació necessària per limitar l’aprofundida bretxa digital (en la pandèmia, amb el préstec de portàtils i hotspot).
D’altra banda, s’ha demostrat que els usuaris segueixen valorant la col·lecció física. Cal agilitzar el seu accés, facilitant el préstec i apropant els fons als usuaris mitjançant deslocalitzacions i enviaments a domicili. A més, incrementant l’ús de tecnologies que evitin el contacte en l’ús de les col·leccions impreses, incloent l’accés als continguts físics en remot.
Experiències de participació: connexions presencials i virtuals
La reacció al tancament dels espais va suposar la virtualització de moltes activitats presencials (formació, clubs de lectura, xerrades, etc.). Malgrat l’èxit, es va manifestar que molts usuaris preferien la presencialitat i es va ratificar la potencialitat de l’espai físic. Per això, les biblioteques es proposen noves vies per traspassar els seus murs i arribar fins on siguin necessàries, mentre que es dissenyen estratègies actualitzades que afavoreixin la participació comunitària.
Per aconseguir l’èxit en aquests afanys cal fer ús de la cooperació amb altres biblioteques i la col·laboració amb altre tipus d’organitzacions i centres, tant públics com privats. Generar així noves xarxes d’intercanvi i col·laboració.
Per fi, l’espai físic s’ha vist reafirmat com un aspecte necessari, que caldrà cuidar i orientar envers la millora de les possibilitats d’intercanvi i participació social.
Conclusions
El document conclou que la pandèmia va suposar un accelerador de processos socials i bibliotecaris que ja estaven presents anteriorment. Més d’un any després de realitzar el treball de camp, les biblioteques estan utilitzant aquestes experiències per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca, aprofitant els canvis abruptes que es van produir.
S’afirma que, fins i tot amb la incertesa pressupostària i de personal, és clar que alguns d’aquests canvis seguiran intensificant-se. Per això, es planteja continuar convocant les biblioteques al voltant d’aquests temes, per preparar-nos millor cap al futur, fins i tot assumint que cap model el pot predir.
Valoració
L’estudi presenta conclusions molt interessants, que complementen (Informe de tendències de l’IFLA)2 i fins i tot contradiuen les d’altres treballs (Freckle Report 2021).3 Les seves recomanacions així mateix ratifiquen múltiples estudis de futur anteriors a la pandèmia, com el del Consejo de Cooperación Bibliotecaria.4
Cal destacar que l’informe usa profusament un concepte que semblava passat de moda, malgrat la seva evident vigència: el de la hibridació entre el físic i el digital, entre el presencial i el virtual.
El propòsit és tremendament ambiciós: vol desenvolupar un marc actualitzat per al nou model de biblioteca. I potser sigui aquesta la seva major debilitat: basar-se per fer-ho en les ensenyances que hem adquirit de la gestió de la pandèmia pot ser excessiu, perquè no acabem de tenir clares les seves conseqüències.
D’altra banda, la informació es va recollir en una època molt primerenca (abril a juliol de 2020), la qual cosa li resta perspectiva. I no hem d’oblidar que resulta conflictiu universalitzar unes conclusions extretes d’opinions procedents de països majoritàriament desenvolupats, per bé que el transvasament cap a altres zones sol ser qüestió de temps.
Malgrat aquestes debilitats, constitueix una lectura recomanable que ens pot ajudar a orientar les nostres estratègies.
1 Es proporciona a la mateixa pàgina de l’informe.
2 IFLA (2021). IFLA trend report 2021 update. IFLA. [Consulta: 31/01/2022].
3 Coates, Tim (2021). Freckle report 2021: «digital or diverse?»: the future for public libraries. London: Tim Coates.
4 Consejo de Cooperación Bibliotecaria (2014). Prospectiva 2020: las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años. Madrid: Ministerio de Cultura. [Consulta: 31/01/2022].
