Versión para impresión
Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
UNESCO (2021). Recomendación de la UNESCO sobre la Ciencia Abierta. París: UNESCO. 36 p. Disponible a: <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000379949_spa>. [Consulta: 10/01/2022].
Coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, essent ja ineludible incorporar la cultura open en qualsevol política internacional, nacional, regional o institucional vinculada a la informació o la recerca, la UNESCO va aprovar en la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència oberta.
Estem parlant d’un document aprovat pel plenari de l’Assemblea, amb representació de 193 països, i que la directora general, Audrey Azoulay, va defensar assegurant que «impulsarà l'adopció més àmplia de pràctiques obertes, fomentarà un major suport de la ciència oberta i garantirà que els resultats de la investigació siguin beneficiosos per a tots».
La Recomanació s’estructura en un preàmbul, un apartat de finalitat i objectius, una definició de ciència oberta, un capítol de valors fonamentals i principis rectors de la ciència oberta, un apartat dedicat als àmbits d’acció, i una secció final dedicada als instruments de seguiment.
El preàmbul és l’element introductori i justificatiu de la Recomanació, que apunta a la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 19: cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres; art. 27: dret a participar i beneficiar-se del progrés científic); als principis rectors de la mateixa UNESCO (desafiaments ambientals, socials i econòmics de la població i el planeta) i, entre d’altres, la seva Recomanació sobre Recursos Educatius Oberts (2019); així com la rellevància de la ciència, la tecnologia i la innovació per respondre aquests reptes, tot vinculant-los amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), així com a la necessitat de promoure un accés equitatiu a la informació científica, l’intercanvi de coneixements, dades i informació científica a causa de la crisi mundial de la COVID.
En la finalitat i objectius de la Recomanació s’assenyala la seva vocació de marc de referència per les polítiques i pràctiques de les diferents disciplines, perspectives i regions, sol·licitant als estats que l’han aprovat la necessitat de crear un entorn normatiu local propici per la ciència oberta, així com la inversió en infraestructures, en serveis específics i en incentius, i en general el foment de la cultura oberta.
La definició de ciència oberta es posiciona com la primera definició universal del concepte: «constructe inclusiu que combina diferents moviments i pràctiques amb la finalitat que els coneixements científics multilingües estiguin obertament disponibles i siguin accessibles per a tothom, així com reutilizables per part de tothom, s’incrementin les col·laboracions científiques i l’intercanvi d’informació en benefici de la societat, i s’obrin els processos de creació, avaluació i comunicació dels coneixements científics als agents socials més enllà de la comunitat científica tradicional». L’extensió de la definició es podria sintetitzar en: intercanvi per l’accés i el reús més enllà de la comunitat científica. Aquesta definició es complementa amb una selecció dels elements típics de la cultura open, tant vinculats al coneixement obert (menció específica a les publicacions científiques, les dades de recerca, els recursos educatius, el programari i els equips informàtics), a les infraestructures (analògiques i digitals), a la participació dels agents socials (finançament col·lectiu, coproducció, voluntariat científic, ciència ciutadana); com al diàleg amb altres sistemes de coneixement (pobles indígenes, investigadors marginats, comunitats locals).
En el capítol de valors i principis rectors, d’una banda els valors de la ciència oberta contemplen qualitat i integritat (s’enumeren llibertat acadèmica, recerca d’alta qualitat, ús de múltiples fonts, difusió dels resultats, i processos transparents d’avaluació), benefici col·lectiu, equitat i justícia (focus en països en desenvolupament), diversitat i inclusió (accent en el públic aliè a la comunitat científica tradicional). D’altra banda, els principis rectors inclouen transparència, control, crítica i reproductibilitat; igualtat d’oportunitats; responsabilitat, respecte i rendició de comptes; col·laboració, participació i inclusió; flexibilitat; i sostenibilitat.
Ja entrant en els àmbits d’acció, la Recomanació de la UNESCO promou que els estats adoptin mesures concurrents en set eixos de treball: promoció d’una definició comuna de ciència oberta (s’especifica que la recerca finançada amb fons públics compleixi aquests principis, i més concretament que les publicacions científiques, les dades de recerca, el programari i els equips informàtics es publiquin amb llicències obertes o en domini públic; també s'esmenta la promoció de la bibliodiversitat de formats i mitjans, el multilingüisme i el respecte als drets dels pobles indígenes respecte als seus coneixements tradicionals); creació d’un entorn normatiu propici per la ciència oberta (polítiques i marcs jurídics coherents amb la Recomanació; igualtat de gènere; ciència ciutadana i participativa; col·laboració publicoprivada); inversió en infraestructures i serveis de ciència oberta (objectiu universal 1 % del PIB dedicat a ciència, tecnologia i innovació; connexió a Internet a tot el món; infraestructures no comercials); inversió en recursos humans, formació i educació (incloent la promoció dels Recursos Educatius en Obert); foment de la cultura de la ciència oberta i harmonització dels seus incentius (especialment en els sistemes d’avaluació i recompensa de la carrera investigadora: amb menció a DORA, la Declaració de San Francisco sobre Avaluació de la Recerca, els principis FAIR de dades; els models de publicació en obert sense tarifes –les APC–; promoció dels recursos en domini públic o amb ús emparat pels límits i excepcions a la propietat intel·lectual); impuls de l’enfocament innovador en les diferents etapes del procés científic (foment de les prepublicacions, de l’avaluació oberta, de la interoperabilitat de les dades durant el procés científic, etc.); i promoció de la cooperació internacional (incloent la demanda de confiar a la UNESCO l’elaboració d’un conjunt d’objectius de ciència oberta que recorden als ODS: «en benefici de la humanitat i la sostenibilitat del planeta»).
Finalment, a l’apartat de seguiment de la Recomanació, s’apunta a establir mecanismes d’avaluació de les polítiques que s’impulsin, així com elaborar un marc de seguiment amb indicadors qualitatius i quantitatius compartits a escala internacional.
Encara en un context de pandèmia mundial, on la majoria de les patents de les vacunes anti COVID segueixen reservades als països rics, la UNESCO ha aprovat en plenària un document exhaustiu, ambiciós, coherent amb la seva vocació i dinàmica internacional. La Recomanació se suma i també harmonitza nombroses polítiques sectorials i geogràfiques que ja existeixen, i ho fa sense rebaixar en excés l’expectativa dels sectors més exigents. Pel fons i per la forma del document, aquest organisme de les Nacions Unides eleva l’actual rang de la cultura open a dret humà universal, i deixa clar què s’espera de les societats econòmicament desenvolupades i també dels països en vies de desenvolupament. Poques excuses queden perquè el personal investigador i els serveis de suport d'universitats, centres de recerca, administracions públiques i organismes finançadors i reguladors actuïn al marge del benefici comú: la ciència finançada amb fons públics ha de ser oberta, o no serà ciència.
