Versión para impresión
Guillem Fargas
Divulgador i assessor de Literatura Infantil i Juvenil
Great School Libraries (2019). Great School Libraries survey findings and update on phase 1: every child deserves a great school library. (London: Great School Libraries). 22 p. Disponible a : <https://d824397c-0ce2-4fc6-b5c4-8d2e4de5b242.filesusr.com/ugd/8d6dfb_a1949ea011cd415fbd57a7a0c4471469.pdf>. [Consulta: 18/02/2021].
D’on surt l’informe?
Des del setembre de 2018, al Regne Unit, hi ha en marxa la campanya Great School Libraries impulsada pel Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i per l’School Library Association (SLA). Aquest projecte busca demostrar amb dades empíriques la importància, l’impacte i la necessitat de biblioteques escolars de qualitat als centres educatius. En el marc d’aquesta campanya, la BMG Research va realitzar una enquesta d’abast nacional sobre la situació de les biblioteques escolars. Els resultats es van donar a conèixer a l’informe Great School Libraries survey findings and update on phase 1 que aquí es ressenya.
Què vol aconseguir?
L’informe parteix de la base que falten dades sobre les biblioteques escolars. Per aquest motiu, l’enquesta se centra a establir una referència del nombre existent de biblioteques i, sobretot, busca aprofundir en el coneixement que es té sobre l’accessibilitat, els recursos i el seu personal.
D’on treu les dades?
Mitjançant una invitació en línia es va contactar amb escoles d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, de les quals 1.750 van respondre l’enquesta.
Com és?
Després d’establir el context, l’informe analitza les dades i presenta els resultats en diversos apartats. Primer, focalitza l’atenció a determinar si hi ha un espai designat per a la biblioteca dins les escoles. Després, es fixa en l’espai i en com s’utilitza, les hores d’accés i les hores en les quals està atès. A continuació, estudia el pressupost destinat a les biblioteques. Finalment, examina el personal de la biblioteca, la seva formació i les seves responsabilitats. Per a cada apartat, l’informe presenta les dades de forma visual (en gràfics o taules) i amplia la investigació comparant-les amb altres estudis.
Què n’extreuen de l’informe?
Destaquen que gairebé 9 de cada 10 escoles tenen un espai destinat a la biblioteca, tot i que aquest nombre baixa considerablement a Gal·les i Irlanda del Nord. Pel que fa a l’espai i l’accés, s’observa que més de la meitat de les biblioteques s’utilitzen per fer-hi altres activitats. A la vegada, el 55 % de les enquestades indiquen que la biblioteca està oberta sis hores al dia, però només el 14 % estan ateses per personal durant totes les hores d’obertura. També subratllen que el 95 % de les escoles de Secundària, però només el 38 % en les de Primària, tenen un responsable designat per dirigir la biblioteca i evidencien les seves precàries condicions laborals. Finalment, observen que les escoles privades tenen el doble de possibilitats que les públiques de tenir un pressupost exclusiu dedicat a la biblioteca.
Els autors conclouen que l’oferta de biblioteques escolars varia molt segons el territori. Remarquen que estan sent infrautilitzades i que no s’està invertint prou. Una gran part de les biblioteques no són dirigides per personal qualificat i això en redueix les seves potencialitats. A més, subratllen que les biblioteques, fins i tot les d’escoles privades, s’enfronten a retallades en els pressupostos i a una manca d’espai. Tot això demostra que les biblioteques escolars no es poden donar per fetes enlloc.
I ara, què?
A partir de les dades i les conclusions, els autors de l’informe proposen unes recomanacions finals. Políticament, demanen implementar estratègies per a la biblioteca escolar i que se’n reconegui el valor i l’impacte a les escoles. Als dirigents escolars, els insten a continuar apostant per integrar les biblioteques als centres i a valorar la importància dels responsables de biblioteca oferint bones condicions laborals. Finalment, els autors es proposen millorar l’oferta de recursos i de formació als responsables de biblioteques i pressionar el Govern per tal que posi en pràctica les recomanacions fetes. També s’exigeix que les evidències i conclusions extretes en aquest estudi siguin un factor present al llarg de la segona fase del projecte. Trobo interessant que no només es quedin a saber l’estat de la qüestió, sinó que aportin aquesta mirada al futur.
Una vegada llegit l’informe, i si tenim en compte l’estudi que es va fer a Catalunya sobre biblioteques escolars el curs 2015-20161, podem observar que les dues situacions no són gens distants. Els problemes que es detallen també són presents a la nostra realitat. Les biblioteques escolars són cada vegada més importants i està demostrat l’impacte positiu que tenen durant el procés d’aprenentatge. Una gran majoria d’escoles tenen biblioteca, però està infrautilitzada, rep pocs recursos i als responsables els manca formació i hores de gestió. Veient que la situació es repeteix, podríem subscriure al peu de la lletra les recomanacions que es fan a l’informe.
1 Resultats globals de l’estadística de biblioteques escolars del curs 2015-2016. Programa Biblioteca escolar «puntedu». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2017. [Consulta: 19/02/2021].
