Canals de publicació dels resultats de les recerques

Rosângela Schwarz Rodrigues
Depto. Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2020). 2020 update: SPARC landscape analysis and roadmap for action. [Washington, DC.]: SPARC. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/2pwft>. [Consulta: 02/12/2020].

Aspesi, Claudio; Allen, Nicole; Crow, Raym; Daugherty, Shawn; Joseph, Heather; McArthur, Joseph; Shockey, Nick (2019). Landscape analysis: the changing academic publishing industry-implications for academic institutions. [Washington, DC.]: SPARC. 53 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31229/osf.io/58yhb>. [Consulta: 02/12/2020].

L’Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC) és una coalició global que pretén democratitzar l’accés al coneixement i augmentar el retorn de les inversions en educació mitjançant l’accés obert als resultats de recerca i a materials didàctics. Els informes que generen són una veu que representa els interessos dels finançadors i de l’acadèmia. 

Claudio Aspesi, juntament amb d’altres col·legues, presenta un debat crucial sobre la comunicació de la ciència amb un enfocament necessari i poc corrent que considera el control simultani dels índexs d’avaluació i de les publicacions que els alimenten, com també les implicacions d’això sobre el sistema de reconeixement i avaluació de l’activitat científica. 

L’estudi se centra en tres punts independents però relacionats entre si: a) el control dels canals de publicació dels resultats de les recerques; b) l’accés a les dades dels autors i usuaris d’aquelles publicacions i; c) la producció de material didàctic per a l’ensenyament superior. Es tracta de temes diferents, encara que estan interconnectats i és millor discutir per separat.

El discurs dels autors se centra en les principals universitats europees i americanes, els majors proveïdors i consumidors de publicacions científiques, però afecta totes les universitats del món. 

Els debats sobre les revistes científiques són antics (Bernal, 1939) i la creixent dependència dels investigadors i de la societat de la publicació dels resultats de les recerques i la seva avaluació fa que el tema sigui cada cop més pertinent i central per a un futur basat en el coneixement científic. 

Fins fa poc, les principals editorials comercials eren vistes amb dubtes (molèsties) per alguns sectors del món acadèmic. Els advertiments dels bibliotecaris sobre l’augment de les despeses de les revistes des del decenni de 1980 no han estat escoltats, ja que segueixen augmentant i s’estan creant nous títols.

Les empreses que composen l’oligopoli (Elsevier, Wiley, SpringerNature i Clarivate) s’analitzen des del punt de vista comercial, incloent el detall de la facturació, els percentatges de participació en el mercat i les estimacions de beneficis per article. Les xifres assoleixen impressionants bilions i els moviments de les empreses per mantenir una alta facturació gairebé sempre entren en conflicte amb els interessos dels investigadors, de les universitats, dels instituts de recerca, dels governs i de la societat en general. 

Les noves formes de comercialització dels articles se superposen i els editores s’hi adapten amb la creació de nous paquets: a) els encara existents big deals; b) els híbrids, amb doble cobrament a l’autor i al lector; c) els acords transformatius (read and publish); d) l’open access daurat, amb tarifes cada cop més altes; i e) els nous bigger deals que combinen paquets de publicació oberta, subscripció i la compra de serveis d’anàlisi de mètriques (data analytics services). 

Es tracta del paper d’Science Hub i del Pla S en els projectes d’expansió i benefici de les editorials, destacant el paper protagonista dels finançadors de la recerca, aparentment els únics amb poder per regular el mercat de la publicació científica.  

L’informe es va actualitzar el 2020 tenint en compte els efectes de la pandèmia i cal destacar dos punts: els canvis en els pressuposts de les universitats, que poden afectar la renovació dels contractes de subscripció dels títols i els paquets de subscripció; i la demanda d’accés a les publicacions relacionades amb la COVID-19 per a la tasca de col·laboració de tots els països en la lluita contra la pandèmia. El debat públic sobre les recerques relacionades amb la COVID-19 va posar de manifest la necessitat d’un accés ràpid als documents per a l’avanç de la ciència i la cura de les malalties. La subscripció és vista ara per la societat en general com un obstacle per al treball dels científics, especialment aquells que treballen per salvar vides. 

L’informe adverteix que el llançament el juny de 2019 per part d’Elsevier de l’International Center for the Study of Research (ICSR) amb l’objectiu de «developing, characterizing and validating new and existing research metrics, indicators and research assessment practices», mostra la seva pretensió de controlar el sistema d’avaluació de la ciència. Això implica un clar conflicte d’interessos, donat que una empresa d’Elsevier es proposa avaluar i classificar el que Elsevier mateixa publica, a més d’interferir en l’avaluació de la carrera dels investigadors i la recerca, actuant encara més en la definició del que són «bones pràctiques».
L’informe hauria de ser de lectura obligatòria per als investigadors, les biblioteques, els governs, els rectors i els instituts de recerca.

Bernal, John Desmond (1939). The Social function of science. London: George Routledge & Sons. XVI, 482 p.