Versión para impresión
Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Aquest informe encarregat per la Library of Congress (LC) a R2 Consulting va ser elaborat per avaluar l'impacte dels registres MARC elaborats per la LC i altres entitats en el mercat nord-americà i conèixer la cadena de beneficis i valor afegit dels 500.000 registres bibliogràfics servits cada dia per la LC. Aquest mapa del mercat dels registres bibliogràfics a EUA també intentava recollir els incentius i les barreres a la producció de registres bibliogràfics, centrant-se en el format MARC i consultant a tots els sectors implicats: productors, distribuïdors i consumidors. El mapa resultant els ha permès dibuixar un escenari del moment i una projecció per als propers 5-10 anys, detectant la capacitat de catalogació dels principals centres del país, i dels consorcis i altres projectes cooperatius, com el Program for Cooperative Cataloging (PCC) que el març de 2009 havia arribat als 976.404 nous registres bibliogràfics, a més de milions d'entrades de control d'autoritats de nom i de matèria. El mapa, així mateix, mostra les possibilitats de redundància, i ajuda a detectar la relació entre necessitats i demanda, així com el paper que juga ara, i en un futur, el control d'autoritats en les biblioteques. Els reptes són dobles, d'una banda la modernització via RDA i FRBR, i d'altra l'aparició d'opcions de metadades al marge del format MARC.
Un mercat conflictiu
Els autors distingeixen tres nivells que entren en contacte i interactuen, però també conviuen generant certs conflictes (per el pagament o no pels registres, entorn de l'ús lliure o amb interessos comercials de la informació, etc.). Un nucli dur del sistema de registres MARC seria l'espai tradicional en què es generen, distribueixen i consumeixen. En aquest nivell se situen les grans generadores de registres (bibliogràfics i d'autoritat) com LC, Online Computer Library Center (OCLC) i PCC, al costat de les 200 empreses i proveïdors de serveis que desenvolupen la seva activitat venent o distibuïnt registres i bases de dades. En aquest nivell hi hauria el 97% de les biblioteques acadèmiques i el 63% de les biblioteques públiques. Un segon nivell d'"oportunistes", potser un terme no molt encertat, que utilitzen preferentment el protocol Z39.50 i, més recentment, OAI-PMH, que permeten obtenir registres sense costos, al qual es van sumant nombroses biblioteques, ja que les retallades pressupostàries són considerables i són cada vegada més les biblioteques i consorcis que compten amb bases de dades compatibles amb Z39.50. El tercer nivell serien aquells segments no bibliotecaris que utilitzen els registres bibliogràfics però no tenen un especial interès pel control bibliogràfic ni l'ús del format MARC. En aquest nivell hi hauria Google Book, Google Scholar i Amazon, a més de totes les noves eines de la web 2.0, com les etiquetes i les ressenyes de llibres utilitzades en LibraryThing, i el paper de ONIX en el món editorial. Un panorama que ofereix alternatives i solucions al marge dels registres MARC i que exercirà una notable competència en el futur.
La cadena de valor
El paper que juga l'univers d'entitats sense interessos comercials a distribuir i proveir registres és immens, i mostra un potencial enorme, mitjançant cooperatives, consorcis i entitats diverses els registres de la LC, OCLC i PCC aconsegueixen un notable impacte. A més de capturar directament de LC nombroses entitats actuen com a distribuïdors d'aquests registres, incrementant el seu ús de manera molt notable, ja que d'aquesta manera es facilita l'obtenció de registres i els socis poden contribuir amb nous registres o enriquint els existents localment.
Un cas diferent és el de les empreses i venedors com Amazon, Google i altres que poden anar directament a la LC per aconseguir registres però orienten l'ús de les dades obtingudes a finalitats comercials, en aquest cas el seu paper de redistribució d'aquests registres és mínim. Ara bé, la distribució de registres té una relació cost-benefici molt convenient i atrau a nous actors, com Library Thing, Biblios.net, skyriver.com i altres que utilitzen la disponibilitat gratuïta, o gairebé, dels registres MARC. Això indica que la demanda d'aquests registres MARC persisteix i compta amb nous agents, i que els costos de la transacció són mínims.
Un futur amb interrogants
Les grans biblioteques i els consorcis juguen un paper substancial en la catalogació i en el procés cooperatiu de catalogar per còpia, el que els ha suposat un lloc preeminent que els ha estat útil tradicionalment per finançar la conversió dels seus catàlegs. L'informe revela la preocupació pel futur, en un món de dades enriquides i enllaçades, en el qual els registres MARC ocupen un paper que podria deixar de constituir el nucli de la catalogació. Els autors insisteixen en un curt termini, en el qual es poden reduir els costos de producció i incrementar la cooperació en xarxa per aprofitar al màxim el format MARC i els OPAC dels nostres catàlegs, però a llarg termini és probable que apareguin alternatives al MARC millors i més econòmiques.
Per ara, MARC continua resultant central en les biblioteques. Un repàs a les xifres de producció de registres revela la fortalesa de la LC. El 2008 va produir i va distribuir 316.000 nous registres bibliogràfics i 250.000 registres d'autoritat. L'interessant és que l'informe detecta algun grau d'edició d'aquests registres en el 80% de les biblioteques, per exemple, per afegir l'enllaç a la taula de continguts o Google Books. Els professionals que es dediquen a la catalogació són estimats al voltant de 30.000 i després de diverses consideracions dels autors consideren que tenen una capacitat per a generar 1.5 milions de registres originals per any, encara que és una xifra aproximada, però ofereix una idea clara del potencial dels professionals. Encara que adverteixen els autors de l'informe que la seva formació requereix un alt nivell d'especialització, cosa que entra en col·lisió amb la dispersió de tasques d'aquests experts en moltes de les biblioteques consultades.
Finalment els autors analitzen possibles camins, d'una banda, una via que assumeix el paper central dels registres MARC, centralitzant la producció o bé incentivant la creació de registres originals de manera cooperativa en l'univers bibliotecari. O bé una altra via que connecti MARC amb la detecció de necessitats comunes de metadades i porti a acords amb entitats diverses per compartir dades, en aquest cas en un nou entorn de núvols de metadades que es poden utilitzar per construir registres. En tot cas l'entorn MARC es mostra complex (i en un context canviant), i s'obren alguns interrogants que conviden a pensar sobre el futur.
