Versión para impresión
The Idea of Order: Transforming Research Collections for 21st Century Scholarship. June 2010, Council on Library and Information Resources <http://www.clir.org/pubs/reports/pub147/pub147.pdf>
Aquest estudi editat pel CLIR (Council on Library and Information Resources) tracta de posar les bases per a una bona gestió del nou ambient digital. Això portarà a una reconceptualització de la universitat moderna i per descomptat de les biblioteques universitàries.
L'estudi té 6 apartats: La idea de l'ordre, Pot una biblioteca nova ser totalment digital?, El que costa mantenir un llibre, Grans projectes de digitalització i la seva utilitat..., Conclusions, Epíleg.
La idea de l'ordre
Charles Henry transmet en aquest apartat de l'estudi la idea de Toulmin que ja ens adverteix el 1972 que els conceptes canvien de generació en generació ("Human understanding: The Collective Utilitza and Evolution of concepts"). Però hi ha grans diferències avui en els procediments de l'educació superior des de que Toulmin publicar el seu treball fins al dia d'avui: amb comunicacions extremadament ràpides, així com amb l'existència de recursos i eines digitals cal preguntar-se si el coneixement/enteniment humà es produeix de forma diferent.
Una col·lecció recent d'assaigs "Understanding Knowledge es a Commons: From Theory to Practice" estudia com ha canviat la manera de crear, compartir i preservar el coneixement en passar de mitjans analògics a digitals. Podem parlar d'un "hipercanvi" (Charlotte Hess i Elinor Ostrom) en les relacions entre autors/editors/lectors, així com més interrelació entre diferents matèries, formes diferents de comunicació entre els acadèmics etc.
Pot una nova biblioteca ser totalment digital? (CLRI)
Lisa Spiro i Geneva Henrry conclouen que aquesta possibilitat depèn d'una massa crítica de material bibliogràfic en digital, que estigui produïda per autors reputats i que sigui fiable. També que es tingui la infraestructura necessària i que estigui garantit l'accés al material al cap del temps. A més caldrà resoldre temes de drets d'autor.
L'objectiu de la biblioteca digital és obtenir una major qualitat dels serveis així com innovació en els mateixos. Fins i tot les biblioteques que funcionen fa temps pateixen pressions per decantar-se per col·leccions digitals: per motius d'espai, per motius econòmics o perquè els investigadors aprecien la rapidesa i facilitat d'accés.
a.-inconvenients
Però hi ha inconvenients: la massa crítica de material és petita, els llibres electrònics no han aconseguit implantar (no coincideix el que ofereixen els editors amb les veritables necessitats de les biblioteques, veure p.12). Mark Nelson (2008) d'EDUCA considera que els obstacles es resoldran en 5 anys. Se suposa que el 2020 el 40% de les monografies acadèmiques seran en format digital. A més les editorials universitàries tenen problemes per adaptar-se a la publicació en suport electrònic (necessiten d'inversió, plantilla adequada i infraestructura). No obstant això, un estudi recent de l'Association of Learned Professional and Scholarly Publishers constata que el 62.3% de les editorials universitàries està editant ja llibre electrònic.
Un altre aspecte a considerar són les limitacions dels lectors d'e-books com: la facilitat de recerca en el text, la possibilitat de fer anotacions i la funcionalitat de tocar-pantalla, que són encara insuficients. També hi ha problemes amb el tema de les cites ja que els llibres-e no estan paginats (p.16). No es poden veure bé fotos, diagrames i taules i és prematur considerar l'enviament de llibres a dispositius mòbils. Però hi ha projectes en marxa com el INKE (Implementing New Knowledge Environments) que estudien com crear nous entorns de lectura digital més profitosos.
Hi continua havent problemes amb la gestió dels drets digitals: nombre de pàgines a imprimir, préstec interbibliotecari etc. Pel que fa a llicències hauria d'existir un únic model de llicència. No obstant això les revistes-e estan totalment introduïdes en el món de la recerca i la docència. La majoria de biblioteques universitàries ja es decanten per comprar només en suport electrònic.
b.-resistència dels usuaris
Hi ha una certa resistència per part dels usuaris a la biblioteca "totalment digital", entre els usuaris acadèmics: els economistes i els de ciències pures han estat els més ràpids en apuntar-se als materials digitals.
En una enquesta de la UC Merced Library del 2009 els estudiants demanaven que es compressin més llibres en paper. En un estudi de la Univ. d'Illinois del 2009 el 26.5% dels estudiants predeien que només en paper i el 11.5% només electrònics. No obstant això el "print on demand" pot ser una solució. Un informe de ITHAKA de l'any 2009 posa de manifest que els usuaris de revistes electròniques temen que els backfiles no estiguin complets respecte al format paper. A més prefereixen que se'ls citi en mitjans en paper. Finalment preocupa que els més joves només vagin a Google i mai a la biblioteca.
c. - resistència dels bibliotecaris
Els bibliotecaris poden presentar certa reticència a l'entorn digital perquè comporta canvis en les seves tasques i procediments: han de ser coneixedors de nous estàndards, de les diferents opcions de compra, preocupar-se per la preservació del material i els projectes que estan en marxa (LOCKSS, CLOCKSS, Portico ...) etc. Important és també el tema de les metadades associades als objectes digitals ia la possibilitat de preservar (PREMIS Preservation Metadata: Implementation Strategies).
d. - implicacions econòmiques i impacte en la qualitat de l'ensenyament
La despesa en material augmenta cada any i gairebé tot és per a l'adquisició de revistes electròniques. La plantilla sigui potser menor però més tècnica. Hi haurà menys catalogació exhaustiva, els registres es compraran als agents o en cas de registres molt complets amb metadades de qualitat es farà cooperativament. Algunes institucions han calculat el seu ROI (return on investment), però és difícil mesurar l'impacte que la despesa en productes bibliogràfics té sobre la qualitat de la recerca i docència de la institució.
L'OA (open Access) està prenent ímpetu i els investigadors en ciències i enginyeries estan sent els primers a adoptar-lo. Resulta un estalvi fins i tot quan les institucions han de proporcionar fons per mantenir els dipòsits i les revistes que ho requereixin. La ciberinfraestructura també és costosa: més ordinadors, més programari (mineria de textos, creació de multimèdia ...), més xarxes robustes i que arribin a tots, més dispositius de lectura electrònica. Tot això necessita més informàtics.
e. - recomanacions
Aquest informe s'ha elaborat pensant en la creació d'una nova biblioteca universitària de recerca als EUA que abasti pràcticament totes les disciplines exceptuant les pròpies de les facultats de lleis, empresarials i medicina. S'estudien una sèrie de casos en universitats ja existents i les recomanacions que s'obtenen són les següents: definir la missió, ser flexible a l'hora d'oferir accés a la informació, col·laborar amb altres institucions per compartir recursos i coneixement, desenvolupar nous models de servei, replantejar les tasques dels bibliotecaris, construir serveis que facilitin la col·laboració i la interactuació, planificar per a la conservació.
Anson, C; Cornell, R.2009. E-Book collections. SPEC kit, 313 Washington: Association of research Libraries.
http://www.arl.org/bm ~ doc/spec-313-web.pdf
Ball, Rafael.2009. E-books in Practice: The Librarian's Perspective. Learned Publishing 21 (1) :18-22 http://alpsp.publisher.ingentaconnect.com/content/alpsp/lp/2009/00000022/00000001/art00004
Caplan, Priscilla.2009. Understanding PREMIS. Washington: Library of Congress.
http://www.loc.gov/standards/premis/understanding-premis.pdf
Quant costa mantenir un llibre?
S'estudia el cost de mantenir un llibre en paper (espai, neteja, control climàtic, adquisició, procés tècnic, accés al mateix si està en magatzem...) i també la conveniència de mantenir-lo "a perpetuïtat" com sembla que ha estat la tònica acceptada per totes les biblioteques fins avui.
I es compara el cost que tot l'anterior suposaria amb la possibilitat de digitalització i manteniment del material en suport digital o mixt durant un temps determinat. Una senzilla taula (taula 3) que apareix a la p.101 de l'informe ens mostra això després dels càlculs sobre costos que s'han anat proposant.
Schonfeld, R.C.; Housewright, R. 2009 "Print Collections Management in the Wake of Digitization". New York: ITHAKA
http://www.ithaka.org/ithaka-sr/research/what-to-withdraw/What% 20to% 20Withdraw% 20 -% 20Print% 20Collections% 20Management% 20in% 20the% 20Wake% 20of% 20Digitization.pdf
Projectes de digitalització a gran escala i la seva utilitat per a les humanitats contemporànies
El CLIR (Council on Library and Information Resources) va començar el 2007 un projecte per avaluar els beneficis i les limitacions que suposaria acadèmicament la provisió de textos digitalitzats a gran escala per a les humanitats.
S'han de tenir presents: la difícil disponibilitat de llibres posteriors a 1923, la qualitat deficient en l'escanejat, la qualitat i quantitat de metadades, la facilitat de recerca en el text (l'OCR és moltes vegades poc fiable).
Impacte econòmic a les biblioteques: caldrà confeccionar pressupostos que tinguin en compte la despesa de l'escaneig, processament i manteniment de les col·leccions digitalitzades. Fins al moment sembla que petits projectes de digitalització tenen més qualitat que els de més abast perquè proporcionen més possibilitats de fer mineria de textos que les que proporcionen els projectes grans. També caldrà tenir present que no es pot desestimar la manca d'infraestructura d'alguns països per accedir a aquest tipus de material.
Es recomana que els acadèmics participin en els projectes de digitalització, així com que hi hagi més cooperació internacional en els projectes d'envergadura i més desenvolupament de la necessària arquitectura digital perquè sigui possible crear un ambient que suporti noves metodologies, desenvolupaments i descobriments.
Conclusió
Per a moltes biblioteques universitàries la reducció de costos en el processament i emmagatzematge dels materials suposa una oportunitat i un desafiament. No hi ha models a seguir però encara que les revistes en suport electrònic s'han imposat, no sembla que el mateix hagi de passar amb els llibres.
També la digitalització de llibres antics no està del tot clara, encara que en aquests casos els llibres en suport digital han de ser un complement a les seves versions en paper i les universitats han de veure com una obligació servir als seus usuaris fent-los accessibles aquests fons si es considera procedent .
Epíleg
La Andrew Mellon Foundation patrocinar un estudi del CLIR que estudiava la pertinència de la "cloud library" o "biblioteca en el núvol" en clar paral·lelisme al "cloud computing", seria una biblioteca que proporcioni còpies digitals de fons d'altres biblioteques.
En aquest estudi es contemplen les polítiques, procediments, logística i infraestructures necessàries per a un prototip de "biblioteca en el núvol". Es va veure la necessitat de racionalitzar els grans dipòsits de monografies en paper, i també la creació de consorcis que permetin un treball compartit.
En resum: el futur passa per repensar el model actual d'institucions que competeixen entre elles per produir un sistema que mantenint la identitat i independència de cada institució proporcioni serveis i funcions que facin l'ensenyament i la recerca més efectives, eficients i elegants.
