En aquest apartat es presenten les taules de resultats amb el nombre de taxons que s’ha trobat en els punts de mostreig dels diferents Parcs de la XPN i punts de referència situats fora la de la XPN.

En aquest informe dels anys 2018-2019, es presenta, com a novetat, la millora de la resolució taxonòmica de l’ordre de dípters, i que fins 2017 s'identificava només a nivell de família o subfamília. Com es pot veure a les taules següents, el grup dels dípters és molt més divers que la resta de grups i solen ser els que més contribueixen a augmentar la riquesa total de cada zona.

És important tenir en compte que el nombre de taxons depèn sempre del nombre de mostres i per això, per exemple, al Foix o al Montnegre-Corredor sempre hi ha menys que al Montseny ja que s'hi estudien menys rius.

Amb aquest esforç per millorar la resolució taxonòmica de l'ordre dels Dípters, del total de macroinvertebrats recollits el 2018-2019, un 50% s'ha identificat a nivell de gènere i un 39% a subfamília. La resta, menys de l'11%, s'ha identificat a nivell de familia o ordre.

Riquesa de families i de taxons al màxim nivell per a cada Parc de la XPN, per els punts de referència fora de la XPN i valors totals de l’any 2018 i el 2019. Per cada grup taxonòmic, es mostra tant el nombre total de famílies trobades com el nombre de taxons a màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere i fins a nivell d’espècie en certs grups com els Efemeròpters), així com els totals per grups taxonòmics, EPT, OCH i per zones de mostreig.

El nombre total de famílies de macroinvertebrats que s’han trobat en els rius i rieres estudiats el 2018 i 2019 ha sigut el mateix, però és més baix en comparació amb les trobades al 2017 (97 famílies). A un nivell d’identificació més acurat s’observa una disminució del 3% en el nombre de taxons al 2019 en comparació al 2018. Respecte a 2017, s’observa una disminució d’un 15% ja que llavors es van arribar a identificar 228 taxons.

És al Montseny on es troben més quantitat de EPT (Efemeròpters, Plecòpters i Tricòpters) tant el 2018 com el 2019 (45 i 49 taxons, respectivament), ja que són ordres d’insectes especialment sensibles a la contaminació o les sals i que, a més, es desenvolupen molt millor en aigües fredes, de corrent ràpid i molt oxigenades, com les que ofereixen la major part de cursos fluvials del Montseny.

Pel que fa als OCH (Odonats, Coleòpters i Heteròpters), com a altres anys, se’n troben més al Parc de Sant Llorenç del Munt i s’ha arribat a identificar fins a 31 i 34 gèneres diferents al 2018 i 2019, respectivament. Els OCH són habitants típics de les zones amb aigua més calmada i no tant freda, com les que se solen trobar a la Vall d’Horta, la riera de Mura, la capçalera del riu Ripoll i la resta de cursos d’aigua que flueixen per aquest Parc. Cal fer menció especial als cursos d’aigua localitzats fora de parcs (no XPN) ja què s’hi observa un nombre alt de EPT al 2018 (42 taxa) i de OCH al 2019 (34 taxa), comparables respectivament amb els observats al Montseny o a Sant Llorenç. En aquest sentit, els macroinvertebrats responen molt ràpidament a les condicions hidrològiques ja què com es comenta detalladament a l’apartat dels resultats de l’estat aquàtic i fisicoquímic, l’any 2018 va ser molt plujós mentre que el 2019 va ser més sec.

Sobre els dípters, que s’han identificat a nivell de gènere per primer cop, és al Montseny on s’ha trobat el major nombre de taxons, seguit pels punts d’estudi fora de la XPN i, en tercer lloc, les Guilleries. Cal remarcar, que el nombre de taxa de dípters identificat al 2018 i 2019 arriba a ser tan alt com la suma de tots els EPT i OCH. És corrobora, així, la seva major diversitat respecte a la resta de grups o ordres d’invertebrats aquàtics.

La llista de tots els gèneres que es van identificar de cadascuna de les famílies durant l’any 2018 i 2019, així com quines són les famílies que més contribueixen a l’augment de la diversitat dins de cada grup o ordre estan llistats a les taules següents:

Biodiversitat per Parc Natural, per estació de l’any i en global

La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar la biodiversitat dels rius de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com d’important és realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.

Als gràfics següents, s’hi pot veure la riquesa total de tots els punts agrupats per parcs naturals i punts de referència històrics fora de la XPN. S’hi observa com el nombre de taxons és més alt a les Guilleries, seguit pel Montseny i Sant Llorenç de l’Obac. També s’observa com en un any humit (2018) es redueixen les diferències entre nombre de taxa registrades a la primavera i l’estiu mentre que en anys més secs (2019) augmenten. En part, es degut a que el 2018, i de forma excepcional, diverses rieres que normalment s’assequen a l’estiu, es van poder mostrejar degut a que van conservar una certa quantitat d'aigua tot l'any.

Número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius dels punts de mostreig CARIMED 2018 i 2019 dalt i baix, respectivament. S’indiquen en verd els resultats  de la primavera i en groc de l’estiu. Els set grups que representen els 6 parcs (per ordre, Collserola, Foix, Guilleries, Montnegre-Corredor, Montseny, Sant Llorenç) i per últim els punts de referència històrics fora de la XPN (no XPN). Les barres de desviació estàndard (línies verticals grises) només es mostren per grups de dades amb més de 2 mostres. Els punts de mostreig que estaven secs es representen amb un asterisc i NA significa que no hi ha dades disponibles.

Per la valoració de la riquesa de taxa a cada parc s’ha fet un petit anàlisi emprant corbes d’acumulació d’espècies. Aquesta metodologia s’utilitza per comparar les propietats de diversitat de conjunts de dades de la comunitat mitjançant diferents funcions acumuladores, en aquest cas el mètode “exacte”. Amb la matriu de taxa amb major identificació els punts de mostreig es reordenen de forma aleatòria i es calculen diverses vegades (amb simulacions de Montecarlo) fins trobar la riquesa esperada més robusta. La desviació estàndard es calcula basada en el conjunt de dades i en la mesura que s’afegeixen noves estacions de mostreig (i noves taxa) per cada zona d’estudi (Parcs Naturals). La corba d’acumulació d’espècies tendeix a estabilitzar-se amb un major nombre d’estacions ja què la probabilitat de què aparegui una nova espècie disminueix. Així doncs, i tal s’observa al gràfic següent, degut a la quantitat d’estacions mostrejades l’asímptota de la corba disminueix clarament als casos dels parcs del Montseny, els punts històrics de referència (no XPN) i el parc de Sant Llorenç. De forma semblant, malgrat no hi ha tantes estacions, a la corba del Parc de Collserola s’observa també una lleugera estabilització. En canvi, en els casos del Foix, Guilleries i Montnegre, amb una o dues rieres, la probabilitat de trobar-ne més encara és manté. Cal destacar que la corba dels punts de referència històrics és la més alta, cosa que indica la gran diversitat i variabilitat de taxons que s’hi troba.

Corbes d’acumulació de nombre de taxa esperada per les set zones avaluades amb el CARIMED 2018 i 2019: Collserola, Foix, Guilleries, Montnegre-Corredor, Montseny, Sant Llorenç i no XPN. Les corbes d’acumulació són la riquesa esperada calculada mitjançant simulacions del conjunt de mostres de taxa de cada àrea. La desviació estàndard (barres d’error) es calcula amb el conjunt de matrius de taxons en la mesura que s’ajunta una estació de mostreig.