Cabal

Segons el butlletí de l’any pluviomètric 2017-2018 del Servei Meteorològic de Catalunya, en el 2018 va ser un any plujós per a una important part del territori que abasta la província de Barcelona, és a dir, part del litoral i prelitoral Central, ja que l’any pluviomètric ha recollit valors similars a la mitjana climàtica anual del 1961-1990. En concret, s’observa com en el 2018 hi va ploure entre el 90 i el 130% de la mitjana climàtica.Pel que fa als cabals mesurats en la primavera del 2018 no es va trobar cap punt sec i foren, en general, els habituals, ja que no han variat de forma significativa com a conseqüència de l’elevada variabilitat natural dels rius mediterranis. Per tant, només es poden detectar canvis significatius i generalitzats en el cabal dels rius en anys extremadament secs o humits. D’altra banda, en els cabals mesurats en l’estiu del 2018 observem punts d’estudi secs a la rieres d’Arenes (B07) i de Fuirosos (T30).


En canvi, segons el butlletí de l’any pluviomètric 2018-2019 del Servei Meteorològic de Catalunya, l’any 2019 va ser un any moderadament sec en general, però en canvi, pel que fa a la província de Barcelona va ser dels més plujosos de les darreres dues dècades, també amb pluges entre el 90 i el 130% de la mitjana climàtica. No obstant això, gran part de les precipitacions es van recollir en la tardor, mentre que l’hivern i la primavera van ser especialment secs.

Pel que fa als cabals mesurats en la primavera del 2019, no es va trobar cap punt sec, però cal comentar que només es disposen de dades dels punts de dins de la XPN i alguns punts concrets de fora d’aquesta. Els cabals que manquen no es deuen a punts secs, sinó a falta de dades. Referent als cabals mesurats en l’estiu del 2019, també trobem secs els punts d’estudi de la riera d’Arenes (B07) i el riu Fuirosos (T30) i, a diferència del 2018, la riera de Pineda (Pi01) i el el punt del Torrent de Riudeboix (B29) també van romandre secs.


Interpretació per Parcs Naturals

A diferència del 2017, cap punt (dels que disposem dades de cabals) de la conca del Foix es va assecar completament. No obstant això, es tracta d’una conca que pateix una forta pressió hidrològica per les extraccions d’aigua tant per aigua de boca com per als conreus de regadiu o amb reg de suport, pel que caldrà seguir de prop la seva dinàmica en anys més secs. Per exemple, trobem una gran diferència entre els 328 l/s observats a la primavera del 2018, i els 97 l/s de la primavera del 2019 (fet que encaixaria amb les precipitacions dels 2019, concentrades a la tardor, però amb un hivern i primavera especialment secs).  

Pel que fa al PN de Collserola, la Riera de Can Bova (SC01), ha mantingut un petit flux d’aigua fins i tot a l’estiu. En el PN del Montseny, tot i que en el 2018 el punt del Torrent de Riudeboix (B29) no es va observar sec, a l’estiu del 2019 sí. Aquest punt ja es va trobar sec a l’estiu del 2017, però abans d’això, era un fet que no succeïa des de l’estiu del 2007.

En el PN de Sant Llorenç, a la primavera i l’estiu es va trobar aigua a tots els punts, fins i tot a la Riera de Castelló (R13). A més, en el Torrent de la Vall d’Horta (R09b), un any més s’ha trobat aigua circulant també a l’estiu, en part gràcies a que les alteracions hidrològiques que afectaven aquest Torrent han estat mitigades per part de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall. No obstant això, cal comentar que hi ha una gran diferència de cabals entre la primavera del 2018 amb 111 l/s i la primavera del 2019 amb 1.3 l/s.  

Finalment, en el PN del Montnegre i el Corredor, tots els punts estudiats (Pi01 i T30) s’han trobat secs a l’estiu, com sol ser habitual. En aquest sentit, el 2019 s’ha presentat un treball a la IV Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VIII del Montnegre i el Corredor, on s’exposa com la capçalera de la riera de Pineda, tot i presentar un alt valor ecològic, està en risc per la manca d’aigua. A mode de resum i a l’espera de que el treball complet aparegui publicat en les monografies d’aquestes jornades, les conclusions d’aquest estudi són les següents:

 

La capçalera de la riera de Pineda: un alt valor ecològic en risc per la manca d’aigua 

Els rius temporals són rellevants en la conservació de la biodiversitat aquàtica i ofereixen serveis ecosistèmics significatius, però també reben una gran quantitat d’impactes humans. A més, les eines d’avaluació per a determinar l’estat ecològic mitjançant indicadors biològics han estat dissenyades per a rius permanents i no sempre es poden aplicar en rius temporals. D’aquí sorgeix el projecte LIFE+ TRivers, que ha desenvolupat eines per a detectar si un riu és temporal per causes naturals o per causes humanes, i també eines per a avaluar la qualitat biològica d’aquests rius. Un exemple de riu que s’asseca per causes antròpiques és la riera de Pineda, ubicada en el Parc del Montnegre i el Corredor. Aquestes alteracions hidrològiques modifiquen la seva biodiversitat aquàtica i els processos ecològics que trobaríem de manera natural.