Risc per mineralització

El risc de mineralització (concentració de sulfats, clorurs i conductivitat) es classifica a grans trets en tres categories, alt, moderat i baix, segons els efectes que produeixen en la fauna aquàtica i que poden suposar-li problemes de regulació osmòtica. Cal dir que les concentracions de clorurs i sulfats i la conductivitat són valors que estan intrínsecament relacionats ja que els ions clorur i els ions de sulfats són els que produeixen bona part de la conductivitat que té l’aigua dels rius.

En aquest context i a mode de resum, tant al 2018 com al 2019 una part de la conca del Llobregat, com els rius Anoia, Gavarreasa i els trams baixos, i especialment la conca del Foix presenten un moderat a alt risc de mineralització. Altres rius i rieres de les parts més poblades de Catalunya (part baixa del Besòs i rieres de Collserola) presenten un risc moderat de mineralització.

No obstant, i respecte a anys anteriors, s’ha observat una disminució significativa de, per exemple, la conductivitat en els punts de mostreig estudiats. Un dels motius podria ser que, tot i els inputs de sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) que trobem en alguns rius, la pluviometria de 2018 i 2019 ha estat moderadament alta en general a tota la provicia de Barcelona i ha ajudat a diluir-les. Tanmateix, els menors valors actuals no treu de continuar reduint els impactes provinents de l’activitat humana en certs punts i, a més, caldrà seguir d’aprop aquestes reduccions, ja que en anys més secs es podrien tornar a incrementar.

A continuació es detallen els resultats per separat de cadascuna de les variables, és a dir, la conductivitat i la concentració de sulfats i de clorurs, i es mostren els mapes per cada any i variable.

Conductivitat:

Símbol	Conductivitat	Interpretació
	(µS/cm)
	< 100	Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat no ha tingut abocaments importants.
	100-1000	Aigües mitjanament mineralitzades. Es poden donar de forma natural en rius.
	> 1000	Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització.
	-	Sense dades

Segons les dades observades a la primavera del 2018 i 2019, els punts amb alta conductivitat (> 1000 μS/cm) corresponen en part als trams mitjos i baixos de la conca del Llobregat. Corresponen aquests a zones on hi ha les explotacions mineres de potassa de Sallent (aigües avall de la zona del Bages) o el riu Meder (Te01), llocs on s’espera que se trobin aquests valors. A més, s’observen alguns punts que arriben a sobrepassar els 2000 μS/cm, com serien els punts L86 i L92 al riu Anoia. De forma excepcional, en el riu Llitrà (F01a) la conductivitat superar els 3000 μS/cm al 2018. En aquest context, cal recordar que valors tan alts de conductivitat acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica i que, com en alguns d’aquests casos, es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana).

                Els valors més baixos de conductivitat coincideixen amb les zones de geologia silícica com és el cas dels rius ubicats en els Parcs Naturals del Montseny. A més, la conductivitat també sol ser més baixa en rius de capçalera, ja que depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i, aquestes, augmenten aigües avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Seguint aquesta argumentació no és d’estranyar observar punts amb valors de conductivitat < 100 μS/cm en les parts altes del Montseny (B29, Teb1, Teb2, T00, T01). Si bé al 2019 el Teb2 i el T01 es registren només una mica superiors als 100 μS/cm . Pel que fa a la resta de punts de la XPN, si bé la majoria són de capçalera, la geologia com per exemple, la calcària al PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, justifica que presenten aigües mitjanament mineralitzades (100-1000 μS/cm). D’aquests, els valors més elevats es detecten a les rieres ubicades en el PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (R9b, R13, B22, L45). Finalment, tant la riera de Sant Cugat (SC01), la riera de Vallvidrera (VV6), i el riu Foix (F52) presenten valors superior als 1000 μS/cm. I, en congruència amb els valors de clorurs, són punts que presenten un risc moderat de mineralització. A més, aquest risc augmenta en anys més secs com el 2019 on, per exemple, el F52 presenta una conductivitat més alta (1578 μS/cm).

Sulfats:

Símbol	Concentració Sulfats	Interpretació
	(mg/l)
	< 250	Aigües netes, molt baix risc de mineralització.
	250-1000	Aigües amb probabilitats de presentar un risc moderat de mineralització.
	> 1000	Aigües amb un risc molt alt de mineralització.
	-	Sense dades

Segons les dades observades de la primavera del 2018, la majoria de punts mostrejats presenten valors de sulfats baixos i no hi ha punts amb una alta concentració de sulfats (> 1000 mg/l). No obstant, si que s’observen uns quants punts amb uns concentració moderada de sulfats (250 a 1000 mg/l).  Així, de forma molt evident, a la conca del Foix i en concret als rius Albereda (F11a) i Foix (F16, F20 i F42), i a la riera de Pontons (F24 i F26). A la conca del Llobregat també s’observa una concentració moderada de sulfats al riu Gavarresa (L64a) i l’Anoia (L77, L82, L86 i L92).

Els resultats de la primavera del 2019 presenten resultats molt semblants al 2018 però amb una petita disminució de concentrats de sulfats a la capçalera de l’Anoia (L77, L82) mentre que el Foix es manté aquest risc moderat de mineralitació.

Els resultats tant de l’estiu del 2018 com del 2019 els punts de XNP presenten valors de sulfats baixos (veure taula de resultats Fisicoquímics).

Clorurs:

Símbol	Concentració Clorurs	Interpretació
	(mg/l)
	< 25	Aigües netes, molt baix risc de mineralització.
	25-99	Aigües que poden presentar lleugers símptomes de mineralització
	100-199	Aigües amb probabilitats de presentar un risc moderat de mineralització
	200-1000	Aigües contaminades, amb un risc alt de mineralització
	>1000	Aigües contaminades, amb un risc molt alt de mineralització
	-	Sense dades

Les concentracions de clorurs de les campanyes de 2018 i 2019 presenten valors baixos o molt baixos a la majoria dels punts de mostreig. No obstant, s’observa clarament com augmenta a les parts mitjanes i encara més alt a les parts més baixes dels cursos fluvials. Així, durant la primavera del 2018, a 2 punts de la conca del Llobregat que corresponen al riu Cardener (L100) i al Gavarresa (L64a), i 3 punts de la conca del Foix, en concret en el riu Llitrà (F01a) tenen un alta concentració de clorurs (200 a 1000 mg/l). Els punts que tenen una concentració moderada de clorurs (100 a 199 mg/l) són a 4 punts de la conca del Besòs, corresponents als rius Mogent (B04), Congost (B15a) i Besòs (B01 i B03), 11 punts de la conca del Llobregat, en concret en els rius Cardener (L39), Anoia (L77, L82, L86 i L92) i Llobregat (L90, L91, L94, L95, L101 i L103a)

Durant l’estiu del 2018 (veure taula de resultats Fisicoquímics). on també es varen mostrejar els punts situats dins de XNP, només es va observar un concentració alta de clorurs en el punt F52 de la conca del Foix, amb valors de 311 mg/l.

A diferència del 2018, a la primavera del 2019 s’observa un augment en general de les concentracions de clorurs en la majoria dels punts i s’observa com alguns passen d’aigües netes o lleugers símptomes de mineralització a concentracions moderades o fins i tot altes concentracions de clorurs. Aquest serien els casos de Te01, B10, B20, B34, B17a i, els únics dins de XPN, les rieres de Can Bova (SC01) i Vallvidrera (VV6). No obstant, també s’observa la millora d’alguns punts com els F01a, F04, F07a, F52, B15, B17a, L103a i L102. Això ens indica també la variabilitat a la concentració de clorurs que depèn no només de l’hidrologia sinó també dels efluents.