Símbol
Qualitat	Molt bona	Bona	Mediocre	Dolenta	Pèssima	Sense dades

Segons les dades dels mostrejos de la primavera del 2018, en general, els rius i rieres de la província de Barcelona estudiats presenten una bona o molt bona qualitat, és a dir a 49 punts estudiats. La majora d’aquests punts es situen a les parts altes i mitges de les conques, amb l’excepció de la conca de la Tordera, on tots els trams tenen una bona qualitat. De fet, s’arriba a trobar valors de IBMWP superiors a 250, com en els punts del riu Tordera (T00 i T01), a la riera de Gualba (T24) i a la riera de Breda (T26). També es troba molt bona o bona qualitat en tots els punts de la XPN excepte al punt del Foix abans de l’embassament (F52). La qualitat moderada s’observa a la riera de Caldes (després de l’EDAR) del Besòs, el riu Sorreigs del Ter, de la XPN el Foix (F56) i en punts situats a l'eix principal del Llobregat i al riu Anoia. A l’eix del Llobregat s’hi troba, a més, l’únic punt amb una qualitat dolenta, a l’alçada d’ Abrera (L94), amb un IBMWP de 35. Són aquests trams els que se situen majoritàriament aigües avall de les zones afectades per explotacions mineres (per exemple, al Cardener aigües avall de Súria), zones industrials o zones densament poblades.

Pel que fa a la primavera del 2019, cal comentar que la quantitat de punts amb dades biològiques és més baixa ja què l’ACA no ha fet cap mostreig durant el 2019. Amb les dades disponibles es pot dir que gran part dels rius i rieres presenten una bona o molt bona qualitat ). Tot i que hi ha 3 punts amb una qualitat moderada, 2 a la conca del Llobregat i 1 al Foix. I, a més, dos d’ells estan ubicats dins de la XNP,  la riera de Vallvidrera (VV6) i punt del Foix abans de l’embassament (F52), els quals també presenten una qualitat moderada durant els mostrejos d’estiu del 2019 (veure taula de resultats dels índexs biològics).

Respecte a anys anteriors, tant a la primavera del 2018 com del 2019, la majoria de les variacions són de millora respectivament a les mitjanes històriques i només en dos punts  empitjoren significativament (veure taula de resultats dels índexs biològics).tot i que es mantenen en el rang de la molt bona qualitat. 

En el cas dels punts dins de la XPN el punt del riu Foix (F52), presenta igual que anys anteriors una qualitat moderada en ambdós mostrejos. En canvi, el punt Teb2 de la riera Major a Viladrau, millora en el 2018 però empitjora en el 2019, tot i arribar sempre a tenir una molt bona qualitat. En el cas de la riera de Pineda (Pi01) s'observa un canvi de l’estat biològic durant l’estiu de 2018 però és degut a que la llera del riu es trobava quasi seca i només conservava aigua i fauna aquàtica en unes petites basses desconnectades. Aquesta riera es troba afectada per alteracions hidrològiques (extraccions d’aigua) des de la seva capçalera i té alterat el seu règim hídric de forma que s’asseca més a sovint del que tocaria de forma natural. En aquest context, cal destacar la millora significativa en la qualitat biològica del torrent de la Vall d’Horta (R09b), un curs d’aigua al que se li han minvat molt dels impactes hidrològics des del 2016 (Fortuño et al., 2017; Carrera & Estopà, 2017) i que des del 2016 fins el 2019 inclòs ha conservat aigua circulant durant tot l’any, fent que la comunitat d’invertebrats aquàtics fos excepcionalment rica i diversa tant a la primavera com a l’estiu. De fet, als estius se solia trobar seca i, en canvi, el 2018 i 2019 presentava una comunitat aquàtica d’invertebrats tant rica com la que se sol trobar en rius i torrents d’hidrologia permanent del Pirineu o del Montseny. 

En conclusió, s'observa una tendència a la millora de la qualitat biològica de l'aigua dels rius i rieres estudiats i sobretot s’observa en els rius que històricament han presentat unes comunitats de macroinvertebrats amb menys riquesa com a conseqüència dels efectes de la contaminació i dels impactes d’origen antròpic. Així, sembla que poc a poc, la qualitat de l'aigua que circula pels rius de la província de Barcelona va millorant gràcies a l'esforç de les administracions i les gestores de l'aigua i, potser, perquè cada cop hi ha més conscienciació ambiental tant en l'àmbit productiu (industria, mineria, agricultura, ramaderia...) com des de l'àmbit de la ciutadania en general.