Símbol	QBR	Interpretació
	> 90	Qualitat molt bona. Bosc de ribera sense alteracions, estat natural
	75-90	Qualitat bona. Bosc lleugerament pertorbat
	55-70	Qualitat mediocre. Inici d’alteració important
	30-50	Mala qualitat. Alteració forta
	< 25	Qualitat pèssima. Degradació extrema
	-	Sense dades

La Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) sol ser molt estable i, normalment, les millores es van donant de forma molt gradual mentre l’estructura i diversitat de la vegetació als voltants dels rius i torrents es va desenvolupant. En canvi, quan hi ha hagut algun tipus d’obra o actuació que ha afectat a la zona de ribera, la qualitat del bosc de ribera pot dismunuir de forma dràstica si s’ha modificat el perfil, s’han talat arbres o arbustos o s’ha construït alguna estructura longitudinal o transversal al curs del riu. És a dir, el bosc de ribera pot passar ràpidament de tenir una molt bona qualitat a una qualitat pèssima però en canvi, per recuperar la seva naturalitat poden passar anys o dècades.

Segons els resultats dels mostrejos de la primavera del 2018, el que més destaca és la varietat de rangs de la qualitat del bosc de ribera que s’han obtingut. La majoria dels punts es troben en els rangs inferiors,  excepte 16 punts tenen bona o molt bona qualitat. Així, es pot dir, que el bosc de ribera té una qualitat clarament deficient a tots els rius de la plana del Vallès, la Plana de Vic, la part mitja i baixa de la Tordera, gairebé tot l’eix del Llobregat i el Cardener, i el Foix. Un vegada més, la qualitat del bosc de ribera causa que no es compleixin les normatives europees en molts dels rius de la província, tot i els bons resultats obtinguts amb la fauna bioindicadora de la qualitat de l’aigua (veure IBMWP). Amb els resultats de la primavera del 2019, no s’observa cap canvi notori respecte 2018.

Pel que fa als punts ubicats dins de la XPN, el bosc de ribera presenta, majoritàriament, entre bona i molt bona qualitat. No obstant això, també trobem alguns punts amb una qualitat mediocre, com al riu Ripoll a les Arenes (B22) o al riu d’Arenes a Llinars del Vallès (B07), on hi trobem una vegetació de ribera amb alteracions, poca diversitat d’espècies i una connectivitat amb l’ecosistema adjacent limitada. El punt de la part baixa de Foix (F52) manté la mala qualitat observada altres anys ja què es caracteritza per un bosc de ribera quasi inexistent, molta canya de Sant Joan (Arundo donax), amb una connectivitat lateral mínima i un riu molt encalaixonat entre camps de conreu. Respecte a les dades històriques, els punts on s’observa un empitjorament general al Ripoll (B22) degut a que és una zona molt freqüentada i sovint presenta abocaments de deixalles, i a la riera de Vallvidrera (VV6) degut a que el tram d’estudi ha estat modificat lleugerament a partir de 2019 i en el nou tram d’estudi el bosc de ribera presenta algunes alteracions.

Respecte a anys anteriors, 17 punts d’estudi milloren però 14 empitjoren. Aquestes canvis són molt més notoris en els punts mostrejats per l’ACA.  En els casos on s’observa molta diferència, per exemple els del riu Congost (B30 i B33), cal suposar que l’estudi no s’ha fet exactament en el mateix tram del punt històric. És a dir, tot i que la massa d’aigua de l’ACA que té diversos kilòmetres de longitud, tingui comprés un dels punts històrics del CARIMED, la localitat exacta on es fa l’estudi del bosc de ribera no ha de ser la mateixa i ja que s’avalua en trams de 100 a 500 metres i en una mateixa massa d’aigua hi pot haver una gran heterogeneïtat intrínseca d’impactes, paisatges i usos del sòl que afecten la naturalitat del bosc de ribera.