5.1. Experiències de participació en fer els pobles i ciutats més sostenibles 

5.1.1. Exemples de participació referents a l'elaboració d'Agendes 21 Locals

5.1.2. Exemples o accions de participació en serveis municipals

5.1.3. Actuacions d'entitats i plataformes cíviques en diferents àmbits

5.2. Com col·laborar a resoldre problemes ambientals

5.2.1. Realització de projectes ambientals

5.2.2. Reducció dels residus domèstics

5.2.3. Reducció dels residus industrials

5.2.4. Espais naturals i agrícoles

5.2.5. Reducció de la contaminació de les aigües continentals

5.2.6. Energies renovables i estalvi energètic

5.2.7. Millorar la mobilitat de les persones i el transport

5.2.8. Educació ambiental

5.2.9. Salut i qualitat ambiental

5.2.10. Espai urbà

5.1. Experiències de participació en fer els pobles i ciutats més sostenibles

Tot i els avenços que l’administració local ha fet en els últims anys en el camp de la participació ciutadana, ja fa temps que les Organitzacions No Governamentals havien detectat la necessitat urgent de crear un debat públic, ampli i seriós, sobre els complexos problemes (socials, econòmics, mediambientals) que afecten avui a la societat occidental i a la resta del món. A continuació presentem uns quants exemples significatius de participació iutadana en l‘elaboració d‘iniciatives i processos de millora mediambiental. 

5.1.1. Exemples de participació referents a l’elaboració d’Agendes 21 Locals 

Les aportacions més creatives i útils al procés d'implantació de l'Agenda 21 Local provenen sovint d’entitats, grups informals o individus, que les ofereixen de forma lliure i desinteressada. A més de resultar beneficioses per al projecte d’una societat sostenible, aquestes iniciatives també són molt positives per als grups socials marginals, la convivència general i l'esperit cívic de les persones. 

CAF Agenda-Transfer (Northrhine, Westfalia – Alemanya)

Les Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) d'aquesta província alemanya han constituït una xarxa per col·laborar entre elles i proposar al govern provincial que doni suport al procés de les A21L amb 4 eines. Aquestes 4 eines, que sintetitzem tot seguit, són la clau de l'èxit relatiu de les A21L a Northrhine Westfalia, juntament amb la voluntat política existent a tots els nivells socials i polítics per dotar d’estructures, de finançament i de comunicació a la xarxa d’ONG. 

1er. S‘ha creant un Consell Assessor "Un-Món" sobre assumptes referents a les A21L's que publica un informe anual detallant pautes per a una Northrhine Westfalia més sostenible, amb exemples de "bones pràctiques" per impulsar als processos de LA21's en els àmbits locals i regionals. El Consell està format per un polític d'alt nivell i credibilitat i per 19 representants més provinents dels sectors religiosos, sindicals, institucions de recerca i ONG's, experts en qüestions de desenvolupament, un representant de la Cambra de Comerç, etc...

2on. En les pressupostos es contempla 1/2 Deutschmark (42.5 ptes) anual per habitant que es dedica a desenvolupar projectes de conscienciació Nord-Sud i per a les activitats sorgides de l’A21L dels governs locals. Aquest finançament permet agilitzar els projectes locals d'A21L i estalviar als governs locals la burocràcia per sol·licitar fons. És una motivació poderosa per animar la participació d'ONG petites i grans, ja que treu en part un dels obstacles principals a la realització dels seus objectius.

3er. Es dóna suport a una xarxa descentralitzada de promotors i col·laboradors de la iniciativa "Un Món", existeixen 36 centres per tot Northrhine Westfalia i estan representades més de 550 entitats locals de tota classe (esglésies, organitzacions de drets humans, grups de refugiats, ecologistes, etc.). Aquesta xarxa organitza el treball de conscienciació i sensibilització, i també coordina les discussions sobre sostenibilitat que es realitzen a les diferents Taules Rodones, amb l’objectiu de facilitar la cooperació entre els polítics i els principals sectors socials afectats en cada assumpte.

4rt. El finançant d’una oficina central i independent (en aquest cas, CAF-AgendaTransfer). L'experiència ha demostrat que, mentre les estructures de voluntaris i els càrrecs honoraris són molt importants en processos com les A21L's, no solen donar l'abast per tractar d'una manera sistemàtica i consistent els reptes de feina de conscienciació / organització / creació de xarxes eficaces etc. Per tant, és convenient que hi intervingui un equip de professionals independent. L’oficina central té un paper clau, el de "Networking" (la creació de xarxes, que encara no és una cosa comuna a la nostra societat). Així que, a part de crear un centre d'informació, que dóna suport a les xarxes i actua com a nucli d'elles, també forma moderadors i mediadors (gent que ja té experiència amb la gestió de projectes/processos rellevant i que saben crear i promoure xarxes), i s'encarrega de tota feinarelacionada amb la gestió de la xarxa "Un Món".

Fundació Rocky Mountain

La fundació de recerca “Rocky Mountain” (EE.UU) ha desenvolupat les bases per realitzar un procés de “Renovació Econòmica” a través de la participació ciutadana, amb l’objectiu de reforçar els lligams de la comunitat i la seva base econòmica.  El procés de “Renovació Econòmica” és portat a terme per un grup de 50-100 veïns amb l’ajut d’un grup més gran de voluntaris, i a vegades, d’un tècnic de participació. Molts factors influeixen en el temps requerit per fer-ho, però normalment les comunitats triguen entre 2 i 6 mesos en realitzar les 8 fases del procés. El procés culmina amb el desenvolupament de plans d’acció per als projectes, la realització de les primeres experiències escollides com les més prometedores i/o fàcils. Les 8 fases del procés de “Renovació econòmica” són les següents:

1) Mobilitzar la comunitat – fase essencial, base de totes les altres...

Si aquesta fase no es fa bé, la resta del procés corre el perill de patir amb retards, mancances de confiança, controvèrsia... Es tracta de mobilitzar un sector prou ampli de la comunitat per participar en el procés. Es fa de manera sistemàtica, a través de contactes personals, a més d’altres estratègies de difusió (i possiblement abans de rebre publicitat). Cada sector i punt de vista possible ha d’èsser considerat.

2) Imaginar el futur desitjat de la comunitat.

La primera reunió convida als participants a identificar els seus valors, reptes i percepcions respecte al desenvolupament de la comunitat. Aquest exercici identifica el que es vol conservar i el que es desitja crear de nou. A diferència d’altres estratègies per al desenvolupament econòmic, aquest procés no es centra només en els llocs de treball, empreses i mercats. La idea és identificar què és important per als ciutadans i que això sigui la base del desenvolupament. La sessió serveix per introduir el concepte de desenvolupament sostenible, el procés de Renovació Econòmica i presentar les persones que treballen en el grup organitzador.

3) Conèixer el punt de partida.

La feina “seriosa” comença aquí. Durant aquesta reunió, els participants fan un inventari de la comunitat i de la seva economia. Es formen tants grups de treball com es cregui convenient, en funció del número de participants, i en cadascuna d’ells es tracten 7 aspectes o factors de l’economia local: l’economia local, l’accés al capital, infrastructures, qualitat de vida, l’economia informal, recursos naturals i recursos humans. Cada grup de treball fa una llista detallada dels problemes, necessitat i avantatges relacionats amb cadascun dels 7 factors. Els resultats de la sessió es converteix en la matèria primera de la propera fase.

4) Descobrir les oportunitats.

Ara que s’ha fet un inventari de la comunitat, és convenient examinar el conjunt per tal de trobar oportunitats amagades. Consisteix en passar els resultats de la sessió anterior a cartells grans que es pengen en una sala gran perquè tothom ho pugui veure. La tasca és fer connexions entre diferents problemes, necessitat i avantatges. La gent es mou lliurement entre els cartells, prenent notes, contrastant idees i coneixent altra gent. Al llarg de la sessió, poden ser generades desenes, o fins i tot centenars, de propostes per enfortir la comunitat...

5) Generar idees de projectes.

Els participants es concentren en identificar més projectes que la comunitat podria emprendre. Es fa una “pluja d’idees”. Aquesta fase també pot ser inspirada en estudis de casos d’altres pobles que hagin fet renovacions econòmiques. Si la fase anterior va ser molt fructuosa, aquesta sessió pot ser força breu.

6) Avaluar idees de projectes.

Las fases (4) i (5) generen un nombre immanejable d’idees, moltes d’aquestes seran impossibles d’aplicar, i d’altres seran difícils o molt arriscades. Els exercicis utilitzats en aquesta fase proporcionen un marc per avaluar la compatibilitat dels projectes amb les necessitats de la comunitat. Cada comitè comença per aclarir la idea i afegint-ne detalls si cal. Després avalua la idea en funció de la practicabilitat, sostenibilitat i compatibilitat amb el futur desitjat per la comunitat. De tots el projectes s’escullen un nombre limitat i els no escollits poden ser considerats de nou en el futur.

7) Seleccionar idees de projectes.

Aquesta fase té l’objectiu de seleccionar els projectes més prometedors per iniciar el procés de renovació. Durant una sessió general, els comitès presenten els resultats de les seves avaluacions. Els participants fan comentaris al respecte, i s’elabora un cartell gran, el “menú de projectes” que resumeix aquestes observacions. Després de les presentacions i discussions, es parla de les avantatges i inconvenients dels projectes, i es decideix per consens quins projectes han de tirar endavant. Finalment, els participants formen comitès de desenvolupament i un comitè permanent per controlar el procés.

8) Desenvolupar Plans d’Acció.

La fase final és una mena de pont des de l’inici deliberatiu a l’acció. Comença amb una assemblea pública on es fa un repàs i valoració del mateix procés i es presenten els resultats a tota la comunitat. Durant aquest procés de desenvolupament, els comitès milloren els objectius del projecte, busquen ajut tècnic, analitzen alternatives, identifiquen possibles obstacles, creen pressuposts i asseguren suport financer.

5.1.2. Exemples o accions de participació en serveis municipals

Existeix una gran varietat de possibilitats a l’hora de realitzar accions conjuntes entre l’administració i la comunitat. En alguns casos és necessària la col·laboració dels Ajuntaments o de l’administració, tot i que l’instrument és una iniciativa que ha sorgit de la comunitat. Molt sovint, però, la iniciativa és completament cívica, com a principi i com a manera d’estimular la creativitat, coratge i animació dels seus membres. Algunes iniciatives només funcionen en l’àmbit local, altres es desenvolupen en l’àmbit internacional, i altres s’adapten a diferents escales.

Projecte “Residu Mínim”

“Residu Mínim” es desenvolupa en els municipis de Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, sorgeix a proposta del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i compte amb el suport i finançament dels Ajuntaments, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. Es desenvolupa a iniciativa d’un moviment cívic i apareix com una solució alternativa a un problema ambiental: els residus municipals.

El projecte pilot, pioner a Catalunya, s’ha convertit en referent de la gestió sostenible dels residus municipals al esdevenir la primera experiència amb èxit de recollida selectiva integral dels residus municipals. És un exemple d’aplicació del criteri de la prevenció i d’actuació dins de l’ecosistema tal com queda definit en l’Agenda 21.

Alhora promou la participació ciutadana a través de l’educació ambiental i de la promoció de canvis en els hàbits i actituds de la població. És basa en un model de recollida selectiva integral que vol assolir un nivell de recuperació màxima de materials reduint el màxim el rebuig i aconseguint un estalvi energètic i de primeres matèries i, al mateix temps, elaborar un compost lliure de tòxics que mantingui la fertilitat del sòl. Així mateix, el desenvolupament de models de recollida selectiva integral va estretament lligat a l’objectiu de minimitzar i/o evitar els residus.

L’experiència Residu Mínim ha ajudat a convèncer molta gent i a les administracions de que hi ha alternatives als abocadors i les incineradores. Això no hauria estat possible sense l’àmplia participació ciutadana que ha entès que participar en la recollida selectiva integral és participar activament en la resolució d’un problema ambiental.

Grup Cardedeu Vital

El Grup Cardedeu Vital, constituït en una associació formal per tal de facilitar la seva continuïtat, sorgeix d’un col·lectiu de veïns preocupats pel medi ambient i que es proposa com a objectiu elaborar l’Agenda 21 Local de Cardedeu. S’han organitzat 8 Fòrums Ambientals, un per cada línia estratègica del Pla d’Acció Ambiental (PAA) identificat en l’auditoria ambiental municipal de Cardedeu, oberts a la participació de tota la població.

Els fòrums ambientals són els següents:

1. Potenciar l’abastiment d’aigua de la pròpia conca i reduir la contaminació de les aigües.
2. Promoure l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables.
3. Minimitzar la producció de residus i promoure una gestió basada en la reutilització i el reciclatge.
4. Reduir la incidència de les activitats en el medi i completar la prevenció del risc ambiental.
5. Conservar la biodiversitat i mantenir les connexions ecològiques.
6. Consolidar i valorar l’espai agrari.
7. Mantenir la qualitat de l’espai urbà.
8. Atenuar l’impacte ambiental del trànsit a les vies urbanes.

Per seguir i centrar la discussió entre tots els participants en cada sessió, s’ha elaborat una senzilla fitxa que s’ha fet arribar a tota la població, en què s’exposen les problemàtiques i tendències que, en el Cardedeu d’avui dia, són contràries al desenvolupament sostenible en cada un dels 8 temes, així com un seguit d’actuacions que han de permetre assolir els objectius plantejats.

5.1.3. Actuacions d’entitats i plataformes cíviques en diferents àmbits

Les ONG i els moviments ciutadans han reconegut el potencial de les xarxes i de les accions coordinades entre diversos grups que, en molts casos, se serveixen de les últimes tecnologies de comunicació. Aquestes xarxes, coordinadores, plataformes, aliances i fòrums cívics reuneixen les forces i energies dels seus membres i donen veu a reclamacions i propostes innovadores. La qüestió és que hi ha un augment significatiu d’accions conjuntes. 

Fòrum Cívic Barcelona Sostenible

El Fòrum Cívic Barcelona Sostenible (FCBS) va sorgir com a resposta ciutadana a la necessitat de concretar el desenvolupament de l’Agenda XXI local a Barcelona i l’àrea metropolitana de la seva influència. Inspirat per la iniciativa cívica portada a terme a Seattle, WA, EUA, un grup de persones va reunir-se a títol individual amb el propòsit de crear un sistema d’indicadors de sostenibilitat. Un any abans de formalitzar-se com associació legal, el FCBS ja estava intervenint en actes públics relacionats amb la sostenibilitat, com a portaveu de les idees, perspectives i preocupacions dels seus membres (una agrupació molt diversa de més de 200 persones: ambientalistes, feministes, associacions empresarials, sindicats, arquitectes, individuals...).

Fòrum Català per Repensar la Societat.

L’ampli reconeixement i suport del FCBS és conseqüència de l’activitat constant del fòrum, de la seva obertura a tothom i del seu compromís per convertir-se en un observatori permanent (i independent) de la sostenibilitat de la ciutat. Entre les nombroses activitats i iniciatives portades a terme pel FCBS la selecció d’indicadors de sostenibilitat i l’elaboració d’una metodologia per mesurar-los representa una de les aportacions cíviques més valuoses a l’A21 local de Barcelona en aquests moments. Grups de voluntaris van estudiar el concepte de sostenbilitat per tal de clarificar-lo en el context de la seva ciutat, i després es va elaborar un llistat d’indicadors senzills, comprensibles i globals. El resultat va ser uns deu principis que recullen diversos grups d’indicadors.

Convocat per un centenar de personalitats de tots els sectors ciutadans i amb el suport d'una vuitantena d'entitats dels països catalans, ja reunit durant un any 250 persones que han presentat i valorat propostes innovadores per repensar la societat en 12 fòrums temàtics: repensar la política, l'economia, la sosteniblitat, les relacions masculí - femení, la societat civil, les relacions interculturals, l'experiència religiosa, la salut, l'educació, la comunicació i l'art, la resolució de conflictes... Les propostes presentades s'han aplegat també en quatre fòrums transversals segons eren experiències, valors, regles de joc o models d'organització social.Tota la preparació d'un any (1998-1999) ha estat feta a distància per correu i mitjançant internet per intentar superar la dificultat d'haver-se de reunir persones de sectors i poblacions distants. La trobada general (abril 1999) té per objectiu acabar de destriar les propostes més interessants per tal de sotmetre-les a estudis de viabilitat i, un cop traduïdes poder-les contrastar amb les generades en altres indrets i per altres cultures. De fet, aquest Fòrum és l'aportació geocultural catalana a una xarxa internacional anomenada "Aliança per a un món responsable i solidari" que aplega persones i grups d'un centenar de països i que està organitzant una "Assembla de ciutadans de la Terra" pel 2001 on donar a conèixer propostes socialment innovadores generades arreu del planeta.

Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus

La plataforma Cívica per a la Reducció de Residus va presentar a la tardor de 1998 la primera iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament de Catalunya. Es van recollir mes de 100.000 signatures perquè el Parlament de Catalunya introdueixi en la legislació catalana la prohibició de la incineració de residus, al ser aquesta incompatible amb la reducció i el reciclatge de les escombraries, i amb l’avenç de la producció neta.

La iniciativa Legislativa Popular és l'ú’nic mecanisme que tenen els ciutadans per presentar directament un projecte de llei al Parlament de Catalunya. Perquè sigui admesa la proposta de llei ha de comptar amb un mínim de 65.000 signatures de ciutadans de Catalunya amb dret a vot, recollides en un termini màxim de tres mesos, en fulls prèviament segellats i numerats pel Parlament.

La Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus és una organització, formada per col·lectius ecologistes, entitats cíviques de tot Catalunya, professionals i CC.OO. Es va crear per buscar la col·laboració de les entitats cíviques en les campanyes dels col·lectius ecologistes que tenien per objectiu impulsar una sistema alternatiu de la gestió dels residus basat en la reducció en origen. La Plataforma va crear l’estructura necessària per desenvolupar la campanya de recollida de signatures en suport de la ILP, la realització d’actes i trobades d’informació i recolzament de la ILP, i la divulgació entre la població del sistema alternatiu de gestió dels residus.

MEDFòrum: Xarxa Mediterrània d’ONG’s de Sostenibilitat

MEDFòrum és una xarxa d’organitzacions no governamentals (ONG) de la conca mediterrània dedicades a promoure la defensa i protecció del medi ambient en un marc de desenvolupament sostenible que permeti una gestió integrada i solidària del mar Mediterrani i del seu litoral. Un eix central de la seva labor és la convicció de que la preservació del mediambient i la natura només és possible si existeix: solidaritat entre persones i pobles, entre els humans i el seu entorn, i entre aquesta generació i les generacions futures.

Com indica el seu nom, l’àmbit de MEDFòrm abasta tota la Mediterrània. Per tant, les ONG’s ambientalistes dels països riberencs poden formar part de la xarxa amb ple dret i també poden ser socis les dels països veïns. A finals de 1998, hi havia més de 80 membres de 18 països riberencs i 3 països veïns.

MEDFòrum ha elaborat el Programa de les ONG de la Mediterrània per a un desenvolupament sostenible – Agenda MEDFòrum 2000. Aquest Programa proposa un conjunt d’accions prioritàries en les següents àrees: la gestió integrada de l’aigua i del litoral, la lluita contra la desertificació, la protecció de la biodiversitat, el turisme sostenible a la conca mediterrània, i també altres accions referents a la gestió de residus, l’energia, el transport,i la contaminació atmosfèrica.

Per desenvolupar aquest Programa, MEDFòrum realitza una sèrie d’actuacions, com : representació de les ONG’s als fòrums internacionals, cooperació mediterrània, campanyes divulgatives, educació i informació ambiental , organització de fòrums, seminaris i reunions concretes.

5.2. Com col·laborar a resoldre problemes ambientals

Perquè els estudis i projectes mediambientals tinguin una incidència interessant en ’assolir ’un model de societat sostenible cal que s'elaborin en el marc d'una visió socialment oberta, que faci possible impulsar iniciatives de canvi ambiental i pugui comptar amb el suport i implicació de la població. Amb aquest plantejament ens allunyem de la tradicional visió tècnica dels estudis mediambientals, i ens apropem a un plantejament en què els estudis són elaborats al llarg d'un procés coordinat per l'equip tècnic, on participen altres protagonistes locals com les entitats cíviques, les associacions corporatives, els col·lectius, i la població en general.

En les pàgines que segueixen es mostren diferents exemples de participació, en format de fitxa, dirigits a les entitats ciutadanes, si bé, en alguns casos es fa menció especial a entitats temàtiques o corporatives. Davant la necessitat de que els estudis mediambientals siguin elaborats d'una forma oberta i participativa aquestes fitxes, molt simplificades, mostren esquemes i propostes de participació i col·laboració per a diferents temes ambientals que poden ajudar a potenciar el canvi ecològic i la implicació social, amb l’objectiu de que cada col·lectiu, segons els seus interessos i/o possibilitats, pot aplicar aquestes i moltes altres idees que puguin sorgir.  

5.2.1. Realització de projectes ambientals

Davant la necessitat de que els estudis i projectes ambientals siguin elaborats d’una forma oberta i participativas’hauria de participar en les quatre fases de realització dels projectes o estudis::

1) fase prèvia de disseny de les pautes de treball que hauran de regir l'elaboració del document i les formes de participació destinades a articular els contactes amb les entitats cíviques i la ciutadania en cadascuna de les fases;

2) fase de diagnosi de recollida d'informació i coneixement dels problemes;

3) fase d 'estudi dels impactes tant socials com ambientals;

4) la fase de propostes per a la resolució de cadascuna de les problemàtiques i dels mecanismes de control i seguiment d’aplicació de l’estudi o projecte.

5.2.2. Reducció dels residus domèstics

La generació d’escombraries domèstiques per habitant i dia a Catalunya se situa al voltant d’uns 480Kg/any. Això equival a uns 2.8 milions de tones de residus municipals anuals, de les quals la meitat, aproximadament, són matèria orgànica, 1/5 de paper i cartró, i la resta, per aquest ordre, plàstic, vidre, metalls, tèxtils i altres. D’altra banda, també la presència de residus domèstics de caràcter especial, com medicaments, pintures, bateries, piles, dissolvents, olis, o electrodomèstics que, per la seva toxicitat, són una font de contaminació intensa. 

Per evitar el malbaratament de recursos i les greus conseqüències ambientals que suposa la gestió i tractament dels residus en abocadors i incineradores, l’única alternativa ecològicament viable és reduir la perillositat i quantitat de residus que produïm, amb l’ajut de la recollida selectiva integral en origen (paper, vidre, matèria orgànica, medicaments,i voluminosos, que suposen més del 70% del pes dels residus).

El desenvolupament de la recollida selectiva integral va lligat a l’objectiu de minimitzar i/o evitar els residus innecessaris (plàstics i embolcalls) , reutilitzar tot allò que pot tornar a fer servei i, per últim, reciclar tot el que es pot transformar per un altre ús, amb l’objectiu de reduir al mínim el fluxe de residus que van a un tractament finalista (abocadors i incineradores).

5.2.3. Reducció dels residus industrials

La producció de residus industrials declarats a Catalunya l’any 1996 va ser de 4 milions de tones, d’aquests, 1,1 milió de tones són residus industrials especials que representen un determinat perill, actual o a llarg termini, sobre la salut humana, els organismes vius, els ecosistemes o la biodiversitat. El seu tractament és divers i específic i diferent al que es dóna als residus municipals: tractaments fisicoquímics líquids o sòlids, biològics, abocament industrial, plantes d’inertització, confinament en mines abandonandes o d’altres.

Els residus industrials sobre els que cal fer una major esforç són aquells que tenen la incineració com a destinació final, els de major grau de toxicitat potencial, i els que són produïts en major quantitat.

5.2.4. Espais naturals i agrícoles

El creixement dels pobles i ciutats es caracteritza per la urbanització de l’espai i la concentració de la població en zones urbanes. L’espai s’ocupa per noves zones de vivendes, xarxes de comunicacions, i s’activa la dispersió de les indústries, el comerç i dels espais d’oci.

En aquest context socio-territorial apareix la ciutat difusa que segueix els corredors naturals i els espais lliures porta a que l’urbanització s’escampi com una taca d’oli. El resultat és un territori esquarterat on s’ocupa la major part de l’espai a que té accés la població, es posa en perill la sostenibilitat dels sistemes naturals i agrícoles del seu interior, i s’agreugen els problemes relacionats amb la contaminció.

El procés d’urbanització, més relacionat amb la generalització de l’ùs de l’automòbil que amb el creixement de la població, suposa importants pèrdues per al desenvolupament de les àrees rurals, agrícoles i forestals veïnes, i dificulta sobre manera el manteniment dels espais naturals de qualitat que poden actuar de pulmó verd de la densa morfologia urbana.

Per tot això, el planejament urbà ha de considerar seriosament objectius de protecció activa del territori davant determinades concepcions de la urbanització que suposen la degradació dels espais naturals i que posen en perill les seves expectatives de desenvolupament sostenible.

Al mateix temps, la intensificació de les pràctiques agrícoles, lligat a la transformació industrial del sector, ha suposat moltes vegades l´aparició de fenòmens de degradació que alteren la qualitat i la quantitat dels recursos associats al sector. Problemes ambientals tals com la contaminació difusa, la sobrexplotació dels recursos hídrics, la disminució o la pèrdua d´habitats naturals o la pèrdua  de la capacitat productiva del sòl.

En una societat sostenible l´activitat agricola i ramadera ha d´aturar el deteriorament ambinetal que genera en les zones rurals, derivat basicament de l´ùs d´adobs químics; de productes fitosanitaris; i de l´abocament incontrolat de purins i residus en els camps, per augmentar la productivitat i reduir els costos de producció.

5.2.5. Reducció de la contaminació de les aigües continentals

Al tractar la disponibilitat d’aigua s’ha de tenir en compte, a més de la quantitat, la qualitat que en molts casos està amenaçada per la contaminació dels cursos fluvials o per la salinització dels aqüífers, per aquest motiu l’aigua s’ha convertit en un recurs escàs i molt valuós.

Els usos domèstics de l’aigua produeixen una aigua residual contaminada per matèria orgànica. Sovint, però, presenten certes concentracions de contaminants: sabons, àcids, lleixius o dissolvents, provinents de les aigües domèstiques, o substàncies tòxiques procedents de comerços o tallers urbans.

La indústria és un dels consumidors i contaminadors més importants d’aigua. Després de cada procés industrial, l’aigua és abocada al medi de vegades depurada o devegades no. Alguns dels productes dissolts o en suspensió són altament tòxics, com metalls pesants o alguns derivats químics. Altres ocasionen problemes importants d’eutrofització o d’increment de la DBO.

Les activitats agrícoles tenen efectes importants sobre les aigües, sobre tot, a causa dels adobs i dels plaguicides que es fan servir als camps i que són arrossegats per l’aigua de reg. Els primers provoquen eutrofització. Els segons són molt tòxics per a animals i plantes.

5.2.6. Energies renovables i estalvi energètic

El desenvolupament de les energies netes és clau per a la consolidació d’un model de desenvolupament sostenible i és necessari avançar cap a una nova economia energètica que maximitzi els nivells d’eficiència i descentralitzi els sistemes de generació d’energia, questió fonamental per reduir la dependència de les grans empreses del sector.

L’objectiu és cobrir, a curt termini (2010), amb energies renovables el 30% de la demanda d’energia primària en els països mediterranis. Aquest percentatge, però, resulta sens dubte insuficient si es considera la tendència actual de creixement del consum d’energia i l’evolució de les emissions degudes a la utilització de combustibles fòssils, raó per la qual també s’han de prendre mesures per utilitzar amb més eficiència els recursos energètics actuals.

Un objectiu és potenciar els recursos pròpis. En el cas de Catalunya, on el 68% del consum d’energia primària prové dels recursos fòssils, i un 15% de les centrals nuclears, sembla doncs imprescindible centrar els esforços a fomentar la utilització d’energies renovables, més encara quan el país és una zona privilegiada pel que fa a la presència de recursos energètics renovables, com el sol, el vent, l’aigua o la biomassa.

L’estalvi energètic és basic per reduir la dependència que té la nostra societat dels combustibles fòssils i de l’enrgia nuclear. Fins ara, la majoria dels esforços per fer un milor ús de l’energia s’han centrat en el transport, però cada cop són més els experts que reclamen actuar en el camp de la construcció i la vivenda.

5.2.7. Millorar la mobilitat de les persones i el transport

La finalitat del transport consisteix a satisfer la demanda de mobilitat de tots els ciutadans (professionals, estudiants, dones, disminuits, nens, avis, etc)que genera l’activitat socio-econòmica de la ciutat. La mobilitat obligada és la que genera més impactes sobre l’entorn, inclou tots els desplaçaments de la població per a realitzar les seves activitats bàsiques (professionals, comercials, empresarials o d’estudi), a causa que es realitza principalment en transport privat: el cotxe.

Avui ja ningú creu que el cotxe pugui solucionar per si mateix la necessitat múltiple i complexa que els ciutadans tenen de moure’s per la ciutat. Quan es traspassa un cert llindar en la relació nombre de vehícles/espai per on circulen, el sistema entra en contradicció profunda amb els objectius que el mateix transport hauria d’afavorir. La majoria de les ciutats estan congestionades pel trànsit rodat i la major part de la seva superfície es troba en el punt de saturació. Les solucions per facilitar el pas a un nombre major de vehícles(cinturons, grans aparcaments, eixamplament de les vies i reducció de les voreres, etc...) han fet disminuïr la qualitat de la ciutat per la contaminació atmosfèrica, el soroll, la despesa energètica, els accidents de trànsit, i la pèrdua d’espais naturals.

L’objectiu és arribar a viure en una ciutat més tranquil·la, amb menys soroll, menys pol·lució, menys cost energètic, menys accidents, més espai per passejar, menys barreres pels vianants, etc...garantint un adient nivell de vida individual i col·lectiu. Cal una discriminació positiva dels que menys danyen el medi a la vegada que es responsabilitza als usuaris del transport privat de les despeses que aquest suposa per a tota la col·lectivitat. Durant massa temps s’ha privilegiat el mitjà de transpot més contaminant i car.

5.2.8. Educació ambiental

Ja fa temps que ens hem familiaritzat amb l’expressió medi ambient i que ens hen avesat a sentir parlar de problemes ambientals. Tanmateix, molt poques persones se senten ben informades, capaces de valorar l’autèntica gravetat dels problemes i d’actuar positivament per a fer-hi front.

Que hi ha d’important en el medi ambient? Quina pot ser una resposta realista i eficaç per part de tots nosaltres, ara i aquí? Tots els ciutadans tenim el dret i el deure de respondre activament aquestes preguntes. Ajudar-nos en aquest procés és el primer objectiu d’un programa d’educació ambiental.

Pensem en l’educació com una eina eficaç en la mesura en que creiem que tots tenim la possibilitat de raonar les nostres activitats i comportaments en virtud de l’augment dels nostres coneixements i del desenvolupament de les nostres capacitats per a l’avaluació i per a l’acció. Aquesta educació hauria d’arribar a tots els grups d’edat i a tots els nivells d’educació formal així com en les diverses activitats de l’educació no formal destinades als joves i als adults.

L’objectiu de l’educació ambiental no és només informar o adquirir coneixements sobre el medi ambient, fer educació ambiental suposa fornir els coneixements que posin en evidència la necessitat de redreçament de les nostres relacions amb el medi, ajudar a desenvolupar les destreses que el facilitin i proposar els principis ètics que l’orientin. Però no podem parlar d’educació ambiental si el procés no ens condueix a analitzar les consequències dels nostres actes individuals i col·lectius i a exercitar-nos en la presa de decisions ben informades.

5.2.9. Salut i qualitat ambiental

Els actuals processos de degradació ambiental són a la base de bona part de les actuals mancances de salut de la població en les àrees urbanes i industrials. La preocupació es centra, fonamentalment, en el problema de la contaminació que apareix com el principal obstacle per poder gaudir d’una bona qualitat ambiental.

En termes epidemiològics és acceptat que la incidència de la contaminació en la salut no es produeix sempre com a factor causal directe sinó en combinació amb un feix múltiple de circumstàncies poc estudiades o, a vegades, fins i tot desconegudes i que porten a acceptar els conceptes d’interaccions, susceptabilitat i sinergismes com a hipòtesis de les ivestigacions sobre les relacions entre salut i qualitat ambiental.

Les evidències de les repercussions ambientals en la salut expliquen la preocupació pública dels últims anys en aquest àmbit. Per això, les administracions i concretament els Ajuntaments han de centrar-se en la prevenció i control dels agents i processos que poden repercutir en una baixa qualitat ambiental i haurien de ser revisats a la llum de les línies d’actuació que va adoptar el Comitè Regional per a Ciutats Saludables de l’OMS(1983), que són: edificis, llocs de treball, atur, estil de vida, accés als serveis i educació.

Igual com passa amb altres paràmetres ambientals és del tot impossible plantejar-se una via d’intervenció eficaç en temes de salut si no és acompanyada amb alguna implicació activa de la població. Aquesta implicació, tan personal com de la comunitat, ha d’anar orientada a assolir tota una sèrie de canvis en les actituds i modes de comportament en la seva vida quotidiana que ajudin a impulsar noves actituds socials i personals davant els temes de la salut i la qualitat ambiental.

5.2.10. Espai urbà

La forta urbanització del territori ha suposat la pèrdua de bona part del seu potencial ecològic. Si bé és cert que les necessitats del creixement economic poden explicar aquesta situació, no cal perdre de vista que la qualitat del medi ambient s’ha tranformat en una exigència social.

S’enten que l’urbanisme i la gestió de les ciutats posseeixen un fort potencial de transformació i millora de les condicions de vida pública i qualitat ambiental, si es plantegen de manera ecosistèmica. La necessitat d’intervenir en les relacions entre els aspectes naturals i urbans del territori a través de l’urbanisme té a veure amb que molts impactes ambientals s’ocasionen en el decurs de la construcció i expansió actual de les ciutats.

Plantejar els processos d’urbanització en el marc de la sostenibilitat és difícil. La incorporació en profunditat de pautes participatives pot fer més fàcil la transformació urbana cap a nous models d’intervenció territorial, així com un desenvolupament local ecològicament sostenible.

    3.1. La participació com a resposta

    3.2. “Prendre part”: una possibilitat d’exercir la ciutadania activa

    3.3. Contra les pors a la participació

    3.4. Obstacles generals a la participació

    3.5. Fer més sostenible el municipi: obstacles a la participació

    3.6. A la recerca d’acords: definició i principis del consens

    3.7. Què es pot fer quan no es pot aconseguir el consens

    3.8. Prendre part en una tasca conjunta

3.1. La participació com a resposta

Durant els darrers trenta anys, en paral·lel a les mobilitzacions pel reconeixement i la protecció pels drets civils i socials, han anat sorgint i prenent força les mobilitzacions per la protecció de la natura, del medi ambient, i per assolir unes condicions de vida sostenibles.

Persones i grups molt diversos han posat de manifest que “viure bé” no consisteix en produir i consumir més, sinó produir i consumir millor. Com en qualsevol procés socialment innovador, aquestes minories han cridat l’atenció sobre les greus repercussions mediamentals de l’estil de vida dominant, alhora que han obert un camí per superar-les. Actualment, una part de les administracions públiques intenten incorporar algunes d’aquestes propostes innovadores en les seves polítiques mediambientals.

Les societats eviten perills i autoregulen els seus desequilibris gràcies a les demandes plantejades per minories conscients de les noves necessitats socials. Per tant, la política ha de vetllar perquè aquestes demandes socials puguin expressar-se i puguin incidir en l’orientació de la vida social i econòmica.

Facilitar que tothom que vulgui pugui prendre part en els processos de decisió col·lectiva és una riquesa de la democràcia: és el millor antídot contra conflictes socials greus. A curt termini pot ser que la participació augmenti la conflictivitat, i això seria un senyal que la comunitat és viva i s’està adaptant al canvi.

Quan no hi ha canals d’expressió i de participació, les minories que tenen demandes a plantejar “passen”, disminuint així els senyals d’alarma —socialment necessaris— davant d’un perill latent, o bé es manifesten “violentament” perquè consideren que l’únic camí per a ser escoltats és el de força o el de crear la “notícia” que solen produir els actes violents.

3.2. "Prendre part": una possibilitat d'exercir la ciutadania activa

Hem començat aquest capítol explicant un dels plantejaments habituals per justificar la necessitat de crear canals de participació. Però la pràctica de la participació també es pot fonamentar en el principi de “prendre part”: realitzar allò que es demanda, sense esperar a que algú altre (el poder, els polítics, l’administració…) ho faci.

És un principi basat en la tradició de l’autogestió, i que pot expresar-se amb la idea de que “si no hi ha camí, no esperis a reclamar que algú te’l faci: fés-lo tu mateix”. En aquest sentit, el primer requisit (i el més important) per engegar un procés de participació és que hi hagi gent preocupada per la seva comunitat i disposada a fer alguna cosa.

La dedicació i el suport de la “gent del carrer” a qualsevol procés de canvi és una precondició del seu èxit. No és necessari ser membre d’una associació, ni cal ser una persona “de pes” en la comunitat. Un grup de gent, reunida a títol personal a l’entorn d’un projecte innovador (la renovació sostenible de la seva comunitat), pot contagiar més fàcilment el seu entusiasme als veïns i veïnes que no pas algunes entitats o organismes amb més mitjans i tradició.

 Però tampoc no es pot treballar de forma aïllada; cal col.laborar amb els altres, com ara en la definició de reptes i en el desenvolupament de projectes. El secret d’una mobilització eficaç consisteix en anar guanyant suport no tant a través de la persuasió, sinó de la generació d’un procés d’intercanvi d’idees i desitjos que resulten interessants per a moltes persones.

També cal ser conscients dels perills derivats del fet que en el projecte de la transformació local sostenible hi hagi implicades maneres de pensar, interessos i situacions personals molt diferents. Davant d’aquest fet és important que l’administració local assumeixi un paper de guia i de suport, que serà tant o més necessari quan més difícil i complicada sigui la situació o obstacle a superar.

Des dels àmbits personals de la vida privada als de les associacions i entitats hi ha, per tant, moltes maneres de participar. Dins d’aquesta àmplia gamma de possibilitats, cal saber trobar els camins o mecanismes més fàcils, més engrescadors per a les persones i més adients per al medi ambient.

3.3. Contra les pors de la participació

Sembla que tant des de la ciutadania com des de l’Administració sorgeixen certs recels a la participació. Per què?

D’una banda, no hi ha una tradició i un marc jurídic que afavoreixi la participació, i els mecanismes de participació habituals no són gaire motivadors (reunions pesades i ineficaces, baralles partidistes que bloquegen els processos, manca de recursos mínims per actuar eficaçment…). Així, molts ciutadans es “cremen” i queden desmotivats, i els polítics ja no poden comptar amb els ciutadans més enllà de reivindicacions puntuals.

D’altra banda, un dels motius que s’addueixen per no apostar per una participació real dels ciutadans és la manca d’eficàcia que comporta la implicació de persones amb nivells culturals i interessos diversos. Què pot aportar la gent del carrer a un bon equip d’experts o a un equip de govern amb experiència?

3.3.1. Reforçar la política democràtica

Malgrat que tot procés participatiu genera conflictes, el fet de realitzar-lo té un alt valor polític i, paradoxalment, pot evitar conflictes majors. Cadascú aporta una visió fruit de la seva experiència i posició social, i quants més ulls i veus intervenen en un tema, més ponderada podrà ser la decisió i més legitimitat social podrà aconseguir.

La participació demana més temps, més diàleg, més recursos, més intel·ligència per part de tots els implicats, però si s’arriba a un acord, s’eviten entrebancs, es guanya temps i paga la pena haver disposat dels recursos esmerçats.

Haver estat escollit atorga una legitimació molt important per actuar en nom dels votants. Però difícilment un vot pot significar una confiança absoluta per 4 anys; la persona escollida hauria de prendre totes les decisions d’acord amb els seus votants. Malgrat la llei no obliga ni permet cap control per part dels votants durant el mandat, és una mostra de sentit democràtic de l’elegit comptar amb ells.

La credibilitat i legitimitat de la democràcia es veu reforçada per la participació. L’apatia dels ciutadans no és necessariament senyal de manca d’interès, sinó de manca de mecanismes adequats per accedir a l’esfera politicoinstitucional. Obrir espais i processos de participació demana un esforç molt important per part dels càrrecs electes, però també per part dels ciutadans. Aquest esforç només té continuïtat si els resultats són gratificants, és a dir, si hom veu que participar serveix per alguna cosa.

3.3.2. Reforçar l’autoestima i la implicació personal i col·lectiva

La participació produeix un canvi en la percepció dels ciutadans respecte al seu paper en la societat: reforça la democràcia, perquè molta més gent se sent prenent part en la construcció del destí col·lectiu, i a més reforça l’autoestima i la confiança de les persones que s’hi impliquen.

De cara als enormes reptes de fer una societat més sostenible, la participació:

Permet fer-se una idea pròpia del coneixement dels problemes i de les possibles solucions, tot contribuint a que les persones qüestionin els paradigmes culturals que han portat la societat a la crisis ambiental i social actual, per tal que canvïn valors i pràctiques insostenibles;

Fa possible conèixer solucions i idees que poden provenir d’altres persones i d’altres cultures, amb les quals es fa possible iniciar un diàleg intercultural profund i enriquidor;

Pot millorar la interacció entre diferents interessos i grups socials, en haver-se conegut en el context d’un projecte conjunt, reduint així estereotips i generant més comprensió i solidaritat;

Alhora, la participació en projectes de sostenibilitat proveeix, pel seu caràcter interdisciplinar, moltes oportunitats d’entrar en contacte amb diversos àmbits del saber (ciència, geografia, tecnologia, història, política, sociologia, comunicació, economia, dret), a més de la riquesa d’ampliar i enfortir les relacions humanes, creant o consolidant amistats i aprenent a generar i resoldre conflictes com a mitjà d’aprenentatge i de transformació personal i col·lectiva.

Tots aquests elements poden provocar una major identificació amb el lloc de residència (barri, poble, ciutat, comarca) i desenvolupar un sentiment de comunitat que es fa càrrec de protegir i millorar el patrimoni comú.

En definitiva, la implicació personal no es pot limitar a assistir a reunions ni a participar en activitats públiques. La millor manera de prendre part en fer la ciutat o el poble més sostenible és revisant els propis hàbits de consum, transport, treball, lleure... i això està a l’abast de tothom, no només dels experts o activistes.

3.3.3. Valorar la generació de sinergies positives

En el decurs de la construcció d'un pont imaginari cap a una societat sostenible poden sorgir molts imprevistos i a vegades pot ser necessari improvisar i aprofitar col·laboracions espontànies com a resultat, precisament, de la presència simultània de col·lectius i persones diferents.

Les dificultats d’un grup, pot ser l’especialitat d’un altre. Uns poden tenir els mitjans, i altres poden tenir el temps i les ganes per aplicar-los en un projecte concret. Els beneficis de la cooperació entre grups poden ser nombrosos si tots els grups entren en la relació amb una ment oberta i una disposició al diàleg i a la feina compartida. El resultat d’una simple col·laboració pot tenir un impacte positiu sorprenent en la comunitat.

És important recordar, també, que les sinergies positives poden contrarestar les sinergies negatives que poden produir-se en el decurs de la construcció del nostre pont vers la sostenibilitat.

De fet, moltes de les iniciatives en les que participen les associacions de veïns presenten aquestes sinergies amb repercussions favorables per a la gent del barri. 

3.4. Obstacles generals a la participació

En qualsevol procés col·lectiu cal acceptar d’entrada que toparem, també, amb problemes i obstacles, amb sinergies negatives: quan més volem col·laborar, més augmenten les probabilitats de que sorgeixin problemes.

Moltes vegades, no tenim consciència que pel sol fet de voler actuar juntes unes quantes persones o diversos col·lectius s’estan generant dificultats, i no només quan els interessos són divergents sinó, fins i tot, quan hi ha interessos comuns. Per exemple:

Els qui acostumen a participar activament en la vida local no entenen que hi hagi molta gent indiferent al que passa al seu poble o ciutat.

Els qui només pensem en termes econòmics s'estranyen que pugui haver-hi persones que els preocupi tant la natura, la solidaritat o la cultura.

Els qui creuen que els altres són els culpables  i acaben trencant els ponts de diàleg i de col·laboració amb els qui consideren els seus “enemics”.

Els qui creuen que no hi ha confrontació d’interessos i donen via lliure als qui tenen més força, més diners, més recursos…

També crea moltes dificultats el fet de:

Posar-se objectius agosarats sense estar disposats a apostar-hi temps, recursos i riscos a l’alçada dels objectius;

quedar-se en la crítica o en la formulació d’objectius, sense concretar mitjans i instruments adequats per a l’assoliment dels objectius plantejats.  

3.5. Fer més sostenible el municipi: obstacles a la participació

En concret, en la realització d’un projecte de municipi sostenible hi ha quatre situacions que s'expliquen a continuació i que poden actuar com a obstacles importants.

3.5.1. La manca d’hàbit a participar

Per què hi ha entitats i persones que no participen? I per què en alguns municipis la gent i les entitats se senten més interessades pel que passa al seu poble que en altres municipis?

Saber respondre aquestes qüestions, sobretot en el cas dels municipis on hi ha menys experiència participativa, és un requisit imprescindible per poder resoldre el problema. En un estudi recent sobre el nivell de participació ciutadana a l’àrea de Barcelona, s'ha observat que:

en els municipis rurals la gent participa més que en els urbans;

en els municipis on hi ha molta població nova, que no s’identifica amb el medi, hi ha menys participació.

Quan hi ha poca participació certes entitats poden esdevenir vies d’accés a col·lectius que tradicionalment són poc participatius o que tenen les seves pròpies formes de comportar-se. Aquestes entitats també poden fer d’instruments difusors de noves pràctiques i costums de sostenibilitat. Tenen clar que han d’anar a buscar a la gent allà on viu i fer servir el seu idioma.

3.5.2. L’obsessió pel consum i el creixement

La segona meitat del segle XX ha estat dominada per uns valors que han marcat profundament la relació entre els humans, i entre els humans i la natura:

L’obsessió per la quantitat: produir més, gastar més, tenir més de tot… més carreteres, més cotxes, més cases, més aparells…

El mite del desenvolupament: uns quants països s’han desenvolupat econòmicament (és a dir, han reixit en produir, gastar i consumir més) i la resta de països han quedat subdesenvolupats i són —des d’aquest punt de vista— pobres.

Guanyar més diners és l’únic indicador de l’éxit: l’objectiu de tenir més, de desenvolupar-se més no és viure millor, sinó guanyar més diners (perquè es pensa que només els diners permeten viure bé). Si una actuació és econòmicament rendible, aleshores és bona!

Aquesta mentalitat dominant fa que visquem una situació cada vegada més insostenible per a la majoria de la població mundial i gens sostenible per a les generacions a venir. Cal tornar a recordar que les necessitats poden ser satisfetes de dues maneres ben diferents: a) produint molt: amb necessitats ilimitades sempre creixents i amb mitjans limitats sempre insuficients; b) desitjant poc: amb necessitats limitades i mitjans limitats però en general suficients.

Les polítiques econòmiques municipals es basen quasi sempre en algun tipus de creixement. Si el municipi passa per una fase d’auge, l’estratègia serà la d’aprofitar l’expansió al màxim. Si està en una fase de declivi, l’estratègia consisteix en reclutar empreses i indústries per estimular el creixement.

Els promotors d’aquestes estratègies utilitzen les paraules “creixement” o “desenvolupament”, però en realitat volen dir “expansió”: més persones, més producció, més consum, més negoci, més...

Però el creixement econòmic no té sempre els resultats esperats pels municipis, i pot produir problemes complexos i difícils de resoldre. Una altra definició del “desenvolupament” és “millorar, fer-se més just i més savi, i enfortir-se”, sense fer crèixer la demanda de recursos, els residus, la contaminació, etc.

Quan un poble o una ciutat s’obsessiona pel creixement econòmic a qualsevol preu es troba amb un obstacle molt important per a la sostenibilitat que ha d’intentar abordar. La superació d'aquest obstacle va unida a un canvi de mentalitat pel que fa a l’economia i al paper de la ciutadania: tendir vers un model de prosperitat que sigui sostenible, tant ecològicament com socialment.

3.5.3. La distància entre la població i l’administració

Un grup d’obstacles que dificulten la participació ciutadana en general té a veure amb mentalitats i pautes de conducta que no faciliten l’establiment de canals de relació entre les persones i entre aquestes i l’administració.

La resposta pública a qualsevol projecte específic plantejat per l’Administració està condicionada, en certa mesura, per la qualitat i el caràcter de les relacions que, tradicionalment, han mantingut l’Administració i la població.

No és estrany que quan hi ha un ambient general de desconfiança de la població vers el govern local, les afirmacions oficials sobre la sostenibilitat hagin generat, moltes vegades, l’exacerbació dels sentiments d'inseguretat, impotència i confusió.

Es tracta d’obstacles relacionats:

Amb les estructures polítiques, administratives i de gestió i amb el fet que, moltes vegades, aquestes mateixes estructures s’allunyen de la resta de la població;

saber quines iniciatives ciutadanes hi ha al municipi;

amb una percepció equivocada dels problemes ambientals: aquests són entesos com problemes massa allunyats i immanejables i això provoca actituds fatalistes i passives.

3.5.4. La por a ser rebutjats o a perdre el càrrec

L’obstacle que més sorprèn a la població i que sovint és a l’origen d’altres obstacles, és el produït per la por.

Quan un grup de ciutadans pren una iniciativa, fa una denúncia, elabora una proposta… enlloc de provocar entusiasme en els responsables de l’administració perquè algú vol col·laborar, es vol implicar o vol millorar la vida de la comunitat, tendeix a provocar inquietud, temor, sospita, por…

Quin és el fonament d’aquesta por en una persona que té la confiança dels electors o que té plaça de funcionari?

La por a haver d’afrontar un conflicte (no estem habituats a viure el conflicte com una oportunitat de canvi, de transformació, de creixement personal).

La por a no ser valorats, a ser criticats, a sentir-nos rebutjats…

La por a perdre la confiança, a no ser renovat com a candidat, a perdre les eleccions, i deixar que guanyin els rivals (que no són tan eficaços, tan solidaris, tan progressistes, tan servidors del bé comú… com nosaltres).

3.6. A la recerca d’acords: definició i principis del consens

Posar en marxa un procés de consens és una possible sortida a una situació de bloqueig causada per l’acció d’un o més obstacles. En tots els processos de recerca de consens hi ha una interacció cara a cara entre els actors implicats, amb l’objectiu d’arribar a un resultat que sigui acceptable per a tots. Es pot iniciar la recerca d’un acord per anticipar un conflicte, en situacions de crisi, quan es dissenya un programa nou, quan s’estableixen noves regles del joc, etc.

Els processos de consens més que cercar “repartir-se el terreny a mitges”, cerquen trobar un terreny comú (Quadre 3.1.). Els resultats són, amb freqüència, solucions reflexionades, innovadores, que no haurien sorgit fàcilment de les estructures tradicionals de la política, l’Administració o les empreses.

Quadre 3.1. 10 principis per crear consens a l’entorn d’un futur sostenible  

Font: Building Consensus for a Sustainable Future: Putting Principles into Practice, Ontario (Canadà), National Round Table on the Environment and the Economy, 1996. Les “Taules Rodones” del Canadà, han acumulat una llarga experiència en qüestions de consens, i han identificat aquests 10 principis per crear consens per a un futur sostenible.

S'ha de tenir en compte que en els processos de recerca de consens hi ha moltes dificultats, i sovint impossibilitats, per arribar a acords entre els diferents agents implicats, en general perquè hi ha una situació de desigualtat entre els implicats. A vegades no resulten adequats i no són, per tant, una solució.

A escala municipal, els principals problemes ambientals acostumen a tenir molt a veure amb l’economia local, de tal manera que en tractar de solucionar els problemes ambientals del municipi s’ha de tractar amb els agents que dominen l’economia local. Aquesta circumstància els dóna un paper hegemònic en la configuració de la situació econòmico-ambiental del municipi i, quan succeeix, l’administració local no pot aconseguir gaire cosa més que fer complir la Llei. Aixó passa quan:

Quan algun d’aquests agents econòmics dominants forma part d’una estructura supralocal que li permet sostreure’s a les condicions i els processos locals de consens. Així, les empreses multinacionals que defensen els seus interessos a una escala de mercat internacional, tenen una posició d’avantatge davant la ciutadania i l’administració local.

Interessos sense una discussió enquè hagin participat tots els implicats.

Quan la motivació única d’un dels actors és crear una aparença d’obertura (relacions públiques).

3.7. Què es pot fer quan no es pot aconseguir el consens

Tot i que un procés de consens s’hagi valorat com no adequat en un principi, sempre es pot intentar reprendre en cas que les condicions hagin canviat i evolucionin cap a una situació més satisfactòria per a tots els implicats. Ara bé, si no es produeixen canvis en aquesta direcció, es poden assajar fórmules alternatives a la recerca de consens.

  Quadre 3.2. Alternatives als processos de consens per a la resolució de conflictes

Font: Building Consensus for a Sustainable Future: Putting Principles into Practice, Ontario (Canadà), National Round Table on the Environment and the Economy, 1996.

3.8. Prendre part en una tasca conjunta

Fins aquí hem assenyalat alguns obstacles a tenir en compte a l’hora de promoure la participació ciutadana en el marc de l’Agenda 21 Local. A partir d’aquí desenvolupem algunes recomanacions per a l’èxit d’aquesta tasca conjunta.

3.8.1. La base de l’acord: una relació de confiança entre l’ajuntament i la població

a) Origen de la desconfiança

Als ciutadans els costa molt de creure que el govern local dóna importància a les seves preocupacions i ansietats. Aquesta manca de confiança pot tenir el seu origen en una sèrie d’experiències i percepcions:

Afecten al municipi: la manca de comprensió sobre quina administració controla una qüestió concreta pot portar a la gent a veure l’administració local com poc sincera o poc responsable.

Experiències negatives amb altres administracions o el mateix ajuntament, que condicionen la imatge que hom té dels governs en general.

Excessiva burocràcia i/o dificultats en fer-se escoltat per l’Administració (sigui l’àmbit que sigui).

“Joc brut” entre polítics, que desprestigia el servei públic en general, o concretament a l'Administració on ha tingut lloc.

Si es detecta una manca de confiança en el govern local, no es pot ignorar! En aquest cas, existeix un perill real de que l’A21L i els indicadors de sostenibilitat siguin percebuts com poc sincers, poc adaptats a les necessitats reals de la població, o encara pitjor, com interessos econòmics o polítics disfressats com "sostenibilitat".

b) Reforçar la confiança mútua

Perquè les bones intencions no siguin malenteses i per tal de construir una sòlida base de confiança mútua, l’ajuntament pot:

Crear nous mecanismes per escoltar la gent, en tots els àmbits de l’Administració i en tots els tractes amb la població.

Minimitzar la burocràcia en general, i especialment amb respecte a les activitats d’associacions i iniciatives relacionades amb els reptes de sostenibilitat.

Fomentar una actitud de servei estesa per tota l’organització en tots els tractes amb els ciutadans.

Obrir la participació a tothom, prenent les mesures necessàries per a que això sigui possible (p.ex., comunicació que respecti les dificultats lingüístiques dels participants).

Treballar amb transparència i bona comunicació.

3.8.2. Crear una identitat positiva del municipi entre tots

Per tal de motivar les persones a contribuir amb el seu temps i energia a una tasca per a la millora i la sostenibilitat del municipi, primer han d’identificar-lo com a seu. Han de sentir-se part d’una comunitat..

Mentre és força habitual que les persones s’identifiquin amb el seu barri, costa més que s’identifiquin amb un municipi sencer, en part perquè un municipi pot contenir molts grups socials diversos, i en part també perquè la imatge del municipi pot ser negativa (ciutat-dormitori, receptor de serveis o instal·lacions supramunicipals perjudicials per al territori o les persones, classe social baixa, etc.).

No obstant això, hi sol haver uns quants llocs, característiques o valors del municipis que desperten l’orgull de la majoria dels habitants: coses que són una referència o símbol comú per a tot el poble. Es tracta d’identificar aquests indrets o trets i potenciar una identitat compartida amb ells:

Rehabilitant o recuperant llocs simbòlics que s’hagin degradat, involucrant al màxim la comunitat en aquestes accions, o bé obrint la mateixa planificació de la renovació a la participació popular;

Creant o reforçant relacions entre els llocs i característiques importants, a través d’activitats conjuntes entre centres, recorreguts, exposicions, destacant la relació entre ells, etc.;

Obrint noves oportunitats per activitats comunitàries, amb aquests llocs com escenari;

Cercant o creant nous espais, característiques o valors que puguin atreure interès i orgull per part de la població, i reforçant aquesta atracció a través d’activitats concretes.

En tot cas, cal recordar que no es tracta d’homogeneïtzar la ciutat ni la població que l’habita. La mateixa complexitat i diversitat de la ciutat haurien de ser considerades com a valors positius que poden ser revalorats a través d’activitats que encoratgen el contacte entre grups i llocs distints en contextos divertits i oberts.

3.8.3. Detectar les mancances i les oportunitats del municipi

És impossible arreglar el que no s’ha detectat com a problema, i també és molt difícil treure profit dels materials i circumstàncies si el seu potencial no ha estat identificat. Per tant, el coneixement de les necessitats i dels avantatges del municipi és clau en totes les fases de l’A21L, i no només pel que fa a les línies generals d’economia, territori i societat, sinó també en l’àmbit personal.

Afortunadament, els ajuntaments disposen de variats instruments i formes d’aprofundir en aquest coneixement. Per exemple:

Les auditories ambientals són útils no només per identificar problemes, sinó també per detectar recursos i potencials que puguin ser aprofitats o gestionats correctament en un procès cap a la sostenibilitat. Entre d’ells es poden destacar:

• Recursos naturals, tal com poden ser els boscos i l’aigua.
• Recursos econòmics, en la forma de propostes per a noves activitats (o la modificació d’activitats existents) per tal de realçar la potencial econòmica en un context de sostenibilitat.
• Recursos humans, vinculats a la gent emprenedora i ecològicament ben preparada.
• Recursos específics del lloc.
• Processos i instruments concrets de participació ciutadana que analitzen la situació actual, fan “pluges d’idees” per un futur desitjat i/o el desenvolupen i porten a terme propostes específics.
• L’obertura o la millora de canals de comunicació amb les associacions i entitats del municipi.
• Enquestes i estudis, entre d’altres instruments tradicionals.

Alhora, és important tenir en compte la interrelació que es produeix moltes vegades entre els problemes que afecten al municipi i els de les àrees veïnes, perquè el potencial futur del municipi en el projecte de la sostenibilitat té dues dimensions:

una dimensió propiament municipal, arrelada a les conviccions i comportaments de cada un dels llocs i de les persones que hi viuen;

una dimensió global, que connecta amb els espais veïns i enllaça a través de múltiples xarxes de relacions econòmiques, polítiques, culturals i ambientals amb tot el món.

3.8.4. Coincidència entre les necessitats del municipi i l’A21L

Que l’A21L ha d’incidir en l’economia local és indubtable, però com fer-ho? Segons quins criteris? Com fer encaixar els reptes de la sostenibilitat ecològica i social amb el desenvolupament econòmic i la participació ciutadana?

Un primer pas seria prendre consciència de que els residents del municipi poden tenir un impacte significatiu en l’economia local: com a consumidors, com a productors d’articles i serveis diversos, i com a generadors d’idees innovadores basades en un coneixement profund de la seva comunitat, dels seus recursos i de les seves necessitats.

Doncs, en un context participatiu, la comunitat pot treballar per a fer coincidir les línies d’actuació de l’A21L i les necessitats socials i econòmiques del municipi. Una forma de fer-ho seria imaginant que una economia sostenibile ecològica i socialment és com una gerra d’aigua que la comunitat vol mantenir plena i neta. Igual que els éssers vius necessiten aigua per viure, el municipi ha de tenir un medi ambient sa i diners per mantenir-se fort i dinàmic. Dissortadament, la realitat és una altra cosa i aquesta gerra acostuma a tenir esquerdes (diners i recursos que s’esmunyen cap enfora), i la seva aigua està contaminada per activitats econòmiques no sostenibles.

Una comunitat que vulgui tancar les esquerdes de la seva gerra i netejar-ne l’aigua, anirà per bon camí si segueix principis de renovació econòmica (Quadre 3.3.) i aplica criteris de sostenibilitat (prevenció, precaució i treball dins l’ecosistema). Els principis de renovació econòmica que donen protagonisme i força a la població són:

1. Reduir la quantitat de diners gastats fora de la comunitat, substituint bens i serveis de fora amb la producció i consum local.

2. Donar suport a les petites empreses i negocis locals, perquè dinamitzar aquests sectors pot ser una de les vies més ràpides d´augmentar l´ocupació i enfortir l´economia local.

3. Crear noves empreses locals i afegir valor als productes de les empreses ja existents.

4. Reclutar només noves empreses compatibles amb les necessitats i objectius locals, per tal de desenvolupar recursos infrautilitzats o per a cobrir les necessitats de la comunitat que no cobreixen les empreses locals.

Quadre 3.3. Com fer una comunitat pròspera i sostenible: 9 eines per a comunitats que no volen deixar el seu futur econòmic en mans de tercers

3.8.5. Capacitat tècnica

Evidentment, les bones idees han de tenir una sortida. Per això els municipis han de buscar fórmules innovadores per acomplir la demanda tècnica i econòmica que suposa la transformació del municipi cap al model de sostenibilitat. Una de les formules més eficaces per fer front a aquest repte és unir forces en xarxes i consells d'ajuntaments, que donin veu als seus interessos comuns davant les administracions regionals i nacionals. Al mateix temps, aquests grups de municipis poden cercar junts solucions creatives als obstacles que els afectin a tots. Poden fer experiències d'intercanvi, bancs de bones pràctiques i centres de documentació, entre d’altres iniciatives.

En un estadi més avançat, però també per tal de donar resposta a les necessitats que comporta desenvolupar totes aquestes propostes, els ajuntaments haurien de preveure un mínim d’infrastructura de coordinació. Les característiques d’aquesta infrastructura dependria de les característiques de cada municipi si bé, en principi, podrien distingir-se dues modalitats ben diferents:

a) La disponibilitat d’una infrastructura municipal de suport material al servei de les entitats i col·lectius, i que podrien ser autogestionades per ells mateixos en el marc d’un reglament establert de comú acord amb l’ajuntament.

b) L’organització de figures municipals pròpies de coordinació, que podrien o no acompanyar-se de la creació d’instal·lacions específiques, segons les necessitats i interessos de cada ajuntament.

3.8.6. Formació i sensibilització de tota la població

A vegades es detecta una manca de sensibilitat respecte als problemes mediambientals, o un desconeixement de les mesures que es poden prendre per afrontar-los. Aquesta manca de sensibilitat va més enllà dels comportaments poc cívics (com llençar brutícia al carrer, o aparcar el cotxe sobre les voreres) que, tot i que són lamentables i haurien de corregir-se, no han de fer-nos perdre de vista la necessitat d’introduir canvis generals en el comportament de la població, per tal de fer una vida més harmoniosa i de respecte a la natura.

La societat de BenEstar orientat als guanys monetaris immediats i el consum desmesurat fomenta comportaments i actituds incompatibles amb la sostenibilitat  Per això molta gent encara no veuen la necessitat de reduir el consum, reciclar, utilitzar el transport públic... En vista d’aquesta realitat, totes les Agenda 21 Locals han d’estar acompanyades d’un programa que ens ensenyi a Viure Bé en un món sostenible. S’ha de fer difusió i formació d’una altra cultura ambiental i participativa. 

En aquest sentit, un programa d’educació ambiental hauria de:

• Promoure/facilitar la tasca pedagògica i de difusió de la sostenibilitat de les entitats/col·lectius amb interessos ambientals existents.
• Promoure/utilitzar les xarxes científiques/educatives per difondre coneixements i actituds favorables a la sostenibilitat (el món de mestres, els col·legis professionals, serveis d’informació, centres culturals...)
• Promoure/facilitar la implicació de la base econòmica de les empreses a través dels gremis i corporacions econòmiques.
• Educar amb l’exemple (instal·lacions municipals eco-eficients, etc.)
• Impulsar actuacions que tenen un alt valor pedagògic.
• Buscar “educadors del carrer” que circulen pels carrers i espais públics, premiant a les persones per comportaments responsables envers l’entorn i les persones.

3.8.7. Una autèntica cultura participativa dins l’Administració

La cultura participativa ha d'anar molt més enllà que una declaració d'intencions per part dels polítics governants, ja que implica un canvi en la forma de governar. Què vol dir això? Doncs, suposa una avaluació seria i possiblement un replantejament de tots els departaments i àrees d'influència de l'administració, segons criteris de participació.

A títol general, aquest canvi de la cultura administrativa ha de ser difós en tots els nivell interns d'actuació. A més a més, s'ha d'ensenyar a les persones que treballen dins l'administració com assolir els objectius i donar-los-hi motius per fer-ho. Per exemple, es pot:

oferir seminaris interns de formació;

treballar amb grups (o persones) claus que vigilin per aquest tema als diferents àmbits de l'administració;

aplicar criteris de participació ciutadana a l'hora de determinar el finançament de programes i projectes;

involucrar als empleats, escoltar la seva opinió i facilitar la comunicació a tots els nivells (perquè ningú se senti ressentit per una política interna imposada sense cap diàleg...);

crear comitès mixtes que tenen l'única finalitat d'avaluar el nivell de participació en general.

Com a resum del que hem dit fins ara, caldria procurar que la participació fos incorporada, com a mínim, en els tres eixos següents:

a)  L’eix administratiu: s’hauria de potenciar la participació en els processos de consulta i disseny de les polítiques municipals.

b) L’eix de les actuacions: promovent la gestió associada entre l’Ajuntament i els col·lectius/associacions que poden estar implicats en determinats programes, serveis i equipaments municipals.

c) Crear sistemes d’informació al ciutadà que permetin aplicar el principi de la transparència tant en l’accés a la informació com en el seguiment i el control dels projectes i les realitzacions ambientals.

3.8.8. Bona comunicació i transparència

Que la ciutadania i les empreses d’un municipi i l’ajuntament mantinguin una comunicació fluïda i imparcial és un dels reptes més difícils d’aconseguir de les administracions públiques. Per què resulta tan complicat assolir aquest nivell de comunicació? Els motius estan lligats a les dinàmiques socials i polítiques de cada municipi, però en general, els problemes de comunicació tenen les seves arrels en problemes més profunds relacionats amb la cultura administrativa de l’ajuntament en qüestió i amb la desconfiança entre la població i l'administració local, tema aquest que ja s'ha esmentat avans .

La receptivitat de la població a la informació presentada pel govern municipal està condicionada en gran mesura per aquests dos factors que si estan fan quela gent percebi la comunicació com a sincera com a interessada. Per tant es podria considerar aquests dos factors com a "precondicions" per a una bona comunicació (i també per a un bon funcionament dels mecanismes de participació).. A més, es poden tenir en compte els següents aspectes:

• Analitzar l’eficàcia dels sistemes tradicionals de difusió. Per exemple, les típiques campanyes de repartiment de butlletins a les bústies poden fracassar en els seus objectius simplement perquè la gent no els distingeixen de la propaganda de cada dia.)
• Definir clarament el marc d’actuació que les persones o grups han de seguir per tal de fer la col·laboració que se'ls demana.
• Vigilar la qüestió del llenguatge. Deixar d’utilitzar paraules, frases i sigles dels especialistes, tot respectant les diferències lingüístiques i culturals de la població.
• Crear nous canals de comunicació i accessos a la informació (punts d’informació, pàgines web interactives, línies de telèfon, bústies de suggeriments...)
• Fomentar la participació a reunions, donant l’avís amb antelació, lliurant documents prèviament, donant la benvinguda i fent una presentació personal dels participants, informant sobre les accions de seguiment.
• Buscar “agents d’informació” voluntaris, fàcilment identificables, que poden canalitzar informació sobre intervencions ambientals entre la gent del carrer i l’ajuntament.
• Apropar el consistori a la població en contextos informals i oberts.