2ges

Còrsega

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Illa de Còrsega.
Localització Situada al mar Ligur entre la rivera italiana i l'illa de Sardenya, de la qual la separa l'estret de Bonifaci.
Valor de la zona Còrsega compte amb una natura incomparable, amb paisatges excepcionals i espais remarcables.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants - Alguns governants locals , sota la pressió d'interessos propis, pretenen abolir o almenys modificar la "llei del litoral" corsa. Aquesta llei que va ser aprovada al 1986, per unanimitat de les dues cambres reunides (diputats i senadors), encara no s'ha portat a la pràctica.
- El litoral cors es veu sotmès a pressions diverses que poden malmetre la seva riquesa natural i cultural.
Amenaces Els promotors urbanístics que volen desenvolupar projectes lligats amb el turisme al litoral cors.
Objectius Aconseguir que s'apliqui la "llei del litoral" a Còrsega, per tal de mantenir la riquesa de la costa de l'illa. Es considera que la preservació d'aquesta riquesa és essencial per mantenir el desenvolupament econòmic de l'illa, i per tant, de l'aplicació d'aquesta llei en depèn el futur dels corsos i de les generacions que vindran. La "llei litoral" corsa permetrà el lliure accés de tota la població a les zones litorals, la creació del sender costaner del Cap a Bunifaziu, la protecció dels espais propers a les ribes i de la seva biodiversitat, el control i la bona gestió de la urbanització costanera. Consideren que aquesta llei es troba perfectament adaptada per Còrsega.
Qui participa Formen part de la campanya nombroses associacions corses,la majoria són entitats ecologistes i de defensa i estudi de la natura: Association pour le libre accès aux plages et la défense du littoral, U levante, Association pour la protection de la nature et de l'environnement du Nebbiu, Association de défense des intérêts de Saint-Cyprien, Le Poulpe, Association Bonifacienne comprendre et défendre l'environnement, a voce di u misincu, collectif vergogna a te chi brusgi a terra, association monseratu, coordination de l'extrême sud association pour la promotion écologique et économique du maquis, les amis du Parc Naturel Regional de la Corse, A Rinascitta, Association ethique et developpement du Nebbiu.
Peticions - Demanen l'aplicació de la "llei litoral" corsa.
- Exigeixen als governants que elaborin per fi un pla de gestió de Còrsega que integri les disposicions de la "llei del litoral".
Tipus d'actuacions Les associacions que encapçalen la campanya han elaborat un manifest i demanen que tothom el signi i s'hi adhereixi.
Obstacles "Els interessos egoistes d'alguns governants i especuladors".
Informació: Pàgines del manifest per la llei del litoral cors: http://perso.wanadoo.fr/vergogna/fr_manifeste.htm

Etiquetas: 

Etiquetas: 

La creació del santuari del Cap Ligur

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Cap i mar Ligur.
Localització i extensió El Cap Ligur es troba al mar de Ligur que s'estén entre el continent europeu, Còrsega i Sardenya. Concretament el santuari té els límits següents: a l'Oest una franja que s'estén des de la Punta d'Escampobariou (punta oest de l'illa Giens fins al Cap Falcó, situat a la costa occidental de la Sardenya), a l'Est el santuari s'allarga des del Cap Ferro, situat a la costa nord-oriental de Sardenya fins a Fosso Chiarone, situat a la costa occidental d'Itàlia. Al Nord els límits s'estableixen al Golf de Gènova i al sud a Còrsega i Sardenya. La zona ocupa 85000 km2.
Valor de la zona Es tracta d'una de les 239 regions identificades per la WWF com a zona natural a protegir prioritàriament. Les condicions climàtiques i hidrològiques del Cap Ligur permeten que s'hi desenvolupi una gran riquesa en recursos biològics, que són aprofitats per un gran nombre de cetacis que cada estiu s'hi apleguen per cercar-hi aliment. S'hi han pogut censar 18 espècies de cetacis.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants
  • Els perills que amenacen el manteniment de l'ecosistema del Cap Ligur i la vida dels mamífers marins que hi habiten.
  • D'entre els perills es posa especial èmfasi en el trànsit de vaixells que passen pel mar Ligur, sobretot es destaca el perill dels petrolers.
  • La mortalitat significativa de cetacis degut a diverses causes generades per l'acció humana.
Objectius
  • Proclamar el primer santuari marí per cetacis de la Mediterrània.
  • Assegurar la preservació de la riquesa biològica del Cap Ligur i la presència en aquest indret dels mamífers marins.
  • Aconseguir una bona cohabitació entre els cetacis i les persones (objectiu del programa POSSEIDÓ).
  • Identificar i disminuir els factors de mortalitat dels cetacis.
  • L'objectiu últim és el de proposar un pla de gestió eficaç i adient per santuari, tot establint mesures de conservació per disminuir les causes de mortalitat de cetacis.
Amenaces

La vida dels mamífers marins del Cap Ligur es troba en perill constantment degut a:

- La degradació del seu hàbitat, per la contaminació industrial, domèstica i acústica.
- Els mamífers poden quedar atrapats accidentalment a les xarxes dels pescadors.
- Es dóna a la zona un trànsit marítim intens i ràpid.
- Els vessaments freqüents de petroli, procedent dels petrolers que travessen la zona.
- L'augment de les activitats d'observació dels cetacis i de la navegació per plaer.
Actors
  • El projecte ha estat liderat pel Fons Mundial per la Natura de França (WWF), però hi participen nombrosos grups coordinats.
  • El projecte ha estat signat per diversos països situats a les ribes del mar Ligur: França, Itàlia i Mònaco.
  • En els projectes de recerca també hi participen activament:
    - L'EPHE (École Pratique des Hautes Etudes): de titularitat pública pertany al Ministeri d'Educació Nacional francès. Donen suport en els estudis sobre els cetacis.
    - GECEM: És un dels primers grups que es va especialitzar en els censos de cetacis, dóna suport al programa Cap Ligur en aquest sentit.
    - WWF Itàlia, dins del Programa per la Mediterrània de la WWF (MEDPO).
    - Agència PHOTOCEANS: en els treballs de reportatge del projecte.
    - Alkare Marine: cedint una embarcació pel projecte.
    - Tethys Research Institute col·labora en el programa Posseidó.
Finançadors El finançament es rep de diferents organismes institucionals:
- Ministeri de Gestió del Territori i del Medi Ambient francès a través de la Fundation Nature et Découvertes. - Ministeri de Medi Ambient Europeu.
Peticions
  • Les peticions es van donar principalment en la primera fase del projecte, a través de les pressions que al 1991 el Fons Mundial per la Natura i la Unió Europea van exercir sobre els governs de la zona del mar Ligur per aprovar el projecte d'estudi, gestió i conservació.
  • Actualment més que peticions es desenvolupen directament accions.
Tipus d'actuacions
  • Recerca científica: investigar per conèixer millor la població de cetacis i el seu comportament. Es vol esbrinar quines són les zones d'alimentació més freqüentades, les necessitats d'aliment i els possibles perjudicis que poden causar els homes a les poblacions de mamífers marins.
  • Col·laborar amb els actors econòmics del santuari: pescadors, transportadors marítims, industrials, operadors turístics... per tal de solucionar els problemes de pesca agressiva amb el medi, de contaminació, de pressió turística, etc.
  • Programes de sensibilització i educació per contribuir a la protecció del medi marí i del litoral mediterrani.
Actuacions i resultats

1989: Científics europeus i l'institut Tethys (Institut italià especialitzat en la recerca sobre cetacis) llancen la idea de crear un santuari pels cetacis al Cap Ligur.

1992: El Ministre de Medi Ambient francès expressa oficialment la voluntat de crear un santuari de cetacis a la zona marina corsa-ligur-provençal. Es crea ja un grup de treball sobre el santuari marí.

2 de març de 1993:l'UICN (Unió Mundial per la Natura) proposa a la comunitat internacional crear un santuari per cetacis a la Mediterrània.

Març 1998: Llançament del projecte "Cap Ligur" de la WWF-França.

19 d'octubre de 1999: Conferència de premsa anunciant el suport de la Fundation Nature et découvertes al programa "Cap Ligur" de la WWF.

25 de novembre de 1999: Creació oficial del nou santuari a Roma, amb la signatura de representants de França, Itàlia i el Principat de Mònaco.

2000: Inici dels projectes de recerca científica a la zona del Cap Ligur.
Situació actual Actualment s'ha aconseguit la creació del Santuari per cetacis del Cap Ligur i s'estan duent a terme diverses investigacions científiques a la zona.
Informació

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Israel

 

La informació sobre els projectes que es presenten a continuació es troba a les pàgines de l'Assocació per la protecció de la Natura a Israel (SPNI): http://www.spni.org.il/e/

  • Protecció de la costa d'Ashkelon:

La costa d'Ashkelon es va veure seriosament transformada per la construcció d'una Marina, bloquejant la dinàmica natural de transport de la sorra, l'enfonsament dels penya-segats i la pèrdua del 60% de la sorra de la platja. El govern local i els desenvolupadors del projecte tot i tenir la obligatorietat de restaurar els impactes ambientals descrits no van fer res per restaurar l'ecosistema malmès, sinó que van continuar promovent construccions als penya-segats. A partir de les problemàtiques ambientals existents a la costa d'Ashkelon es va crear un grup de ciutadans conscienciats que tenia com a objectiu incrementar el nivell de sensibilització respecte els temes amientals a la Costa d'Ashkelon i pressionar per la seva preservació i restauració. El grup compte amb 200 activistes i forma part de la ONG isrealiana: Societat per la Protecció de la Natura a Israel (SPNI). Aquesta ONG treballa des de fa quatre anys per la protecció de la costa del seu país, portant els casos al tribunal si cal i sempre en contacte i intercanvi amb les comunitats locals.

  • Protecció per la costa de Haifa:

A Haifa l'organització SPNI ha pressionat amb força per aconseguir la creació d'un Pla Integral per la costa de Haifa, el qual integraria la Marina de Haifa, les torres de la costa Carmel i la costa sud.

  • Protecció per la costa de Tel Aviv:

Una altra de les campanyes costaneres del SPNI es centra a la zona de Tel Aviv. La campanya denunciava les problemàtiques causades per la marina, pels futurs projectes de creació d'urbanitzacions residencials al litoral i per la contaminació marina, entre d'altres impactes. Al mateix temps el SPNI actua per impedir la privatització del port de Yaffo - un dels escassos tresors històrics i culturals que encara resten a la costa d'Israel.

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges