Extret del relat de P. CALDERS: Aquí descansa Nevares. "Obres Completes", 301-327 (301-304,307-308).
Dos dies després del seu casament, Lalo Nevares aconseguí una nova partida de barrils buits i va afegir una altra peça a la barraca de llauna. Lupe, l’esposa de Nevares, aprofità pots de metall de diverses mides per plantar-hi flors, i la llar acabada de crear resplendia entre centenars d’altres més humils, bastides amb caixes de fusta, fulls de cartó o excavades a terra i cobertes de qualsevol manera amb retalls de lona.
....
A la darreria de juny començà a ploure. Els matins eren clars i el blau del cel adquiria una rara gravidesa, de tan intens. Els volcans reverberaven a la llum del sòl i tota cosa vivia sota el signe de la claror, de la càlida mirada de l’astre.
A la tarda, l’aigua s’ensenyaria de lla població de barraques i Lalo ... lluitava tenaçment: tapava les escletxes amb quitrà, i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques .. Però la humitat penetrava insiodament
....
Les iniciatives de Lalo per defensar-se de la pluja eren imitades pels homes més actius de la colònia. I com que Lalo posseïa una primària aptitud social, l’escoltaven respectuosament i el convertien de mica en mica en un veritable capitost. Quan es dedicaven a la seva feina, destriant els draps i els papers entre piles enormes d’escombraries, Nevares tenia el do d’una demagògia eficaç a base de paràbola molt simples
....
En caure la tarda, amb els sacs plens, emprenien la tornada sense pressa, arrossegant els peus i les paraules.
....
La pluja continuava martiritzant-los. Era, per a ells, una enemiga gratuïta, sense les compensacions que oferia als camperols, amb la promesa de la fertilitat ...
El Gran Canal, que passava a prop del barri de barraques, sobrepassava, de molt, el seu nivell normal, i continuava pujant. Era el desguàs més important de la ciutat, un col·lector enorme que arrossegava les immundícies i la misèria d’una nombrosa concentració humana.
....
- Si plou durant una setmana més amb la intensitat d’ara, el Gran Canal sobreeixirà. Ja va passar anys enrera, i tota aquesta zona es va inundar.
Cada dia, amb la seva habitud de caminar en colles, acudien a les vores del canal i miraven desolats les aigües negres, amenaçadores, que corrien formant remolins i crestes, i topaven amb fúria contra el mur de la rasa, amb un brogit de tempesta.
A la nits, el soroll del aigua, no els deixava dormir. Provaven de percebre els canvis que poguessin avisar-los a temps, i van acabar per establir unes guàrdies, per torns, amb el propòsit de disminuir la tensió col·lectiva.
I va passar que, una matinada, els crits dels vigilants despertaren tota la gent ...
