2ges

La gestió costanera de Çirali i Belek

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Çirali i Belek són dos espais costaners
Localització
  • Espais costaners situats a Antalaya, al sud de Turquia.
  • Çirali compte amb un petit poble costaner que es troba envoltat pel Parc Nacional de l'Olimp.
Valor Çirali és un espai d'important rellevància tant pels seus valors naturals, com per la seva riquesa cultural, en són una mostra les ruïnes arqueològiques d'Olimp. Belek i Çirali, per la seva banda, són importants àrees de cria per les tortugues marines del mediterrani. Belek també destaca per la fragilitat dels seus ecosistemes dunars, on s'hi desenvolupen espècies endèmiques, i pel valor de la pineda de Pinus pinea situada darrera de la franja dunar.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants Les amenaces que posaven en perill Çirali i Belek, sobretot la pressió turística, van fer veure que calia actuar per preservar aquests espais que contenen significatius valors naturals i culturals.
Amenaces - L'equilibri de Çirali es va veure amenaçat principalment, per la construcció d'hotels mitjans, de construccions il·legals i per l'ús de l'ecosistema litoral pels habitants locals.
- A Belek els problemes que més afecten són semblants: l'extracció de sorra, les construccions il·legals i la manca de conscienciació pública sobre l'importància de conservar la zona.
Actors
  • L'Associació Turca per la Conservació de la Natura (DHKD) ha encapçalat el projecte.
  • El Fons Mundial per la Natura (WWF) ha contribuït amb assessorament tècnic en el projecte.
  • El projecte ha comportat un treball conjunt entre les ONGs, els governs locals i central, i les comunitats de la zona.
  • També han participat en el projecte, amb tasques de voluntariat, les ONGs següents: - British Trust for Conservation Volunteers (BTCV). - Royal Society for the Protection of Birds (RSPB).
  • També destaca la participació de l'Associació d'Inversors Turístics a Belek (BETUYAB) en el desenvolupament de projectes de turisme sostenible
Finançament - El Programa d'Assistència Tècnica i Ambiental pel Mediterrani del Banc Mundial (METAP), va portar en un inici el finançament per dur a terme el pla de gestió.
- La Unió Europea a través del programa LIFE ca aportar més endavant més fons monetaris al pla de gestió.
Objectius
  • S'ha considerat primordial treballar per establir un equilibri sostenible entre el desenvolupament turístic de Çirali i Belek i la seva protecció ambiental. Es pretenia promoure el desenvolupament sostenible i conservar la biodiversitat i els recursos naturals de les àrees seleccionades. Çirali va ser escollida com a àrea on desenvolupar projectes d'ecoturisme i agricultura sostenible.
  • Crear zones protegides.
  • Iniciar un desenvolupament sostenibles de la zona a través de l'ecoturisme i l'agricultura biològica.
Tipus d'activitats
  • Creació de plans de gestió. L'associació DHKD va elaborar el pla de gestió de Çirali.
  • Publicació de tríptics informatius sobre el Pla de Gestió de Belek, i la traducció i publicació d'aquest pla.
  • Contactes amb el Ministeri per millorar i perquè s'aprovin els plans.
  • Estudis científics.
  • Reunions amb ministres i responsables d'institucions diverses per debatre els plans de gestió.
  • Promoure noves activitats de desenvolupament respectuoses amb el medi: agricultura i turisme sostenibles.
  • Educació ambiental: cursos sobre conservació a les escoles primàries, educació a la població local i al personal dels hotels sobre turisme i agricultura sostenibles.
  • Actuacions per conservar les tortugues marines presents a la zona.
  • Creació de plans de protecció ambiental per les ciutats de la zona.
Obstacles La manca de consens dins del propi govern per la disparitat d'opinions i interessos entre els ministeris, suposava una dificultat afegida. El DHKD va declarar que les dificultats per entendre's entre els Ministeris de Medi Ambient, de Cultura, Agricultura i Turisme feien més difícil l'aplicació de mesures de conservació.
Evolució
  • La durada del projecte encapçalat pel DHKD va ser des de l'abril del 1997 fins a l'agost del 2000.
  • Al gener de 1998 WWF Internacional i l'Associació per la Protecció de la Natura de Turquia (DHKD), van informar al Secretariat sobre la proposta de construir un centre d'esports aquàtics a Belek.
  • L'àrea del riu Besgoz i del riu Asku van ser declarats Espais Naturals de Primer Grau (FDNS) pel Ministeri de Patrimoni Natural i Cultural d'Antalaya.
  • El projecte de construcció d'un centre d'esports aquàtics dins l'àrea FDNS, a l'estuari del riu Besgoz va ser aturat finalment pel Govern turc .
  • L'associació DHKD des del 1988 s'ha implicat en campanyes de protecció de zones costaneres i ha aconseguit èxits diversos, principalment s'han creat Àrees de Protecció Especial i Àrees Importants pels Ocells en platges de reproducció per les tortugues del mediterrani i en d'altres punts de la costa turca. Al 1998 es va aconseguir que es declaressin com a zones Ramsar quatre espais de Turquia, afegint-se als cinc que ja existien.
Situació actual de la campanya - Tot i els esforços manca encara una protecció legal per Belek.
- Molt positivament, s'ha aconseguit que els habitants locals s'identifiquin i s'impliquin amb els projectes de gestió i participen molt activament en les accions de protecció del medi.Les dones van poder formar part dels grups de treball en la gestió de la zona, una ONG, el DHKD va participar directament elaborant els plans de gestió i les comunitats locals van reconvertir i millorar la seva gestió del patrimoni natural i cultural.
Informació - Associació per la Protecció de la Natura de Turquia. http://www.dhkd.org/
- UNCHS (projecte Hàbitats). http://www.unchs.org/

 

En relació amb el projecte de gestió de Belek, convé destacar una iniciativa de desenvolupament turístic que s'ha portat a terme en aquesta zona amb força èxit. No es tracta concretament d'un pla de conservació de l'espai natural, sinó més aviat pretén dinamitzar el territori de Belek però sense malmetre el medi.

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Parc Nacional de Krka

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Parc Nacional de Krka.
Localització Parc Nacional de Croàcia situat prop de Sibenik, ciutat costanera ubicada entre les poblacions de Zadar i Split.
Valor de la zona El Parc Nacional Krka representa una de les àrees naturals més boniques de Croàcia.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants - El Parc Nacional de Krka es va veure molt perjudicat per la guerra, els combats que hi van tenir lloc van malmetre els boscos, i van deixar explosius sense detonar i mines antipersona a l'espai natural.
- Les amenaces que en un futur poden perjudicar el parc van fer activar la protecció del Parc per part d'una ONG croata.
Objectius Preservar la qualitat ecològica del Parc Nacional tot aplicant una gestió adequada.
Amenaces Un dels projectes que més pot afectar la preservació del Parc Nacional és el pla governamental per construir una planta de distribució d'aigua al riu Krka, que es troba al centre del parc. La construcció afectaria la natura de la zona. Les raons per construir la planta es basen en el fet que el subministrament d'aigua per Sibenik i els seus voltants pot perillar si es talla l'aigua en els territoris ocupats pels serbis.
Actors - L'acció l'encapçalada l'ONG Green Action Sibenik: petita però activa associació que treballa per la protecció del Parc Nacional de Krka i amb temes lligats a l'educació ambiental.
- Es preveu la cooperació amb altres associacions croates i internacionals.
Peticions Incrementar la protecció i millorar la gestió del Parc Nacional de Krka.
Tipus d'actuacions Green Action Sibenik, va iniciar accions diverses amb l'objectiu de protegir el Parc Nacional de Krka.
Informació Pàgines del REC (Centre Regional medi ambiental per l'Europa Central i de l'Est). Es tracta d'una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir recolzament a l'hora de solucionar problemes ambientals a l'Europa Central i de l'Est. Projectes a Croàcia: http://www.rec.org/REC/Publications/CountryReports/Croatia/chapter3.html...

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Salvaguardar els petits aiguamolls de l'Illa de Cres

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Illa de Cres
Localització Sud-oest de Croàcia, immediatament a l'est de la Península d'Ístria.
Valor de la zona
  • Els prop de 60 petits aiguamolls i basses de l'illa són essencials pel manteniment dels ecosistemes més rics de l'illa de Cres, reunint un gran nombre d'espècies rares de rèptils, amfibis i insectes.
  • La importància biològica de Cres ha estat posada de manifest pel Banc Mundial amb la proposta de protecció de Cres, junt amb dos illes veïnes i una part de la costa de Croàcia, a través de la creació d'una reserva de la biosfera.
  • Amb 37 pobles romans, Cres compte també amb una riquesa molt significativa a nivell cultural.

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants El mal estat dels aiguamolls i de les basses de l'illa, que es trobaven en procés d'eutrofització i de desaparició, degut en bona part a l'abandonament de les neteges que hi realitzaven els pastors.
Objectius
  • Gestionar l'illa de Cres holísticament integrant :natura, societat i economia.
  • Restaurar i preservar nou dels aiguamolls i de les basses més significatives de l'illa de Cres.
  • Elaborar un pla de gestió dels aiguamolls i basses de l'illa.
  • Motivar la població local perquè retorni a l'illa, recuperi la seva cultura tradicional i puguin esdevenir autosuficients mitjançant pràctiques agràries tradicionals i l'ecoturisme.
Amenaces Que el desenvolupament turístic descontrolat de les illes veïnes (ex: illa de Krk), amb índexs elevats de contaminació produïda per les deixalles, els abocaments, les indústries, les autopistes i els hotels de luxe, afecti també l'illa de Cres.
Actors - Svanimir (Societat Croata per la Protecció del llegat Cultural i Natural) és la Organització croata No Governamental encarregada de portar a terme el projecte de desenvolupament de l'illa de Cres, principalment en la vessant ambiental. Svanimir va ser creada al 1992 i té la seu a Zagreb.Un bon nombre dels membres d'aquesta ONG han treballat en el projecte de forma voluntària.
- Participació de la població local en alguns aspectes del projecte.
Finançament - El projecte va rebre una beca del REC (Centre Regional mediambiental per l'Europa Central i de l'Est): ONG de recolzament a projectes que solucionin problemes ambientals.
- Ajudes econòmiques del govern local de l'illa perquè la població local formés part dels grups de neteja de les basses i aiguamolls.
Peticions Es demana que l'illa de Cres es declari reserva de la biosfera, per tal que el desenvolupament de l'illa sigui controlat i les tradicions i el medi protegits.
Tipus d'actuacions
  • Neteja de les basses i els aiguamolls de l'illa.
  • Sensibilització i informació a la població local sobre el valor natural i històric de les basses i aiguamolls del seu territori.
  • Foment de la participació de les persones que viuen a l'illa en les fases del projecte. Participació en la neteja de les basses i aiguamolls.
  • Exposicions i conferències sobre l'herència cultural i natural de Cres, per la població local i visitants estrangers.
Obstacles En un principi la població de l'illa no acceptaven massa el projecte ni els membres de Svanimir.
Evolució - Maig 1994: Svanimir inicia les neteges de les basses i aiguamolls de l'illa de Cres.
- El setembre de 1994 es va aprovar el Pla de Desenvolupament de l'illa de Cres al Parlament Croat. Svanimir va esdevenir l'organització responsable de coordinar la vessant ambiental del programa de desenvolupament.
Informació Pàgines del Rec (Centre Regional mediambiental per l'Europa Central i de l'Est). Projectes a Croàcia: http://www.rec.org/REC/Publications/CountryReports/Croatia/chapter3.html...

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges