La realització concreta del treball d'una EM s’estructura al llarg de quatre fases:

1. Una fase prèvia destinada a precisar les pautes que hauran de regir l’elaboració de tot el procés ecoauditor;

2. Una fase descriptiva i d’anàlisi en què es busca el coneixement de la situació mediambiental del municipi i de les seves problemàtiques;

3. Una tercera fase de diagnosi que comporta l’estudi i l’avaluació dels problemes detectats al territori i

4. La fase on s’establiran les propostes més adients per a la resolució i seguiment de cadascuna de les problemàtiques, sobre la base dels resultats de la diagnosi i dels condicionants territorials.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el caràcter obert i d´autocrítica municipal, es preveu que al final de cadascuna d’aquestes fases s’elabori un document de treball per ser discutit amb el consistori. També fóra bo que aspectes rellevants d´aquests documents es comentessin entre l’equip i les entitats cíviques.

A continuació aprofundirem en el contingut específic de cadascuna de les fases de treball. Per facilitar aquesta tasca s’han elaborat dues taules: la primera (taula I) mostra els objectius que es volen assolir a cadascuna de les fases de l’EM i els aspectes metodològics més significatius, la segona taula (taula II) fa referència als mecanismes participatius presents a tot el procés.

Seguidament passem a detallar els continguts de cadascuna d’aquestes fases:

Fase prèvia: Els moments que integren aquesta fase corresponen a la primera presa de contacte amb el municipi. Atesa la importància de la fase prèvia que regirà l’elaboració de tot el procés, s’hauran de complir els següents objectius:

a) Cohesió de l’equip ecoauditor. Es tracta aquí d’organitzar un equip heterogeni i pluridisciplinari en què hi figurin diferents tipus d’especialistes. Caldria una representació del moviment cívic i/o ecologista local. Un cop distribuïdes les tasques, caldrà preveure la recerca de l’informació general imprescindible per al desenvolupament del treball, com és el cas de la base cartogràfica, la realització i el buidatge d’enquestes de població i entrevistes. Finalment, es procedirà a l’establiment dels terminis i les seqüències de treball.

b) Disseny i establiment de les hipòtesis de treball, tenint en compte els condicionants territorials del municipi i la consideració de l’EM com un instrument per a impulsar un model municipal sostenible. Es tracta d´un punt molt important amb vista a l’orientació de tota l’auditoria i com a tals s´han de discutir amb el càrrecs polítics i els tècnics de l’Ajuntament en les respectives sessions de treball.

c) Establiment dels criteris de recollida i sistematització de la informació empírica, quantitativa i qualitativa. Per portar a terme aquest procés caldrà valorar la dimensió de la informació local i recopilar la normativa vigent que faci referència a cadascun dels vectors ambientals que s’estudiaran.

d) Previsió de criteris d’avaluació de la situació ambiental en els seus diferents aspectes (aire, aigua, sòl, etc) que, a més de les referències de tipus normatiu, caldria complementar amb paràmetres socials, indicadors de sostenibilitat i indicadors biològics. Estem parlant, per tant, de la necessitat d’introduir formes d’avaluació múltiples incloent les quantitatives.

e) Establiment de les relacions externes amb la població i entitats amb l’objectiu d’impulsar el caràcter obert de la reforma ambiental i d’activar la comprensió i corresponsabilització de la ciutadania i els agents econòmics i socials del municipi.

Fase de l’anàlisi (o d’informe de la situació ambiental): Prenent en consideració les qüestions anteriorment assenyalades, caldrà procedir, en una segona fase, a fer una descripció del municipi, de les seves variables ambientals i les característiques socioeconòmiques en interrelació amb el medi ambient. Els resultats d’aquesta fase de l’EM haurien de permetre:

a) Detectar les problemàtiques ambientals que afectin el municipi indicant els seus possibles orígens i causes.

b) Conèixer el paper de l’administració municipal en l’àmbit de la gestió ja que l’ús de les eines de planificació i de gestió local condiciona, en general, l’estat de l’entorn. Aquest objectiu es refereix a les actuacions relacionades, directament o indirectament, amb el medi ambient. Aquest fet justifica la importància d’estudiar la seva actuació, ja sigui amb responsabilitat plena, o compartida amb altras institucions.

El treball en aquesta fase se centra fonamentalment en el treball de camp, la base cartogràfica, les fonts documentals, les enquestes i les entrevistes.

Els processos de participació ciutadana enaquesta fase es concreten, sobretot, en la realització de reunions i sessions de treball amb els col·lectius i d’entrevistes amb especialistes/professionals locals, entre d´altras. En el cas dels municipis amb poblament notablement diferenciat i també a les ciutats més grans, es desagregarà una fitxa específica per a cada un dels barris per tal d’assolir un coneixement espacial detallat.

Fase de diagnosi: Encara que l’establiment de línies viables d’actuació sota el marc de la sostenibilitat és l’objectiu principal de l’EM, serà en aquesta fase de diagnosi on es perfilaran les tendències de les futures actuacions. En aquesta fase es marcaran com a fites:

a) L’ inventari i jerarquització dels problemes mediambientals partint del material i la informació recollits abans i de la aplicació dels criteris d´avaluació acordats.

b) L’avaluació dels problemes detectats, recolzada en criteris quantitatius i qualitatius. En aquesta línia d’adopció de multicriteris d’avaluació es poden identificar dos tipus bàsics de criteris: els criteris d’avaluació sectorial que engloben:

1) les referències legals;

2) la base empírica, especialment les analítiques, els indicadors biològics i les dades de salut, entre d’altres;

3) la valoració cívica dels problemes i finalment; 4) els paràmetres ecològics, que fan referència als aspectes intrínsecs del medi ambient local.

D’altra banda, ens basarem en els criteris d’avaluació globals que permeten integrar aspectes relacionats amb les expectatives del desenvolupament municipal en el marc del model de sostenibilitat de les estratègies anomenades a cadascuna de les problemàtiques (prevenció, preservació, etc.).

c) Diagnosi del paper exercit per l’Administració pública a través de la seva capacitat de gestió local i territorial.

TAULA I: ESQUEMA-RESUM DE LES FASES DE TREBALL D’UNA EM

TAULA II: RELACIONS ENTRE L’EQUIP ECOAUDITOR I LA CIUTADANIA

De manera resumida, es pot afirmar que l’objectiu central d’aquest apartat consisteix en l’elaboració d’un document de treball en què es faran patents els avantatges i els problemes que pateix el medi ambient municipal, prioritzant les problemàtiques més greus. La representació gràfica elaborada en l’apartat anterior, així com la generació de nou material cartogràfic específicament destinat a mostrar alguns dels impactes actuals i previsibles de determinats problemes, tenen l’objectiu de facilitar la diagnosi i mostrar amb més claredat l’abast de les problemàtiques al consistori i a la població.

En determinades circumstàncies podria ser que l’avaluació dels problemes necessités de la realització de matrius indicatives d’impacte més o menys simplificades però que tinguessin en compte, en tot cas, la possibilitat de l’abast múltiple dels impactes, tant a l’escala local com a l’escala regional o global.

Fase de propostes i de definició final del document: L’EM es presenta com un important instrument en el moment de plantejar propostes que puguin fer efectiu el desenvolupament social, territorial i econòmic sostenible i equilibrat des del punt de vista ecològic. De manera resumida es pot dir que aquesta fase es divideix en dues subfases diferents que culminen en l’elaboració del document final. Així tenim:

a) Una subfase tècnica que comprèn el disseny de les propostes d’actuació i orientacions sobre les seves diferents possibilitats de materialització. Aquestes propostes configuren l’elaboració d’un document de treball específic que, tal com s’ha comentat abans, ajudi a fixar els criteris i les vies d’intervenció que hauria d’adoptar el consistori com a criteris propis d’actuació.

b) Una subfase de consulta cívica que comprèn, d’una banda, l’exposició pública dels continguts principals de l’EM i de les propostes formulades per l’equip auditor. Un dels objectius d’aquesta exposició consisteix en obrir un període públic d’al·legacions seguint els procediments habituals de la normativa aplicada en altras àmbits (planejament urbà i estudis d´impacte ambiental, per exemple). Al final de tot aquest procés és quan es defineixen les propostes finals i s’estudien les fonts de finançament, els possibles instruments de realització i s’elabora el document final.

Al finalitzar l’EM: Com ja s’ha avançat anteriorment, el procés ecoauditor no consisteix només en un episodi aïllat i únic de la reforma ambiental en el municipi, ans al contrari forma part d’un procés més ampli. Per aquest motiu, seria interessant que en les propostes de l’EM s’incorporessin les corresponents mesures per fer el seguiment de la situació mediambiental del municipi i del compliment de les mesures adoptades. Aquest seguiment, coordinat des de l’Administració i plantejat des d´un enfocament obert haurà de preveure, per tant, la incorporació de mecanismes de participació cívica que ja s’havien assenyalat durant l’elaboració de l’ecoauditoria.