2ges

Campanya per protegir el Parc Natural de les Schinias

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona Aiguamolls de les Schinias
Localització Zona humida situada a la costa grega, concretament a la part est de la regió d'Attica.
Valor de la zona Les Schinias formen part del patrimoni cultural i natural de Grècia i alhora constitueixen un dels darrers exemples del paisatge clàssic de la regió d'Attica. Es tracta d'un valuós ecosistema costaner, dotat de boscos significatius i hàbitats marins i hídrics. A l'àrea s'hi han citat 176 espècies d'ocells, diverses espècies endèmiques de flora, una espècie endèmica de peix, i un dels tres darrers boscos de Pins Parassol sobre dunes que encara resten a Grècia.
Protecció actual - Els boscos de Pins Parassol sobre dunes són considerades per la Comissió Europea Àrees Prioritàries a conservar. Les Schinias contenen com ja s'ha esmentat un d'aquests valuosos ecosistemes.
- Degut a la presència d'aquest bosc, WWF Internacional ha inclòs les Schinias a la llista d'Àrees Boscoses Importants (IFA).
- Partint de la Directiva 79/409/EEC les Schinias representen també una Àrea Important pels Ocells (IBA).

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT
Desencadenants
  • Els plans de conservació de les Schinias es van veure aturats d'ençà de la concessió a la ciutat d' Atenes la celebració dels Jocs Olímpics del 2004. A partir d'aquí, no es va incloure aquest espai natural a la llista d'Espais Comunitaris d'Interès (Xarxa Natura 2000) i la seva declaració com a Parc Nacional es va abandonar.
  • El govern grec ignorant la directiva europea Hàbitats, vol organitzar a les Schinias les competicions de rem i canoa dels propers Jocs Olímpics que es celebraran a Atenes el 2004. Per tal de superar les oposicions que ha creat el projecte, el govern pretén declarar les Schinias Parc Nacional, però al mateix temps, construir-hi les instal·lacions olímpiques. Es tractarà així, d'un parc nacional on tot serà permès.
  • El decret presidencial de creació del parc nacional preveu que les instal·lacions olímpiques cobriran la major part de la zona humida, per tal d'acollir 10000 espectadors. Entre les actuacions que es preveuen destaquen: treballs hidràulics, construcció d'habitatges, utilització d'insecticides per motius de salut pública, i l'aparcament d'autocars en el bosc de pins parassol.
  • Aquells qui s'han mobilitzat per la defensa de l'espai creuen que el projecte que el govern vol elaborar a les Schinias pot suposar un precedent negatiu per la preservació de la resta d'espais naturals grecs, perquè pot obrir la porta a d'altres projectes constructius que s'ubicarien en Parcs Nacionals i àrees protegides.
Amenaces
  • Les obres que preveu realitzar el govern a les Schinias per tal d'acollir les proves de rem i de canoa dels Jocs Olímpics del 2004 suposaran la construcció d'un complex olímpic que s'utilitzarà durant tot l'any, augmentant així la pressió sobre l'espai i sobre l'aqüífer de la zona que ja està sobrexplotat. Concretament es crearan dos llacs artificials, un port, dos edificis (un de tres pisos i l'altre de quatre), restaurants i d'altres habitatges, un camp d'aterratge pels helicòpters, una instal·lació de gas, grades per 13000 espectadors i aparcaments amb força capacitat d'acollida.
  • La creació de camps de cultiu il·legals ha suposat una reducció de les àrees d'aiguamoll.
  • La sobrexplotació dels aqüífers comporta la seva salinització i la conseqüent degeneració del bosc de pins parassol.
  • La urbanització aïllada incontrolada.
  • Diverses activitats que degraden els hàbitats: moto cross, el funcionament d'un petit aeroport civil i la visita cada estiu de milers de turistes.
Actors
  • Per la protecció de les Schinias s'han mobilitzat quatre organitzacions gregues de protecció de la natura:
    1. El Fons Mundial per la Natura de Grècia (WWF Grècia).
    2. La Societat Ornitològica Helènica.
    3. La Societat per la protecció de la natura.
    4. Elliniki Etairia.
  • S'ha creat alhora un moviment de ciutadans.
Peticions
  • Cancel·lació dels plans que modificaran les Schinias per construir-hi el complex olímpic.
  • Protecció legal de la zona, per tal de protegir i restaurar el bosc i les àrees humides. Creuen que les Schinias ja haurien d'estar inscrites a la llista d'Espais d'Interès Comunitari de la xarxa europea Natura 2000.
  • Eliminació del petit aeroport civil que opera en una part de l'àrea d'aiguamoll.
  • Exigir un control de la urbanització legal i l'enderrocament de les construccions il·legals.
Tipus d'actuacions
  • Difusió de la campanya per internet i inici d'una protesta internacional a través de la xarxa.
  • Peticions als ciutadans perquè es mobilitzin contra el projecte de modificació de les Schinias, a través de l'adreçament de cartes al Comitè Olímpic Internacional.
Obstacles La negativa del govern a considerar les alternatives existents al projecte de modificació de les Schinias.
Evolució
  • 1998:
    - S'inicia la plataforma per defensar les Schinias, amb la col·laboració entre les quatre entitats que formen part de la campanya.
    - La plataforma proposa espais alternatius on construir el projecte que en principi aniria destinat a les Schinias. Es tractava de propostes més òptimes, ja que no suposaven un impacte negatiu pel medi i es podien portar a terme amb una inversió menor.
  • El govern continua decidit a considerar les Schinias com l'espai idoni per ubicar les instal·lacions dels Jocs Olímpics, ja que aquesta zona presenta gran bellesa paisatgística i és més atractiva turísticament.
Situació actual de la campanya Malgrat els esforços de les associacions i el moviment ciutadà que han promogut la campanya de protecció de les Schinias, el govern encara no ha protegit la zona humida.
Informació Es pot trobar informació a les pàgines del Fons Mundial per la Natura de Grècia: http://www.wwf.gr/pages/schiniasen.htm

Etiquetas: 

Etiquetas: 

L'acció de Greenpeace contra la contaminació de la Badia d'Izmir

 

A continuació es presenta un episodi força diferent dels que s'han mostrat. Es tracta d'una campanya liderada per Greenpeace que tenia com a objectiu denunciar i solucionar la contaminació de la badia d'Izmir, situada a Turquia.

 

  CARACTERÍSTIQUES DE L'INDRET
Zona i localització Badia d'Izmir (Esmirna) situada a la costa est de Turquia dins del Mar Egeu.

 

  CARACTERÍSTIQUES DE LA CAMPANYA
Desencadenants El terratrèmol que va sacsejar Turquia el 17 d'agost de 1999, va provocar catàstrofes importants. Una d'elles va ser el vessament a la badia d'Izmir de diversos contaminants procedents de les indústries químiques de la zona. Es tractava principalment de metalls pesants, sobretot mercuri, i contaminants orgànics. Segons Greenpeace la presència de HCH (Hexachlorocyclohexane) (Lindane) era preocupant perquè representa un organoclorat molt tòxic, cancerigen i bioacomulatiu. Durant la catàstrofe també es va desprendre Acrylonitrile (Cianid de Vinil), contaminant molt volàtil que si és inhalat pot provocar problemes de càncer. Davant de les greus conseqüències que pot comportar la contaminació present a la badia d'Izmir tant per la salut de les persones com pel medi, es va creure necessari iniciar una campanya per tal que es prenguessin les mesures adients per solucionar la contaminació de la zona.
Actors La campanya de pressió l'ha dut a terme Greenpeace.
Objectius
  • Avaluar la contaminació de la bada d'Izmir dotant-se de l'equipament necessari per fer analítiques dels contaminants orgànics.
  • Exercir pressió sobre els governs perquè eviten futures contaminacions i perquè adoptin mesures per solucionar la problemàtica dels residus abocats a la badia d'Izmir.
Peticions
  • Avaluació de la situació actual de la zona per comprovar l'extensió de la contaminació.
  • Investigar l'existència de material de residus industrials a la badia d'Izmir i comprovar qui la responsabilitat dels productes tòxics que han anat a parar al mar.
  • Adoptar processos nets de producció.
  • Reduir la contaminació, i la presència de productes tòxics.
  • Canviar i millorar les lleis per evitar i controlar la contaminació
  • Control i investigació de les activitats industrials.
  • Monitoratge de les àrees contaminades.
Activitats
  • Estudis tècnics.
  • Difusió de la campanya.
  • Manifestacions.
  • Rodes de Premsa.
  • Reunions amb el Ministre de Medi Ambient Turc.
Evolució - En primer terme Greenpeace va elaborar un estudi sobre la contaminació de la badia d'Izmir i posteriorment en va difondre públicament la realitat de la problemàtica ambiental de la zona. També va investigar les característiques de les indústries de la zona.
- El 15 d'agost del 2000 activistes ecologistes van realitzar una protesta contra el Complex Químic de Petkim a Izmit Bay. Els resultats van ser confrontacions amb la policia turca i l'arrest de 14 manifestants.
Informació Greenpeace: http://www.greenpeace.org

Etiquetas: 

Belek 2000

 

  CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE
Què ha motivat el projecte Diversos inversors turístics volien desenvolupar complexes hotelers i diversos plans a la zona de Belek. Pel fet de tractar-se d'una àrea amb un gran valor natural i cultural, i un espai essencial per la reproducció de les tortugues mediterrànies es va creure convenient iniciar un projecte de desenvolupament basat en un turisme sostenible i controlat.
Qui participa El projecte està encapçalat per l'Associació d'Inversors Turístics de Belek (Betuyab). Es tracta d'un associació de gestió fundada al 1988 per les companyies inversores de la regió , comptant amb el suport i el lideratge del Ministeri de Turisme. Totes les companyies que tenen la intenció d'invertir a Belek han de formar part de Betuyab. Els èxits i les activitats de Betuyab s'han aconseguit a través de la cooperació entre els inversors, els habitants locals, l'associació oficial, els establiments, i els ministeris de turisme, de medi ambient, de salut, forestal, etc. Ha estat també essencial l'ajuda i participació de les universitats, que han aportat nombroses investigacions i consells. El finançament s'ha aconseguit a través dels socis inversors de Betuyab. Els projectes amb costos més elevats han rebut ajudes a parts iguals dels ministeris, dels establiments públiques, i dels inversors de Betuyab.
Objectius L'objectiu principal és el de desenvolupar un turisme sostenible al centre turístic de Belek.
Activitats -S'han dissenyat les infraestructures de manera que comportin un impacte baix pel medi. Així, tots els establiments turístics estant connectats a tres plantes depuradores de l'aigua. L'aigua depurada s'utilitza per regar, i per retornar-la als sistemes naturals.
-Dirigida pels científics de les universitats es va efectuar una campanya contra els mosquits, i altres insectes, aconseguint un èxit del 90%.
-Les universitats han investigat les infraestructures ecològiques i la diversitat regional de Belek, publicant documents sobre diversitat biològica. També s'ha produït estudis i projectes per augmentar la conscienciació sobre la riquesa de la regió. S'ha considerat primordial dotar-se d'estudis científics i futuristes.
-S'han portat a terme mesures de prevenció contra incendis als boscos de la zona.
-Diverses ONGs han participat també en projectes, trobades i treballs col·lectius.
Evolució i resultats de la campanya D'entrada aquest projecte ha estat el primer a Turquia que ha aglutinat tots els inversors d'una zona per tal de gestionar correctament el desenvolupament turístic d'una regió. L'èxit de la iniciativa es deu a les característiques innovadores de l'associació de Betuyab i al suport consultiu de les universitats. També va ser encertat evitar la separació entre els inversors públics i privats alhora de treballar en el projecte. Actualment el Ministeri de Turisme ha cregut convenient no deixar invertir cap més companyia a la zona perquè el desenvolupament turístic sostenible de la zona ha assolit el seu punt màxim de suport.
Informació Nacions Unides (Projectes amb èxit): http://www.un.org/esa/sustdev/success/tour3.htm

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges