• Love Canal

El cas de Love Canal, un barri de la ciutat nord-americana de Niagara Falls, és segurament el més cèlebre en relació als efectes de la contaminació del sòl. A finals del segle XIX es va plantejar la construcció d’un canal que connectés els dos nivells del riu Niagara separats per les cataractes del mateix nom. El projecte fou finalment desestimat, tot i que parcialment s’arribà a excavar una secció del canal d’aproximadament 1,5 kilòmetres de llarg. L’any 1920 aquests terrenys van ser venuts a la ciutat de Niagara Falls, les autoritats de la qual varen decidir convertir-los en un abocador de residus químics. El 1947 l’empresa Hooker Chemical and Plastics Corporation va adquirir el dret exclusiu a abocar residus químics a la secció construïda del vell canal i en els cinc anys següents hi diposità unes 22.000 tones de productes químics. L’any 1952 el canal ja estava completament ple, de manera que l’empresa clausurà la instal·lació recobrint-la amb diverses capes d’argila. En aquells temps la ciutat experimentava una ràpida expansió demogràfica, raó per la qual es decidí urbanitzar els antics terrenys de l’abocador. Durant els vint anys següents els residents van manifestar reiterades queixes per l’emergència de substàncies i olors del sòl, però no fou fins el 1978 quan sorgí a la llum pública la veritable magnitud de l’impacte ambiental ocasionat. El Departament de Sanitat descobrí llavors que a Love Canal les taxes d’abortaments i malformacions eren extremadament elevades, i que la incidència de determinades malalties superava amb escreix la mitja nacional. L’àrea fou declarada d’alt risc i els costos de trasllat i indemnització de la població afectada, així com de sanejament de l’entorn, van ascendir a uns 500 milions de dollars. Arrel d’aquest succés es promulgà l’any 1980 la Comprehensive Environmental Response, Compesation and Liability Act, una llei que regulava mecanismes de resposta per a casos d’abocament de residus perillosos.

Fonts:

- BROOK, M. The tragedy of the Love Canal. [En línea]. Damn Interesting. <http://www.damninteresting.com/?p=668>. [21 de maig de 2007].
- ECUMENICAL TASK FORCE. Love Canal Collection. [En línea]. University at Buffalo. <http://ublib.buffalo.edu/libraries/projects/lovecanal/>. [21 de maig de 2007].

 

• Àrea de Chicago

Cap a l’any 2000 l’àrea de Chicago concentrava més de 240 superfund sites, és a dir, espais contaminats per substàncies tòxiques i que reuneixen les condicions previstes per la legislació mediambiental nord-americana per a ser restaurats amb finançament públic. En bona part a aquesta situació s’ha arribat, com ho demostren els treballs de C. E. Colten, com a conseqüència d’una llarga història d’abocaments incontrolats de residus domèstics i industrials. Basant-se en una extensa documentació que es remunta fins a mitjans del segle XIX, Colten estableix que històricament els abocadors de l’àrea de Chicago han tendit a localitzar-se a les àrees perifèriques urbanes. Així, a mesura que aquestes s’anaven urbanitzant i incorporant al teixit urbà, les noves franges marginals eren destinades a la deposició de residus, de manera tal que nombrosos sectors de la ciutat de Chicago s’han urbanitzat sobre abocadors colmatats. Però a més d’aquesta tendència a la periferialització dels abocaments, Colten també constata que una de les estratègies del món empresarial per a abaratir les despeses de transport ha consistit en l’abocament directe dels residus als rius, llacs i, a partir dels anys trenta, quan es van començar a promoure mecanismes legals de protecció de les superfícies aquàtiques, als sectors adjacents de les línees ferroviàries. Quant al procés d’integració dins la trama urbana dels abocadors colmatats, Colten assenyala que un gran nombre d’antics abocadors es troben actualment ocupats per escoles públiques i jardins de barriades populars, la qual cosa permet concloure que el procés ha tendit a reforçar la distribució desigual de les classes socials dins de la ciutat.

Fonts:

- COLTEN, C. E. (1990): “Historical hazards: the geography of relict industrial wastes”, The Professional Geographer, 42 (2), 143-156.
- COLTEN, C. E. (1994): “Chicago’s waste lands: refuse disposal and urban growth, 1840-1990”, Journal of Historical Geography, 20 (2), 124-142.
- THALE, C. Waste disposal. [En línea]. The Electronic Encyclopedia of Chicago. <http://www.encyclopedia.chicagohistory.org/pages/1322.html>. [10 de maig de 2007].

 

• Lekkerkerk

Un dels primers casos greus de contaminació del sòl a Europa es detectà l’any 1980 a Lekkerkerk, ciutat holandesa localitzada a l’est de Rotterdam. A l’entorn d’aquesta localitat hi havia un conjunt de sots d’àrids que van ser aprofitats per a l’abocament de residus de solvents orgànics i metalls. Quan els residus orgànics encara romanien actius els terrenys van ser urbanitzats, causant les emissions de gasos procedents del sòl greus perjudicis sanitaris als veïns. Les operacions de neteja de l’àrea afectada van costar uns 70 milions de dollars i com a conseqüència d’aquest incident s’aprovà la llei holandesa de sòls contaminats. Des de llavors el tractament jurídic holandès d’aquesta matèria és considerat un dels més avançats del món.

Fonts:

- PAMO, Juan. Antecedentes de los suelos contaminados. [En línea]. Portal de Medio Ambiente. <http://www.ambientum.com/revistanueva/2005-09/suelos_terranovadef.htm>. [12 de maig de 2007].

 

• Biscaia

El lindà és un compost químic extremadament tòxic que s’utilitza com a pesticida. Entre finals dels anys quaranta i mitjans dels vuitanta dues empreses ubicades a Barakaldo y Erandio es van dedicar a produir lindà mitjançant un procés d’extracció que implicava una relació 1:9 entre producte comercial i residu, és a dir, per cada kilogram de lindà es generaven 9 kilograms de residus nocius i sense cap mena de sortida comercial. Desenes de milers de tones de residus provinents de la fabricació del lindà varen ser abocats per ambdues empreses de manera incontrolada en més de 35 punts. A partir dels anys vuitanta les autoritats començaren a impedir la sortida dels residus de les instal·lacions de fabricació, raó per la qual una de les empreses, la de Barakaldo, va emmagatzemar en els anys següents unes 4.500 tones de residus dins de la pròpia fàbrica. El problema dels sòls contaminats és particularment greu degut a les grans extensions que tenen els abocadors identificats, cosa que complica significativament les operacions de neteja i recuperació. El Govern Basc plantejà un pla especial pressupostat en 13.000 milions de pessetes que preveia el sanejament dels terrenys afectats i el confinament dels residus en cel·les de seguretat.

Fonts:

- ECHARRI, Luis. Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente. [En línea]. Campus Tecnológico de la Universidad de Navarra. < http://www.tecnun.es/Asignaturas/ecologia/Hipertexto/13Residu/121Lindan.htm>. [14 de maig de 2007].
- PAMO, Juan. Antecedentes de los suelos contaminados. [En línea]. Portal de Medio Ambiente. <http://www.ambientum.com/revistanueva/2005-09/suelos_terranovadef.htm>. [12 de maig de 2007].

 

• Aznalcóllar

A Espanya un dels casos més greus de contaminació dels sòls es desencadenà el 25 d’abril de 1998 quan es produí la ruptura de la presa de contenció de la bassa de decantació de la mina de pirita d’Aznalcóllar, població de la província de Sevilla localitzada a les primeres estribacions de Sierra Morena. L’accident suposà el vessament d’uns 4,5 Hm3 d’aigües i llots que contenien altes concentracions de metalls pesants. La contaminació afectà greument als marges dels rius Agrio i Guadiamar i a una àrea de quasi 4.500 ha, la qual cosa comportà unes pèrdues agrícoles que s’estimen en uns 1.800 milions de pessetes. Com a conseqüència del vessament la superfície del sòl va quedar recoberta per una capa de llot contaminat el gruix de la qual oscil·lava entre 1,5 m i 1 mm en funció de les característiques topogràfiques del terreny. Les anàlisis realitzades als sòls confirmen l’existència d’elevades concentracions de metalls pesants, especialment d’arsènic (As), zinc (Zn), plom (Pb), coure (Cu), cadmi (Cd) i tali (Tl). Es tem que en el futur les concentracions registrades adquireixin valors molt més elevats atès que a mesura que es vagi produint l’oxidació del llot una part dels metalls passaran a l’estat soluble, cosa que implicarà el seu arrossegament cap a l’interior dels sòls.aznalcollar1

Fonts:

- AGUILAR, J.; DORRONSORO, C.; FERNÁNDEZ, E. et al. El desastre ecológico de Aznalcóllar. [En línea]. Departamento de Edafología y Química Agrícola, Universidad de Granada. <http://edafologia.ugr.es/donana/aznal.htm>. [12 de maig de 2007].

 

• Baix Llobregat

Amb motiu de la realització de les VII Jornades de Geografia Industrial: Indústria i Medi Ambient (Alacant, X-1999), alguns membres del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social van presentar comunicacions sobre l’impacte social i ambiental de la contaminació generada al Baix Llobregat per l’abocament de residus. Eva Morera, Laia Peidro i Carles M. Rubio <http://www.ub.edu/cres/verted.htm> van examinar l’impacte ocasionat per l’abocador de la Fontsanta, instal·lació en la qual es van dipositar durant anys residus no inerts. El treball també analitza el moviment ciutadà que s’organitzà quan els veïns van començar a detectar les primeres anomalies: males olors, irritació de la pell, etc. Per la seva banda, Víctor Puntas <http://www.ub.edu/cres/llobre.htm> va presentar una comunicació sobre la problemàtica de l’abocament de residus als sots i fondalades d’àrids oberts des dels anys seixanta a la vall baixa del Llobregat. Posteriorment, Roger Lloret <http://www.ub.edu/cres/cartografia.htm> va estudiar àmpliament aquest mateix tema i va elaborar una cartografia i un inventari dels sots localitzats entre Pallejà i Cornellà.

Fonts:

- ALIÓ, M. A. (1991): Residus industrials. On van a parar? Localització dels abocaments de residus sòlids industrials en el sistema industrial català. Fundació Roca Galés, 47 p.
- MORERA, E; RUBIO, C. M.; PEIDRO, L. (2000): “La realidad de un vertedero controlado: el caso del vertedero de la Fontsanta”, in Industria y medio ambiente (actas de VII Jornadas de Geografía Industrial, Alicante, 27-29 de octubre de 1999), Asociación de Geógrafos Espanyoles/Universidad de Alicante, Alicante, 391-398.
- PUNTAS, V. (2000): “Relleno de los hoyos de extracción de áridos con residuos y la contaminación de los acuíferos: el caso del valle bajo del río Llobregat”, in Industria y medio ambiente (actas de VII Jornadas de Geografía Industrial, Alicante, 27-29 de octubre de 1999), Asociación de Geógrafos Espanyoles/Universidad de Alicante, Alicante, 399-408.
- LLORET, R. Sots d’àrids reomplerts amb residus i altres materials del Baix Llobregat. [En línea]. Centre de Recursos per l’Ecologia Social, Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social. <http://www.ub.edu/cres/cartografia.htm>. [22 de maig de 2007].

 

© 2007. Gerard Jori.

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

---

 

SISTEMES AQUÀTICS I DEPURACIÓ DE L'AIGUA

L'estudi de la qualitat ambiental, la diagnosi i la gestió dels espais humits ha d'anar dirigit a mantenir un seguit d'objectius bàsics en el funcionament i sosteniment d'un ecosistema. Per assolir aquests objectius plantegem dues línies d' anàlisi dels quals es derivaran els criteris per avaluar els nexes d'unió que existeixen entre el sistema natural i el seu aprofitament i utilització com a recurs energètic, de matèria primera, sistema d'evacuació de residus i el consum. Aquestes dues línies són les següents:

- L'aigua com a element que forma part d'un sistema natural, éssent la base o bitop d'una unitat funcional o ecosistema.

- L'aigua com a recurs natural explotable per a l'activitat industrial, agrària i domèstica,integrades en el sistema sòcioeconòmic del desenvolupament urbà.

Tanmateix, cal mantenir un aprofitament sostenible i equilibrat en la globalitat dels recursos naturals dels sistemes aquàtics superficials i subterranis, de tal manera que es garanteixi la capacitat de renovació mantenint les demandes socials actuals i la seva projecció a futures propostes. Cal analitzar l'aigua com a recurs natural sota la doble perspectiva abans esmentada, garantint la sostenibilitat d'aquest sistema natural en la seva utilització com a recurs social. Hem de partir, doncs, d'unes hipòtesis de treball inicials i que ens marcaran la metodologia a seguir a l'hora de determinar els paràmetres d'anàlisi en l'estat qualitatiu i l'ús d'aquest element. Aquestes s'emmarquen bàsicament en dos punts:

- El control i valoració del consum, utilització i extracció d'aigua del medi natural cap a la seva utilització en el context sòcio-econòmic de la ciutat.

- El manteniment d'una qualitat acceptable i que ens permeti el desenvolupament i manteniment d'un ecosistema i la seva conectivitat amb altres sistemes naturals.

1. ELEMENTS A CONSIDERAR

 Caracteritizació i valoració del sistema natural. Per a la caracterització, valoració diagnosi de l'aigua com a sistema natural realitzarem un seguit d'anàlisis del seu estat alhora que valorarem els instruments necessaris per a la protecció d'aquests espais naturals.

- Inventari de les zones humides existents en el marc territorial de l'auditoria a realitzar, tant de les aigües superficials com de les subterrànies.

- Zonació hidràulica i determinació del règim i usos del sòl. La gestió dels espais fluvials no es pot realitzar al marge de la resta del territori, l'ordenació dels usos d´ aquest té una incidència directa amb els aspectes qualitatius de l'aigua com a recurs, en general, per a la conservació del sistema natural (N.E. ROTH et al.).

- Avaluació de la planificació hidrològica de la zona. La Llei d´ Aigües (L.A.) preveu la redacció de Plans Hidrològics de la conca, que han d´incloure un seguit d'especificacions i propostes a realitzar (art. 40 LA).

- En el cas de que existeixi una xarxa fluvial dins el marc territorial a estudiar, cal analitzar el tipus de substrat del llit del riu i les condicions físiques d'aquest. Cal caracteritzar el tipus de substrat que es presenta en el riu per a poder extreure conclusions en la posterior aplicació d'indicadors biològics per a la determinació de la qualitat del sistema fluvial.

- Anàlisi de la geomorfologia de la conca i la dinàmica del sistema fluvial, amb grau i tipus de variabilitat temporal i espacial d'aquest. No podem parlar d'una xarxa hidrogràfica sense analitzar la seva conca i examinar les seves característiques (B. MITCHELL). Una conca és tota aquella extensió geogràfica que drena l'aigua que rep cap a una mateixa vessant, formant el curs d'un riu; aquest ve determinat per un seguit de condicions ambientals externs a ell, ja sigui la climatologia de la zona, la geologia de la conca, el tipus d'ecosistemes forestals adjacents, etc. i, un breu anàlisi d'aquestes condicions, ens pot donar informació sobre el tipus de riu que podem esperar i les seves característiques principals, així com arribar a entendre la seva dinàmica.

- Valoració qualitativa de l'aigua dins el sistema natural que forma part de l´ecosistema, determinant, així, l'estat qualitatiu de l'aigua des d´un punt de vista ecosistèmic.

- Anàlisi de l'estat qualitatiu del bosc de ribera i la seva fauna associada sota un punt de vista ecosistèmic. La protecció del bosc de ribera és essencial per preservar tant un patrimoni natural com uns filtres per a la contaminació i l'excés de nutrients que s'aboquen al riu i protegir, alhora, uns espais naturals per a la vida salvatge i per al lleure, contribuint així al manteniment d'un paisatge desitjat per la majoria de la població que fan la funció de corredors biològics que connecten diferents espais naturals i ajuden a mantenir la biodiversitat (R.J. NAIMANet al.).

- Anàlisi hidrogeològic de la zona amb la determinació i caracterització dels aqüífers, examinant els plans d'ordenació d'extraccions i el tipus de classificació dels mateixos segons el seu grau d'explotació. Darrerament els mapes de zones hidrogeològiques basats en la litologia de la zona han rebut un fort impuls, degut principalment a la necessitat de quantificar els recursos en aigües subterrànies disponibles i a la seva capacitat de complementació dins els programes de planificació hidràulica regional.

Demanda i utilització de l´aigua com a recurs natural. Aquest apartat es divideix en tres situacions diferents segons els usos de l'aigua:

- ús domèstic

- ús industrial i/o agrari i

- ús municipal

Ús domèstic.

En aquest apartat caldria examinar els següents punts:

- Avaluació de les instal.lacions domèstiques, procedència i tipus de subministrament i estat de la xarxa de distribució.

- Aigua subministrada.

- Estat de la xarxa de sanejament d'aigües residuals.

- Tipus de tractamenfont FACE="Verdana" SIZE="2"> - Anàlisi del consum domèstic.

- Avaluació dels projectes de futur, demandes a mig i llarg termini.

- Qualitat de l'at i sanejament de les aigües residuals.

Ús industrial.

En aquest apartat i dins les diferents activitats classificades en el marc territorial examinat, caldria analitzar:

- Tipus i origen del subministre.

- Consum, relació entre els cabals subministrats i declarats i els cabals abocats. Propostes d'estalvi.

- Demanda d'aigua a mig i llarg termini, perspectives de futur en els diferents sectors industrials.

- Localització i tipologia dels abocaments. Origen difós, abocament canalitzat a la llera pública o a un col.lector

- Caracterització i qualificació dels abocaments

- Tipus de tractament de les aigües residuals

Ús municipal.

En aquest apartat caldria examinar els següents punts:

- Determinació del tipus d'abastament i usos d'aquest

- Consum d'aigua i classificació d'aquesta.

 

2. MÈTODES D'ANÀLISI

2.1. Caracterització i valoració del sistema natural.

2.1.1. Inventari de les zones humides.

Per a la realització de l'inventari de les zones humides cal, en primer lloc, conèixer la situació topogràfica sobre diversos mapes. Per a l´ubicació d'aquestes es considerarà l'extensió derivada de les localitzacions dels espais aquàtics naturals i que constitueixen el Domini Públic Hidràulic del terme municipal i el seu entorn immediat (termes municipals adjacents). En aquesta cartografia haurien de quedar representades:

- Aigües corrents naturals contínues o discontínues (els espais fluvials)

- Els llacs, preses i zones humides

- Els aqüífers i aigües subterrànies

Posteriorment, caldrà emmarcar aquests espais dins el context natural i social de la zona amb els següents mapes de situació:

- Mapa de la zona de drenatge fluvial i zona de recàrrega dels aqüífers amb els usos del sòl.

- Mapa urbà amb el planejament urbà

- Mapa amb el tipus d'espais naturals

- Mapa amb la situació dels espais naturals d'interès especial.

2.1.2. Zonació hidràulica.

La Ley 29/1985 de Aguas (LA) estableix la constitució d'un Domini Públic Hidràulic (DPH) amb un reglament. Per la plena vigència d'aquest és necessari la delimitació del DPH que, en molts trams fluvials, és una feina encara per fer i que és una condició indispensable per a l'aplicació d'una política efectiva de protecció dels rius. Així cal realitzar les següents actuacions:

- Cal determinar i caracteritzar el canal d' estiatge, la zona inundable ordinària (ambdues formen part del DPH), i la zona d'avingudes extraordinàries sobre un mapa i dins el context sòcioindustrial de la zona.

- Sobre el mapa amb l'inventari de les zones humides cal marcar els marges del terreny que voreja el DPH, constituït per la zona inundable ordinària, on hi trobem una Zona de Servitud, de 5 metres, per a l'ús públic, que a la vegada queda inclòs dins la Zona de Policia de 100 m. d'amplada (LA). Tant en el DPH com en la Zona de Policia queda condicionat l'ús del sòl i les activitats que s'hi realitzen.

2.1.3. Avaluació de la Planificació Hidrològica.

Cal analitzar i avaluar la redacció del Pla Hidrològic elaborat per a la zona estudiada. Així, cal obtenir informació de l'organisme competent en aquest tema en el territori que ens ocupa i examinar aquest pla, el qual ha d´incloure:

- L'assignació de reserva de recursos per a l'ús i demandes actuals i futures, així com per a la conservació i recuperació del medi natural.

- Els perímetres de protecció i les mesures per a la conservació dels recursos i entorns afectats.

2.1.4. Anàlisi del tipus de substrat i condicions físiques del llit del riu.

Cal determinar el tipus de substrat del riu al ésser aquest un factor condicionant en el desenvolupament de les comunitats i la determinació d'un ecosistema aquàtic (L. RICHARDS - W. ARMSTRONG). Així, determinarem de manera generalitzda, el llit del riu segons hi trobem una zona amb pedres (reòfila), còdols més petits, llims, etc., realitzant un mapa de substrat.

2.1.5. Anàlisi hidrològic del riu.

L'estudi de la conca és de gran importància pel coneixement del comportament hidrològic del riu.

a) Cal primer delimitar la conca que volem estudiar. Així, doncs, hem de marcar sobre un mapa en relleu aquells punts i carenes més elevades, agafant com a eix central el llit principal del riu i els seus afluents. Ens ha de quedar delimitada aquella zona que drena tota l'aigua de la pluja cap al riu.

b) Un cop delimitada la conca podem efectuar un breu anàlisi d´aquesta determinant:

- La geomorfologia

- L´orografia

- La climatologia

- Els ecosistemes forestals

- Els usos del sòl

c) Després de caracteritzar la conca podem analitzar el seu cabal i tipus de flux al llarg del riu i en tot un cicle anual. El tipus de flux que presenta el riu es pot determinar mitjançant el número de Froude (L. RICHARDS - W. ARMSTRONG), on es dóna un valor de magnitud segons la velocitat de l'aigua i la profunditat de la secció inundada.

2.1.6. Valoració qualitativa de l'ecosistema fluvial.

Existeixen multitud de mètodes per avaluar i analitzar la qualitat de l´aigua, molts dels quals es basen, únicament, en paràmetres físico-químics. En l´actualitat, però, es, tendeix a l´integració dels diferents paràmetres, tant físico-químics com biològics en la qualificació ambiental dels ecosistemes fluvials (J.W.WALLEY - S. JUDD). Diversos estudis realitzats en rius de la geografia catalana ens demostren la idoneitat en la utilització de paràmetres biològics per a l´avaluació de la qualitat dels ecosistemes fluvials (N. PRAT et al., 1983, N. PRAT et al., 1986, N. PRAT et al., A. MUNNÉ - N. PRAT).

a) Mètode de valoració.

Les pedres dels rius posseeixen una abundant fauna associada una part de la qual es pot incloure dins el nom genèric de macroinvertebrats. L´importància d'aquests organismes dins del riu ha estat expressament ja que de fet, són els processadors de tot el material que hi ha en suspensió o que creix sobre els diferents substrats.

Cal, doncs, examinar i detallar les diferents comunitats trobades al llarg de l'espai fluvial, en les diferents èpoques de l'any i, poder extreure unes conclusions sobre l'estat de la qualitat de les aigües sota un punt de vista ecosistèmic, així com la seva evolució al llarg de la conca i a través del temps. L'extrapolació de la qualitat de l' aigua a partir de les seves comunitats biològiques és possible per mitjà de la utilització de diferents índexs biològics, havent-se de considerar la possibilitat de treballar amb dos tipus diferents d'índex (Index BILL i índex BMWP ) (Veure annex).

b) Àrea, període i metodologia de mostreig.

L'anàlisi de l´ecosistema fluvial requerirà la localització seqüenciada dels diferents punts de mostreig al llarg de la conca intercalant els possibles punts d' inflexió o pertorbacions sobre el sistema natural. Al tractar-se d´un sistema dinàmic en el temps, l' àrea de mostreig ha d'englobar la totalitat del sistema i no romandre exclusivament en el terme municipal a estudiar, per avaluar així la dinàmica general i el grau de qualitat de recepció i d' evacuació del sistema natural dins el teixit sòcioindustrial estudiat, al tractar-se d'un sistema dinàmic en l'espai.

El període de mostreig s´ha d´adaptar a la variabilitat estacional que presenta el riu. Cal poder observar les possibles variacions en el tipus de comunitats al llarg del temps i en els diferents punts mostrejats.

2.1.7. Anàlisi del bosc de ribera

Les característiques geomorfològiques i les comunitats de ribera són també un element d´estudi a tenir en compte i existeixen diversos sistemes de monitoratge desenvolupats en aquest camp.

Cal primer elaborar un programa de mostreig on es vegin reflectits els diferents ambients i usos del sòl dels marges del DPH en el marc del territori estudiat.

Es determinaran tres zones diferenciades per un gradient hídric (G.CHACÓN) per a l' elaboració del mapa de comunitats existents.

- La llera del riu, on s'inclou l'espai ocupat de manera permanent o periòdica pel cabal del riu.

- La riba del riu o zona en contacte directe amb el llit del riu i com- parable amb la zona inundable ordinària i normalment separada per un petit dic.

- La ribera del riu o zona més allunyada del riu.

Posteriorment es realitzarà un inventari de les diferents comunitats vegetals existents en aquest medi per extreure'n el seu estat qualitatiu d'acord amb la Directiva 92/43 de la CE, i posteriorment un anàlisi de la cobertura vegetal.

Un anàlisi de l'estat qualitatiu del bosc de ribera sota un punt de vista ecosistèmic, i en relació amb la qualitat del riu es pot realitzar gràcies a l'estudi de la comunitat ornítica com a bioindicador o amb la utilització de diferents índex com el de la fauna vertebrada associada FFV (G.CHACÓN - F. CARCELLER) on s'avalua la qualitat del sistema fluvial ibèric a partir de la fauna vertebrada del riu i del bosc de ribera o el QFO dirigit a l´avaluació global de la qualitat a partir de la seva ornitofauna.

2.1.8. Anàlisi hidrogeològic de la zona, determinació i caracterització dels aqüífers.

Podriem definir el concepte d'àrea hidrogràfica com un mapa de rius i de llacs subterranis, és a dir, un seguit d'estructures geològiques que ens presentendiferents criteris de permeabilitat de l'aigua, podent així, emmagatzemar l'aigua o formar corrents subterrànies. En moltes ocasions s'ha de renunciar a aquests criteris estrictes de la hidrogeologia atesa la manca de coneixement puntual i estricte de moltes zones, i aleshores, s'ha de recórrer a la formació litològica de la zona, atesa l'analogia existent entre formacions litològiques i hidrogeològiques. Així, doncs, es poden classificar les zones segons les possibilitats de permeabilitat de l'aigua condicionat per la seva litologia diferenciant, en conseqüència, zones amb una capacitat elevada de retenció d'aigua o zones impermeables amb poca probabilitat d'emmagatzemar aigua.

Estudiant la hidrogeologia de la zona podem situar la conca entre àrees que representen entitats estructurals (tectòniques o sedimentàries) amb una certa identitat en les seves característiques litològiques i, per tant, en les seves característiques aqüíferes.

Així, cal realitzar les següents actuacions:

a) Cal representar sobre un mapa, a la mateixa escala que els anteriors, la caracterització litològica de la zona, la informació de la qual, dins el marc territorial català, es pot obtenir del Servei Geològic, juntament amb l´Institut Cartogràfic de Catalunya.

b) Posteriorment elaborar un mapa dels aqüífers i pous en la zona i dels seus cabals d'extracció i grau de protecció. L'elaboració dels plans d'ordenació d'extracció i l'inventari dels aprofitaments dels aqüífers de Catalunya corresponen a la Junta d'Aigües de la Generalitat de Catalunya.

2.2. Caracterització i valoració de la demanda i utilització d'aquest recurs dins el teixit urbà a analitzar.

2.2.1. Ús domèstic.

a) Avaluació de les instal·lacions.

- Quantificació del tipus de subministrament, si es fa amb comptadors o per aforament.

- Origen del subministrament amb la quantificació de les captacions o extraccions en el sistema natural.

- Llistat de les companyies de subministrament, longitud de la canalització de subministrament amb el seu estat i antiguitat.

- Avaluació de les pèrdues d'aigua en la xarxa, avaluació de l'aigua subministrada i la comptabilitzada.

b) Anàlisi del consum.

- Anàlisi del consum d'aigua per habitant/dia.- Cost mitjà de la connexió a la xarxa de subministrament.

c) Projectes de futur.

- Predicció de crescuda d'habitants.

- Obtenció de les dades del consum urbà previst en el Pla Hidrològic de la zona.

- Càlcul de consums amb la predicció d'habitants amb les taxes de consum actual i amb un consum més moderat, tenint en compte mesures d´estalvi.

d) Qualitat de l'aigua.

- Anàlisi qualitatiu sanitari del subministrament d'aigua potable segons el Reial Decret 1423/82 de 18 de juny pel qual s'aprova la Reglamentación Técnico-Sanitaria para el abastecimiento y control de calidad de aguas potables de consumo público (BOE núm. 154 de 29.06.82).

e) Xarxa de sanejament.

- Existència o no de separació en la xarxa de drenatge de les aigües residuals i les aigües pluvials.

- Estat i antiguitat de la xarxa de clavegueram.

- Càlcul de la capacitat de drenatge de la xarxa i comparació amb un estudi retrospectiu de precipitacions sobre la zona urbanitzada.

- Localització i quantificació de fosses sèptiques, amb el seu estat de manteniment.

f) Tipus de sanejament.

- Localització dels abocaments urbans o rurals de la zona, si estan centralitzats o són difosos i si posseeixen un tractament adient

- Determinació del tipus de tractament de les aigües residuals, amb l'elaboració d'un esquema.

- Obtenció de les dades de cabals abocats i dels seus paràmetres físico-químics.

2.2.2. Ús industrial i agrari.

a) Tipus d'abastament.

- Origen de l'aigua subministrada en els diferents sectors industrials

b) Consum d'aigua.

- Quantificació dels consum d'aigua en els diferents sectors industrials

- Relació entre els cabals subministrats declarats i els cabals abocats.

- Quantificació i disposició de pous propis d'abastament amb els cabals subministrats.

c) Demandes d'aigua, perspectives de futur.

- Anàlisi del creixement econòmic dels sectors industrials existents.

- Obtenció de les dades dels cabals previstos en el futur pel Pla Hidrològic de la zona, en els diferents sectors industrials.

- Càlcul de consums aproximats utilitzant tecnologies d'estalvi i recirculació de l'aigua. Es poden tenir en compte les tècniques i mesures d´estalvi establertes en el Programa d'Estalvi d'Aigua a la Indústria del Programa d'Assessorament Energètic que ofereix l'Institut Català d'Energia del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

d) Tipologia dels abocaments.

- Origen i localització dels abocaments, diferenciant si es donen en la llera pública o a la xarxa de clavegueres.

- Cabals abocats i freqüència d'aquests pels diferents sectors industrials.

e) Caracterització i qualificació dels abocaments.

- Caracterització físico-química dels abocaments en els diferents sectors.

- Existència o no de tractament previ a l'abocament en cada sector i esquema d'aquest.

- Existència o no d'un tractament general amb l'elaboració d'un esquema amb el tipus de tractament.

- Quantificació dels paràmetres de qualitat dels abocaments dels diferents sectors (Llei 5/1981 del 4 de juny sobre el desenvolupament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals) (Decret 305/1982).

2.2.3. Ús municipal.

a) Tipus d'abastaments

- Origen del subministrament amb la quantificació de les captacions.

- Avaluació de les pèrdues d'aigua en la xarxa, avaluació de l'aigua subministrada i la comptabilitzada.

b) Consum d'aigua

- Anàlisi i quantificació del consum d'aigua classificant-lo segons la seva utilització.

 

TAULA VII, RESUM DE LES EINES DE TREBALL I DADES NECESSÀRIES A OBTENIR EN AQUEST APARTAT

Mapa general d´espais naturals, amb les zones d´interès especial, els usos del sòl i els espais aqüàtic.

Mapa detallat del Domini Públic Hidraúlic dins el terme municipal estudiat, determinant la Zona de Servitud i la Zona de Policia.

Pla Hidrològic previst en la zona estudiada.

Mapa de la conca del riu amb les àrees geològiques, tipus d´ecosistemes forestals i el seu relleu.

Dades del cabal i tipus de flux al llarg del riu en un cicle anual.

Mapa dels índexs de qualitat del bosc de ribera i caracterització del tipus de comunitats.

Mapa hidrogeològic de la zona, determinació i localització dels aqüífers i la seva explotació.

 

3. INTERPRETACIÓ DE LES DADES OBTINGUDES, LEGISLACIÓ VIGENT I INTERCONNEXIÓ DE LES DADES

Un cop obtingudes les dades s'han d'analitzar de dues maneres:

- Separadament i quantificar-les dins uns rangs classificant així el seu estat qualitatiu

- Conjuntament per extreure conclusions del seu estat de qualitat i l'origen de les pertorbacions que sobre aquest sistema natural s'escau, arribant així a una diagnosi del problema.

Sense una base de dades es fa difícil arribar a interpretar aquestes, però podem exposar un seguit de reglamentacions, lleis i postulats que ens poden orientar en aquesta tasca en el supòsit de realització d´una EM.

3.1. Interpretació de les dades en la caracterització de l'aigua dins el sistema natural. La LA diu que tota activitat que afecti a les zones humides necessitarà autorització o concessió administrativa (art. 103. 3), i la Reglamentació del Domini Públic Hidràulic (RDPH) estableix que quan les actuacions i obres puguin perjudicar el DPH, caldrà una avaluació prèvia de la seva incidència ecològica (art. 279. 2).

Alhora, diferents espais aquàtics es poden localitzar dins el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) aprovat pel Decret 328/1992 del 14 de desembre, els quals es regiran per la normativa especial del pla.

Segons la LA, tant en el Domini Públic Hidràulic com en la Zona de Policia, es condiciona l'ús del sòl i les activitats que s'hi realitzen, prohibint un seguit d'actuacions (art. 89 LA) com ara són:

- Efectuar abocament que, directa o indirectament, contaminin les aigües.

- Acumular residus sòlids que puguin constituir un perill de contaminació.

- Efectuar accions que puguin degradar la zona.

Segons el DPH és necessari l'atorgament de concessió i autorització administrativa prèvia a tot un conjunt d'activitats (art. 69 LA). L'atorgament d'aquestes concessions i autoritzacions correspon a la Junta d'Aigües en el cas de les Conques Internes de Catalunya.

En la Zona de Policia és necessari l'atorgament de concessió o autorització administrativa prèvia a l'alteració substancial del seu relleu natural (art. 9 RDPH). En la Zona de Servitud serà també necessari el permís de plantació d'espècies arbòries i no es podrà edificar excepte en casos molt justificats (art. 7. 2 RDPH).

Pel que fa a la Planificació Hidrològica de la zona, la Llei 4/1989 del 27 de març de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvetre ens diu que la Planificació Hidrològica tindrà que preveure en cada conca hidrogràfica les necessitats i requisits per la conservació i restauració dels espais naturals existents, i en particular les zones humides (art. 3). La determinació d'un cabal mínim de sosteniment que ens pugui mantenir un ecosistema fluvial en condicions naturals és un factor a interpretar i molt important (A. PALAU et al).

Un cop analitzada l'evolució de la qualitat de l'aigua al llarg del riu, es poden determinar els principals factors que condicionen la seva qualitat i avaluar, així, les possibles mesures de correcció o amortidores de l'impacte. Actualment la Comunitat Europea treballa en l´elaboració i especificació de tècniques per a l´avaluació de la qualitat ecològica d´aigües superficials basant-se en la proposta de la directiva de la Comissió Europea relativa a aquest tema (DOCE 222/10.8.94).

3.2. Discusió en el context sòcioeconòmic del teixit urbà. A l´hora d´avaluar l´ús i/o degradació dels sistemes aqüàtics, caldrà tenir en compteuna serie de consideracions:

- Avaluació i comparació dels consums urbans previstos en el Pla Hidrològic de la zona i les futures fonts de subministrament sota un punt de vista d'estalvi d'aigua.

- Regulació i adaptació dels reglaments i ordenances dels abocaments a la xarxa de clavegueram. La Junta de Sanejament facilita un reglament guia de l'ús i els abocaments d'aigües residuals al clavegueram com a eina de partida per crear el propi reglament.

- Comparació i discussió dels cabals previstos en el Pla Hidrològic de la zona estudiada sota un punt de vista d'estalvi d'aigua en els diferents sectors industrials.

D'acord amb la normativa vigent, els abocaments d'aigües residuals requereixen l'autorització administrativa, la qual s'ha de sol.licitar a l'organisme competent en cada cas. En el cas de les conques internes de Catalunya correspon a la Junta de Sanejament. Ateses les diverses exigències tècniques i administratives que cal aplicar, la normativa diferencia entre:

- abocaments al clavegueram.

- abocaments a la llera pública.

- abocaments al mar.

En les autoritzacions d'abocament a la llera pública, s'hi han de concretar els límits quantitatius i qualitatius. Els límits d' abocament mai poden superar els fixats per la taula 1 de l'annex del Títol IV del Reglament del Domini Públic Hidràulic. Cal també indicar que en l'annex del Títol III del RDPH figuren dues llistes de substàncies contaminants que, per les seves característiques de toxicitat, bioacumulació i persistència, convé evitar de manera especial. Els abocaments a la xarxa de clavegueram van regits pel reglament del propietari de la xarxa (Ajuntament, Mancomunitat, Consorc, etc.).

Cal assenyalar, en tot cas, que així com en el cas de l'avaluació ecosistèmica dels sistemes naturals ens referíem a la utilització d' indicadors biològics, ara es tracta d'avaluar les característiques de les aigües residuals. Tanmateix, unes i altres acaben confluint en la xarxa hidrogràfica, d'on es pot considerar que ambdós criteris d'anàlisi, químic i biològic, hauran tingut cadascun el seu paper en l´ avaluació de problemàtiques.

4. MESURES DE CORRECCIÓ I PROPOSTES D'ACTUACIÓ

Les actuacions i mesures correctores han d'anar bàsicament encaminades a solventar dos problemes:

- Minimitzar la utilització i consum d'aigua en el teixit sòcioindustrial dels diferents municipis. Cal mantenir uns cabals acceptables en el medi natural capaços de sostenir la dinàmica social de les ciutats i alhora mantenir un ecosistema equilibrat i un medi natural en bones condicions.

- Reduir l'impacte ambiental que sobre el medi hídric s'escau en el rebuig dels diferents residus i subproductes originats en l'activitat urbana de les diferents ciutats.

Per assolir aquests objectius es proposen les següents actuacions o iniciatives:

4.1. Depuració de les aigües

- La creació de basses de llacunatge d' autodepuració natural és una bona alternativa per a resoldre aquest problema (G.L. HARRIS - T. PARISH). La construcció de depuradores és interessant per a aquelles zones amb una població important, però no és aconsellable, per la gran quantitat de residus sòlids que genera i l'energia que consumeix. En petites granges i nuclis rurals, amb un abocament orgànic caracteritzat i controlat, es poden concentrar les aigües residuals en un embassament previ al riu i desenvolupar una important cobertura vegetal, amb l' autodepuració i assimilació de l'excés de nutrients. Aquestes basses poden ser netejades amb una certa periodicitat i utilitzar els residus com adob orgànic en els camps, tancant, així, el cicle de la matèria.

- És important el manteniment d'un cabal i un flux d'aigua mínims capaços de processar la matèria orgànica que transporta el riu. Aquesta matèria orgànica i les diferents concentracions de nutrients pot ser reduïda pels procediments abans esmentats, la qual cosa ens ajudaria en el bon funcionament de la dinàmica del riu. Allà on ho permetessin les condicions del teixit urbà es podria preveure la dotació d'un sistema a part d'escorrentia per a les aigües de la pluja, que possibilitarien la circulació de cabals d'aigua més abundants a la llera i ajudarien a la depuració final dels efluents de les depuradores.

- En el tema de la depuració de l'aigua residual industrial és fonamental l'elecció del tractament idoni per a cada tipus de procés industrial. La selecció del sistema de depuració adient a les necessitats de la indústria passa per l'avaluació de diversos criteris:

- Caracterització de les aigües.

- Realització de diversos assaigs al laboratori o en una planta pilot.

- Estudi i recerca de la tecnologia disponible en aquell sector.

- Cal també considerar la complexitat de la tecnologia emprada amb la disponibilitat d'un servei tècnic adient.

4.2. Restauració dels sistemes aquàtics

- En els darrers anys ha aparegut una nova eina amb unes elevades possibilitats per a constituir corredors biològics al llarg dels rius, es tracta del Reglament (CEE) Núm. 2078/92 del 30 de juny de 1992 sobre mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació dels espais naturals. Amb aquest Reglament es crea un règim d'ajudes pel FEOGA amb un seguit d'objectius, a partir dels quals, les administracions competents tenen en les seves mans la possibilitat de crear corredors biològics i la restauració dels boscos de ribera.

- Aquesta reforma de la Política Agrària Comunitària ens ofereix la possibilitat de, junt amb una apropiada ordenació urbanística i l'aplicació de la nova Llei d'Aigües, restaurar les lleres dels nostres rius.

- Caldria una actuació en la restauració les zones naturals degradades mantenint així una qualitat ambiental acceptable

- La creació de corredors biològics i el seu manteniment necessita,en primer lloc, una planificació i coordinació entre totes les administracions implicades.

4.3. Estalvi en el consum de l'aigua. La millora de la qualitat ambiental ha d'anar acompanyada amb una política d'estalvi d'aigua, amortiguant així l'impacte negatiu del desenvolupament sòcioeconòmic sobre el medi natural.

- Cal implantar un programa d'estalvi d'aigua a tots nivells, pagesos, industrials, serveis municipals, ciutadans, etc., que permeti disminuir el consum i alhora el volum d'aigua a tractar.

- Estudiar la possibilitat de reutilització de les aigües depurades per part dels serveis municipals, com seria el cas de la neteja, la jardineria, etc., un cop implantat un tractament biològic en la depuració de les aigües residuals urbanes i, així, reduir la relació entre el cabal abocat per la depuradora i el cabal natural del riu i alhora estalviar el consum d'aigua neta.

- Iniciar i mantenir una campanya de conscienciació de la població per a l'estalvi d'aigua, tant a nivell manual com en la utilització racional d'electrodomèstics.

- Engegar una campanya de sensibilització entre els petits pagesos de la conca del riu perquè minimitzin l'ús de l'aigua i, alhora, portar un control del seu consum.

- El primer pas per a una bona gestió de l'aigua és reduir els consums i racionalitzar-ne l'ús a la indústria. Aquesta reducció es pot aconseguir per varis camins:

- La classificació de les aigües segons la seva qualitat i el seu ús posterior. Existeixen utilitzacions de l'aigua on no cal que aquesta sigui completament neta.

- Emmaguetzematge dels efluents per a la seva reutilització.

- Canvis del procés de producció per reduir els efluents generats.

- Reciclatge de l'aigua depurada.

- Reducció del consum i una racionalització d'aquest (neteges, sanitaris, etc.)

- L'estudi i propostes en la reducció i minimització en l'ús de l'aigua per les indústries en els seus diferents sectors i la recirculació de l'aigua per la seva reutilització seria una bona solució i, alhora, la incentivació als petits empresaris del sector en la recerca de procediments industrials que estalviïn el consum d'aigua. L' ajuda de l'administració és una bona via d'accés a aquesta finalitat.

© MUNNÉ. 2000