Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes
Inventari dels problemes. Assenyalem a continuació una llista dels problemes més freqüents que es deriven de la contaminació de l'aire.
- Efectes sobre la visibilitat. Un efecte tangible de la contaminació consisteix en la reducció de la visibilitat causada per l'absorció i per la dispersió de la llum per les partícules sòlides i líquides presents en l'aire. Afecta principalment a l'escala local.
- Efectes sobre la meteorologia i el clima. Un dels problemes principals que es deriven de la contaminació atmosfèrica consisteix en la seva capacitat per a modificar determinats aspectes de la meteorologia i el clima. Alguns d'aquests impactes consisteixen en la modificació de les precipitacions i de la absorció de la radiació solar, la formació i reforçament de les boires i l'escalfament global conegut com a efecte hivernacle. A escala local en les ciutats està demostrada la seva seva incidència en la formació de "l´ illa tèrmica" que resulta dels efectes combinats de l'emissió de contaminants, l'escalfament del sòl, l'abundància de superfícies verticals i l'absorció de part de la radiació per part dels materials de construcció que disminueixen el poder reflector de la radiació del sòl (albedo) i augmenten la inèrcia tèrmica.
- Efectes sobre l'estratosfera. Menció apart mereixen els problemes que afecten a l'estratosfera, amb incidència en el clima a través de la modificació d'alguns dels seus condicionants estructurals. L'exemple més conegut és el de la disminució de la capa d'ozó, amb conseqüències múltiples en l' ecosistema i la salut en particular.
- Efectes sobre l'entorn físic. Un capítol important dels impactes de la contaminació està constituït per la seva incidència en els materials, a través de la seva incidència química i electrolítica. Destaquen particularment els impactes del SO2 en els processos de corrosió de materials en edificis, monuments i mobiliari urbà entre d´altres.
- Incidència en l'ecosistema. El plantejament dels problemes de la contaminació atmosférica en el marc dels ecosistemes ens porta a considerar dues qüestions:
a) Els efectes de la contaminació directa en l'aigua, el sòl i el medi biòtic a través de les precipitacions i també de l'absorció directa a través de la deposició seca (sedimentació de les partícules sòlides) i de la deposició humida.
b) La seva capacitat d' interactuar amb altres mecanismes de contaminació accentuant així la dinàmica dels sinergismes en el context dels ecosistemes.
- Un tema important dins aquesta segona via d'interaccions complexes es troba en el potencial d´acumulació i dispersió de contaminants a través de les cadenes tròfiques amb efectes indirectes com la acumulació de metalls pesants en els teixits dels organismes, on poden assolir concentracions perilloses.
- Incidència sobre la salut i el benestar de l'home. Un aspecte important dels efectes directes en el medi biòtic queda recollit en les problemàtiques de salut derivades de l´influencia en les persones de les partícules materials en suspensió i per substàncies químiques com òxids de sofre, sulfats, òxids de nitrogen, monòxid de carboni, hidrocarburs i diversos minerals potencialement perillosos com el plom o el mercuri. A més amés de tota la sèrie de contaminants secundaris coneguts com oxidants fotoquímics. També cal destacar la modificació de l'equilibri tèrmic de les ciutats que provoca una sensació de manca de confortabilitat.
L'avaluació del paper de l´administració. La intervenció de l´administració en la gestió de les problemàtiques i la qualitat de l'aire es concreta en diferents àmbits.
Un d'aquests àmbits es situa entorn a l'esmentat RAMIP i les corresponents tasques administratives de registre i control. Tot i que actualment el Departament de Medi Ambient està duent a terme tota una sèrie de 'iniciatives destinades a la revisió d'aquest registre, l' EM hauria de servir per a avaluar l'abast real d'aquest revisió.
Una altre línia d'intervenció afecta a les xarxes actuals de qualitat ambiental. En la mesura que les EM han de servir per a fer paleses les problemàtiques de la contaminació atmosfèrica, caldria aprofitar la circumstància per a conèixer fins a quin punt les dades subministrades es corresponen amb les problemàtiques detectades.
Criteris d'avaluació. Tal com havien fet abans al tractar el tema de les fonts d' informació, respecte les quals hem explicat que calia mantenir un criteri ampli a fi i efectes de recollir millor la complexitat de variables que intervenen en la contaminació i els seus problemes, també ara hem de continuar mantenint aquest enfocament de cara a la seva avaluació. A títol indicatiu ens sembla convenient considerar, almenys, tres tipus diferents de criteris d'avaluació:
1. Valors de qualitat de l'aire
Tant a efectes de diagnòstic com per a seguir l'evolució de la qualitat de l'aire en les fases posteriors a la realització de l´EM caldria recòrrer a la utilització d'alguns valors numèrics-indicatius de la qualitat de l'aire considerada en llur conjunt. Així mateix, aquests valors també permetrien la comparació amb d'altres municipis pels quals es disposés d'aquesta informació. Exemples d´aquests valors serien l´Indicador de Qualitat de l´Aire (ICAIRE) i l´indicador Oak Ridge Air Quality Index (ORAQI).
2. Valoració social
La percepció de la població respecte de les problemàtiques associades a la contaminació constitueix, així mateix, un criteri d'avaluació complementària. Aquestes dades procedeixen de les enquestes i entrevistes anteriorment esmentades i també es referiran a les característiques climàtiques del municipi pel que fa a la seva confortabilitat al llarg de l'any i també a les diferencies segons els barris.
3. Sistema territorial
L'avaluació de la incidència territorial dels focus emissors precisa d'un mètode que permeti correlacionar aquesta variable amb els focus immissors. Així mateix, també cal saber quina és la avaluació social existent sobre aquest tipus d'incidència, aspecte que ja hem considerat en el punt anterior. En aquesta fase de l'avaluació s'emprarà una línia de treball basada en les taules d'impacte si bé que aplicada de manera diferenciada segons objectius o problemàtiques. En principi podriem diferenciar els següents nivells de detall:
- Un àmbit de treball molt genèric per aquelles situacions o problemes de difícil sistematització.
- Un plantejament en profunditat pels problemes que es valoren com a més greus des del punt de vista de la gestió local. És aquest el cas, per exemple, dels focus emissors municipals. En aquest cas es consideraran bàsics els criteris de:
- El risc per a la salut i la població en general.
- L'incidència territorial de la contaminació atmosfèrica des de la perspectiva de la sostenibilitat local i territorial.
A títol indicatiu cal assenyalar que els impactes en ambdós nivells es consideraran a escala local, comarcal i global. Així mateix, i respecte la cartografia es preveu l'elaboració de mapes temàtics a escala local amb els impactes potencials de la contaminació.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
