2 ges

Transport

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


 

Avui, la majoria de ciutats tenen la seva trama urbana congestionada pel trànsit rodat i la major part de la seva superfície es troba en el punt de saturació. Les solucions per facilitar el pas a un nombre major de vehicles (cinturons, grans aparcaments centrals per a forans del centre, eixamplament de la via i estrenyiment de les voreres, etc.) han comportat que momentàniament es pogués circular millor i, per tant, s´augmentés la flexibilitat d´aquesta variable (S. RUEDA). Però per contra, ha disminuït  la qualitat de la ciutat (contaminació atmosfèrica, soroll, menys espais per jugar i pels vianants). Cal considerar encara que aquest procés de dinamització del trànsit contribueix al procés de centralització territorial hipotecant el model de sostenibilitat local i global.

Transport i economies mundials. Les infraestructures de transport es troben a la base econòmica dels espais urbans contemporanis, fet que comporta un alt consum d'energies no renovables.

Per aquest motiu, els països que són grans consumidors d' energies no renovables estant generant un procés continu de pèrdua de recursos en els països que les subministren. Es tracta  d'una situació que agreuja les estructures econòmiques desiguals i que repercuteix en la pèrdua dels potencials de sostenibilitat regional i mundial.

Davant d' aquesta panoràmica les EM haurien d'ajudar a trobar instruments per a la substitució de l´actual sistema de transport a favor de la utilització d'altres mitjans menys contaminants i més adequats des de la perspectiva de l'estalvi energètic.

Visió ecològica del transport. La pèrdua de l'espai natural motivada pels requeriments dels sistemes de transport és una constant dins la dinàmica del procés d´urbnització amb repercussions territorials importants. Tenim així que dos condicionants bàsics del transport són l´augment d´àrees pavimentades i la construcció continuada de noves obres d' infraestructures. També cal considerar que la concepció hegemònica d' un model d'espai urbà basat en la total primacia de l'automòbil propicia la desconsideració d'altres opcions de disseny urbanístic i territorial com a model d'organització territorial en les comarques que encara no estan tan internament afectades.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Residus

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


 

Els residus són presents des del moment en què han existit els éssers vius. Les deixalles d'animals i plantes han servit des de sempre per a la vida dels ecosistemes. D’altra banda, l'home, en la seva activitat, sempre ha produït deixalles. Què ha passat perquè avui considerem un problema la presència de residus o deixalles?. La resposta ve donada pel constant increment en la generació del volum i la toxicitat dels residus, increment que ha originat en molts casos la ruptura de l'equilibri entre la biosfera del planeta i les activitats humanes i la incorporació de materials difícilment biodegradables.

Metabolisme de l´ecosistema urbà. El model d'intercanvi de matèria i energia d'una metròpolis és oposat al d'un ecosistema natural on els cicles són molt curts i el transport eminentment vertical. La ciutat, al contrari, estén l'àrea d' importació de matèria i energia en un espai considerable, fet que suposa el predomini del transport horitzontal llarg, a costa d'invertir grans quantitats d'energia exosomàtica en lloc del reciclatge vertical curt. Les ciutats no absorbeixen ni reciclen les deixalles, sinó que les transporten a instal.lacions especials externes per al seu tractament i abocament (F. PARRA).

La gestió finalista i els seus impactes. Els mecanismes actuals de tractament es fonamenten bàsicament en infraestructures de gestió finalista. Aquestes, amb considerables impactes ambientals, estan a l´origen d´uns problemes que, en el millor dels casos queden ajornats per al futur.

Minimització de residus. La impossibilitat de gestionar els residus sense impactes significatius justifica la necessitat d'evitar/minimitzar els residus en origen, per tal de prevenir els problemes que aquests ocasionen. Aquesta reducció de residus va adreçada a una disminució tant en volum i pes com en la toxicitat.

Les EM i el model de la prevenció dels residus. Les EM haurien de ser un instrument de difusió i de suport al procés de minimització en el marc de la introducció d'un model preventiu de gestió dels residus. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, caldrà prevenir la producció de residus aprofitant els recursos per la via de la reutilització i el reciclatge i utilitzant tecnologies netes en els distints processos productius i de consum. Aquesta línia d´ intervenció comporta la necessitat de canvis importants dins dels models actuals de consum.

L´impacte territorial dels residus. El territori no és solament un medi físic sinó que és una realitat històrica concreta. En aquest sentit cal considerar els residus en el marc dels processos econòmics i de consum de la col.lectivitat,  processos que acompanyen la transformació dels residus com un element del territori. S'ha d'entendre, per tant,  que el seu tractament està condicionat per les distintes formes d'intervenció i organització del territori (M.A. ALIÓ - J. BRU), ara com ara molt condicionades per la gestió finalista, la qual implica, d´altra banda, el procés d´expulsió dels residus a les perifèries regionals.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Energia

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes



Els factors urbanístics i els processos de transformació territorial són l´origen de l´augment del soroll ambiental que es pateix a les nostres ciutats. Aquests nivells sònics han augmentat vertiginosament en els últims vint anys i en aquest marc, l´elaboració del mapa de soroll es planteja com una eina imprescindible per a conèixer la gravetat del problema del soroll i ajudar a la seva resolució.

L´àmbit municipal és l´escala idònia per aconseguir millores significatives en la qualitat acústica, en tant que l´administració local pot incidir directament sobre la planificació urbanística, la mobilitat i, a través de programes d´educació ambiental pot reforçar determinades pautes de comportament social i d´ implicació ciutadana. Per aquest motiu, i prenent com a referència la base municipal,  l´informe de treball es basarà en la realització d´un mapa de soroll. Aquest mapa permetrà conèixer els nivells sònics dels carrers de la ciutat i facilitar la futura gestió i control del soroll, així, com fer de suport a qualsevol tipus de planificació, implantació de zones verdes, distribució del trànsit, etc. i predir l´impacte sonor que poden produir les noves activitats.  

L´energia i el model no sostenible d´organització territorial.  L'aprovisionament d'energía a les ciutats i grans àrees urbanes, necessari pel desenvolupament i benestar de la comunitat, provoca una sèrie d'impactes que afecten negativament a l'ecosistema  i a la població, i això ocasiona la inviabilitat a mitjà termini dels models de creixement econòmic entorn als quals es genera el procés d'urbanització.

La societat s'ha de concienciar de la impossibilitat de mantenir aquest model en el temps i en l'espai i, haurà de prendre decisions sobre el consum i la producció d'energía en el marc del projecte de la sostenibilitat.  

La centralització urbana. Si ens plantegem la ciutat en termes d'ecosistema constatem que aquesta  demana fluxes constants d'energia i nutrients per poder mantenir-se estable.

Els habitants que entren i surten de la ciutat cada dia sumats als desplaçaments interns, es veuen complementats per camions, vaixells i avions que surten i entren per autopistes, rutes maritimes i pasadissos aeris. A tot això hem de sumar els litres d'aigua que s'utilitzen cada dia i que circulen pel clavegueram. Cal afegir el consum d'electricitat i gas, les estacions de TV i ràdio i milions de trucades telefòniques, que ens donen una idea clara de que la pròpia ciutat pot considerar-se com a un tipus especial d'ecosistema, pel que fa a la captació d'energia.

A l'igual de les conques fluvials, les regions necessiten d'un fluxe constant d'energia per mantenir-se, però, en canvi, degut a la seva dinàmica i estructures de captació energètica, necessiten  ampliar cada vegada més la seva àrea de captació d'energia cap a zones remotes, contribuint així a l'augment de l'entropia global i a l'aprofundiment dels desequilibris econòmics a escala mundial.

Energies alternatives. Una política urbana basada en la eficiència  energètica, entesa aquesta de manera ecològica, ha de promoure l'ús racional de les energies no renovables, i potenciar el consum d'energies alternatives renovables, constituint-se així en una de les bases fonamentals per a la protecció del medi ambient i el benestar de la població.

 
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

 

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2 ges