2 ges

Residus

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


 

Per tal d'anar cap a la fita de prevenir la producció de residus amb la utilització de tecnologies netes i aprofitament dels recursos per la via de la reutilització dels productes i la substitució de les matèries primeres més tòxiques, les ecoaditories municipals haurien de mostrar als ajntaments algunes de les possibilitats que tenen per assolir aquests objectius. Bàicament, les línies d'intervenció es concreten en tres punts:

- Desenvolupar programes concrets per a la salvaguarda dels recursos naturals. Això significa la reconversió dels sectors industrials, dotar de mitjans econòmics als processos no contaminants i incentivar els canvis en la producció.

- Prevenir la producció dels productes contaminants.

- Desenvolupar programes d'utilització responsable dels residus.

De manera detallada, les propostes haurien de considerar els següents aspectes:

El paper de l'administració local en el canvi dels sistemes de gestió.

Dins del paper que s´espera de l'Administració local, la gestió municipal hauria d´anar encaminada cap a la intervenció en projectes alternatius basats en criteris ecològics.

Les administracions han de prendre mesures legislatives i executives que afavoreixin la reducció de residus i promoguin la comercialització dels materials recuperats. Entre aquestes mesures s'inclou:

- La potenciació de les recollides selectives.

- La introducció del model de recollida selectiva integral de deixalles urbanes al municipi.

- El control i assessorament a la indústria i als comerços.

- El suport a la utilització de productes ecològics.

- La transformació de la matèria orgànica de les deixalles en compost de qualitat, que permetria disminuir l' ús de fertilitzants químics a l'agricultura.

- La reducció en el malbaratament de paper i cartró. Aquesta mesura comporta la no utilització d' embalatges superflus, la substitució de productes d'un sòl us per altres de llarga durada, etc.

- L'ús de l'envàs retornable de vidre i procurar evitar determinats tipus de plàstic i mixtos.

La possibilitat de mancomunar els nous serveis.

La prestació mancomunada del servei de recollida i transport de residus ens permetrà obtenir uns volums de residus que permetin uns costos de tractament acceptables, reunint al mateix temps les necessàries garanties tècniques i higièniques.

La necessitat de fer estudis que promoguin iniciatives de minimització.

Com ja hem dit anteriorment, abans de començar qualsevol procés de planificació, es necessari posseïr un bon coneixement de la quantitat i composició del residus produïts en la zona objecte d'estudi.

La participació ciutadana.

Les iniciatives provinents de la participació ciutadana s'orienten, habitualment, cap a  models de gestió basats en un canvi radical dels hàbits de consum. Tanmateix, la difusió d'aquest model necessita el recolzament de la legislació i les actuacions municipals així com també el compromís dels sectors industrials implicats.

D'aquí ve la importància que l'ajuntament realitzi campanyes d'educació ambiental per conscienciar a la població de la transcendència dels projectes de reducció en origen a través del consum i de les recollides selectives.

La programació d'una campanya de reducció de residus en origen a través del consum.

Continuant l'apartat anterior creiem que les campanyes municipals han de conscienciar al ciutadà de la seva responsabilitat en la generació de residus i la necessitat d´incorporar canvis en els hàbits de consum.

També és decisiu que dins de les seves dependències i instal.lacions, el mateix ajuntament assoleixi principis d'estalvi i ús racional dels recursos. Per exemple, caldria revisar els programes de compres per  veure si els productes adquirits són respectuosos amb el medi. Es cert que normalment els "productes ecològics" solen costar més diners, però davant això poden establir criteris de racionalitat, que poden reduir les quantitats a comprar.

Promoure amb els agents econòmics locals la participació en les campanyes de reducció de residus.

Com a continuació de l'apartat anterior serà necessari promoure un seguit de campanyes adreçades a la substitució, en botigues i comerços, de determinats productes que no siguin respectuosos amb el medi ambient.

Actuacions destinades a corregir els impactes ambientals.

En alguns municipis es constata l´existència d´empreses de reciclatge que, malgrat la seva utilitat ecològica, generen forts impactes ambientals.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Residus

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


 

Inventari dels problemes

En base a l'anàlisi de les dades referents a l'origen i el destí final dels residus generats al municipi, així com de la gestió que se´n fa, es poden detectar una sèrie de problemes de degradació del medi ambient amb diferents tipus d'impactes. Alguns exemples poden ser:

- Utilització hegemònica de processos de tractament basats en pràctiques d'eliminació.

- Tendència a l'augment de producció de residus.

- Deficències o problemes amb les recollides selectives actualment existents.                     

- Servei de recollida d' escombraries deficient.  

- Xarxa insuficient i mal ubicada de contenidors. Manteniment deficient del servei.

- Descontrol en la generació i emissió de residus de les plantes que utilitza l'ajuntament i/o de les empreses locals especialitzades en el tractament de residus..

- Inexistència  o insuficiència d'informació sobre els possibles impactes que poden generar els residus de les economies locals.

- Localització d'abocadors incontrolats al municipi, amb els consegüents efectes en la contaminació del sòl, l'aire i l'aigua per mitjà de lixiviats i emanacions de gasos.      

- Crema de pneumàtics i plàstics i restes de pintures, generant uns compostos químics tòxics de repercussions múltiples sobre el medi.

- Abocament al clavegueram de productes tòxics  com ara detergents, pintures i dissolvents, o productes específics de laboratoris, etc., que contaminen l'aigua.

- Existència d'un abocador (i/o incinerador) controlat que condiciona la trobada o recerca de vies de sostenibilitat local i comarcal i  que pot arribar a generar impactes a curt, mig i llarg termini.

Criteris d'avaluació

L'avaluació dels problemes es farà partint de l'establiment de criteris vinculats a les expectatives de la sostenibilitat municipal. Aquests criteris són els següents:

- Valoració ecològica dels impactes dels sistemes de gestió en funcionament.

- Valoració dels impactes en l'organització territorial i les expectatives de sostenibilitat de les zones on s' ubiquen les plantes de tractament.

-  Valoració dels sistemes actuals de gestió consolidats com a instruments

- A favor o en contra de la substitució per un model de gestió preventiva.

- Valoració de la percepció dels veïns i de les entitats respecte a la gestió municipal, en l'àmbit dels residus i en la disponibilitat ciutadana a assumir els canvis que requereix una campanya de reducció de residus domèstics.   

- Valoració dels impactes  de les activitats d'institucions i empreses privades locals especialitzades en la reutilització i reciclatge de residus.

- Valoració de les iniciatives dutes a terme en els últims anys al municipi en l'àmbit de la substitució de processos industrials des de dues perspectives:

--  la millora de la qualitat ambiental.

--  la introducció de mecanismes que ajudin a la transformació econòmica local de cara als objectius de sostenibilitat.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Residus

 

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes


 

Producció municipal de residus.

La Llei reguladora dels residus municipals (6/93, 15 de Juliol. DOGC, 1775. 28/7/93) considera residus urbans als domèstics i també als residus de comerços, oficines, serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o composició poden assimilar-se als domèstics. Tots ells són competència de l' administració municipal i poden diferenciar-se a efectes del seu tractament ulterior. Així, per a millorar les condicions de la reutilització i el reciclatge, una gestió correcta dels residus municipals hauria de distingir les següents categories: plàstics, paper, tèxtil, metalls, especials, vidre, minerals no metàl.lics, voluminosos i orgànics.

A part es consideren els residus agrícoles, miners i industrials. En el cas dels industrials es distingeix entre els especials i els assimilables als municipals.

La necessitat d'avaluar els impactes ambientals generats per la brossa, comporta aprofundir en les seves característiques quantitatives i qualitatives. Aquesta anàlisi suposa les dades següents:

- Quantiat i evolució de la brossa urbana (Kg/pers/any, Kg/pers/dia, total Tn)

- Composició (en el sentit anteriorment expressat)

- Destí

La identificació dels tipus de residus servirà per avaluar les  possibles formes ulteriors de reutilització i reciclatge, o bé, en el cas de que no es pogués disposar de dades suficientment detallades recolzarien una proposta de realització posterior d'una ecoauditoria específica de residus.

El paper de l'administració en la gestió.

1. La normativa municipal sobre la gestió dels residus

Tal com indica l'esmentada llei reguladora de residus municipals, la gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi. El municipi independentment o associat, ha de prestar com a mínim el servei de recollida, transport, i valorització i eliminació dels residus municipals. (Art. 37 de l'esmentada llei)

Així mateix, el municipi ha de gestionar els serveis segons les determinacions bàsiques següents: (Art. 37, idem).

- L'Ajuntament adquireix la propietat dels residus sempre que li siguin lliurats per a la recollida en les condicions que determini el reglament municipal del servei.

- Ha de promoure la valorització dels residus en el marc del programa general que formuli la Generalitat.

- L'Ajuntament ha de prendre les mesures necessàries per garantir que les operacions de gestió del servei d'eliminació compleixen els objectius especificats en l'article 2 de la llei i que consisteixen en dotar als ens públics dels mecanismes d'intervenció i control necessaris per garantir la protecció del medi ambient i la salut de les persones.

Aquestes competències conformades com a obligacions continuen amb:               

- L'execució dels programes autonòmics de residus.

- La previsió de la ubicació privada dels residus, tant pel que fa a instal.lacions com pel que fa a reserva d'espais de recollida.

- La disposició provisional dels residus perillosos.

- El control sanitari de la recollida, el tractament dels residus industrials generats dins del seu terme municipal, i també la denúncia de les infraccions comeses i imposició de sancions en els de naturalesa perillosa.

- Segons dita llei, tots els municipis haurien de valoritzar, recollir i eliminiar llurs residus. Per als municipis de més de 5.000 habitants s'hi prescriu la recollida selectiva, obligatòria pel que fa als residus orgànics i voluntària (transitòria diferida) pel que fa a vidre, paper cartró,plàstics,piles, metalls i altres matèries.

Fent referència a les competències de l'administració local, segons la legislació sectorial, cal destacar les competències vinculades a:

- l'atorgament de llicències d'activitats.

- la inspecció i el control de les obligacions derivades de la legislació de residus.

- l' exercici de la potestat sancionadora en les quantitats fixades per la legislació sobre residus.

2. Empreses, gestores privades i entitats relacionades amb la gestió dels residus generats al municipi. El règim de concessions.

L´ administració local té la responsabilitat del correcte tractament dels residus produïts en la seva demarcació. Les Diputacions provincials tenen la funció del foment de la creació de consorcis i mancomunitats municipals de recollida i tractament de  residus sòlids urbans. Aquesta complementarietat permet  la creació d'entitats mancomunades amb competències de coordinació i gestió del servei municipal en les comarques o mancomunitats de municipis.

D'altra banda, la Junta de Residus pot gestionar, per si mateixa com a empresa pública o bé mitjançant la constitució de societats, les fases de tractament de determinats residus en plantes externes declarades de servei públic. Aquesta situació afecta fonamentalment a  piles, frigorífics, llums de vapor de mercuri i olis, entre d´altres.

Pel que fa a la gestió i tractament dels residus els Ajuntaments, a través de la llicència municipal i autoritzacions preceptives, deleguen la gestió a una empresa o entitat que haurà de garantir que les operacions que es duen a terme no ocasionin agravis al medi ambient i/o a la salut de les persones.

L' ecoauditoria municipal ha d'explicar aquest règim de concessions o contractes, a quins tipus d'empreses afecta i quin és el grau de satisfacció respecte al seu treball.

Aquestes empreses poden ser propietàries o gestores de les instal.lacions, les quals poden ubicar-se fora del municipi. És el cas de moltes concessionàries de plantes de tractament i recollides selectives.

Respecte al servei de deixalleria, la Llei reguladora dels residus dicta que els municipis de més de 5.000 habitants de dret, independentment o associats i, en el seu cas els consells comarcals i l´ Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus,  han d´establir el serveis de deixalleria mitjançant la instal.lació de la planta o plantes necessàries per a la recollida de residus que figuren explicitats en la present Llei. Aquestes plantes de deixalleries han de complir les prescripcions tècniques que estableixi el govern de la Generalitat.

Cal tenir en compte que en determinades zones de Catalunya es constata la presència d' empreses especialitzades en el tractament de residus independentment del tipus de relacions contractuals que puguin tenir amb l'administració local del municipi objecte de l´ecoauditoria. És funció de l' EM assenyalar quines són aquestes empreses, els tipus i característiques de l´activitat així com  quin és el lloc de la seva ubicació en el municipi. Com exemples coneguts d'aquestes activitats tenim els casos dels magatzems de productes residuals, papereres, recicladores de paper, fundicions de ferralla, cementiris de cotxes, etc.

3. Empreses o entitats que han iniciat actuacions de minimització.

En l´ EM també caldria considerar el cas d'aquelles empreses del municipi que han iniciat actuacions de minimització de residus especificant l'àmbit de l'iniciativa. Igualment seria convenient incorporar en l' informe les referències de totes aquelles entitats cíviques que a través de les seves actuacions han mostrat interès pel tema de la producció, la reducció i la gestió dels residus.

Fonts d'informació i cartografia.

1. Fonts

Per a la realització de l' informe pot fer-se servir un conjunt d'informació procedent d´una doble font:

- Dades documentals municipals.

- Informació qualitativa a través del mètode d'entrevistes i enquestes destinades a conèixer la predisposició i la sensibilització davant la problemàtica de les deixalles. Aquesta tasca s'integra en el marc de les previsions sobre enquestes i entrevistes fetes en els anteriors apartats.

2. Cartografia

- Mapa resum de les localitzacions de gestió de residus. Aquest mapa contindrà dades sobre la localització de:

-- Les plantes de tractament dels residus municipals. (La informació recollida en el mapa permetrà extrapolar algunes dades: Relació Costos/Tn/Km, etc.

-- Les empreses locals especialitzades en els residus.

-- Mapa dels contenidors de recollida selectiva.

-- Una qüestió de greus conseqüències per al medi són els abocaments incontrolats. Aquest problema ja ha estat tractat en l'apartat sobre contaminació del sòl, on es preveu la realització d'un fitxer i d’una cartografia específica.

 

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2 ges